L'imne landés

Uei que'vs prepausi d'escotar l'imne nacionau...landés. Las lanas de Gasconha, mes qu'un departament, que son un ensemble de país gascons: Shalòssa, Maremne, Bòrn, Marensin, Lana Gran etc..., tots fièrs d'èster landés.



Imne landés
enviat per toulemondyva. - Regardez d'autres vidéos de musique.

Qu'ei en gascon maritim, en gascon néguer, qu'ac auratz remarcat, plan segur. Taus qui n'ac aurén pas tot comprés, que vse'n balhi ua auta version, digam-ne de "ratrapatge", aquiu cantada dens las arenas deu Mont. Lo public qu'auré de besonh lo paperòt de las paraulas, mès aquò rai.






E taus d'enter vos qui, com jo, e voletz demandar la nacionalitat landesa, adara que vse'n balhi las paraulas entà poder apréner l'imne. Brembatz-vos de la e du gascon néguer (negre) : que's pronóncia generaument neutra, enter oe de coeur e e de je en francés, quina que sia la posicion d'aquesta e, atòna o pas. La a finau atòna que's pronóncia com la e en gascon néguer. La r finau qu'ei totjamei (tostemp) muda, sauv quauques excepcions absentas aquí.


De Gabarret dincà le còsta,
de Pèirehorada au Bordalés,
qu’èm en familha, qu’èm a nòste,
qu’èm entr’amics, qu’èm tots Landés!
Aquera tèrra, grassa o seca
que ns’a balhat lo meme anar,
que sufeish de véder le teca
entà cantar, entà cantar:

Que son aquí los òmis de le lana:
los de Shalòssa e los deu Marensin,
los deu pèis on le terra es tan grana,
que com lo cèu, ne se'n ved pas le fin!
Tèrra d'estanhs on lo so s’esmiralha,
tèrra de camps, de vinha é d’arrolhòts;
tèrra de pins on lo gemèr trabalha
e hei pishar le gema en los cutiòts.

N'i a pas enlòc bèra campanha
mei qu’a Mugron, Monthòrt, Amor.
N’i a pas nat cèu, meme en Espanha,
mei clar, mei riche de color
Escotatz, faça a l’atlantique,
shiular lo bent, bronir le mar:
ne cerquitz pas miélher musica
entà cantar, entà cantar.

E, fin finau, aquiu que vse'n dau l'arrevirada literau deu tèxte en catalan dab un pensament esmagut taus amics deu CAOC, qui poderan cantà'u en néguer dens lo bus qui los miarà de Barcelona tà Biscaròssa.


De Gabarret fins a la costa,
de Peirehorada al Burdalès,
som en família, som a casa,
som entre amics, tots som Landesos!
Aquesta terra, grassa o seca,
ens ha donat el mateix anar.
Basta veure la cara
per cantar, per cantar:

Son aquí els homes de la landa:
Els de la Xalossa i els del Marensí,
els del país on la terra és tan gran
que, com el cel, no se'n veu mai la fi!
Terra d'estanys on el sol s’emmiralla,
terra de camps, de vinya i de rierols,
terra de pins on el gemer treballa,
e fa pixar la gema als cutiots.

No hi a enlloc campestre mes maco
com a Mugron, Montfort, Amor!
No i a cap cel, ni tampoc a Espanya,
més clar, més ric de color.
Escolteu, de cara a l' atlàntic,
xiular el vent, rugir la mar,
no cerqueu millor música
per cantar, per cantar.


NB: El gemer és el recol.lectador de gema (resina del pin), qui utilitza per fer-ho un cutiot (atuellet de terra cuita).
El nom de maremne (un "parçan" - comarca - del sud de les Landes) és l'equivalent gascó del català maresme (del llatí marítimu).