dilluns, 27 de desembre de 2010

La lengua deu pair e de la mair

M'agrada de liéger los blògs en aragonés. Que'us compreni mes aisidament que non pas los en lemosin o en provençau. Ahèr de cultura personau, qué voletz. Au cim occitan, que i soi arribat en tot pujar per la faça sud-sud-oèst. De la-haut estant, qu'èi un punt de vista panoramic, de 360°C, suu món men. En França, que'm senti a l'estret, tà díser vertat. Jo que respiri en gascon, dab un pè hicat en cada costat de la frontèra estatau. E au sud, l'aragonés e lo catalan ribagorçanopalharés que son a contunhar lo gascon.

Ailàs, on ei passada la "luenga" de la "mai" , qui charràvam en cada banda de la montanha nòsta? En tot percórrer los fablogs, que'm sembla tornar d'audir-la, au còp antiga e familiara. Corbelh, 1258: la signatura d'aqueth tractat, qui fixava los limits deu reiaume d'Aragon e de las possessions francesas, que signifiquè la debuta de la fin deu sistema linguistic comun aragonesogascon, plan viu en la montanha. Los mots compartits per las duas lenguas sòrs, tant emblematics de cada ua, que'n pòrtan lo sovenir.

4 comentaris:

maria ha dit...

no ho sabia que hi havia una llengua comuna, existeix encara al cantó aragonès?
perdoneu la meva ignorància, sempre aprenc coses en aquest teu bloc.
bones festes!
maria

Joan deu Peiroton ha dit...

Maria: ignorància perdonada, d'allò que no es res més que una ipòtesi. L'aragonès i el gascó comparteixen mots i girs que els són propis, a començar pels mots fondamentals mai i pai, escrits aixi en aragonés, mentre que la gràfia gascona els nota mair i pair (amb la r final que no es pronúncia), o sigui mare e pare en català, Voldria destacar també l'ús de ta o enta per dir a, per a, tan caracteristic del gascó e de l' aragonès, practicament desconegut enlloc més. La llengua comuna dels pastors pirinencs era probablament una koinè gasconoaragonesa. Textos escrits en aquesta koinè gasconoaragonesa (amb un munt de manlleus catalans també) s'han trobat a la vall gascona de Garbet, al Pirineu coseranès, on servia de llengua de comunicació escrita entre els pobles de la vall, fins al segle 14 o 15, l'ús del francés es va generalitzar després.
Bones festes!

Anònim ha dit...

A on podem trobar aguesti tèxtes de Garbet?

Joan deu Peiroton ha dit...

Anonim: en Archius Departamentaus d'Arièja, microfilmadi. N'i a un beròi exemple damb eth manuscript datat deth 12 de deseme de 1415, un tractat entre es pòbles d'Aulús e d'Ercé.