I a causides que procuren arguments des bèri tas persones que pensen que gascon e occitan son dues lengües asseparades. Escuélher eth lengadocian coma dialècte de base tara redaccion d'un diari virtuau venider, ath despens dera modalitat oficiau dera lengua, n'ei ua. Aguesta causida deth lengadocian ei, sense cap de dobte, ua error estrategica grèu, ua error pesuga dobla. Prumèr, aguest diari occitan aurie d'èster ua oportunitat entà familiarizar es legedors damb era modalitat oficiau, ben pòc coneguda e pòc, senon jamès, ensenhada peres tèrres d'òc en dehòra dera Val. Parlar en aranés de causes que interessen toti es occitans, non i a cap fòrça gent qu'ac pòden hèr. Totun, l'amic Ferriòl Macip, eth cap-redactor deth jornalet cibernetic occitan, qu'ac pòt o, melhor dit, qu'ac poderie. Non hè'c serie ua oportunitat mancada. Dusau, escuélher ua modalitat non oficiau dera lengua ath despens dera oficiau ei politicaments desastrós. Ei contribuir, volens nolens, a fragilizar mès era normalitat, dejà ben atacada de part deth poder estatau espanhòu a trauèrs deth conselh constitucionau. Er enjòc ei politic. Que s'ac cau ben pensar e arrepensar.
Emplegar eth lengadocian en Aran e en Catalonha en plaça dera modalitat oficiau qu'ei possar er occitan tara extincion en solet lòc on aguesta lengua i ei oficiau. Demorarà sonque eth castelhan coma solet beneficiari d'aguesta incoeréncia.
Er aranés, version oficiau der occitan, qu'a ajuda e supòrt de besonh. Alavetz, en aranés, vo'n pregui.
EDIT Un argument tara creacion deth jornalet qu'ei de hèr d'Occitània un pais normau, coma toti es auti paisi deth món. Super! Alavetz, entà aconseguir ua normalitat ben normau, cau que la premsa panoccitana emplegue era varietat oficiau dera lengua coma se hè en quinsevolh país deth món. Cau arturar es comportaments suicidaris. Es arguments que es locutors der aranés son pogui, que manquen de literatura, etc, etc, non son acceptables. Damb arguments atau, es basqui non emplegarien era sua varietat oficiau, a l'origina absoludaments sense cap de locutor e sense cap de literatura, contràriaments as autes varietats deth basc e particularaments ara varietat centrau. Ja ei ora qu'es lingüistes occitanistes s'empassen era fiertat e trebalhen tara normalitat der occitan en lòc d'empachar-la. Ara èm a parlar de realitat politica, non èm capmès en encastre dera universitat. Er enjòc ei politic. Liéger er aranés non mata! Era pròva: sò encara viu. Era premsa en aranés qu'ei era normalitat, non mès!
16 comentaris:
Els lengadocians ja tenen prou feina a casa seva com per anar a donar lliçons a l'Aran, on l'aranès i també el català s'hi troben en perill d'extinció i evidentment la solució no passa par canviar de "dialecte". Jo els recomanaria que es dediquessin més a defensar la llengua occitana al Llenguadoc que molta falta li fa i menys a anar a tocar el que no sona a casa dels veïns.
Bonjour,
Pour ceux qui refusent de comprendre l'essence de la doctrine occitaniste. Mais ce ne sera pas encore suffisant, j'en ai bien peur. La plupart des tenants de l'occitanisme en Gascogne sont pieds et points liés, car ils vivent des subventions accordées au seul mouvement occitaniste et qu'on se redistribue entre amis, amis qu'on retrouve, les mêmes, dans à peu près toutes les associations occitanistes, surtout en Béarn d'ailleurs.
L'uniformisation linguistique est en germe dans le principe même du mouvement occitaniste, depuis les débuts. Les Gascons doivent absolument quitter le navire occitan(iste) sans quoi le peu qui reste à sauver sera définitivement détruit par le rouleau compresseur de cette uniformisation que tous les dirigeants occitanistes taisent mais qu'on peut voir clairement partout, pour ceux qui veulent voir bien entendu.
L'occitanisme officiel, institutionnel, ne veut pas du gascon. Qui veut d'ailleurs s'embarrasser d'un dialecte, comme ils appellent notre langue?
Ouvrez les yeux!!
En Val d'Aran, la propagande occitaniste est à l'oeuvre depuis bientôt trois décennies, du fait de ses voyageurs de commerce/évangélisateurs venus de France et qui, petit à petit, ont éloigné les Aranais de la Gascogne. Est-ce assez clair aujourd'hui ou pas encore?
anonim: Adishatz! Anonim: Çò que vei sustot clarament ei que lo vòste "gascon" e franchimandeja drin tròp, dab tot l'arrespècte que'vs devi. Personaument, non vei pas las causas com las vedetz. Lo corrent occitanista que i ei mes que marginau en Aran. Qu'ei quasi inexistent. A mes, lo corrent occitanista qu'a ua composanta gasconofòna istorica e plan importanta. No'm consideri pas com occitanista sensu stricto. Totun, m'agradan los gasconofònes (occitanistas o gasconistas o shens capèra), mes que non pas los gasconistas francofònes . Los prumèrs que son fòrça mes utiles tà la cultura gascona que non pas los darrèrs. Co qui a esluenhat los aranés de Gasconha n'ei pas devut a l'occitanisme. Que nanni. Qu'ei meslèu l'abandon deu gascon d'aqueste costat de la fontèra e arren mes.
Salvador: D'acord, però cal precisar que a l'origina d'aquest projecte, no hi són els llenguadocians sinó un català que sap perfectament expressar-se en aranès.
benlèu que poirian emplegar l'aranés e lo lengadocian, que totes se familiarizen amb tot...
Anonim2: òc, un articlòt en lengadocian de temps en temps dins lo jornalet coma o fan peu gascon dins la Setmana, perqué non? Un autre avantatge d'escriure lo jornalet basicament en aranés es que farà pas de concurréncia a la Setmana. Sequenon, perqué far dos sits d'informacions al luòc d'un sol?
me sembla que los dos se faràn pas concurréncia que los biaisses e contenguts son diferents. detalh : En mai d'ako, caldrà pagar per legir la Setmana e pas per lo Jornalet
"perqué dos en plaça d'un sol?" as vendudas las cervèlas? metrem ako sul compte de l'ora del penequet.
Que lo biais e lo contengut del jornalet sián diferents dels de la Setmana, aquò es possible mas pas segur. E segur que la Setmana aurà de s'adaptar e de proposar son contengut web a gràtis com o fan totes, sequenon morirà.
jo també he sobreviscut a llegir articles i una gramàtica en aranès ;-) i evidentment estaria bé que l´aranès/gascó fos present al jornalet, però no tinc clar que hagi de ser obligatòriament així. El Jornalet pel que he entés vol apropar al lector català tota la cultura occitana en general, no només la de la Vall d´Aran.
La comparació amb el batua tampoc no la veig clara: de fet el gascó més aviat seria l´equivalent al biscaí, o sigui la variant amb més trets diferenciadors que va resultar poc representada en la formació del batua.
Salutacions Joan i companyia
Pep: Es pot perfectament apropar la cultura occitana a tota a la gent en expressar-se en aranès, home! I a la gent de Catalunya més que mai, ja que l'aranès hi és llengua oficial.
La comparació de l'aranès amb el batua es basa sobre el fet que ambdus parlars representen les modalitats oficials de la seva llengua respectiva. El biscai no és oficial, mentre que l'aranès, sí. Això fa la diferència
sí, potser tens raó Joan.
Aquest aranès del Jornalet seria segons la teva opinió el de la Gramatica d´Aitor Carrera? vull dir amb, per exemple, els "que" tan habituals en moltes varietats gascones però virtualment desaparegut a la Vall?.
(la meva resposta seria sí. Crec que si no, l´aranès queda massa catalanitzat o espanyolitzat)
En Farri fa servir un aranès prou castigat, em sembla. De totes maneres, serà ell qui decidirà, és ell el Cap. He dit el que havia de dir, potser de manera una mica apassionada, però vaja... havia de dir-ho. Clar, l'iniciativa es mereix respecte i encoratjament...Val més un jornalet en dialecte non oficial que cap jornalet en occitan. Millor si el parlar oficial hi té la primera plaça, sense que els altres dialectes o parlars hi siguin absents, clar. Farri va posar-ho molt clar: necessita col.laboracions i respectarà la diversitat lingüistica dels occitans aportada pels col.laboradors. Que els altres parlars hi siguin representats em sembla sa i natural. Però l'oficial primer. Si no, de qué serveix que sigui oficialitzat?
Auessa arregraït que se consultèsse era còlha deth Jornalet abantes de publicar segontes quines causes. I a un pialèr d'afirmacions que non son cèrtes. Totun, mercés per interès, demori qu'eth 31 de març, quan eth Jornalet aurà pareishut, ne poderatz hèr ua critica basada sus hèti reaus.
31 de Març?
Akò daissa un mes al Joan deu Peiroton per secutar la Setmana LOOOOOL
Mela: A la Setmana, an deja recebut lo chèc, aquera putaralha d'ongués! Au mensh, com a abonat, n'èi pas nada mala consciéncia tà'us secutar, com dises.
Farri: Donques, demoram eth 31 de març que paresque eth jornalet , e non necessàriament tà criticar-lo :-)
Publica un comentari a l'entrada