dimecres, 20 de març de 2013

Un gascon en Catalonha: Juli de Carsalade du Pont (1847-1932)

Puishque m'interèssi a las relacions lingüisticas, culturaus e personaus enter Gasconha e Catalonha, que'm cau raperar aquiu ua personalitat pas guaire comuna: Mossen Juli de Carsalade du Pont.

Juli de Carsalade du Pont que vadó a Cimòrra (Haut Astarac, Gasconha), lo 16 de heurèr de 1847. Letrat e eclesiastic gascon, qu’estó lo fondator deu Musèu Istoric e Arqueologic d’Aush (Musée Historique et Archéologique d'Auch), deus Archius Istorics de Gasconha (Archives Historiques de Gascogne) e co-fondator (dab Felip Lauzun) de la Societat Arqueologica de Gers (Société Archéologique du Gers), qui n'e hasó de prumèr president de 1895 a 1901.

Lo 27 de heurèr de 1900, qu’estó consacrat avesque d’Elna-Perpinhan, que venèva de har 53 ans. Alavetz, que’s va hicar a apréner lo catalan, lenga qui assimilè rapidament pr’amor qu'èra gasconofòne. Que retablí lo catalan com a lenga de predicacion e d’ensenhament deu catequisme. Eth medish que's hiquè a predicar e a escríver en aquesta lenga, çò qui’n hasó un actor significatiu de la reneishença catalana. Per aquestas rasons, que balhèn a l’avesque gascon lo subernom de “bisbe dels catalans”.

Com los jòcs floraus prevists a Barcelona en mai de 1902  non s'i podon pas har per empach deu  govèrn espanhòu de l'epòca, l'avesque Juli Carsalade que'us organizè hens lo son diocèsi,  a Sant Martí del Canigó, en noveme de la medisha annada.  Qu'estó lo parat d’i rencontrar peu prumèr còp lo canonge malhorquin Antoni Maria Alcover, dab lo quau e collaborè, per la partida deu catalan septentrionau, tà arrecuélher los mots qui formaràn mei tard lo famós diccionari catalan-valencian-balear o Alcover-Moll. Lo quiti Francesc de Borja Moll, lingüista malhorquin e tanben amic de l'avesque, que publiquè las letras qui Carsalade avèva redigit en catalan tà Alcover.

Lo 5 de junh de 1907, Carsalade qu'arcuelhó los felibres  hestejant la Santo Estelo a Perpinhan. Qu'ac hasó dab musica catalana e en hant pujar la  senyera (la banèra catalana) au som de la catedrala Sent Joan.

En 1914, l'avesque que presidí los Jocs Florals a Barcelona.

Durant la prumèra guèrra mondiau, que’s maumetó dab Alcover, qui jutgè tròp germanofile. En 1916, que participè a las manifestacions deus intellectuaus catalans francofiles e qu’encoratgè lo recrutament de volontaris principatins tà lutar au costat deus francés.

E puish que crompè las arruïnas de Sant Martí del Canigó e de Sant Miquel de Cuixà tà restaurar-las e que hasó tanben restaurar un pialat de monuments religiós a Perpinhan .

En 1928, qu'estó eslejut Mèste deu Gai Saber a l'Acadèmia deus Jòcs Floraus de Tolosa e que i prononciè l'elògi rituau tà Clamença Isaura hens la Sala deus Illustres deu Capitòli.

Que's morí a Perpinhan lo 29 de deceme de 1932, dus ans abans la secession catalanista de l'occitanisme. Qu’estó enterrat a Sant Martí del Canigó, en tèrra catalana,  segon las soas volontats. Francés Tresserre, degan de l'acadèmia tolzana, que comença l'auròst per la frasa: "La cloche d'Olot pleure et lamente. Clémence Isaure est en deuil". E que i celèbra "le gentilhomme gascon, le grand Catalan".

De totas las wikipèdias en totas las lengas deu planeta, n’i a pas sonque la catalana entà dedicar ua pagina tà Juli de Carsalade. La francesa que menciona Carsalade de temps en quan, quan s'escad,  hens articles qui no’u son pas especiaument dedicats. Quant a la wikipèdia occitana, la causa qu’ei hèra mei simpla : que l’ignora completament. Un gentilòmi gascon e gran catalan, pensatz...

EDIT: Lo 24 de mars de 2012 qu'estó creat a la wikipèdia francesa un article dedicat a Juli de Carsalada du Pont, mercés a l'iniciativa d'en Felip, un legedor catalan d'aqueste  blòg (cf. los comentaris). Que'n sia arremerciat!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

De totas las wikipèdias en totas las lengas deu planeta, n’i a pas sonque la catalana entà dedicar ua pagina tà Juli de Carsalade.

Me sap molt de greu, això ha deixat de ser veritat avui a les onze i dotze minuts del matí :-þ Gràcies pel teu article!

Felip ha dit...

No he firmat el comentari al damunt, degut a un error de JavaScript... ja està fet.

Felip ha dit...

No tinc les capacitats necessàries per crear-ne una versió en occità, però seria molt fàcil per un occitanòfon utilitzant el teu text...

Joan deu Peiroton ha dit...

Felip, manca el teu primer comentari , el que suposes ser al damunt. No sé per qué no hi és. Seria possible que el tornesses penjar?

Felip ha dit...

Sí, és molt estrany que hagi desaparegut el comentari. Només deia que des de les onze d'aquest matí, ja no és veritat que no hi hagi una pàgina de wiki sobre Carsalade du Pont a la Viquipèdia en francès :-), i et regraciava pel teu article.

Val a dir que tot just acaba de sorgir un punt un xic conflictiu sobre l'ús de la paraula « occità », present a la versió catalana (que també deixa clar que era gascó), com a gascó suposo que ets el més capaç de decidir de quina manera s'ha de presentar el Carsalade du Pont...

Joan deu Peiroton ha dit...

Finalment, l"he trobat, aquest primer comentari! Blogger l'havia posat a banda per ser un "spam". Doncs, reparat.
Carsalade du Pont, sense cap mena de dobte, era gascó. Ara bé, l"occitanitat dels gascons no és qualcom acceptat per tothom, particularment a dintre de la comunitat dels gasconòfons. La neutralitat en aquest afer em va molt bé. Tinc bons amics en cada u dels dos camps, i (però això és un secret que no cal difondre), trobo el fet de debatre sobre la classificació dels gascons particularment cretí. Quina importància podria tenir el fet que els gascons siguin occitans o non? Comprenc que la classificacio dels insectes pugui interessar al col.leccionador que vol reunir informacions en una etiqueta, per exemple,, però en el cas dels gascons, no hi veig cap d'interès, personalment.

Felip ha dit...

Entenc el teu punt de vista, i en gran part el dec compartir, però en aquest cas m'havia acontentat amb traduir la versió catalana, i m'ha sorprès molt que em retreguin l'ús de la paraula « occità », que « no és una nacionalitat » (em sembla que haurien pogut dir el mateix de l'epítet « gascó » en aquest context), i que m'acusin de separatisme. Ho deixo tal com és de moment...

Joan deu Peiroton ha dit...

Ah d'acord! Em figurava que tenies problemes amb gasconistes que no volien saber res d"'occità" perquè es tractava d'un gascó! Acabo de comprendre, en llegir la discussió a la wikipèdia, que no és exactament això. Complicat. En tot cas, felicitats per l'article!

jpgine ha dit...

ECClesiastic ? E non EClesiastic, que'm par çò correcte

Joan deu Peiroton ha dit...

jpgine: eclesiasitic, òc, corregit!