Curset 1: com cal pronunciar l'occità?

Heus aquí algunes regles senzilles de pronunciació pels meus estimats llegidors de l'altre costat de la frontera, per tal que puguin llegir en veu alta allò que m'esforço d'escriure amb la regularitat de un rellotge suís (bé, fins ara en tot cas, no vull prometre res pel futur). La gran diferència que distingeix el català de l'occità és la pronunciació de la u. En totes les varietats occitanes, la u es pronuncia com una u francesa, excepte quan aquesta u es troba dins un diftong o un triftong (iu, ieu, au, ou, eca..). Pujar en occità es pronuncia doncs püjà, però "riu" es pronuncia igual en occità com en català.
La o sense accent o amb accent agut (ó) es pronuncia com una u catalana. Bofar en occità es pronuncia com en català bufar (bufà).
La o oberta (ò) es pronuncia com en català.
La a atona final es pronuncia generalment com una o oberta, a vegades com una a clara o fosca, o com la e del mot francès je, això depen de les parles. Doncs si la pronuncieu a la catalana, anirà bé, podreu explicar que és ben així que es pronuncia a casa vostra (que no serà mentida).
"Lo vent bofa fòrt" en llenguadocià central es pronuncia generalment més o menys com (lu bén bufo fòr).

Lh i nh en occità sonen igual que ll i ny en català:
Ma filha m'a dit que lo vent bofava fòrt a la montanha.


En llenguadocià central (llenguadocià "estandard"), la m final sona n. Guilhem = Guillen. No és pas el cas amb les parles llenguadocianes pirinenques del Donesanès (Arièja), del País de Sault (Auda) i del Fenolledès (Pirineu oriental), que ja són mig catalanes. No es tampoc el cas amb el gascó, que és la llengua principal d'aquest bloc. En totes aquelles parles, la m final queda ben pronunciada com en català.

La n final que el català no nota (pà, mà, molí etc) es nota sempre en occità: pan, man, molin. En gascó i en llenguadocià, pot o no ésser pronunciada, això depen de les parles. Quan la n és pronunciada, sona més o menys com les "ng" de parking en anglès. Aquesta n final mai és pronunciada en les formes plurals, al contrari del català, encara que és anotada igual que en català: mans (pronunciat mas), pans (pas), molins (mulís)...

I per acabar, aquí teniu un trosset de lectura en gascon, un text redigit i llegit pel difunt Rogèr Lapassada (Aussavièla a prop d'Ortès a Bearn):




Bé, és tot per avui. Fins a la propera, per un altre curset!