Aqueth espaci, que'u dèishi libre tà que Margarida Aroles, de Banyuls de la Marenda, e'ns posca hèr partatjar los sons sentiments sus ua emission de Arte tocant a la Hèira deu Libe de Frankfurt. Aquí, qu'avetz la soa letra.
Carta a una amiga
Clar que me sun regalada, més a la fí eri molt trista, amb la impressió d'estar òrfena de la meva mare Catalunya ...
No tenia cabuda Catalunya nord en el marc d'aquesta emissió sobre Catalunya i els catalans? S'ha parlat del País Valencià, de les Illes Balears, de la Comunitat Autonoma de Catalunya... però no dels Comtats del nord!
Tanmateix hem estat, nosaltres també, oprimits crualment, per França i continua encara avui aquesta repressió en contra nostres, encara sem "province étrangère" aquesta designació posada dintre del Tractat dels Pirineus per nos designar, no ha mai estada treta de la llei francesa, mes qui ho sap?
On eren la multitud d'artistes catalans del nord dintre d'aquesta emissió sobre Catalunya ?
On eren els escriptors : Jordi Pere Cerdà, Joan Lluís Lluís, Renada Laura Portet, Patrick Gifreu, Joan Daniel Bezsonoff, Jordi Carbonell, Jep Gouzy, Pere Guisset, Gerard Jacquet, Joan Lluís Lluís, Josep Sebastià Pons, Renada Laura, Portet, Aleix Renyé, Pere Verdaguer etc...
On eren els cantants : Jordi Barre, Pere Figuere, Gisela Bellsolà, Gerard Jacquet, Albert Bueno, Pascal Comelade, Blues de Picolat, l'Agram, Caminem,...dels quals alguns han fet part també de la Nova Cançó
On eren els pintors : Núria Català, Francesca Caruana i la Susana Ferrer que ara exposen à Perpinyà i tants d'altres
Mira, era com si no existien gota els catalans del nord !!
La realitat és que França i Espanya han reeixit llur dolent cop ! Catalunya és realment trencada en dos fins el fons de l'ànima del catalans mateixos.
Clar, Catalunya nord no ha estada esclafada i martiritzada 40 anys pel dictador Franco, (però hem patit molt en altres moments de la nostra història) i per això sem indignes de ser "catalans" ?
Què sem per els companys del sud??? Bordegassos francesos ? Que punyeta ja ho sabem!!! Fa 348 anys que ho sabem!
Més SEM CATALANS TAMBÉ, TANT COM ELS DEL SUD, NI MÉS NI MANCO!!!
Nostre veritable honor és que després de 3 segles i mig d'opressió sorneguera i molt cruel perquè sense cap eixida, com un brau dintre l'arena, sem estat mig matats pel fàstic dels francesos que nos feien vergonya de les nostres pròpies arrels : " soyez propres, lavez-vous les mains, parlez français !" escrit al frontal de les escoles d'en Jules Ferry !! Els nostres pares per nos protegir, nos obligaven parlar francès fins a casa, per nos protegir del patiment que ells mateixos havien sofert del mestres que els molestaven durament per parlar català.
No és sofrir suportar aquesta forma més brutal de tortura psicològica que pot destruir profundament i per sempre la naturalesa d'una criatura i seguint de generació en generació les arrels d'un poble ? Malgrat que hagi durat 3 segles i dura encara avui, no sem mai descuidats qui sem ! Sem CATALANS abans de tot i per sobre de tot!
I vet aquí que avui són els companys del sud que continuen a fer pesar sobre nosaltres el mateix que els francesos ? El sols catalans no poden ser que del sud de l'Albera!...els del nord ? ... pfuiiitttt els del nord són catalans "folklòriques", per fer plaer als turistes ... una merda només!
És per tots aquests temes, amiga meva, qua a la fí d'aquesta emissió sobre una Catalunya trencada d'una part del seu cos, me sóc sentit molt òrfena, tant trista ... que encara no m'ha passat.
------------------------Margarida Aroles
24 comentaris:
Faig acte de contrició per ser català, preocupat per les llengües minoritàries i els dialectes i no haver pensat cap dia dels que ha durat la Fira de Frankfurt en els catalans del nord. L'institut Ramon Llull ha badat en silenciar la Catalunya del nord. Malgrat tot no és estrany que ho hagin fet així: aquesta fira ha estat utilitzada per al negoci editorial i per a la política del Principat de Ctalunya i de l'Estat Espanyol. Els editors i els polítics no tenen cap interès en la Catalunya del nord.
Jo considero que el patiment del català al nord dins l'Estat Francès és molt més gran que el que tingué al sud sota Franco. És sabut que la política lingüística de l'Estat Francès és una de les més devastadores del món. Només cal veure l'estat en què es troba la llengua ara mateix a la Catalunya del nord.
Però ànim, el nou ordre mundial permet augurar millors temps per a les llengües.
comentari del comentari : se pòt pas demandar la luna tanpauc...
Jo lo discors de Quim Monzó m'a agradat pron ben perqué siaguèsse oblidat de la premsa francesa ; ai demandat als organizadors, i aviá 32 jornalistas franceses a Francfòrt e lo resson dins los mèdias franceses es estat que sonque 2 mèdias n'an parlat : -arte -Telerama radio (mas ni pels alsacians ni pels catalans del nòrd)...
Mas cal dire tanpauc que lo ment disponible per las televisions francesas èra pel rugbí, gaire pels libres e Francfòrt/Mainz, die Frankfurten BuchMess : n'an a fotre! E encara mens per los (escrivans e escrivanas) que son destriats a Francfòrt.
De mai, me demanda puslèu que faguèron Midi Libre, L'Independant, Radio France Herault, Roussillon, RTS, Radio Catalogne, La Dépêche, Sud-Ouest, La Marseillaise, La Provence, Herault Tribune, 20 minutes, Metro, etc... E aiçò ai ben páur que lo tractament dels libres los interessan gaire tanpauc.
Sonque Ràdio Arrels a fait lo seu trabalh : pron ben en foncion dels mejans ; son ~ 6000 auditors/oras per jorn.
Alara es als blogaires de far saber que las redaccions localas fan pas los lors trabalhs quitament se son de lenga francesa.... CAR L'APARTHEID LINGÜISTICA COSTUMIÈR es encara pas pron condemnat. Conselharai als escrivans e a las escrivanas de Catalonha del nòrd de duèrbe un blòg, e de daissar las redaccions o/e comitat redaccional de caire dins lor m....
Aiçò de la mondializacion : sabi pas se ajuda, fòrabandís sonque las frontièras, pels capitals e per los que pensan. La França d'en bas pensa amb frontièras pertot e amb una sola lenga, sovent l'anglesa o basic english, de còp sonat brusselish.
Eduard: non podem pas comparar la situacion de la França de uei dab la de l'Espanha de Franco.
Mès qu'as rason quan díses que l'estat de la lenga, que sia catalana o occitana, b'ei plan més dolent aquí. Totun, la lenga n'ei pas morta!
Jacme, soi plan d'acòrd dab tu. Lo public francés se'n fot, n'ei pas interessat. Qu'ei precisament per'mor d' aquò qu'ei important de poder recéber TVs d'autes país !
Bé, no volia exagerar. Vosaltres coneixeu més bé la situació francesa. Jo no comparava l'Espanya de Franco amb la França actual des del punt de vista polític, Déu me'n guard, però sí des del punt de vista de la influència que té la política en el canvi lingüístic. I per sort la llengua és viva, clar que si!
Oc, òc, (s)èm plan d'acòrd, Eduard! Los mens amics deu Rosselhon se planhen (cat. : queixen) doblament: 1: prumer deu desinterés de l'Estat francés (arren de nau ni de susprenent aquí), 2/e tanben deu desinterés deus Catalans deu sud, particularament per çò qui tòca a la lenga. En particular los mots pròpis deu catalan "rosselhonés" ne son pas jamès estat pres en compte per lo diccionari de 'I.E.C. com si lo catalan rossellonés (o l'andorran per préner un aute exemple ) hosse mens catalan que lo deu Principat! Es clar que lo catalan de l'I.E.C. es lo normatiu, mès aquò non còsta pas briga d'adoptar mots deus dialectes dintre de la Nòrma quan e son ben catalans. O serà que la gent deu Rosselhon an de deishar de parlar la forma locau de catalan? La version modèrne deu "Soyez propres, parlez français" seré "parleu barceloní"!!! Aquò es tanben un problèma (de tota manièra, mens grèu que lo de l'abandon de la lenga, qu'ei lo problèma numero un, es clar).
« es important de recebre tv » forana ? Es PAS important d'aver TV ; pensi qu'es una aisina sense cap utilitat, ara qu'avem Internet.
E soi d'accòrd amb tu Joan, los catalans del nòrd son pas gaire autonòmes. Un còp èra caliá parlar francés per anar trabalhar a París, ara cal apréner lo catalan per anar ... a Barcelona. Ièu me questioni de saber quand serà utile de parlar e escriure lo catalan a Perpinhan per èstre catalan e bastir un país normal, pec o imaginatiu, polit o polluat, lusent o grís, complèxe e democratic, donc, quand ? La question la pausi tanben a Occitània.
D'acòrd, Jacme. Soi a léger documents deus fòrça interessants suu moviment occitanista d'abans la guerra a Catalonha i au Pais Valencian. Quan aquera gent considerava lo catalan com ua varietat de l'occitan e proposava de hargar un occitan commun "a tots los paisos occitans" deu nord de Clarmont dinc a Alacant, e de Bordèu a Mao...Se pòt léger aqueths documents suu site occitanista de l'universitat de Valéncia oc-valéncia.
És trist i lamentable que els catalans del sud ens oblidem dels nostres germans del nord, això no pot ser!
ÒSCA CATALONHA E OCCITÀNIA!
Lingüista, qu'as arrason. "Perdem pas el Nord, sem catalans!" tà tornar escriver ço que's podeva léger sus las parets de la bona vila de Perpinhan...E tant que i (s)etz, non vs'oblidetz pas tanpauc de nosautes occitans, que la "germanor" non s'aturi pas a Salses! Seré hèr pròva d'amnésia (e tornar traçar ua frontera que n'ei pas jamés estat lingüistica. Entre lengadocian e catalan, n'i a pas cap frontera. Sonque un gradient de parlars que hèn passar de l'un a l'aute de manièra progressiva ). N'oblidem pas la nosta larga e anciana civilisacion trobadorenca comuna!
Hola Joan,
he llegit aquesta lletra i l'he trobada molt commovedora.
Jo no so'c ni catalana ,ni algueresa, però crec que la nostra amiga tingui rao'...per mirar endavant i no perdre les arrels ,cal fer-ho tots junts!
(jo aniré a l'aplec de Tots sants a Prats de Motllo')
P.S.gràcies pel link Joan
jo voldria retornar-te el favor però la tècnologia no és el meu fort(el prof que ha obert el meu bloc s'ha tornat a València i jo nomès publico posts)
records des de l'Alguer
Cinzia
Que se ne sonque vòlen reconéisher es diferencies que i a dins era pròpia Catalonha, e tanpauc no considèren es parlars de Valencia e des Baleares, conselhen enqüèra mens Roselhon o Andorra o Cerdenha. Tant ei se parlen diferent, era normatiua ei eth barcelonés e punt. Per ua banda, es catalans acusen era AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) de promòir era fragmentacion lingüistica (s'accèpten fòrmes valencianes que l'IEC non pas accèpte), e per auta es blavers per catalanistas damb eth talent de hèr oficiau es Normes d'el Puig. Que se quauquarrés se demori quauquarren deth IEC, qu'ac hèsque segut. Peth que depen d'eri, sonque i a eth barcelonés e eth barceloní.
Cinzia e Yuji:
Jo m'interessi a las questions de normativizacion pr'amor la lenga gascona (varietat de l'occitan) non ei pas enqüèra unificada, e me pensi qu'avem besonh d'un gascon "batu" unificat que posca estar (co-) oficiau a tots los parçans de la Gasconha lingüistica.
I a duas manièras de causir ua lenga normativizada. Jo dirí: la bona e la mala. La mala, heretada deu passat, qu'ei atau: causir un parlar o ua varietat (de preferéncia la de la "capital", clar) e decidir, après quauques mesuras esteticas o de "purificacion lingüistica", açò ei la lengua tau com cau parlar-la, e los "dialèctes" (que son totas las autas manièras naturaus de parlar aquesta medisha lengua) poden crebar, nos en fotem, la lenga ei sauvada e a tornat trobar sa dignitat. Totau: avem passat de ua lenga sens caractere oficiau e menaçada, lo catalan, a tres lengas protegidas e oficiaus: catalan, valencian e balear! Aquí, de manièra paradoxau, la causida normativa de Pompeu Fabra a clarament jogat contra l'unitat de la lenga (la catalana, voli díser, sense parlar de l'occitana). Joan Coromines avèva prepausat a Fabra mesuras de normativizacion com l'absencia de desinéncia a la prumèra persona de l'indicatiu (estim e non pas estimo o estime o estimi) mes non, va decidir Fabra. Non podem pas demandar a Barcelonins d'acceptar d'autas formas que la de Barcelona, segon eth. Òc ben, canvi en lòc de cambi: aquò si qu'ei un esfòrç d'obertura aus autes parlars :D ! Ara la bona manièra: hargar (en cat. forjar), inventar, (òc, inventar) ua lenga sintetica, incorporant elements de mantuas (se non totas) varietats, de manièra que la lenga normativizada sia de cap lòc en particular e doncas acceptables per tots. Totas las varietats de la lenga parlada, la de Molins de Rei com la de Ceret, la de Xátiva o la de Mao que's tròban alavetz sus un medish pè d'egalitat e la lenga qu'ei reaument unificada. An hèit atau en yiddish, breton, basco...De notar, en las annadas 1930, un lingüista valencian Michel Ventura Balanyà avèva prepausat un occitan unificat per "tots los paisos d'oc" de Clarmont d'Auvernha a Alacant e de Bordèu a Alguer! Un precusor benlèu :D?
Anem Cinzia ! Soi segur que trobaràs ajuda per hicar (posar) los tons links (ligams/enllaços) quan volhas :))!
Cinzia, quan i a quina hora és l'aplec de Prats exactament? Jo també voldria anar-hi! Seré al Vallespir per les vacances de totsants...Vull pas perdre això!
Cal que sigui una alguereseta (d'adopció) per me dire allò que se passa a la meua regió ( també d'adopció) :)))!!! (ja que parlem de dialectes ;)))
Per cert que em sento catalana!!del nord, del sud del est i de l'ovest!!!
Doncs, l'aplec de Prats de Motllo' serà de l'1 fin al 4.L'1 a les 12 hi ha l'acollida i a la tarda els espectacles.El 2 i el 3 de les 7 a les 10 excursions de 3 nivells. A les 10 visites culturals. A le 15 visita de la ciutat Fort /Thermes.
A les 18 conferències.A les 22 espectacles.El dissabte a les 22 hi haurà un sopar de germanors.
Lo grope es plan ben conegut, mercés ! Es per aiçò que un grope de valencian abans de m'inscriure sus una lista Internet m'an demandat se pensavi que occitan e catalan èran lenga diferenta.... Son un sistèma unic de diacronia lingüistic, segon Patrici Poujade.
Cinzia: gràcies! Doncs potser ens veurem allà!
Jacme: Te n'ès tornat tà casa sens problema, ja vei!
M'as hèit plan arríder dab lo camisòt argentin!!! Que t'estava hèra plan lol!!!!
Ui, per la Caterina, clar que jo soleta no sóc res ni ningú, però té tota la raó, la Catalunya nord compta ben poc amb moltes coses, ens n'oblidem sempre, i els francesos en fan escarni, és ben curiós, passo "frontera" i a pocs quilòmetres, a l'espai village catalan, ja parlen un francès com si ens separessin mil quilòmetres, ben trist. A mi també em toca fer acte de demanar disculpes.
Joan, anem bé? Abraçades!
Zel: va plan, va plan, mercés, Roser !
Anem ! Cap de contricion individuau ! Non cau pas exagerar ! B’ei clar que vosautes deu sud com individus avetz (teniu) arren (res) a arreprochar-vos ! La fauta de la perduda de la lenga qu’ei de nosautes francés e sonque nosautes. Parlatz catalan e contunhatz de luitar per ua dignitat totau e completa, qu’ei çò que podetz hèr de mes bon tà tots nosautes, catalans deu nord e occitans.
Ara un conselh quan etz (seu/sou) de l’aute costat de la frontièra estatau:
parlatz un catalan BEN ARTICULAT e LENTAMENT (important, açò) mes parlatz catalan (sens agresivitat e miélher dab lo sorríder aus pots). Au nòrd de Salses, assajatz mes de parlar un catalan « clar », qu’ei a díser dab accent occidentau (Lheidatan o Andorran), on la « e » sona « e » e non pas a. Ua hemna (dauna) de Labastida de Seron (lo seronés ei un país lengadocian en Arièja, a la termièra d’un país gascon, me comentava las diferéncias enter lengadocian e gascon, diférencias de vocabulari, de sintàxi eca. E va acabar en disent (ac viri en gascon) :"lo gascon, lo comprenem plan. Lo patuès deus catalans ei mes dificile d’enténer per’mor que lo parlan tant viste (tant de pressa)".
Bon dia tothom
Quin plaer per jo mirar les reaccions positives quel meu comentaris sobre l'emissió d'ARTE va provocar sobre aquest blog. Blog que sera desde avui amb un llaç sobre el meu lloc web "Catalogne selon Margarida" (lloc web mès francès encara que català, mes vindra poc a poc quel català prendra la mà sobre el francès... la lluita es permanenta tant encontra del francès qu'encontra nosaltros mateix, és dur d'abandonar els reflexos clavat en nostra mental desde mès 300 anys !)
Mercé a l'amic Joan d'haver provocat aquests intercanvis d'opinions entre catalans i occitans, ja que el nostre recorregut històric i les nostres dificultats actuals per existir en tant que català i occità són els mateixos.
Mes com ho diu l'estimat Lluis Llach dintre l'Estaca :
"Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar."
Després aixo no hi ha res a afegir clar ?
Aqui teniu les paraules i l'interpretació de l'Estaca per en Llach :
http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/estaca.htm
Amistats en tots estimats germans, el esdevenir és nostra, mirem qu'en ferem ??
Visca nostres tant estimades arrels !!
la margarida de Banyuls de la Marenda
Adiu Margarida,
Em fa plaer llegir-te. Hi ets a casa teva en aquest blog. Quan vulguis! I el bilingüisme és sempre una riquesa quan una llengua se menja pas l'altra, sobre tot quan l'altra és la pròpia del país! A jo, tota la natura dels camins de l' Albera, el vent, les pedres, els rius, els dolmens o les balmes com les diem, els àrbols i els ocells, tots me parlen en català, i en cap altre idioma. I m'encanten.
bon dia. quan per tv3 hi parla algú en espanyol i no ho subtitulen (no ho han fet mai) penso en els catalans del nord que potser s'ho miren i no entenen gaire res. la idea que tenim del país ens la reforcen cada dia els mitjans de comunicació hispanocèntrics, que ens parlen abans de qualsevol cosa que passi a almería, badajoz o cuenca que del que passa a perpinyà o prada. indignant. per cert, amb la polèmica de l'absència d'escriptors en espanyol a frankfurt, jo sempre em preguntava amb ironia "i els escriptors en francès?" sóc un enamorat d'occitània i m'agrada que es recuperi la idea d'un diasistema lingüístic. tot i que crec que els científics de 1931 van concloure que el català no era occità. com ha evolucionat aquesta hipòtesi? tenim motius per pensar el contrari? salutacions
Hola Josep, benvingut al blog. L'idea d'un diasistema lingüístic occitano-romà que inclou el català no s'ha mort del tot. Les raons de la secessió del català del pan-occitanisme del segle passat són més polítiques que lingüístiques, em penso. Recentment, el professor Xavier Lamuela de la universitat de Girona va escriure: un diasistema, dues llengües: el català i l'occità (en trobaràs la referència mitjançant google). En realitat, si considerem les llengües normativitzades, son ja més que dues, ja que l'aranés (llengua del grup gascó) és ben normativitzat encara que d'us quasi exclusiu a la val d'Aran. El gascó general està vivint un procès de normativització encara inacabat, que el farà al final diferent de l'aranés, sense cap de dubte. El llenguadocià també és ben normativitzat. Doncs de normes n'hi haura molt més que dues! No hi ha cap occità unificat acceptat per tots, malgrat la temptativa que en va fer Miquel Ventura Balanya. Aquest filoleg, nadiu de Reus, va proposar abans la guerra civil un occità unificat (a la manera basca pel batu) per a totes les "terres d'oc" (PPCC inclusos), doncs de Clarmont d'Alvernya fins a Guardamar. Hi tornaré dins un post futur. Ara, la tendència no és aixi sinó: em parles en el teu occità (o català), jo et responc en el meu, i tothom és content.
Publica un comentari a l'entrada