dilluns, 31 de desembre de 2007

Lo dimenge a Cadaqués

La sòr se sentint l’amna prou dalina, la condusii a Cadaqués, en passant per Figueres e Castelló. Deishèm la veitura a l’aparcament principau de Cadaqués, qu’èra a gràtis e qu’èra dejà ben con.hit de veïcles. Comencèm per pujar tà la glèisa parroquiau de Santa Maria, puish que’ns passejèm dens la part vielha deu borg e enfin que’ns causim ua terrassa au cant de mar. Que’ns prengom cada un ua " canha ", un enterpan e, tà acabar, un cafè trencat…La tramontana que bohava sense excès, lo só invernau qu’arrajava, qu’hasèva deliciós com ac pòt hèr a la còsta brava en invèrn. Decidim de caminar a pè de cap tà Port-Lligat en prenent lo temps; qu’ei a díser en evitant los embracs.
N'i avèva pas digun sus la via, qu'èram tranquilles. Tot sobte, qu’agom ua sospresa. Que trobèm lo camin barrat per ua tropa de mossos d’esquadra e de policièrs locaus, que i avèva veituras e motos policièras pertot. S'agossem cregut suu platèu de tornatge d'un film policièr...

Un mosso que’ns manda de passar tà l’auta banda de la via, çò qui hèm sens discutir. E en passar, que comprenem. Que vedem suu bòrd de la via un òme estenut a terra, envolopat dens ua cobertura de subervita qui claca au vent, lo cap cobèrt, segurament mòrt. Accident ? Crime ? Que’ve calerà léger lo diari tà v’assabentar mes ! ! ! ! Aquò non ns’a cap empachat de profièitar de la jornada, qu’avem seguit lo noste camin dinc a Port-Lligat.

Un pauc abans boca de nueit, que’ns tornèm pujar en veitura tau massís de cap de Creus tà contemplar lo sococ. Ja avetz vist lo sococ, deu cap de Creus estant ? La montanha que’s vad ardenta, lo cèu qu’arrogeja de mila nuanças sus ua mar d’òli… un espectacle inoblidable, de beutat purissima, un encant totau. L’Albèra e lo Cap de Creus que constitueishen un mon hòra deu temps, on m’agrada pèrde’m e arretrobà’m en tota sason.

--------------------------
Lèxic gascó-català amb notes de pronúncia : [u ] a la catalana, [ü] com una u francesa, [r ] r a la catalana, [o] o sempre oberta, la o de joc, foc, [e] : e tancada (é), [è] e oberta (è), [z] s com la s de rosa, [h] la h gascona sona ben aspirada, com la h de hand en anglès o alemany, un soroll només d’aire aspirat, de buf, res de jota castellana, si’s plau !

sòr (la) [la so]- la germana
amna (l’) [l’ammo] – l'ànima
gèr [ o ] – ahir
con.hir [cun’]– omplir de gom a gom
causir [cau] – escollir, triar / ua causida – una tria
que’ns causim – ns’escollírem
só [su] o sorelh [suréll] : sol
arrajar [arra o arra]- – brillar (arrajar es diu pel sol) : un arrai de só [ün array de su]- un raig de sol
Embrac (un) [ün embrac] = una drecera / brac - curt / abracar [abra]- escurçar
Sococ (lo) [lu sucuc] : sol colgant /cocar [cucà] : jeure – colgar /
tà o entà : per, a (moviment) : nosautes que vam (o qu’anem) tà París tà visitar lo musèu deu Lovre [nuzautes que vam tà París tà vizi lu muzèu du lubre]
tornatge o filmatge = rodatge
Arrogejar [arruge o arruye]- enrogir / arroge o roge – vermell
Arretrobà’s [arretrubàs]-tornar a trobar-se
Sason (la) [la sa o sazung ]-l’estació (de l’any), la temporada

7 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Oh cadaqués és una illa, com ha dit tanta gent. Un indret especial. Fins i tot la llengua és illenca, una barreja de balear i rossellonès: llàstima que les persones que el poden parlar potser es poden comptar amb els dits d'una ma.

Llàstima que us trobessiu els mossos, que us devien trencar l'encant. Anar primer a Cadaqués, després a Portlligat i després a la punta del Cap de Creus ha estat una ascenció gairebé mística cada vegada que ho he fet. La posta de sol encara no l'he experimentada. Ho haurem de provar.

angramainju ha dit...

J'attend tes belles photos et très belles descriptions de l'endroit. Aussi les il y a 6 mois.

Fiondil ha dit...

Urte Berri On!!
Gaujosa Annada Novèla!!
Pròsper Any Nou!!

Joan deu Peiroton ha dit...

Eduard: Finalment era un accident...un noi de 14 anys...Quina tristesa!

Fiondil: Milesker Asier! Urte berri on zuri ere!
Habré de pasar a Laredo, tengo asuntos que arreglar allà, te advertiré con anticipación, a ver si nos podemos encontrar en Bilbao !
Quisiera discutir contigo de una idea, un proyecto de proyecto, aún muy lejos de una realización cualquiera: un diccionario gascón-castellano-gascón...

Fiondil ha dit...

Vale, bien, me avisas (tiene mi e-mail) cuando te pases por Bilbao.
Lo del diccionario gascón-castellano-gascón me parece muy buena idea... yo tengo una aplicación web de diccionario multilingüe que nos puede ser útil... ahora mismo no funciona por un problemilla que he tenido con mi página web, pero en cuanto esté disponible te mostraré sus posibilidades y lo pondré a disposición de ese proyecto.

Anònim ha dit...

Bon dia perqué "un arraj de só" e non "un arraG" ?

rodatge és un castellanisme per Filmatge o Filmació

Joan de Peiroton ha dit...

Anònim: Mercés peu vòste comentari. Arrag qu'ei hòrt minoritari en gascon, non concerneish pas sonque ua petita porcion deu maine sud-orientau. La grafia arraj, ce'm sembla, qu'englobaré las duas pronóncias arrai (majoritària) e arraj (acerà on la j es pronóncia com la j francesa. En gascon generau, j =y). Totun, lo Tot en Gascon n'a pas sonque arrai. Qu'èi corregit lo tèxte en arrai.
Los castelhanismes no'm pausan pas nat problèma a jo, quan e son presents hens los diccionaris, particularment lo de l'IEC. Soi pas jo lo qui'us a inventats. Filmatge n'i ei pas, rodatge, si.