diumenge, 30 de desembre de 2007

Lo dissabte a Figueres

Après dinnar (a l’ora europèa), qu’èm anats a Figueres, la mea hemnòta, la mea soreta (germaneta) e jo. Qu’èm arribats suu còp de quinze oras, tranquilles. M’èi pogut aparcar sens cap dificultat a la cantonada de Sant Pau e de Pere III. De là, avem caminat cap tà la rambla, puish (etapa obligatòria) a la plaça Gala i Salvador Dalí, on avem deishat la soreta, qui ei parisenca e non coneish pas la region, tà que poga visitar lo musèu-teatre, quasi desèrt uei (bon, tot ei relatiu). La mea hemnòta avèva decidit de se liurar a un estudi apregonit e minuciós de las botigas figuerencas de cauçaduras, enqüèra que non eram en tempora de rebaishas. Au cap d’ua estona interminabla a passar de cauçaderia a cauçaderia, que m’a calut desplegar lo plan A d’emergéncia. Dialògue :
Jo : "Aimadeta, e si anèssem tau " museu de la tècnica de l’Empordà " ?
Era : Aimadet, vè-z-i, jo que t’esperarèi au salon de tè-pastisseria de la carrèra Sant Pau, e saps ?
Jo : Bon, d’acòrd, anem tà la pastisseria de la carrèra Sant Pau."
Aquò que’s ditz estratégia. Avem acabat dab tè e pastís deus excellents.
Fin finau, lo resultat de l’estudi cauçadurenc qu'ei estat definitiu : valèva mes crompar-las a Ceret. E la mea hemna que s’a crompat un pijama.

7 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Caram, a Figueres, jo hi era divendres. La meva xicota viu al carrer de Sant Pau. A una parisenca cal explicar-li bé què és Figueres i l'empordà, perquè és un altre món. Em sembla que tu ho podies fer bé. I la sgüent parada?

Joan deu Peiroton ha dit...

Pals, Peralada, Sant Martí i les ruïnes o be la Garrotxa: Besalú, Olot i retorn al Voló pel coll d'Ares via Camprodon, Mollo i el seu Prat? Tot depen de l'humor de la germaneta, i del seu relotge biologic (no s'aixeca massa d'ora). A l'hivern, l'unic problema es que a les 17 H 30 fa ja nit. Però tenim la tranquil.litat, no com a l'estiu, això sí.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Home, si vas a la Garrotxa sempre podries passar per Falgons. La carretera de banyoles a olot, passant per mieres i santa pau, passa per falgons. No té res més que païsatge i un castellet-masia del baró de cartellà (surt a les cròniques catalanes). És un racó de món, l'antítesi de Paris.

angramainju ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
zel ha dit...

Cantonada Sant Pau i Pere III? A quatre passes, 50 metre més avall, al carrer de l'Pliva vaig néixer jo, hi tinc els meus pares i un bocinet de pis que compartim, on vaig a dinar cada diumenge. Ostres, amic, el món és un mocador! Ens podríem trobar pel carrer i no saludar-nos? Quina ràbia. Bé, tu sí em coneixeràs, al blog em veuras a una revista de moda...jeje Petons i que sigui el començament d'allò millor de la teva vida!

Mela ha dit...

mas... sembla mon biais de contar ma vida akò ;)
Seriá pas l'esperit nadalenc que te melaniza a tu????

:DDD

Joan deu Peiroton ha dit...

Eduard: hi passarem a Falgons! No em vull perdre la passejada per les terres de l'il.lustríssim i molt magnífic baró de Cartellà. Però digà'm: hi ha un bar a Falgons, almenys ?

Zel: vaig mirar arreu si per cas no es passejava una noia de galtes pintades de colors republicanes i tirant-se d'una figureta de l'Aznar a l'extrem d'una corda, amb el cul de l'Aznar picat de mil agulles... Però no, no hi eres. Quina decepció! El pròxim cop, potser!!! Petons! I els meus vots iguals per tu!

Mela; i aurián causas plan piéger qu' èsser melanizat, me sembla. Çaquelà, jamai m'aviás pas
dit qu'aviás una femna i una sòrre, doncas me pòdes pas acusar de plagiat :))! Bon, ara, seriós: quora te'n tornas al país?