dimecres, 13 de febrer de 2008

La dita tolosana del jorn :

Una Catalana en l’aire,
La prima trigarà pas gaire !





`
Mercés a la Lucila e a l'Eduard per la visita a Tolosa, la bona jornada passada amassa e las galetas de Castellfollit !



Sèm totes a esperar lo relat del viatge, amb de fòtos plan polidas ! Nos fisam a tu, Lucila !!!! (M'imagini qu'aurem dreit a mai d'un episòdi de seguir!!!)

NB: leng. prima = cat. primavera

9 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ei, Joan, què vol dir aquest refrany exactament? Entenc les paraules, però quin és el sentit? És semblant a: a l'estiu tota cuca viu? Molt interessants aquests enllaços a Castellfollit. Esperem que no trigaran gaire a apareixer articles de la Lucila sobre el nostre viatge a Tolosa, però d'això us en parlarà millor ella.

Lucila ha dit...

Oh, quina foto més maca! És una metafoto! (la foto dins la foto!).

I veig que has trobat la botiga de Cal Enric a Castellfollit. Espero que us agradessin les galetes. :)

Un petó!
Lucila

Joan deu Peiroton ha dit...

Eduard: el refrany afirma que si hom veu una Catalana pujant-se cap al cel, és un signe clar que l'hivern s'està acabant. I tot això em sembla molt fiable i comprovat. La saviesa dels nostres avantpassats llenguadocians es veu demostrada un cop més !!! Però no vagis a notar-te'l a la rúbrica "refranys exòtics" sinó a l'altra titulada "els deliris d'en Joan".


Lucila: Sí, sí!!! Les galetes són molt apreciades a can Joan !!! Una descuberta més !!! Gràcies!!!
Estem esperant el teu reportatge sobre l'expedició als confins del Llenguadoc, però sense cap pressa, eh? Tranquil.la!

Jacob ha dit...

Benvolgut Joan:
Magnifica l'historia de la família,i més encara amb la turbulenta vida de Salomón Ha Levi. Un personatge famós a l'Espanya del segle XIV. El que conec d'ell, que suposo que tu també coneixes, és que els seus germans adoptaran el nom de Pedro Suàrez i Alvar Garcia. I que es batejar el 21 de Juliol de 1390 amb els seus quatre fills i la seva filla. Desprès de la seva conversió estudià a Paris Teologia. I per contra, deixar escrits antijueus, que feren que alguns conversos volguessin tornar a la fe jueva. Tot un personatge....!!!!

Joana ha dit...

Les galetes de Castellfollit amb una mica de ratafia, la cxostat d'una llar de foc...Hi ha res millor???
La garrotxa, la Catalunya nord...Quins paradisos que tenim tan a prop!
Una abraçada!!!!!!!!!!!

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Si torno a pujar al teu departament, veure si vaig amb temps i podem quedar per Tolosa.

Salut!

Joan deu Peiroton ha dit...

Joana: Ah, la Garrotxa! Besalú (amb el seu pont i el seu micvé), Olot (salutacions als amics de Sol i Serena), Camprodon (Asturias) (hem, Albéniz, volia dir). I anar de Molló al seu Prat pel coll d’Ares…Quina meravella!!! I la cuina volcànica! Cal ésser de la Garrotxa per inventar-se això de la cuina volcànica. Notaràs que cuina volcànica es tradueix en occità per cosina volcanica …No tinc cap cosina a la Garrotxa, que jo sàpiga. …Quina llàstima lol! Una abraçada!

Blas: Benvingut! En qualsevol idioma! No dubtis!

Tondo Rotondo ha dit...

He estt un cop a Tolosa... sojornant en un hotel anomenat Formule 1 relativament aprop del centre, a diferència d'aquests tipus d'hotel que normalment són lluny.

La ciutat va encisar-me i m'agrdaria poder-hi tornar.

Un dels moments millors va sere scoltant un assaig d'òpera (la feien a la nit) al claustre i tambñe assaborint un gelat de xocolata (dues boles!) a la plaça de l'Ajuntament. Hi ha una geladeria que ven bon producte.

Va ser una estada curta, de tres dies però tinc pendent tornar-hi!

Quan tingui temps i peles!

Joan deu Peiroton ha dit...

Doncs, tondo, espero veure-t'hi !