La prima trigarà pas gaire !
`
Mercés a la Lucila e a l'Eduard per la visita a Tolosa, la bona jornada passada amassa e las galetas de Castellfollit !
Sèm totes a esperar lo relat del viatge, amb de fòtos plan polidas ! Nos fisam a tu, Lucila !!!! (M'imagini qu'aurem dreit a mai d'un episòdi de seguir!!!)
NB: leng. prima = cat. primavera
9 comentaris:
Ei, Joan, què vol dir aquest refrany exactament? Entenc les paraules, però quin és el sentit? És semblant a: a l'estiu tota cuca viu? Molt interessants aquests enllaços a Castellfollit. Esperem que no trigaran gaire a apareixer articles de la Lucila sobre el nostre viatge a Tolosa, però d'això us en parlarà millor ella.
Oh, quina foto més maca! És una metafoto! (la foto dins la foto!).
I veig que has trobat la botiga de Cal Enric a Castellfollit. Espero que us agradessin les galetes. :)
Un petó!
Lucila
Eduard: el refrany afirma que si hom veu una Catalana pujant-se cap al cel, és un signe clar que l'hivern s'està acabant. I tot això em sembla molt fiable i comprovat. La saviesa dels nostres avantpassats llenguadocians es veu demostrada un cop més !!! Però no vagis a notar-te'l a la rúbrica "refranys exòtics" sinó a l'altra titulada "els deliris d'en Joan".
Lucila: Sí, sí!!! Les galetes són molt apreciades a can Joan !!! Una descuberta més !!! Gràcies!!!
Estem esperant el teu reportatge sobre l'expedició als confins del Llenguadoc, però sense cap pressa, eh? Tranquil.la!
Benvolgut Joan:
Magnifica l'historia de la família,i més encara amb la turbulenta vida de Salomón Ha Levi. Un personatge famós a l'Espanya del segle XIV. El que conec d'ell, que suposo que tu també coneixes, és que els seus germans adoptaran el nom de Pedro Suàrez i Alvar Garcia. I que es batejar el 21 de Juliol de 1390 amb els seus quatre fills i la seva filla. Desprès de la seva conversió estudià a Paris Teologia. I per contra, deixar escrits antijueus, que feren que alguns conversos volguessin tornar a la fe jueva. Tot un personatge....!!!!
Les galetes de Castellfollit amb una mica de ratafia, la cxostat d'una llar de foc...Hi ha res millor???
La garrotxa, la Catalunya nord...Quins paradisos que tenim tan a prop!
Una abraçada!!!!!!!!!!!
Si torno a pujar al teu departament, veure si vaig amb temps i podem quedar per Tolosa.
Salut!
Joana: Ah, la Garrotxa! Besalú (amb el seu pont i el seu micvé), Olot (salutacions als amics de Sol i Serena), Camprodon (Asturias) (hem, Albéniz, volia dir). I anar de Molló al seu Prat pel coll d’Ares…Quina meravella!!! I la cuina volcànica! Cal ésser de la Garrotxa per inventar-se això de la cuina volcànica. Notaràs que cuina volcànica es tradueix en occità per cosina volcanica …No tinc cap cosina a la Garrotxa, que jo sàpiga. …Quina llàstima lol! Una abraçada!
Blas: Benvingut! En qualsevol idioma! No dubtis!
He estt un cop a Tolosa... sojornant en un hotel anomenat Formule 1 relativament aprop del centre, a diferència d'aquests tipus d'hotel que normalment són lluny.
La ciutat va encisar-me i m'agrdaria poder-hi tornar.
Un dels moments millors va sere scoltant un assaig d'òpera (la feien a la nit) al claustre i tambñe assaborint un gelat de xocolata (dues boles!) a la plaça de l'Ajuntament. Hi ha una geladeria que ven bon producte.
Va ser una estada curta, de tres dies però tinc pendent tornar-hi!
Quan tingui temps i peles!
Doncs, tondo, espero veure-t'hi !
Publica un comentari a l'entrada