dimecres, 6 de febrer de 2008

Un altre premi !!!


Ahir vaig rebre el premi Arte y Pico, que m'arribà d'un país que estimo moltíssim, l'Empordà. Voleu que us digui quatre raons de les bones per estimar l'Empordà ?
1- La definició de la primera és "màgia a l'estat puríssim, de la plana i la mar fins al cim del Puig Neulós, en 6 letres.." L'Albera, clar!!! L'Albera ( hi encloc el Cap de Creus), amb els seus paisatges magnífics, el paratge natural, els seus megàlits, les capelles romanes que jo m'estimo tant, les tres tortuguetes: la mediterrànea, la de rierol i la d'estany, els pous de gel, els senders de contrabandistes que ara són dels ciclistes, les vaques fagines que no te'n cal mai mirar els ulls si no vols trobar-te transformat en un munt de pedres... L'Albera tota, què!

2- Els pobles de l'Empordà, que n'hi compten entre els més bonics dels paisos occitano-catalans, ja en coneixeu tota la llista.

3- Els aiguamolls, a causa de les aus que hi viuen i de les que s'hi posen a la primavera i quan s'apropa la tardor... I els rius que ens cal protegir a totes passades... i el drac de l'estany , que va ser el drac qui va convéncer-me de posar-me a catalanejar. A l'Empordà, el vent, les pedres i els dracs no saben cap altra llengua.

4-I el mar, la costa magnífica, clar, sobretot a l'hivern, quan els turistes no hi són encara...

Quatre raons? Que no! N'hi manca una, la cinquena, la major !

5- Que el tresor més gran de l'Empordà són... els Empordanesos mateixos. Té, m 'hauria agradat tenir la nacionalitat empordanesa. Un gran pesar meu, de tota ma vida.

Aquest premi va ser creat per Eseya http://arteypico.blogspot.com/ . Va ser la zel de ara-mateix la que me'l va atorgar. A la zel, no tinc res més a dir-li que ella no ho sàpiga ja. Mireu la meva llista d'enllaços blogaires, amb qui comença i amb qui acaba. Això ho diu tot.

Les regles d'aquest premi són molt clares:
Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d’aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.
Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l’enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.
Cada premiat ha d’exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.
Premiat i premiador han d’exhibir l’enllaç d’Arte y pico per tal que tots sàpiguen l’origen d’aquest premi.
Exhibir aquestes regles.

Doncs, comencaré per
1 La Cinzia, alias lliri blanc, una poetessa italiana que no és algueresa de soca-rel però hi viu, a l'Alguer, i és catalana de cor, i s’expressa en català. I els seus poemes són molt bonics. I les seves fotos també.
2- En Jacob, de Mallorca. M’agraden els seus textos, les seves fotos i la música que hi penja.
3- La Sílvia, del bloc de la Piga, perquè és ella mateixa i s’ho nota ben bé al llegir el seu blog, perdó, bloc !
I dos aragonesos:
4- Des pierres et des ailes, el blog poetic d’Alfonso Madruga, alias Poncho, que és aragonès (bé, crec), en tot cas d’expressió francesa.
5- Charrabis, pel seu compromís a favor de l’aragonès.

PS1. De manera independent, i exactament a la mateixa hora que aquest missatge, la Cinzia, alias lliri blanc m'ha atorgat el mateix premi!!! lol Gràcies a tu, Cinzia!
PS2. Erratum: Alfonso Madruga, dit Poncho que escriu aquests poemes tan bonics en francès ens comenta en català clar que és ben aragonès però només d'adopció... Doncs, vaig trobar-me un altre nomada de la meva tribu sense saber-ho :)) !
PS3. I l'altre Aragonès Charrabis m'ha escrit el seu comentari... en català. įQuién no sabe el catalán, que levante el dedo !

7 comentaris:

zel ha dit...

Ets un empordanès de socarrel, encara que tinguis un altre petit país, que tots tenim.
Ets un home que respira sensibilitat, sentiment i traspua saber, saber fer, saber estar, saber ser a cada moment.
Ets una persona magnífica.
Ets un gran treballador, incansable en la recerca, amant de la cultura i de les bones relacions.

Un, només un com tu, la mare va trencar el motlle després de fer-te.
Un petonàs, amic del cor.
Fins ara, fins sempre.

Lucila ha dit...

Caram, enhorabona pel premi, Joan!

I moltes gràcies per les lloances a l'Empordà. No sé si ho sabies però també tinc carnet d'empordanesa: infantesa, adolescència i ara caps de setmana a Figueres; estius a Llançà; juventud redescobrint -o descobrint, no ens enganyem- les muntanyes i les valls, les roques i els rius, d'aquesta terra tan bonica al costat de l'Eduard...

Jacob ha dit...

Moltes gràcies Joan, Una sorpresa i un honor. Felicitats.

Lliri blanc ha dit...

No hi puc creure! Al mateix temps que jo t'atorgava el premi, tu l'atorgaves a mi!
Gràcies per les teves paraules d'amistat i per la canço'.
Fins ara!

poncho ha dit...

Mercès, Joan! Vaig començar fa poquet en el món meravellós dels blogs, i he d'admetre que aprecio moltíssim poder compartir d'aquesta manera la experiència, bé nascuda de la creació artística, bé eixida directament de la vivència, que respira en cadascun de nosaltres.

Per cert... sóc català de naixement, aragonés d'adopció, y francòfon de tota la vida. Sense fronteres entre les cultures que viuen en mi, les cultures que estimo de lluny, i les cultures que encara he de descobrir, agraeixo la teva incomparable aportació i rep, igualment, aquesta felicitació!

Joan deu Peiroton ha dit...

zel: no estic convençut de merèixer tants compliments, sobretot quan la persona que me'ls va fer ets tu! Que jo podria posar-los al femení i tornar-te'ls per a tu, molt més encertats! El petonàs és apreciat, te'n faig un altre!

Lucila: gràcies pel missatge! I no us manqueu la Basilica Sant Serní a Tolosa ! No l'he vista a la llista de l'Eduard (de totes maneres, us hi menaré)

Jacob: gràcies a tu ! No hi ha cap casualitat, ho mereixes! I estic content que la nostra Cinzia t'hagi escollit a tu també! N'és ben la prova!

Lliri: sí! M'ha fet riure! M'agrades tu!

Poncho: Merde, encore un catalan!!! xDDDD ! Doncs, tu també ets un nomada que no sap res de les fronteres! M'agrada molt, això!

Charrabís ha dit...

Una mica tard, ja ho sento, culpa de la universitat i els seus examens... no pot ser...

Bé, doncs moltes gràcies, de veritat, Joan, pel teu premi, no m'ho esperava!!!! i quina cosa més bona aquesta dels premis Arte y Pico!!

Moltes gràcies també per premiar el meu compromís, gràcies a persones com tu podem anar fent... i merci també de part de l'aragonès, que cada premi és tot un món!

Buena nueit.