dimarts, 18 de març del 2008
Uèi sèm lo 18 de març !!!!
Lo 18 de març es un jorn fòrça especial: es lo jorn de Sant Cirili de Jerusalem, de pas confondre amb los autres Cirilis, lo Sant Cirili d'Alexandria, ni amb lo Sant Cirili alias Constantin lo filosòf (pacsat amb Sant Metòde, aquel), ni amb lo Sant Cirili de Novoezersk (qu'es sonque dels ortodòxes, cresi), e i a tot plen d'autres Cirilis, probable, tè per exemple lo ciri lis (o pas?) de plastic que se crompèt la nòstra star nacionala del web, qu'èra pas per ela, plan segur, mas èra un present per una amiga- enfin, bon, de tot biais, aquò nos regarda pas. Doncas, desiri una bona fèsta a totes los Cirilis concernits, en esperant que saupran s'i reconéisser per çò que s'agís pas de ne festejar un que siá pas del jorn, miladieus!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
I també és lo jorn de Sant Salvador d'Horta, un sant català.
Perplex: clar! català i catalanista, Sant Salvador! Ens faria menester que tornés per fer parlar la gent d'aquest país en la llengua, oi?
Crec que hauria de fer algun dels seus miracles per aconseguir-ho.
Efectivament:
Un dels miracles més renombrats de Salvador es va produir un dia en què un matrimoni vingut de Castella fins a Horta de Sant Joan li va demanar que guarís la seva filla, sordmuda de naixement. Salvador així ho va fer i la noia, de seguida, va començar a xerrar. Els pares, però, van arrufar el nas perquè la seva estimada filla només parlava en català i ells no la podien entendre. Salvador els va explicar que la nena parlava en català perquè es trobava a Catalunya, però que, tan bon punt tornessin a les seves terres, parlaria en espanyol.
El Cel sempre ha estat de la nostra part. Els mals han vingut de l'Església (penseu en la Croada del 1213 i en la Croada del 1936). Recordeu que Nostra Senyora va parlar en barceloní al rei en Jacme i an en Ramon de Penyafort, i que a na Bernadeta Subirós li va parlar en bon lordetà. Penseu en Sant Vicent Ferrer, qui en valencià es feia entendre fins a la mateixa Bretanya!
Sí, i el rei Lluis IX de França, i Domingo de Guzmán, de trista memòria a Tolosa...i més recentment, l'Escrivà de Balaguer...No són tots tan sants com els pinten...
A Sant Domingo el podem disculpar un poc. Ell va provar de demostrar que la majoria de vilatans no eren pas càtars sinó que demanaven una implicació de l'església en les noves necessitats espirituals urbanes. Sant Domingo fou utilitzat pel Rei de França, i el Rei de França utilitzat per la noblesa franca i pel Papat de Roma.
Pel que fa a Josemaría Escrivá, la cosa té algunes complicacions. Ell és nascut a Barbastro, el 1902, quan Barbastro ja era una vila castellanitzada. Però el trobem que s'afegeix al cognom patern l'afegit de Balaguer. Certament l'Opus Dei va contribuir al franquisme, i Franco el va fer "marquès de Peralta". Curiosament l'Opus Dei té pàgina web en català i amb domini .cat.
Abans he dit que Franco va fer Josepmaria Escrivà de Balaguer "marquès de Peralta" el 1968. Això és cert. Però el títol de "marquès de Peralta" és més antic. Fou creat el 1738 per part de l'emperador Carles VI (el Pretendent de la Guerra de Successió a la Monarquia Hispànica) per premiar la lleialtat austracista del noble aragonès Juan Tomás de Peralta. No sé si aquest Peralta és parent d'en Josep de Peralta, un capità mort l'Onze de Setembre en la defensa de Barcelona. El cas és que Josepmaria Escrivà afirmava ésser parent d'aquell noble austracista. No crec que ho fos. Però és simptomàtic que reivindiqués aquest títol. En un altre ordre de coses, llegim en aquesta notícia sobre la relació epistolar entre Josepmaria Escrivà i l'abat Escarré de Montserrat. L'abat Escarré va fer unes famoses declaracions als anys 1960 on deia: "els catalans som espanyols però no som castellans".
Salutacions, Joan deu Peiroton!
Descobrisc aquest blog de la mà dels teus comentaris a "les Llunes de Miranda".
Encantat de trobar un blog en occità.
Sóc una mica "aprenent de filòleg", jeje i m'encanta tot el que es relaciona amb les llèngües.
Vaig néixer a Madrid, però vaig tindre l'oportunitat de viure al costat de la Val d'Aran durant més de tres anys.
Allà vaig aprendre català, i algunes coses en aranès.
És molt bonic sentir parlar en aranès o occità i vore com es semblen totes dues al català.
Encara tinc un llibret que vaig agafar de menut a Vielha, amb paraules escrites en aranés:
"mainatge", per a dir "nen";
Naut Aran; Tüca, per a dir pic o muntanya...
O noms dels poblets com Eth Ospitau de Vielha o el riu nere, per a dir negre...
Qué bo, que des dels anys noranta, l'aranés és oficial a la Val. Espere que a la part francesa, algun dia siga igual. La diversitat de llèngües no és una amenaça, és un enriquiment cultural, i els pobles que gaudeixen del coneiximent dels altres, és sempre més tolerant.
Encantat de descobrir-te.
Un madrileny, castellano-parlant, que a més parla català d'Alacant.
Adishatz!
He descobert el teu blog i m'ha agradat molt, també la llengua occitana. És molt bonic llegir en occità. Al meu blog, si t'interessa, pots trobar un article d'occitanismes (-gasconismes) en aragonès. Memorias.
dídac lópez: em sembles ben interessat pel subjecte!!! Ets biòleg, tu? (res a veure amb l'assumpte, d'acord, però em sembla haver-ho llegit i en sóc un altre, de biòleg)
Musafir: benvingut al blòg. Doncs tu ets un madrileny castellanoparlant emigrat que m'escriu en valencià, i jo un parisenc de llengua francesa emigrat que t'escriu en català, això demostra de manera clara i indiscutible que el català és l'idioma ideal de comunicació internacional...
onset: benvingut al blog! Els comentaris en aragonès hi són MOLT apreciats, no dubtis!!!Et visitaré!!!
Jag Sameaj!!!
Això era també el meu aniversari...
Joan, ets un home molt amable. Sóc feliç de llegir sobre la teva vida a Tolosa. Intento aprendre la llengua catalana. Espero que m'ajudaràs. El teu blog és molt bonic. No sóc bo amb el conjugar de verbs. Això és una llengua nova meravellosa per a mi. És com un pont entre França i Espanya? I no tinc gens de coneixement de la diferència entre és i ésta...
Jacob: toda raba! Shabat shalom
Merike: Bon aniversari amb un poc de retard!
Pel català; no és el bon blog aquest, val més llegir un blog que sigui escrit en aquella llengua per un catalanoparlant de soca-rel !
Últimament hi has hagut més text en català que en gascon. I només em puc comprar llibres de català. També em puc ensenyar alguna cosa amb Translendium. M'agrada lo blòg deu Joan. Naturalment llegeixo molts blogs. M'agrada Catalunya. També m'agradaria veure el costat francès d'això, com Cotlliure. Gràcies, i un petit somriure!
Publica un comentari a l'entrada