dijous, 21 d’agost de 2008

Incoëréncies lexicaus en gascon

Era normativizacion aranesa qu'ei importanta pr'amor que concernís era varietat d'occitan oficiau non sonque ena Val d'Aran senon en tot eth Principat de Catalonha. Cap de varietat occitana non a artenhut aqueth nivèu d'oficialitat ath dia de ué.
Totun, er aranés non ei guaire utilizat en dehòra dera vath, e un resultat previsible dera normativizacion aranesa qu'ei era perduda der unitat dera lengua gascona. Que semble qu'anem inexorablaments de cap tas dues lengües gascones, er aranés e eth gascon non aranés. Er unitat dera lengua occitana que hè er objècte de beri discorsi, mès practicaments non existís cap. Sonque tath gascon, considerat soent coma un simple (?) dialècte der occitan, qu'auem, de hèt, dejà dues lengües!
Er aranés que se base sonque sus es parlars dera vath, sie aproximadaments 7000 locutors. Que hè era transicion de cap tath catalan occidentau (ribagorçano-palharés) e tanben de cap tath lengadocian. Aguestes particularitats lingüistiques e socio-lingüistiques que dan ara lengüa aranesa ua posicion centrau en domèni occitano-roman, mès per arrapòrt ar occitan ath sens estricte (qu'ei a díder trèt eth catalan), er aranés qu'ei, ailàs, ben periferic.
Ei clar qu' eth gascon normatiu unificat non se poderà hèr sense préner en compde er aranés. Que podem ja constatar diferéncies de causides enter gascon non aranés e aranés, que calerà arbitrar tath gascon unificat. Per exemple, manèra o manièra? frontèra o frontièra? vèrb o vèrbe? fasa o fasi (catalan: fase)? maxim o maximum? lengua o lenga? ua serie o ua seria? arturar o aturar? arténher o aténher? Personauments, es mies preferéncies que serien: manèra, frontèra, vèrbe, fasi, maxim, ua serie, lengua (o dilhèu mielhor: lengoa a causa deth baionés lenco), aturar e aténher. Auem de besonh un diccionari generau dera lengua gascona!

11 comentaris:

Henry The VIII ha dit...

Amic Joan,

Jo no sóc filòleg i per tant no puc donar una opinió científica.

Sí sé que per exemple a Euskal Herria en el seu moment es va fer l'euskara batua (llengua basca unificada) i a partir d'aquí estava la forma correcta, l'ortografia, etc.

El català té diverses formes segons el territori...

Personalment, i és una opinió indocumentada perquè no sóc cap expert, crec que en tema idioma tant el català com occità s'hauria de tenir unes normes comunes però també donant per bones les dels diversos dialectes.

Sigui com sigui una salutació i poc a poc vaig comprenent cada vegada més el teu idioma.

Visca l'Occità!

Joana ha dit...

En saps un munt! Felicitats!!!
I salutacions!!!!

優次 (Yuji) ha dit...

Que harie gòi de véder metuda en marcha era unificacion aumens en çò que tanhe era ortografia, e mès lèu dera rèsta des elements dera lengua. Mès supausi que hèr cambis radicaus en ua lengua que gaudís dejà de ensenhament e arreconeishement oficiau que vò díder un procès delicat e lent, e per aquerò dobti qu'agin eth coratge tà amiar-lo. Que les cau convéncer qu'era crebadura dera unitat non ei cap bona causa :S

Joan deu Peiroton ha dit...

Henryzevii: La unitat de la llengua occitana és teòrica, en realitat la gran majoria dels locutors no volen saber res d' un occità unificat. S'havia intentat o esperat, al segle passat, de consegiur qu'una varietat de l'occità, el llenguadocià, arribés a imposar-se com a norma comuna per tota Occitània, però no ha estat el cas . Domergue Sumien, lingüista occità de l'institut d'estudis occitans, s'interessa a la normativizació de l'idioma, Hi va dedicar una tèsi recentment, Sumien va proposar set nòrmes geogràfiques (jo diria més simplement set llengues occitanes però el meu parer és considerat heretic per "l'Esglèsia Occitanista"): llenguadocià, gascó, llemosí, alvernyès, vivaro-alpí, provençal i niçard. Hi afeigexes l'aranés (norma pròpia basada sobre els parlars gascons de la Vall) i, clar, el català, fan nou. La tèsi d'en Sumien, militant occitanista, marca un progres molt significatiu cap a la reconeishènça de la pluralitat de les llengües occitanes en el mon occitanista. Però l'obstacle psicològic queda :)).

Joan deu Peiroton ha dit...

Joana: ets un amor!!!

Yuji: Eth men desiri non ei de remplaçar er aranés per ua forma de gascon unificat en Aran, senon d'obténguer qu'aguest gascon unificat sigue hargat de manèra que toti es qu"ac desiren posquen utilizar aguesta lengua gascona comuna. Ua lengua de cap lòc particular e donques de e entà toti. Que sigue co-oficiau en parçans gascofònes der estat francés, en particular tara senhalizacion, tas formularis der estat-civiu eca. Ua lengua normau, qué. mès tostemp gascona.

Onset ha dit...

I hai muitas diferencias entre l'aranés y a resta d'o gascón? Cuánta chen parla gascón (sin contar a bal d'Aran)? Qué complicato lo tenemos as luengas chicotas y minoritarias. Gràcies.

Joan deu Peiroton ha dit...

Onset: l'Aranés fa part deu grop sud-orientau deu gascon, qui compren los parlars deu Comenge Haut (Sent Gaudenç, Luishon, Montrejau eca) e los de Coseran (part occidentau du departament d'Arièja: Sent Guironç, Sent Lisèr). aqueth grop dialectau hè la transicion cap au lengadocian e au catalan. L'aranés compta quauques aranesismes pròpis, mès n'ei pas fondamentaument diferent deus parlars gascons vesins. Per contra, aqueth grop dialectau (incluant l'aranés mès pas sonque) b'ei un pòc esluenhat de la nòrma deu gascon generau, de base gascona occidentau. Las diferencias son gramaticaus, en particular las formas de conjugar son diferentas, tanben la formacion deu plurau (occidentau: un petit francés, tres petits francés, sud-orientau : un petit francés, tres petiti(s) francesi(s), o un petiu francés, tres petius francesi(s), occidentau: benvienguts orientau: benvengudi(s) eca.
Lo nombre deus locutors: la vertat: non sèi pas!

pep ha dit...

Joan, no crec que la normalització de l´aranès suposi cap problema pel gascó. El propi Aitor Carrera diu a la seva Gramatica Aranesa: "ua gramatica aranesa qu´ei un hèt que no se ten bric ena lingüistica ne ena objectivitat scientifica, mès en ua realitat administrativa.. En conseqüéncia, en futur calerà desbrembar aqueres divisions artificiaus, e calerà tanben que non i age mès gramatiques araneses".

Joan deu Peiroton ha dit...

Pep, ho sento, no puc estar d'acord. Imagina que els rossellonesos decideixin de decretar el rossellonès com a llengua oficial als Pireneus Orientals en comptes de català ? "sun pas tot a fet feliç mè me sun vist una votura, la trapi gaire gaire guapa i donques, vos diui que me la vai a comandar com regalo per jo matei. Nosaltros tabé pensen com vosaltros" . Penses realment que això no posaria cap problema pel català?

pep ha dit...

Bé, segurament tens raó i haurien de decretar el gascó (o l´occità?) com a llengua oficial. Però en tot cas el que dic és que els lingüistes tenen clar que es tracta de gascó i que la tendència és anti-secessionista.
On jo veig un problema greu és en el fet que als pobles de l´Estat Francès que envolten la Vall gairebé s´hagi perdut el gascó i l´aranès estigui quedant com una illa.

Joan deu Peiroton ha dit...

Pep: Domergue Sumien lingüista occità especialista d'assumptes de normativizacion de l'occità, membre de l'institut d'estudis occitans i del consell de normativitzacion de la llengua, proposa 7 estandards regionals de l'occità, corresponent als grans dialectes. Personalment, no parlo de dialectes occitans sinó de llengues occitanes, (no m'agrada gens el mot dialecte, el trobo encara més lletg que patués, però vaja, és igual). Doncs set dialectes normativitzats, és a dir set llengues des del meu parer. El gascó n'és un, al costat del llenguadocià (la varietat bessona del català), del llemosí, del provençal, de l'alvernyès, del niçard e del vivaro-alpí). No ha previst d'estandard aranés, doncs cal afegir-lo, fa vuit. I si hi afeigexes el català, que no té cap raó d'hi ésser exclós, fa nou. La raó d'afegir-hi el català és lògica pura: el català essent bessó del llenguadocià (sovint abusivament dita llengua occitana quan, en realitat n'és sols una varietat entre altres), doncs és occità com el llenguadocià. El secessionisme català de l'occitanisme, que data sols de 1934, és un acte polític més que tot.
Compte, que no he dit que el problema venia dels aranesos. El problema no ve de la llengua aranesa, vé del fet que no tenim cap gascó unificat acceptable per tot. Això ha de canviar.