dimecres, 13 d’agost de 2008

Lenguas d'òil e lengua(s) d'òc



En los diccionaris de l'Institut d'Estudis Occitans, s'espiatz quin e cau virar lo nom deu caplòc de Bretanha en occitan, que i trobaratz lo nom, ben breton, de Roazhon. Qu'ei ben segur ua impostura intellectuau, un miralh de l'ideologia franchimanda deu sègle passat, retocada a la mòda occitanista. Roazhon qu'ei plan la fòrma bretona deu nom, òc-ben, mès la lengua pròpia de Rennes n'ei pas bretona, qu'ei gallesa. E Rennes en gallò que's ditz Resnn (escriut atau en grafia normativizada, la de maezoe, l'Institut d'Estudis Galés). L'Enciclopèdia Catalana que comet exactament la medisha enganada en dar los noms deus lòcs bretons sonque en lengua bretona, enqüèra que los dits lòcs sian localizats en la part romanica, e non pas celtica, de Bretanha. Que cau díser l'enciclopèdia catalana non sap quitament pas que la lengua gallesa existeish, a maugrat deu hèit qu'èra la lengua utilizada a la cort de Bretanha abans l'annexion deu ducat per França e sustot qu'ei uei lo dia ua de las lenguas co-oficiaus de Bretanha.   Tà l'enciclopèdia catalana, la lengua gallesa que seré sonque ua varianta deu francés. Ua varianta deu francés, lo gallò? Plan que non! N'ei pas jamès estat! Segur, qu'ei ua varietat de la(s) lengua(s) d'òil, e lo francès n'ei ua auta. Totun, la manca d'intercomprenson enter aquestas duas varietats au dia de uei hè que non podem pas considerar que s'agesca de la medisha lengua, doncas que'ns cau plan parlar de lengas (au plurau) d'òil.


.
Lo domèni deu gallò, o brito-roman, que cobreish aproximativament la mitat de Bretanha (la part colorada en gris sus la carta), e qu'inclòu Resnn, lo cap-lòc de Bretanha. Lo gallò qu'ei, desempuish 2004, ua de las tres lenguas reconegudas oficiaus en la region Bretanha, conjuntament dab lo breton e lo francés. Aquera lengua que pertanh au grop de las lenguas d'òil, coma lo francés. D'aquí la confusion: lo gallò qu'ei plan ua varietat de la(s) lengua(s) d'òil, e lo francés que n'ei ua auta, mès lo gallò n'ei pas jamès estat ua varietat de francés. A mes, poderatz constatar que la coneishença deu francés modèrne non permet pas de compréner lo gallò, çò qui justifica completament la classificacion deu breto-roman coma lengua distincta de la lengua oficiau de la Republica Francesa. 
Escotatz dus estrèits de cançons cantadas en gallò peu Bèrtran Ôbrée :




E aquí qu'avetz un tròç de literatura gallesa modèrna, un extrèit de "la souaètt dou bouaé-jouaerr" de Fabien Lécuyer (en ua grafia un pauc diferenta de la de maezoe).

- « Horniy, j'an soe horniy dou cou-la ! »
- « Qhi qé n-i a corr, don ??!??”
- “ Avizz ! n’an vennla corr unn vnaeü a pâssae, pa” E yèll-si qé d’anségnae o son daï unn vouèliéy de gouéziaù qi taen a s'antt-pourgalae olmon la rabinn.
- "Maùsion ! Touaé smaenn de tan mézae q'la ét a bouzae l'óréy... sein faï qé j'haùpi la maereriy e châq faï ét la meim draènn qé j'ouaï: "véir véir, je sóm pour n'z an vni, yan yan j'alon n'z anchoui, sia sia terjou v'alaez n-n'yett dépouézónae... sonj tu ! N-i a pâ pu aùqhun a yett corr vneü a lvae dou naèi par iloe diq'astourr qé d'paï su mon jnouae, pa"
- "Grànt dizouz, fâlhit faezouz... ét d'domé châq faï, qhi q'tu vieü..."
- "Véir, mein bougré j'va, mai, lou derssae l'paï dssuï l'ziae èz adlaïzi-la, pa...ét pouein la gouézriy qi va mnae l'monde tout-cóm e dam ét pouein mai qi va m'jouqae olmon a faerr l'epaeürissâ ! Qhi faerr, don maùdit ?!!?"
Adlaïdd taet fléy dou cou-la, dam... Ett-latt, qi mnae unn eta ruy de la "Motte Fablet" su le grànt Renn, taet béin d'amein d'amouaé, pamein. Yan mein dam astourr-si, ét degrignouzz cóm unn biqh qi vaï le lou q'o taet... e par le faet, le lou taet puto dou cou-la unn bèrnn de gouéziaù qi n'avaen souein q'a bizoulhae son paù depéi unn gerouéy d'tan, de qa qi metae lèz pratiq a n'pouein chómae berouéy a bouae d’la goull aù-davàn de son eta-a-hann cóm de juss e d'béin antandeü. Dam, gernuch-a-gernaï, sti-la taet a s'dezacoursae...
"Je soe béin an peinn qhi q'il on q'i boueinn par iloe tout-cóm" q'o bernozi...
L'istouérr resti de meim e Adlaïdd taet tenàn a degrignae toutt sou e a faerr lèz pitiae pa' la, haùtt-ourr e bass-ourr, can q'c'ét q'unn siunn feü terouae atijéy béin atijéy su le paù a l'Hôtel-Dieu, l'opita qi se tiein a deüz qhulbutéy touaéz ancaléy dou catiae-li.
Einvànsion de savaïr dedd eyou q'ett-latt taet orinéy, mein. Ét raporr a unn cotisseürr de droll q'o feü souégnéy e duràn q'o feü la-lein pâ aùqhun ne ràncontri pouein né son non né son aderss. Pâ aùqhun limero de suretéy sosia d'o yèll netou, pa pu. (...)
(Fabien Lécuyer. La souaètt dou bouaé-jouaerr)


Podetz constatar que lo gallò b 'ei ua lengua plan distincta deu francés!!!

Ei clar qu'au sègle 21, non se pòt pas mes parlar de lengua d'oil au singular. Qu'ei plan la conclusion deu professor Bernard Cerquiglini, director de l'Institut National de la Langue Française (emanacion deu CNRS) :
« L’écart n’a cessé de se creuser entre le français et les variétés de la langue d’oïl, que l’on ne saurait considérer aujourd’hui comme des « dialectes du français » ; franc-comtois, wallon, picard, normand, gallo, poitevin-saintongeais, bourguignon-morvandiau, lorrain doivent être retenus parmi les langues régionales de la France ; on les qualifiera dès lors de « langues d’oïl », en les rangeant dans la liste [des langues régionales de la France]. » Aqueth vejaire qu'ei ara acceptat - per fin!- per l'Estat francés e compartit peu Burèu Europèu de las Lenguas Mens Emplegadas. Qu'ei de notar qu'en Belgica, picard, valon, lorenc (lorrain) e champanhés (champenois) qu'an tots gahat un estatut de lengua regionau.

Que las lenguas d'òil non èran pas dialèctes deu francés èra dejà vertat en los sègles precedents, contrariament a la propaganda oficiau francesa qui afirmava que totas las lenguas romanicas non-francesas èran dialèctes de la lengua oficiau, e que calèva expressà's en l'unica lengua que s'ac ameritava: lo francés. Urosament, aquèra teoria de non pas créder que perd terrenh pertot, lhevat, malurosament, deu mitan occitanista e catalanista qu'a représ aquera concepcion infondada tà arrehusar l'estatut de lenguas a las lengüas d'òil, en, denigrant atau lo tribalh deus tanhents d'aqueras lenguas. Totun, que non mancaran pas d'acabar per cambiar d'idèia, qu'ei sonque ua question de temps. E qu'espèri lo men messatge de uei qu'ajudarà ad aquò.

Contrariament au gallò, lo normand qu'ei l'eretèr d'ua longa tradicion literària. Totun, la lengua modèrna demora per estar unificada. Aquí qu'avetz un extrèit d'un poèma en percheron (normand deu Perche) , escriut au sègle 19 per Achille Genty:

On fin k'mincement, quan n-ej l'âplimes
A nou g'varni, c'éta pâ gai.
J'éviomm's tou fouttu bas : lé dîmes,
guâb et boun gueu, z'euglis's, curai,
y trovit l'tou ben pitouiâbe...
san t'êtr trébin arligionnex,
Y ristourit l'boun Gueu z-et l'guâbe
C'ée nein gaya qui n'ont pâ fraid és z-yéx

Tertous eumaint laissi d'leû graine
Dinc c'bas monn'cyt, quan n'an s'n-y-en va
Emp'reu d'l'Eltrich, pou l'tir d'peine
Bin a proupous tu'trovis là
Y dislouquit tout'la fémille
F'sant san chéz-soé ded leû chéz-iéx.
magnér'bin droul' d'évai nein'fille!
c'ée nein gaya qui n'ont pas fraid és z-yéx


Podetz escotar tèxtes lejuts e poemas cantats en normand en visitant un site aquí;

La lengua picarda que coneish un estrambòrd de non pas créder gràcias au film "bienvenue chez les ch'tis" e los metòdes d'aprenedissatge que's venen coma pan escarp, e pas sonque en çò deus Picards.
Lo valon qu'ei aparentat au picard, se n' ei separat au sègle XII. Que i a quate dialèctes deu valon e ua lengua unificada normativizada. Lo tèxte qui segueish qu'ei escriut en valon normatiu per Pablo Saratxaga:

On ôte di mes cintes d' interet, est li rantoele Fidonet ki dj' endè so mimbe dispoy 1993 et ki m' a permetou, dispoy 1992, di cnoxhe et d' eployî l' emilaedje (di ces trevéns la on cnoxheve nén co l' Eternete chal e nosse payis, do moens les ptitès djins nel cnoxhint nén).
Dji mantna eto ifmail-tx, on programe di pasrele fidonet <--> email/usenet; eyet m' ocupéve, cwand ele egzistéve co, do manaedjmint, avou des ôtes, del pasrele fidonet <--> usenet pol hierartcheye di copinreyes (news) fido.belg.*.

Dj' a leyî mi éndjole e libe accès pa modem dispoy ki dj' a drovou m' BBS Bad WaZOO l' anêye 1993 et disk' a ki m' modem toumaxhe e rak (come i gn aveut pus nolu ki s' raloyive pa modem dj' a leyî ouve).


E lo santongés, e seré un dialècte deu francés? A véder! Escotatz aqueth tròç d'un devís en santongés, me'n daratz la traduccion se podetz, se vos platz.

De notar lo peitovin qu'a un estatut de lengua oficiau a la region Poitou-Charentes.

Los Normands, Walons, Picards, Bretons, Peitavins, Santongés e tots los autes qu'an plan rason de parlar e de deféner las lors lenguas d'òil. Se n'ac hèn pas eths medishs, qui ac harà????

E l'occitan? Que trigarà enqüèra temps tà que lo discors teoric acabe per juntà's dab la realitat, qu'ei a díser que la pluralitat de las lenguas occitanas, que constatam tot dia, acabe per estar arreconeguda peus occitanistas medishs. N'i aurà pas nat progrés de cap tà la normalitat deu gascon sense aquesta arreconeishença, ça'm par. En atendant l'arreconeishença, Gascon, Occitan, parla ta leng(u)a!

Acabarèi dab ua dança cantada per los Tri Yann, originaris de Nantt ( Naoned, Nantes), en país gallò. Totun, la cançon, titolada Fransozig qu'ei en breton. Que son enqüèra en fòrma, los gran-pairs Tri Yann, hilhdepica!

16 comentaris:

Asier G. ha dit...

Los países que tenemos una lengua originaria y otra derivada del tronco común vecino pero influenciada por la propia del país, debemos aceptar ambas lenguas.
En Bretaña bretón y gallo son lenguas del país, lo mismo que en Escocia el gaélico y el scots-lallans, o en Euskal Herria el castellano y el euskera en el Sur, y el gascón y el euskera en el Norte.

Un gascon ha dit...

"Rennes" que's ditz Rènas en gascon, probablament Rènnas en lengadocian. Los occitanistas que creden que los exonimes e serén ua manca d'arrespècte. Qu'an tòrt : qu'ei au contrari la pròva de la renomada d'ua ciutat e de la soa importància istorica entà pòbles divèrs. Que son com los Catalans qui n'an pas comprés que díser Gerona en castelhan ei factor de hautor e de fiertat.

Quin s'arrevirèn los toponimes romans de Bretanha romana en breton ?
http://www.geobreizh.com/breizh/fra/villes-departement.asp

Salvador ha dit...

Per a un català sentir Gerona en castellà no és cap motiu d'orgull sinó un recordatori de que viu a un país envait i això penso que un gascon ho hauria de comprendre perfectament.
Si la segona guerra mundial hagués acabat de manera diferent no crec que per als francesos fos factor de hautor e de fiertat sentir el nom de llurs ciutats en alemany.

Un gascon ha dit...

Qu'ètz uns "insecured people" lingüistics. E la psique gascona n'ei pas la psique catalana a l'entorn de la lenga : qu'èm mens crispats, mei tolerants. Ne vam pas exigir deus francofònes qu'aperen Bordèu la vila qui coneishen desempuish sègles com Bordeaux. Intransigéncia mainadèca que seré. E nacionalisme lingüistic deus pèpis aluenhat de la tradicion romanica e europèa deus exonimes.

NB : Que'm hè dòu de véder que los Alemands n'empleguen pas mei los lors noms tradicionaus tà las vilas francesas pr'amor deu politicament corrècte..
http://en.wikipedia.org/wiki/German_exonyms#France

Carles Casanovas ha dit...

En sou tots un pou de saviesa lingüística, jo hem quedo esmaperdut.
Pot ser que un pobre catalanet de 66 anys, aquí ningú li ensenyat la seva pròpia llengua se li faci difícil polemitzar.
Ara, gràcies a en Peiroton, començo
a iniciar-me en les llengües d'arrels comunes. No pareu...això és l'Europa que sempre he somniat. És l'Europa dels pobles. Jo pertanyo a un poble que formava part de La Marca Hispànica. En sóc un deixeble i fill de Carlemany...!!!

merike ha dit...

Però per què no escriu ja en iberoccitan?

Joan deu Peiroton ha dit...

Asier: segur! Soi totaument d'acòrd.
Gascon e Salvador: Gerona en castelhan que'm sembla normau, coma Gerone o Tolède en francés. Bordeaux en francés , Bordèu en occitan mès Bordeus en catalan (fòrma afrancesada coma la castelhana Burdeos), Montpelhèr en gascon e Montpelhièr en lengadocian...Toulouse en francés e Tolosa en occitan (catalan inclós)...Strasbourg en francés, Strasburg en alemand e Strossburi en alsacian...Haguenau en francés e en alemand, Hawenau en alsacian...Visca la diversitat!
Girona o Gerona mès pas Garona, enqüèra que Gironda e Girona partatjen la medisha etimologia :D.
Quant a comparar los catalans e los gascons respècte a la lengua, au mens los catalans qu'an un avantatge indenegable: que la hèn viver, la parlan! ! Non pensi pas qu'avem leçons a los balhar.

Carlemany Casanovas: ja és hora de posar-se seriós: quan la fem la passejada a Sant Pere de Rodes? o l'apat a Garriguella (podriem aprofitar-ne per visitar el centre dedicat a les tortugues)?

Merike: basta llegir els comentaris!

Salvador ha dit...

Degut al meu treball parlo molt en castellà amb espanyols i en francès amb francesos i amb ells sempre dic Gerona o Bordeaux o Toulouse perquè respecto llur llengua, com fan la majoria dels catalans.
El que no podem admetre és que des de fora ens vuguin imposar noms que no són els nostres, els noms oficials a casa nostra han de ser en la nostra llengua.
I en quan a crispats i intolerants i intransigents només cal veure els comentaris insultants per als catalans d'alguns diaris espanyols o els que hi han hagut a França quan l'Assemblée Nationale volia posar el tema de les llengües regionals (ja no s'atreveixen a dir patois) a la constitució.

Joan deu Peiroton ha dit...

Un punt que potser caurà un poc a despart de la tematica aquesta és la pregunta fins a quin grat cal corregir els noms de llocs per raons normativitzadores. Jo personalment estic en contra, penso que cal respectar la forma local. Per exemple, en els parlars llenguadocians "pro-catalans", utilitzen l'article al i no lo, diuen al castèlh i no lo castèl, al camin dal castèlh (de pronunciar més o menys com en català central el cami del castell) i no lo camin del castèl com en llenguadocian referencial. De la mateixa manera, em sembla que no hi ha cap raons per substituir l'article "lo" per "el" en els noms de llocs catalans on utilitzen aquesta forma de l'article. Respectar els dialectes em sembla tan important com respectar la llengua.

Jacme ha dit...

"gascon, occitan", non ! "gascon, lengadocian" òc ! "occitan" es una etiqueta que remplaça la nocion romantica de "lenga d'Òc".
N'i a que vòlon tornar far istòria, l'istòria lingüistica, e qu'auràn problèmas de limits lingüistics !
Lo men grand-paire a fait l'armada en Provença (duás annadas obligatòrias abans 1939), e en tornar que parlava de la mesma lenga... sabiá pas ne dire lo nom, mas el la parlava.
Dins mon país de naissença, lo monde se díson "gascons" e párlan lengadocian... e sábon pas escriure o dire quina lenga párlan, al temps de mon grand la parlava, al mens.

Un gascon ha dit...

Occitan n'ei pas ua bona terminologia : la soa sufixacion en -tania que crea un biaish qui aluenha Provença e Lemosin. Ne convien pas sonque tà Gasconha e Baish-Lengadòc, dus pèis ligats lingüisticament dab la peninsula iberica.

Los Agenés que's disen gascons pr'amor de l'Istòria deu ducat de Gasconha. E la lor lenga qu'ei miei-gascona (au mensh l'arribèra de l'Òut : -arium>èra,metatèsis de la r, shushuiada de -iss-): lo lengadocian com dialècte n'existeish pas, qu'ei ua invencion qui amassa lengas tan divèrsas com lo foishenc e lo carcinòu

Joan deu Peiroton ha dit...

Jacme, que soi d'acòrd sus la qüestion deus limits lingüistics. Deu nòrd de França dinc au sud d'Espanha, qu'observam ua continuitat, un gradient de parlars...per exemple, los limits enter lengadocian e catalan non son pas tan clars, los linguistas non son pas d'acord se lo parlar de Maurin/ Maurí ei lengadocian o catalan. Aquò qu'ei vertat tanben entre lengas d'oil e occitan, los limits non son pas tostemp tan clars, i a parlars ibrids,
Me brembi d'ua reflexion d'ua dauna de Labastida de Seron qui'm comentava en occitan quin se parlava "patués" en la part gascona per arrapòrt a la part lengadociana d'Arièja, las diferèncias lingüisticas mes notablas, e finaument era qu'acabè per me díser lo patués més complicat de compréner qu'èra lo deus catalans, parlan tan viste!!!! Tad era, catalan, lengadocian e gascon qu'èran varietats d'ua medisha lengua.
Ta jo, lo problèma qui's pausa qu'ei lo de la normativizacion. N'ei pas acceptabla ua norma lengadociana peu gascon, ni tanpòc ua norma gascona peu lengadocian. Es per aquò que'm sembla mes san de parlar de lengas d'òc. Si exigim un etiquetatge en occita, b'ei segur que l'auram sonque en lengadocian (farina e non pas haria). Si reconeishem un estatut de lengua au gascon, poderam exigir de l'aver en gascon tanben, e pas sonque en lengadocian.

Un gascon: non soi pas segur d'aver comprés lo ton argument. Ben, en realitat, n'èi pas comprés arren. Lo lengadocian n'existeish pas? O dilhèu vòs diser que lo lengadocian ei dejà tròp complèxe dialectaument tà estar considerat coma un simple dialècte e que deu estar considerat coma ua lengua vertadèra, exactament com lo catalan? Alavetz, soi d'acòrd. Si prenem lo catalan coma unitat de mesura lingüistica tà definir çò qu'ei ua lengua laguens l'occitano-roman, alavetz tan lo gascon coma lo lengadocian son lenguas, e cada ua de las gran varietats occitanas n'ei, probable.

zel ha dit...

Només em sona una mica el bretó, de quan vaig passar dies a la Bretanya, i em va semblar una llengua prou difícil, si més no, jo no hi trobava cap semblança amb cap de coneguda, però ja saps que em fascinen i vaig buscar informació. I em vaig guardar unes quantes paraules, noms i expressions. Jo tampoc penso que s'han de canviar els noms, però ja en tenim costum i es fa difícil treure mals hàbits. Passa a menjar escudella i pilota, que n'hi ha un plat per tu! Petons

Dídac López ha dit...

Són qüestions interessants aquestes de les toponímies, i de la correcció, hipocorrecció i hipercorrecció que les envolta. Discutir dels límits entre la llengua cèltica i la llengua romànica és interessant, però és ben cert que els límits geogràfics han mudat en el temps i que justament allò que interessa és saber en cada època i en cada lloc què s'hi ha parlat. Per exemple, quan sant Vicent Ferrer anava a Bretanya (on es va morir), diuen els testimonis que, malgrat parlar en català, els bretons l'entenien. No és el mateix els bretons romano-lingües que els bretons celtico-lingües. Els wascons són sempre gascons o vascons, però no és idèntic que siguin gasco-romànics, que de llengua pre-indogermànica.

Més fotuda és la qüestió de les divisions de la llengua romànica, i d'aquesta no en sortirem. La llengua àrab es troba tan o més fragmentada com la llengua romànica, i ells parlen i actuen com si fos una llengua, mentre nosaltres parlem i actuem com si fos una família lingüística (i mal avinguda). Hem deixat el llatí de banda, menyspreem la interlingua i el latinu sine flexione, i ens ríem si algú proposa l'occità com a llengua comuna de tota la Romània. És cert que francesos, espanyols i italians, en particular, portuguesos i romanesos en segon terme, i catalans en tercer terme, han convençut molta gent de la identitat lingüística del francès, de l'espanyol, de l'italià, del portuguès, del romanès i del català. Clar que hi ha uns interrogants: el nom fa la llengua, o la llengua fa el nom. El nom d'Italia i d'Espanya, ja existia en època pre-romana. Portugal deriva de Porto (nom romà), Romania de la terra dels ciutadans romans d'Orient i França de la terra dels francs. L'origen de Catalunya és més confús. Però, en general, els noms de llengua (els glossònims) són previs a la llengua romànica o independents. Per això apareix el romanx i el romanyol, el gallo i el való, el ladino dels sefardites i el ladin dels Dolomites. Hem fet tard, però el dia que vam començar a reconèixer la llengua romànica com una multiplicitat de llengües romàniques vam segellar la mort de la seva diversitat. Temps al temps, i en unes quantes generacions, només sobreviurà, de les llengües romàniques, un pidgin empeltat a una base germànica i amb un substrat cèltic que anomenem English.

Mars ha dit...

"a vir, d'abord les étrennes, oh point gran'chause : in oranghe, in moughe-nez d'têt ou in p'tit d'vantau. Pis, o-l-est l'mois que l'tuons l'goret demain l'bougher vindra pour l'tuanghe"
...a veire, d'emprumièr lo cap de l'an, oh, pas gaire ren : un irange, un mochador de testa, òben un piti davantau. Puèi qu'es lo mes que tuam lo ganhon (pòrc), demanlo bochiè vendra per lo sanhar (*la tuada)

Ma mair es peitavina. Te siès pas costumat a lor accent ; la gramatica es gaireben la quela dau francès, beucòp de lor vocabulari sembla a quèu de l'Occitan.

T'ai apondut coma lo autres dau Bloguitge, la paraula es esrtranha mas l'eideia m'agrada.

Joan deu Peiroton ha dit...

MERCÉS, MARS!!!! Òsca! L'esperavi pas mai, la virada!!!! Farai un pòst amb ta responsa!!!!
As un blòg, tu? Quin ei????