Ja èi dit tot lo mau que pensi de l'ortografia occitana, particularament quan e s'aplica a la varietat gascona. Be's nota qu'ei estada concebuda per ciutadans francés acostumats a ua ortografia deliranta! Que ns'obliga a escríver tanben e tanpòc çò qui prononciam [tabé] e [tapòc], a hiquar ua n a la fin de no, enqüèra qu'aquera n non soe pas jamès en gascon çò qui ns'obliga a l'elidar dens la grafia en bèras ocasions, e que'n passi. Totun, en gascon normatiu com en francés, per imperfèit que poscam trobar lo sistema grafic, non cau pas que cada un escriga a la soa mòda. En francés com en occitan, podem perfèitament víver dab ua ortografia deliranta, e, clar, l'ortografia n' ei pas autant capvariada en gascon com en francés.
Totun, i a un punt qui n'ei pas acceptable e non compreni pas que los lingüistas deu Conselh de la Lenga Occitana (CLO) non s'i son pas interessats ja que n'ei pas guaire complicat d'i remediar. Avem en gascon dus mots qui no's prononcian pas parièr e qui la grafia actuau non distingueish pas. S'ageish de pan (prononciat pà o pang segon los dialèctes) e de pan (prononciat pann). Se voi virar en catalan la frase: lo pan qu'ei fotut n'ac poish pas hèr, cau qu'audisqui la frase abans. Se soa: [lo pang -o pà- qu'ei fotut], que serà en catalan el pà és fotut. Se soa: [lo pann qu'ei fotut], que serà alavetz el pany (o el pestell) és fotut. Un accent sufiré tà tirar l'ambigüitat, lo pàn non voleré díser lo pan.
De notar lo diccionari de Chaplain en grafia reformada que distingueish pan (en catalan pà) , pand (en catalan pany) e pann (en catalan pestell), tots escriuts pan en grafia deu CLO. La distincion enter pand e pann no'm sembla pas bric justificada, s'ageish clarament deu medish mot. La grafia gascona de Coromines-Fabra distingueish pan (catalan pà) e pann (catalan: pany, pestell del pany). A mes, la grafia Coromines-Fabra utiliza ny e x en lòc de nh e sh, çò qui evita d'aver de puntejar la lengua (montanya e inhèrn e non pas montanha e in·hèrn, xiular e deshèr e non pas shiular e des.hèr). Bon, l'ahèr deu punt qu'ei un aute punt!
7 comentaris:
Ye enrrebesau pero interesante.
No ye o mesmo un "pestillo" (cerrojo) que un "pastillo"(dulce fecho de normal con calabaza de radique).
Salu y entaban con a luenga gascona.
Quan comences a aprendre la llengua finlandesa pots veure que pronunciem totes les paraules exactament com són escrits. Un pa és un pa. Leipä és leipä. No tenim cap article. Les nostres paraules tenen no masculí, femení o genere neutre. Molt fàcil. Et desafio a començar un blog en finès! La teva intel·ligència hauria de permetre allò. Parles ja totes les altres llengües del món. Un començament fàcil podrien ser fotografies d'Hèlsinki amb títols i descripcions en finès. El temps aconsegueix llarg en esperar. Caièr o quadèrn?;-) Salutacions, tervehdys!
Joan, aquest any em vaig fixar que al tour hi havia moltes banderes de gent que les portava com la primera que treus. La vermella i blanca amb una cara d'una noia al mig.
Salutacions!
Me demani se n'i d'ambigüitats tanben en d'auti parlars occitans en tot utilizar era grafia "classica"... Non serie eth cas d'ua refòrma ena ortografia englobanta entà resòlver eth(s) problèma(s)? (en plurau se se tracte d'un problèma comun a autes parles)
Zagal: muitas grazias por o comentario ! Salu y buen dia!
Merike: sí, sí, clar!
Henry the VIII: incredible però em fa content :))! Salut!
Yuji: non sai díder-te, que non coneshi pro es autes varietats. Dilheu un lector occitan non-gascon te poderà arrespóner...
El criteri absolutament etimològic és interessant, però de ben segur obstaculitza, si s'aplica de tot i per tot, una grafia més o menys unificada. És clar que el problema és què volem unificar i què volem deixar fora de la unificació. Fabra va proposar unes normes fàcilment assumibles per a tot el nostre sistema lingüístic. L'IEO les va adoptar a mitges i potser no seria mala idea que les adoptés del tot. I si valen pel català i per l'occità, també haurien de valdre per la tercera pota que és el gascó.
I si no, que cadascú faci la seva. A mi no em sap gens de greu llegir coses en grafia mistralenca, per exemple.
geniau! siéu espantat! que siés saberut! osca!
Publica un comentari a l'entrada