dimecres, 14 de gener del 2009

Bona resolucion: l'acòrd deu participi passat dab aver

Puishqu'èm en temps de bona resolucion de cap d'an, la qu'èi prenguda qu'ei de repassar l'acòrd deu participi passat dab l'auxiliar aver en gascon...e d'aplicar las règlas, segur.
Avem la causida per las gramaticas bearnesas o gasconas, la qu'utilizi qu'ei la gramatica de l'occitan gascon contemporanèu escriuta per Romieu e Bianchi. A l'avantatge d'èster hèra complèta e redigida sonque en occitan gascon contemporanèu. "Occitan gascon contemporanèu", qu'ei una manièra de gramatician per díser "gascon," qué. A sonque dus defèctes, aquesta gramatica. Coma defècte mei gran, la partida consacrada a l'aranés que contien pècas e que hè pietat. Urosament qu'avem l'auta gramatica indispensabla, la gramatica aranesa d'Aitor Carrera. L'aute defècte de la gramatica gascona qu'ei l'indèx de fin d'òbra. Que'u tròbi complicat, pas tostemp logic e limit bordelic. Mas aquò n'empacha pas qu'aqueth libe e sia ua referéncia indispensabla e que'u consulti guaireben tot dia.
Doncas, aquiu qu'avetz las règlas de l'acòrd deu participi passat emplegat dab lo vèrbe aver, d'apréner de cap. Son diferentas de las deu francés e de l'espanhòl.

En gascon, qu’ei corrècte, enqüèra que non obligatòri, d’acordar lo participi passat dab lo complement d’objècte dirècte plaçat après lo participi. Los dus exemples qui segueishen que son de citacions de Miquèu de Camelat e que son tirats de la "gramatica de l'occitan gascon contemporanèu".

Bé n’avè horadats pantalons…
Quan aví hèita quauque escapada…


Aquiu, lo participi passat qu'a prengut ua valor d'adjectiu.

Lo participi passat que s’acòrda dab lo complement d’objècte plaçat abans lo participi lhevat lo cas que lo complement i ei invariable – pronom relatiu qui, pronom adverbiau ne, non precedit per un pronom anaforic de la tresau persona o un indefinit. Los exemples qui segueishen que son tirats de la gramatica dejà citada.

Quinas pomas t’as crompadas ?
Que las èi encontradas au mercat
Nos an arcastats de non pas aver acabat lo tribalh.


Mès :

Ne’s minjarà pas totas las pomas qui s’a crompat
E t’as crompat pomas ? Òc, que n’èi crompat.


Si lo pronom relatiu ei precedit per un pronom anaforic de la tresau persona o un indefinit, l’acòrd que’s pòt hèr mès n’ei pas obligatòri:

Que cantaràs las qui as après / las qui as apresas
Preni la qu’èi causit / la qu’èi causida


Bona aplicacion de las règlas per 2009 !!!

7 comentaris:

Mela ha dit...

06h46 e lo tipe nos fa de gramatica...
e ieu a 07h37, legissi sa gramatica. Me cal arrestar internet.

Chabier Lozano ha dit...

Pareixito a bel·la variedat d'aragonés como el belsetán u el cheso. En aragonés, aón se fa (Echo, Bielsa, en parte en chistabín) se fa o se feba la concordancia con el pronombre atono: ya las he fetas, ya es he vistos, etc. ¿Se fa en gascón la concordancia d'el participio con el sujeto con el verbo ir (u anar)? Tipo: era se'n ye ita, nusaltros no ne somos baixatos, etc.
Salut.

Joan de Peiroton ha dit...

Mela: gramatica deu matin, laguin!

Felquera: En occitan, a concordancia se fa sistematicamente con o verbo auxiliar èster/estar 1 (ser en castellano). I anar fa parte d'ista serie de verbos que se conjugan con èster/estar 1 en occitan.
Doncas, en gascon, parièr:
era se'n ei anada
nosautes no'n èm pas baishats

pero la razon n'es l'auxiliar.
La concordancia se fa con l'auxiliar "èster/estar":

soi partit, era ei partida
soi vengut, nosautes èm venguts
soi arribat, eras son arribadas

La concordancia no se fa con l'auxiliar aver:

era a minjat
era a cantat
nosautes avem minjat.

manjacostel ha dit...

Va plan , que sabi pas se las ai ausidas passar las variacions dels participe passat.
Que comprenguèri pas tot sai que , mas que me doni la sentida d'èstre rusat. Cò que ja es polit
Merce plan Joan del Peiroton

zel ha dit...

Ui, Joan, jo em perdo...necessito classes de reforç... petons!

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Jo tinc un volum de gramàtica aranesa de l'Aitor Carrera, però, com que posa 1, no sé si és el primer volum i la resta s'està fent, o ja està feta, o només és un llibre. Que ho saps, joan?

Anònim ha dit...

Te mercegi per aquela pagina! Es vertat que la gramatica nos fa, de còps (sic!), sofracha!
Al còp que ven!
Simon