dijous, 17 de setembre de 2009

fòrma o forma?

Los mens diccionaris gascons de referéncia, lo Palai e lo Per Noste (Grosclaude, Narioo e Guilhemjoan) que son d'acòrd: qu'ei plan fòrma, que non forma. Forma non i ei pas enlòc. Tots los nòstes autors gascons o biarnés que segueishen los lexicografs gascons en bèth escríver fòrma dab la ò oberta. Totun, la gramatica gascona de Romieu e Bianchi, redigida en gascon, que hè excepcion. Qu'emplegan la fòrma forma, que non fòrma, en tot seguir atau las recomandacions deu Conselh de la Lenga Occitana qui preconiza la fòrma forma, pr'amor fòrma dab ò oberta qu'ei d'influéncia francesa.

Totun, la medisha gramatica gascona de Romieu e Bianchi, e totas las autas gramaticas gasconas o biarnesas sens excepcion sauv ua - qu'ei la gramatica aranesa d'Aitor Carrera e que i tornarèi - que plaçan lo vèrbe formar en la lista deus vèrbes d'alternància vocalica. Doncas formar en gascon que's conjuga coma portar, qu'ei a díser, au present de l'indicatiu, la conjugason que da: 1- fòrmi, 2-fòrmas, 3- fòrma, 4-formam, 5-formatz, 6- fòrman.

Alavetz, voler acaçar fòrma deu vocabulari gascon qu'ei totaument incoerent. N'ac cau pas hèr.

En lengadocian, la cançon qu'ei diferenta, puishque lo vèrbe formar n'i ei pas d'alternància vocalica. Forma qu'ei doncas normau en lengadocian.

En aranés, qui comparteish dab lo coseranés la caracteristica d'èster un gascon de transicion de cap au lengadocian pirenenc e qu'ei tanben de transicion de cap au catalan ribargorçano-palharés, formar n'i ei pas tanpauc d'alternància vocalica e forma que i ei doncas normau.


Que fòrma sia d'influéncia francesa, b'ei probable, mès qu'ei vadut normau en gascon generau, e de tota manèra, forma n'ei de segur pas mei gascon que fòrma. La preséncia de la f iniciau que marca l'origina non-gascona deu mot, en gascon que seré horma o hroma cf. hromatge. E substituir un francisme ben sedimentat e coerent dab la gramatica deu gascon per un lengadocianisme en contradiccion dab l'usatge gascon e, a mes, en contradiccion dab lo patron de conjugason de "formar", non presenta pas nat progrès ni avantatge, ce'm sembla.

Adonc, guardar fòrma que cau!

PS taus lectors catalans. En occitan, la u que's pronóncia ü (la u francesa), ò que soa com en catalan (Jòrdi, jòc, pòrta), mès o e ó com la u catalana (gascon bohar - cat. bufar), la h ei aspirada lhevat quan e's tròba davant ua consonanta. Doncas la h soa dens mots coma hilh (fill), haria (farina), in·hèrn (infern), con·hóner (confondre) mès non soa pas dens mots com es·hlor, sovent escrit eslor [eslú] (flor), es·hlama o eslama (flama), hromatge [rrumatge] o [rrumàtie] (formatge) etc.

7 comentaris:

JP la rapieta ha dit...

Me songe que "fòrma" es per balhar lo sens d'una chausa, e que la "forma" es un formatge d'Auvernha.

http://www.ina.fr/pub/alimentation-boisson/video/PUB3784053075/collective-fromages-d-auvergne-fromages-d-auvergne.fr.html

Afè, sei pas a la C.L.O. nimai una referència per l'ortografia.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

On puc trobar les vostres normes d'accentuació? Per què accentueu forma si és un mot greu que acava en vocal? Accentueu per saber si és oberta o tancada (com en francès), o bé seguiu unes normes d'accentuació basades únicament en les vocals tòniques?

Joan deu Peiroton ha dit...

Exacte: accentuem per distingir la o oberta de la tancada e la e oberta de la e tancada.
Les vocals obertes no poden èsser que tòniques, però les vocals tancades poden èsser tòniques també.
En llenguadocià formar es conjuga aixi:
Formi, formas, forma, formam, formatz, forman (pron. : f'Urmi, f'Urmos, f'Urmo furm'An, furm'Ats, f'Urmon
En gascon generau
Fòrmi, fòrmas, fòrma, formam, formatz, forman (pron. central e oriental: fòrmi, fòrmos, fòrmo, furmAm, furmAts, fòrmon, pron. occidental; fòrmi, fòrmes, fòrme, furmAm, furmATs, fòrmen)
En aranés:
formi, formes, forme, formam, formatz, formen (pron. f'Urmi, f'Urmes, f'Urme furm'Am, furm'Ats, f'Urmen

Quan la vocal tònica es oberta, es accentuada: pòrta, jòrdi, jòc, blòg, castèth (cat. castell), ausèth (ocell), obèrt, etc

quan la vocal tònica es tancada, pòrta o non un accent com en català: lop (lup), hont (hunt), l'ordinador (urdinadU), estói (estuy), comprés etc

Joan deu Peiroton ha dit...

JP: La forma occitana (mès non-gascona ;) es la deu hromatge : forma. fòrma vien deu francés.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Suposo que ja ho saps, però al català oriental (Catalunya Nord, Illes Balears, l'Alguer, Girona, Barcelona i Camp de Tarragona) l'accent gràfic també té una doble funció.

No només t'indica quina és la síl·laba tònica, sinó que a més, t'indica si la e o la o és oberta o tancada. Les a tòniques sempre són obertes i, per tant, l'accent sempre és obert (al país valencià alguns blaveros comencen a posar l'accent a l'inrevès, però la lletra a sempre és oberta).

La lletra o i la lletra u sempre es pronuncien u (que sempre és com la ou francesa) si és àtona i desconeixem el fonema u [y] francès de les u febles.

Al francès ténen la lletra e muda. Al català central, si qualsevol de les lletres a o e són àtones, nosaltres tenim una vocal intermitja entre la lletra a i la lletra e, que fonèticament es representa igual que la lletra e muda francesa però que en realitat és una barreja entre la lletra a i la lletra e i la fem sonar igualment. Així, si un client diu que et vol pagar, has d'estar previngut, perquè no saps si rebràs diners o cops de bastó, perquè no sabràs si realment et vol pagar o et vol pegar, perquè sonen igual.

La veritat és que no hi ha una norma concreta per determinar si la e o la o tònica és oberta o tancada, com sí passa la francès. Nosaltres, si hem d'accentuar, accentuem tal com sonen.

La lletra i i la lletra u sempre són tancades i, per tant, sempre que s'accentuen porten l'accent agut.

Però l'accent gràfic només el col·loquem quan es compleixen les normes següents:

Mots aguts: només accentuem si la paraula acava en vocal(p.e. cristià) (no semivocal, com ara esglai o festiu), en -s (p.e. arròs) o en -en/-in (Amén, Berlín). La resta, ja s'entén que és un mot agut.

Mots greus: s'accentuen tots, excepte els que acaben en vocal, en s o en -en/-in. Així, examen no s'accentua, però exàmens, sí.

Mots esdruixols: s'accentuen sempre. P.e. Història, histèria, artròpode, cefal·lòpode, fantàstica, anecdòtica, robòtica, informàtica, Núria, etc.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

volia dir esdrúixols...
també vull dir que estic acabat si el contiuo escrivint amb be baixa

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

I una altra cosa, en català si els mots acaben en -a, en català oriental sona com una vocal neutra, no com una o oberta.

En català occidental, continuarà sonant com una a a mitja paraula.

P.e. Andorra la Vella no es diu Andòrr(o oberta) la Velh(o oberta).

La primera o és oberta, però no s'accentua.