divendres, 18 de setembre de 2009

Los manuscrits espanhòls en gascon deu sègle 14

La numerizacion deus libes e deus articles que'ns da l'escadença inesperada de poder léger en linha tèxtes gascons deus vielhs.

A l'edat miejana, los gascons qu'escrivèvan las lors òbras literàrias en occitan comun en non pas en la lor lengua pròpia. Totun, los lors manuscrits juridics qu'èran escriuts en gascon, e que dispausam de tèxtes en gascon qui remontan au sègle 10.

Lo gascon qu'èra parlat en País Gascons, clar, mès pas sonque. Qu'èra -e qu'ei enqüèra - parlat en País Basco, particularament en quauques lòcs de Baisha Navarra, de Sola e de Labord. Qu'èra tanben parlat a partir deu sègle 12 (durant lo regne de Sanç VI de Navarra, Sanç lo Savi), en Sent Sebastian-Donostia, e en d'autas vilas de Guipóscoa coma Hondarribia (Hontarràbia en gascon) e Pasaia (Passaje en gascon) . D'aulhòrs, tant Hondarribia com Pasaia que son toponims d'origina gascona (Hont Arràbia - sia peus legedors/lectors catalans Font Ràbia- e Passa(t)je - la j qu'ei prononciada y en gascon de Baiona). La toponímia de Sent Sebastian que presenta enqüèra traças gasconas de las plan vedederas: Monte Urgull (Mont Orgulh), Cabo Higuer, Molinao (Molin Nau), Miramón (Miramont) etc, etc. E las carreras principaus de Sent Sebastian que pòrtan los noms de Embeltrán, qu'ei a díser En Beltran, e Narrica qu'ei a díser Na Rica, on i podem reconéisher las particulas onorificas occitanas En (de Mossen) e Na (de Dòna, Dauna en gascon). Lo gascon qu'èra la lengua administrativa de Sent Sebastian a l'Edat Miejana.

Au sègle 17 lo gascon que i èra enqüèra parlat segon un testimoniatge d'un procès en broisheria qui s'escadó en Hontarràbia en 1611. Isabel García, 13 ans, qu'afirmè èster estada en preséncia deu diable e que declarè:" el diablo en gascón llamaba los de San Sebastián y los del Pasaje y luego en vascuence los de Irún y los de Endaia".

Los archius de Hontarràbia que i amagan enqüèra quauques manuscrits gascons. Per contra, los deus archius de Sent Sebastian qu'estón perduts, cremats peus incendis, mès que'ns demora lo testimoniatge d'un erudit donostiarra deu sègle 19, lo Doctor Camino, qui ns'indica lo gascon qu'èra enqüèra parlat en Guipóscoa a la soa epòca : "En esta unión de la Gascuña con Castilla debe ponerse al parecer la época y origen de haberse introducido en San Sebastián y pueblos alrededor la lengua gascona, que fué muy corriente y aún se usó en públicos instrumentos: bien que hoy día solo se habla en Pasajes". E dens lo son libe "Historia de San Sebastián", que i escriu:
«Tampoco es de omitir que en el libro Becerro de la ciudad, el cual tiene ya más de 300 años de antigüedad, se halla en idioma gascon una ordenanza, sobre vinos y sidras dispuesta por la propia ciudad en tiempo de este Rey D. Fernando y año de 1309 y también hay otros instrumentos del siglo XV concebidos en el mismo idioma; entre ellos una sentencia arbitraria y amigable pronunciada por los jueces nombrados por San Sebastián, Fuenterrabía, Rentería y la ciudad de Bayona, sobre resarcimiento de represalias; particularidad digna de observarse; pues solo ha quedado y es usual dicho dialecto en ambos Pasajes, y de allí a menos de un cuarto de legua, nada entienden semejante idioma. Es creíble, sin embargo, que el lenguaje gascon se introdujó en este país desde los tiempos de D. Alfonso VIII de Castilla, en cuyo reinado, siendo españoles los gascones, como sujetos a aquel monarca pudieron por el continuo trato comunicar su lengua a sus limitáneos los guipuzcoanos, y más con el poderoso motivo de los enlaces matrimoniales; pues no hay duda que algunos solares muy distinguidos en estas inmediaciones conservaran apellidos de aquellas gentes enteramente españolizadas en el reinado de D. Alfonso VIII.»


Totun, que son conservats dus manuscrits en gascon de l'escrivan public donostiarra Joan de Bassessarri, redigits respectivament en 1301 e en 1304. La lengua qu'i ei de gascon maritime, com la de Baiona. Qu'ei aisit de reconeisher-la coma tau, pr'amor la que i ei escriut le segon lo biaish de prononciar deu gascon maritime, e la a atòna que i ei con·honuda dab la e atòna , per exemple legeratz "le viele de Sent Sebastian" qu'ei a díser la viela (vila) de Sent Sebastian. Suu hialat, que poderatz léger l'integralitat d'un deus tèxtes, comentat en espanhòl peu Professor Ricardo Cierbide.


Un aute tèxte en gascon de la medisha epòca, haut o baish, que provien deu manuscrit conservat dens los archius de la catedrala d'Oviedo (Astórias). Qu'èra ua missiva redigida parciaument en latin e parciaument en gascon peu notari baionés Arnaldi Arrupe e adreçada a l'avesque d'Oviedo Odón en 1327. Qu'ei doncas enqüèra escriut en gascon maritime. Que trobaratz l'integralitat deu tèxte gascon dab los comentaris en espanhòl peu professor José Ramón Fernández..


Aqueths tèxtes, redigits en gascon deu sègle 14, que son de fòrça bon compréner. Que ns'amuishan, per exemple, mots qui en gascon generau de uei lo dia conservan lo grop nd com demandar (demanar en aranés), segonda (segona en aranés) en contra de la règla generau de la fonetica gascona qui'u simplifica normaument en n simpla (com enténer, pregona, estona etc), non ac hasèvan pas atau a l'edat miejana. De hèit, que i trobam domana e domanar en aqueths manuscrits. Doncas las fòrmas modèrnas dab nd que semblan proviéner de correccions malastrugas influenciadas sia peu francés, sia per l'occitan (non-gascon). Las fòrmas aranesas non son pas catalanismes.


De l'amic Fiondil, nacionalista basco e gasconista de Bilbao - ua videoneta sus las hèstas de Baiona d'enguan:

3 comentaris:

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Interessant article. Però avui dia ells afirmen que sempre han parlat basc i que, a més, més al nord dels pirineus, fins a Baiona es continua parlant el basc.

Dídac López ha dit...

No hi ha dubte que la relació entre la llengua basca i la llengua romànica (en les seves diferents versions) ha estat d'anades i tornades, de fluxos i refluxos, malgrat la tendència constant de reducció de l'àmbit lingüístic basc. Al capdavall, la llengua gascona és, etimològicament, la llengua romànica dels pobles bascons. Una relació, salvant les distàncies, que recorda l'haguda entre el bretó i el gal·ló a la Bretanya.

Joan deu Peiroton ha dit...

Completament d'acòrd dab Dídac. E lo hèit que Bassessarri escrivèva en gascó non vòu pas díser que non parlava pas basco. Bassessarri qu'ei un cognom 100 % basco. Arrupe (lo cognom de l'escrivan baionés) tanben. Qu'èra normal per un basco de Sent Sebastian de s'exprimir en gascó de manèra formau. Com ac rapèra Didac, lo gascó qu'ei lo romanç desvolopat peus vascones, lo mot gascó (provienent deu latin uasco com basco) ac indica hòrt plan.