Los gasconistas de l'Institut Bearnés e Gascon qu'afirman l'occitan qu'ei en realitat la "lengua de Tolosa", lo lengadocian. E coma lo gascon n'ei pas e n'ei pas jamès estat ua varietat deu lengadocian (aquí, tots qu'èm d'acòrd, tant los occitanistas coma los gasconistas), qu'ei logic de considerar lo gascon coma ua lengua diferenta de l'occitan.
Qu'ei susprenent (enfin pas tròp, en realitat) de constatar que, fin finau, e trobam occitanistas tà aportar arguments en favor d'aqueth avís.
Dens los arrepòrts deu grop de tribalh de lingüistica occitana apitat per la Generalitat de Catalonha, la varietat lengadociana de l'occitan que i ei efectivament designada coma "occitan general" per oposicion a "occitan aranés".
Aparentament, lo quite mot lengadocian qu'ei vadut hastiau o politicament incorrècte en çò d'aqueris monsurs.
Jo, coma locutor gascon, no'us arremercii pas. Lo men gascon qu'ei tant occitan coma lo lengadocian, ça'm par, enqüèra que non sia pas lengadocian. E lo lengadocian qu'ei un sosensemble de l'occitan coma ac ei lo gascon. Doncas lo lengadocian non pòt pas èster considerat de cap manèra coma occitan generau.
Per contra, los de l'I.B.G., eris que pòden èster contents: en aqueth grop de tribalh de lingüistas, que i a tot plen d'occitanistas - e non pas deus mendres- tà'us balhar rason.
6 comentaris:
Amic Joan,
No sóc un expert lingüista ni de lluny. Però el que sí que penso que en general les tendències són a que dins un mateix idioma es doni més importància al dialecte general i que s'adapti l'ortografia i tot plegat a aquest dialecte general (que més que general seria el més parlat) i que els dialectes minoritaris d'alguna manera es tinguin com a una part agregada més que com una part de ple dret.
Em temo que això passa amb tots els idiomes o potser passa en tots els ordres de la vida: el peix gran es menja el peix petit.
El tema és, un individu que parli en gascó s'entén perfectament parlant en un individu que parli occità de la part que sigui? Doncs llavors seria el mateix idioma i tant vàlid un com l'altre. Seria com un de València que parli amb un o una de Girona i comprenguin el que es comuniquen. No sé. Pregunto.
Salutacions i molt macos els clips del post anterior.
Amic Henry,
El critèri de l'intercomprehensió no és tan evident. A dintre del gascó mateix, no és tampoc un critèri absolut.
Un autor gascon com Bernat Manciet (Landes) no és perfectament comprès per un Bearnès, encara que el bearnès sigui també gascó. Cal comprendre que, a dintre del gascó mateix, la variabilitat dialectal és més gran que la del català (i no parlo de l'occità tot).
A més, el català és més comprehensible per un occità no-gascó, que no el gascó mateix.
Les diferències entre llenguadocià e gascó no poden comparar-se a les que separen català barceloni i valencià. Són més aviat del mateix ordre de magnitud, si considerem la norma de Montpeller pel llenguadocià e e la de Pau pel gascó, que les que separen castellà e portuguès, ... o les que separen basc biscaí del basc soletí, anem! El factor d'intercomprehensió no pot ser un critèri de llengua separada o no. Si fos el cas, el català no seria una llengua separada de l'occità! El factor identitari o nacionalista es el que preval.
I no, el llenguadocià no s'ha menjat el gascó , e s'ha de dir que no hi ha cap antagonism ni problema de cap mena entre locutors occitans de les dues ribes del Garona.
En realitat, el problema plantejat per aquest post no és el de gascó llengua occitana o no, sinó el de la norma del propi occità, de l'estàndard. A la Vall d'Aran, i per via de conseqüència, a tot el territòri del principat de Catalunya, l'estàndard de l'occità és aranés (doncs gascó), i això posa un problema a alguns intel.lectuals occitans. Això de l'occità general (que no existeix encara) és una invenció destinada a la conselleria de la Generalitat encarregada dels afers lingüistics, per intentar relegar l'aranés a una posició segundària. En realitat, no hi ha cap de dubte que l'unic estàndard oficial de l'occità és l'aranés, i això ho va ser per decisió dels aranesos mateixos, en absència d'occità unificat "a la batúa" que queda encara per inventar en 2009 (i no hi ha cap voluntat de fer-ho). Doncs tenim un estàndard occità vigent, escollit per decisió popular, i això, evidentment, posa un problema als lingüistes ultra-occitanistes, perquè aquest estàndard, no en volen.
Doncs tenim un estàndard occità vigent, escollit per decisió popular, i això, evidentment, posa un problema als lingüistes ultra-occitanistes, perquè aquest estàndard, no en volen. Contunho de pas comprene ont ne'n vòles venir. En suspausant qu'un jorn Itàlia se bolègue lo cuòl e que l'occitan venga vertadierament oficial dins las Valadas, de qué diràs? Que l'occitan es una lenga amb doas formas oficialas diferentas? una basada sul gascon, e una sul vivaroalpenc?
Es una evidéncia que l'aranés es oficial a e per Aran. I a PAS CAP interés a ne'n far "lo solet occitan oficial". Los quitis gascons de França ne'n voldrián pas, tan l'aranés es clafit de catalanismes e d'ispanismes.
Ara Catalonha es a mand de fargar un organisme que se deu ocupar de l'occitan dins son ensem. E, plan naturalament, es en cèrcas d'una varietat centrala. Qu'es lo lengadocian e que pòt pas èsser que lo lengadocian.
Adiu Janos!
"En suspausant qu'un jorn Itàlia se bolègue lo cuòl e que l'occitan venga vertadierament oficial dins las Valadas, de qué diràs? Que l'occitan es una lenga amb doas formas oficialas diferentas? una basada sul gascon, e una sul vivaroalpenc?"
Ben òc, as plan comprés. D'alhòrs, es plan lo principi de la nòrma pluricentrica, non?
Aquela nocion de varietat centrala es discutibla, sustot en Catalonha. E lo problèma que discuti dins lo pòst es pas aqueste (encara que i aja de discutir) mas la presentacion del lengadocian coma occitan general.
Ara sus la rèsta: jo consideri l'aranés tant occitan coma lo lengadocian, e vesi pas perqué los araneses aurián de se véser respondre en lengadocian pels mossos d'Esquadra en Catalonha. Es una absurditat.
Remarca: lo guipuscoan es considerat coma varietat centrala en basc, mas los basques son pas colhons, l'an pas impausat coma estandard per çò que sabon perfectaments qu'aquò marcha pas aital, se i a pas un dictator per impausar sa causida ( e urosament n'i a pas). S'an fabricat un dialècte artificial, basat sus un mescladis de tres dialèctes diferents, que s'emplega a l'escòla, dins la premsa escrita e la literatura, mas qu'a pas vocacion de remplacar los autres dalèctes d'usatge oral e local (ràdio). Cal pas creire qu'aqueste dialècte fuguèt acceptat per la majoritat dels locutors a la debuta dins las annadas 70. Mas, amb lo temps, s'es impausat de manièra naturala e sense dolor e ara totòm lo tròbi normal coma estandard al sud coma al nòrd. En occitan, la mèrda actuala ven de l'abséncia de motivacion per un estandard unificat, composicional a la basc, que seriá ni lengadocian, ni gascon, ni provençal ni lemosin mas occitan, mai simplament.
Bon, compreni melhor ara. Pensi çaquelà qu'es tròp d'ora per ensajar de fargar un occitan "batua". Calriá adejà que l'occitan sia mai socializat. Calriá que lo monde ajan consciéncia de parlar occitan, e pas "patés" o "bearnés" o "niçard". E aprèp benlèu se poiriá soscar a un occitan "batua" -- mès ieu pensi que se un jorn los estatjants d'Occitània parlaràn occitan, un occitan "mejan" se bastiriá d'el meteish amb lo monde que anirián abitar o trabalhar als quatre cantons del país.
Jànos: Trop d'ora per ensajar de fargar un occitan batua! Segur qu'as rason! Fa solament 70 ans que sèm a esperar, desempuèi la gramatica d'Alibèrt!!! Podèm plan encara esperar 1000 ans!!! E demandam l'oficialitat de qué? Ua seria de dialèctes???
Publica un comentari a l'entrada