Ah tè, i a un aute lingüista qui'm contraditz!!! Que hèn cagar, aqueris lingüistas. Efectivament, qu'èi tòrt, enqüèra un còp (que i soi acostumat).Lo gascon qu'ei ua lengua DISTINTA de l'occitan, segon Yuri B. Koryakov, sistematician lingüistic rus e gran wikipedian davant l'Eternau.
Que voletz...las classificacions de las lenguas que son coma las mòdas...que van, que vienen e que se'n van...La lengua, era, que demora se la voletz parlar.
Remarca, deu còp, me'n foti que lo lengadocian e sia aperat "occitan generau". Non ei cap mès lo men problèma, qu'escriui en gascon. E eth gascon, b'ei totun ua lengua ben beròja ;)) !!!
Bon, tot aquò non m'empacharà pas d'anar tà Carcassona lo 24 d'octobre entà manifestar per la lengua occitana au costat deus mens hrairs los Occitans Generaus (e los Particulars, tot parièr), vam!
.
8 comentaris:
En certs aspectes, la Generalitat de Catalunya està aplicant a l'occità el model d'estandardització que es vol imposar en el català: el model centralista. El català "estàndard" no és un català "batua". El seu lexic, sintaxi, morfologia i pronúncia es basen en un dialecte concret, el de la "capital" dels "Països Catalans".
Un tal model només pot tindre èxit si els parlants d'eixe dialecte-base són suficientment poderosos. Els barcelonins ho són prou (encara que no omnipotents). Però un estàndard occità general basat en el llenguadocià corre el risc de no ser acceptat per parlants no llenguadocians si Llenguadoc no és una regió poderosa.
Cavaller: No crec que la Generalitat vulgui (o vullga) imposar el seu model de català a tot arreu dels països de llengua catalana. Estic segur del contrari. En tot cas, has plantejat un problema ben cert: l'estandardització del català no pot considerar-se com acabat perquè va menar a una multiplicació regional de les normes, la de Barcelona, la de València e la de les illes que, si no té cap caracter essencial, trenca nogensmenys l'unitat de l'idioma. Gabriel Blbiloni ho va escriure de manera molt clara: cal continuar l'esforç de normativització i això suposa crear un dialecte composicional del català, un estandard que puga/pugui ser utilitzat - en tot cas escrit - a/en qualsevol part del territori de Salses a Guardamar i a Maó. En realitat el problema no és tant el vocabulari - s'hi poden afegir els mots dels uns i dels altres - sinó les formes verbals. Cal mesclar les solucions regionals.
Al meu comentari d'abans, calia llegir Gabriel Bibiloni, clar. Que el mestre em perdoni!
Adiu
qu'ai plan comprès , que la lenga dels Gascons es autra que la nautra.
Que vòls. Qu'aquèla novèla me dona lo tristum . o descubriguèri M'èri fach a l'idèa d'una identitat "occitana", mentre que compreniai pas tot de çò que sedisian.
Mas quand vesi que mon idèa dona lo vomit als provençals , als gascons, als auvernhats . Alara foguèt una descubèrta per ièu.... O sabiai pas alara qu'i avià tant de diferencias , e cresiai qu'aquelas èran aisidas de subrepassar a totes .... Desencusas encara ... Que ièu cresiai qu'èrem totes partits per un viatge occitan .... de libertat e de paratge .Jos la bandièra occitana .
Vesètz l'engana ... Ont me trobèri.
Domatge per ièu.... subretot ...
Que ièu me soi mantuns còps enganat . e encara un còp... I soi
Doncas al 24, sonque per la diversitat .
Sens malvolença
L'Alam
Jo diria que que el gascó és molt més diferent que el llenguadocià que es pot parlar a la part de Tolosa, però no sé fins a quin punt es pot parlar de llengua o dialecte.
Hi ha moltes diferències de gramàtica o vocabulari perquè siguin considerades així?
Es poden entendre un de Burdeus amb un de Montpeller en la seva pròpia variant dialectal o hi ha dificultats per a entendre-ho com ocorre amb un català, que li costa entendre l'aranès?
Si estem davant del primer supòsit, diríem que el gascó és un dialecte o modalitat de l'occità. En el segon cas, el dialecte de la s'ha escindit i ha passat a ser una llengua pròpia.
Cavaller de la Ploma, mentre continuem entenent-nos parlant cadascú en la seva llengua pròpia, el valencià continuarà essent la mateixa llengua que el català.
La resta és política i enganys. Quant a les afirmacions de que el català i el valencià no són el mateix, els lingüístes encara se n'estan fotent.
El gascó no es facilment comprehensible per un llenguadocià i el revers es veritat tanben. Quan escric una frasa com; A la gariòta que 'u hè hreita un acès, que me'n vau apitar un.
els llengadocians, si no han aprés el gascó, no comprenen RES.
gariota en lengadocian: galineta
hè lengadocian :fa
que'u = li
hrèita = mestièr
acès = recès
apitar= ? (no sé )
Lo revèrs tanben:
lengadocian : ai fach una chichomèia per çò qu'avèm talent
ei estrictament incomprehensible per un gascó que no coneix el llenguadocià. La prumera vegada que em van dir això, vaig comprendre: èi fax ena chemineia pr'amor que son talentuós. (tinc facsos a la xemeneia perqué tenen talent) en realitat cal comprendre: he fet una xixomeia (especialitat culinària) perquè tenim gana.
Sembla que el català (escrit) sigui mes accessible per un llengadocià que no el gascó, segon allò que em van escriure lectors llenguadocians.
Potser sí, però encara hi ha algunes expressions o paraules, on encara em perdo.
Puc entendre millor un texte teu escrit en llenguadocià que no pas en gascó. No he estudiat mai occità, però sé català, castellà i francès i potser a moltes coses puc esbrinar el seu significat perquè ja en sé tres llengues llatines (sense comptar que també era un alumne avantatjat de llatí).
Publica un comentari a l'entrada