El meu porc senglar

El veí d'avall, un Anglès, ja parlava de menjar el meu senglar. La meva resposta va ser que totes les espècies que hi viuen, al meu terreny, eren estrictament protegides...No way!!!!

L'animal va passar a un metre de la porta del saló, i va furgar a dintre del cossi de les ampolles buides de vi que deixem a la porta de la cuina... La visita d'un porc senglar alcohòlic, això no podia ocórrer a cap altra persona...

Dues manifestacions d'interès regional (i més enllà)

Dissabte 1 de març :
Gran manifestació en contra de la MAT, a PERPINYÀ, plaça de Catalunya a les 10 H del matí , organitzada pel " collectif non a la THT / col.lectiu no a la MAT "




El govern francès està accentuant la seva pressió sobre els militants del col .lectiu "no a la MAT" per intentar de fer passar per força el projecte de línea de Molt Alta Tensió a través de l’Albera (intimidació, encarceració de militants) …

La MAT, la volem enterrada o no la volem ! ! !

Tots els municipis de la regió hi participaran, et necessitem, manifesta't ! ! !--


Diumenge 2 de març :

Gran manifestació per la defensa del Riu Ter, als ponts del riu Ter a VERGES i a TORROELLA DE MONTGRÍ a les 11 del matí, organitzada per la comunitat de regants del Ter, l’Unió de Pagesos i Joves Agricultors.-



Si vols que el paisatge de la conca del Ter no canvii, manifesta’t ! ! ! !-

M'he topat amb un porc senglar al jardí

Aquest vespre, m'he topat amb un porc senglar al meu terreny de l'Albera. Estava buscant aglans. No m'ha deixat apropar per poder fer-li una foto de l'iris, va fer semblant de carregar cap a mi. Bé, va començar a fer-ho, en realitat . Després, va ignorar-me. Tenia gana. Us ensenyaré les fotos !!!

De vacanças durant un detzenat de dias

On m'estau per aquestas vacanças, i a ua connexion internet mès n'ei pas ideau : qu'ei capriciosa, lenta, n'ei pas l'ADSL, qué!!!! Doncas n'esperetz pas tròp de messatges ni de comentaris de part mea aquesta dimenjada ni la setmana qui segueish !!!!!

Mercés a totas /tots vosautas/tes qui m'an deishat comentaris. Qu'assajarèi de visità'vs durant las vacanças. S'aquò ei tròp complicat aquí, ac harèi quan sii de retorn a Tolosa.

Soi a passejà'm per las tèrras de Rosselhon, Valhespir e Empurdan. Coneguda causa sia...

Abraçadas e potons !!!!!

--------------
PS De notar: l'exposicion Chagall au Musèu d'Art Modèrne de Ceret, qu'ei ara e dinc a la fin deu mes de mai.

Baiona, ciutat gascona (bis, versió catalana)

"Iparralde", el país basc del nord té una particularitat : la seva capital administrativa Baiona, NO ÉS BASCA. Va ser l'estat francès que va decidir de fer de Baiona la capital del país basc del nord, en temps de la Revolució. Això és un fet que ens cal tornar a dir, perquè els nostres veïns bascos del sud o l'ignoren, o potser fan semblant d'haver-ho oblidat. ... No és tampoc mencionat a la wikipedia catalana, i això és simplament scandalós. Des de gairebé 1000 anys (sí, deu sègles), la llengua pròpia de la comarca baionesa (país del Baix-Ador) no és el basc sinó el gascó. L'occità parlat a Baiona és el gascó marítim, dit parlar "negre", com en són tots a la part sud de la costa landesa. El parlar negre, per oposició al parlar "clar", es caracteritza per una pronúncia particular de la e, en posició tònica o atòna. La a en posició final es pronúncia de la mateixa manera que la e, és a dir com una e neutra, gairebé com la e del mot francès je. De la mateixa manera que els aranesos escríuen es taules mentre que fa eras taulas en gascó general, a Baiona tenen tendència a escriure "le taule, les taules" per "la taula, las taulas". Aquesta gràfia té un origen medieval i no deu res al francès.

Potser ens caldria recordar algunes dates de l'historia baionesa :

El nom de Baiona apareix per la primera vegada a un document del 1098. Aquest nom sembla ésser romànic e no pas basc. Podria ésser derivat de baia (badia) flanquejat del sufix qualitatiu ona, baiona és ua baia petita (petita badia) en occità. El nom de Baiona va substituir-se al nom aquità (basc) de la vila que coneixem sota la seva forma romanitzada: lapurdum. En tot cas, l'etimologia basca ibai ona (aigua bona) no em sembla gens versemblant, puix que la vila ja tenia un nom en basc (lapurdi) e que trobem una altra Baiona a Galícia on no hi ha cap traça de toponomia basca .


El 1177, el Vescomtat de Labord, que s'havia revoltat contra els Anglesos, va ser destruit per Ricard Còr de Llió. Llavors Baiona va ser estacada a les Landes de Gascunya, mentre que la capital del vescomtat de Labord va haver de traslladar-se a Ustaritz. D'ara enllà, els Baionesos van quedar-se fidels a la corona anglesa fins a l'annexió de Baiona per França el 1451.

El 1215, per regraciar els Baionesos, el rei d'Anglaterra Joan Sense Terra va atorgar-los una carta de privilegis redactada en gascó. Els Baionesos, subjectes del rei d'Anglaterra, van combatre contra els Francesos moltes vegades, i van refusar de subordinar-se al rei de França Felip el Bell.

El 1243 , Enric tres d'Angleterra, duc d'Aquitània va venir a Baiona per atorgar-los l'estatut que anava a regir la ciutat fins al 1451, data de l'annexió per França.

El 1251 Simon de Montfort, comte de Leicester, el tresen fill del vencedor de la batalla de Murèth on va morir el seu enemic el rei en Pere II d'Aragó, va ésser enviat per Enric III d'Anglaterra per signar un acord de pau amb els Bascos del Labord. Però això no va impedir que les batalles entre Baionesos i Bascos continuessin repetidament durant molts anys.

El 1340, el Baionès Pèy de Puyanne (Pèir de Pujanna) es va fer remarcar pels seus fets d'armes a la batalla de l'Esclusa contra l'armada del rei de França, això va contribuir a la victòria dels anglo-gascons.

El 1343, Baionesos i Bascos labordins van tornar a combatre's de manera dramàtica.

El 1346, la flota baionesa va participar al costat dels Anglesos al bloqueig de Calais, amb 15 naus montades per 439 mariners.

1348 va ser una data sinistra per Baiona a causa de de l'epidemia de pesta negra.

El 1351, Eduard III d'Anglatèrra va permetre a Baiona de dotar-se d'una Casa de la Moneda i, el mateix any, el conflicte amb els Bascos va aturar-se provisionalment.

El 1356, el príncep negre, príncep de Gal.les, amb la seva armada gascona, va vèncer l'armada del rei francés Joan el Bó a Peiteus (Poitiers).

El 1367, Bertrand Du Guesclin va ésser fet presoner i encarcerat a Baiona.

El 1403, una crisi alimentària va obligar els Baionesos a importar de què menjar d'Anglaterra : froment de Hull e faves de Bristol.

En 1415, Enric V d'Anglaterra e els seus arquers van triumfar a Azincourt, Baiona va regalar als Anglesos "200 pipes de vi, dues barriques de salnitre e una de sofre".

El 21 de agost de 1451, Baiona va sotmetre's a Dunois, general del rei de França, el qual era ajudat pel duc d'Albret i Gaston de Foix-Bearn. Llavors, Baiona va esdevenir francesa desprès de tres segles de sobirania anglesa.

El 1462, Lois XI va visitar Baiona i el Labord.

El 1486 Richard de Gramont va ser enviat a Baiona com governador.

El 1526, el rei Francesc 1er va visitar Baiona.

El 1528 Epidemia de pesta a Baiona.

En 1558, el Labord va ser envaït pels Espanyols.

1627 - Richelieu crida la marina baionesa per desbloquejar l'isla de Ré.

1636 - 8000 Espanyols entren al Labord però Baiona resista.

1659: la pau va ser signada entre França i Espanya : és el tractat dels Pirineus.

1789: A la Revolucion francesa, Baiona no té cap representant a l'Assemblea nacional i la ciutat va ser designada... cap de cantó del districte d'Ustaritz, doncs, "basca" per decisió forçada.

1793-1795 Guerra amb Espanya

1814 Invasió del País Basc del Nord per la coalició anglo-portuguesa, Baiona és assetjada. L'abdicació de Napoleó III posa fí a la guerra.

A Baiona es troba la seu de l'Académia Gascona. Aquesta acadèmia va ésser creada el 1926 per promoure i defendre la llengua. A Anglet, entre Baiona i Biàrritz, hi té la seva seu l'associació ací Gasconha . Als qui poden ésser interessats, que sàpiguen que l'associació, en collaboració amb d'altres entitats, organitza cada any un concurs literari en gascó i sols en gascó.

A Baiona, la senyalització és trilingüe: francés, basc i gascó. Cal notar que una part de l'aglomeració Baiona-Anglet-Biàrritz és gascona mentre que l'altra és basca, ja que la frontera lingüística passa per a dintre de l'aglomeració mateixa.

L'himne quasi oficial de la ciutat de Baiona Salut Baiona, va ser compost per Pèir Rectoran (Baiona, 1880- Baiona, 1952), un metge i saberut que va consacrar una gran part de la seva vida a la promoció de la llengua e de la cultura de la seva ciutat. Va escriure un llibre consacrat als corsaris de la seva region: Corsaires Basques Et Bayonnais Du XV Au XIX Siècle. El títol ns'indica clarament que els Baionesos no es consideren Bascos. L'associació ací Gasconha va tornar a editar lo diccionari de Gascó marítim de P. Rectoran.

Aquesta cançó, aquí la teniu, interpretada per l'orfeó basc Argileak.



Salut Baiona, petita flor
Pròche la Niva, pròche l'Ador
Mainada a la verva gascona
Charmanta e gaujosa civtat*
On respira la libertat
Salut Baiona !

Qu'aimi la toa muralha grisa
Deu Castèth-Vielh de Sent Leon
Fier gardien de la toa devisa
Verta cintura de gason
Qu'aimi la toa coqueta Niva
On se miran totas las maisons
Lo fin clochèr devath la liva*
Hèit de dentèla e de feston

*civtat, forma baionesa, pron. cibtat, el mot en gascó normatiu és ciutat
*liva, forma baionesa, pron. libë, el mot en gascó normatiu és lua (= lluna)

----------------------------
Salut Baiona, petita flor,
Vora la Niva*, vora l'Ador*,
Noia de parola gascona,
Encantadora i gojosa ciutat
On respira la llibertat
Salut Baiona !



M'agrada la teva muralla grisa,
del Castell-Vell de Sant Lleó,
Ufanós guardià del teu idioma,
verta cintura de gespa
M'agrada la teva bonica Niva,
on es miren totes les cases,
El fi campanar sota la lluna
fet de punta i de fistó


*La Niva i l'Ador són els dos rius de Baiona.


I heus aquí una altra cançó popular baionesa composta per un altre Baionés Pèir de Lescà (1729-1807) : los tilholèrs. La tilhòla és una sorta de gabarra, una barca, l'usatge del qual era força popular a Baiona.
La teniu aquí cantada peus 9 nois del grup Balaguèra (Pau, Bearn). Notareu qu'aquests joves la canten en gascó clar i a la manera muntanyenca.



Los tilholèrs

Avetz-vos vist los tilholèrs (bis)
quin son braves, hardits, leugèrs?
Que hèn la promenada
Capsús de Pèirahorada
En tirant l'aviron,
tot dret tà la maison


Vienetz, daunetas, si vos platz (bis)
Aciu qu'èm d'aunèstes gojats.
Non cranhatz pas la galèrna,
Ni lo vin de la citèrna,
Dab nos qu'am Pojalèr
lo brave tilholèr.

Per promenà's lo temps qu'ei bèth (bis)
Embarcatz en noste vaishèth !
La vòsta governanta
qu'ei beròja e charmanta;
Per estar de París,
Que sembla deu país.

En arribant au Pont Major,
Quartièr de Baiona la flor,
Deu haut de la tilhòla,
Qu'an hèit la cabriòla ;
Deu haut de Panecaut
Qu'an hèit lo subersaut.

Puish en reprenent l'aviron,
Que se'n van dret tà Sent Leon,
ensenhar la joenessa
A banhà's dab hardiessa,
Per apréner com cau
A har lo subersaut.

Els "tillolers"

Heu-vos vist els "tillolers" (bis)
què bons, arriscats, lleugers són?
Fan la passejada
Amunt de Pèirahorada ("Peraforada", un poble a prop de Baiona)
En estirant el rem,
tot dret cap a casa

Vingueu, damisel.les, si's plau,
Ací som nois honrats
No tingueu por de la galerna*
Ni del vi de la citerna
Amb nosaltres tenim en Pojaler,
el bon tilloler.

Per passejar-se, el dia s'ha posat bell,
Embarqueu al nostre vaixell,
la vostra preceptora
és bonica i encisadora,
tot i que sigui de París,
que sembla ser del país !

En arribant al Pont Major,
Barri de Baiona la flor,
De dalt de la tillola
Han fet la cabriola,
De dalt de Panecaut
Han fet el sobresalt

Després en tornant a agafar el rem,
Se'n van dret a Sant Lleó,
Ensenyar a la juventut
Com banyar-se amb atreviment,
Per aprendre com cal
A fer el sobresalt.

* la galerna és un vent fort a Baiona.









I Biàrritz? La vila d'Anglet, entre Baiona e Biàrritz, és totalment en territori lingüístic gascò però l'estatut de Biàrritz com ciutat gascona és dubtós. És més aviat mixta si no enterament basca.



Ara, lo problema vertader que tenim a Baiona e a Anglet com a la resta dels paísos gascons, no vé del basc, clar, sinó de l'usatge quasi exclusiu del francès...Tè, per acabar, escoltem un Basco...Ah però, mireu, Jonquèra, no seria un poc gascó com cognom, això ? ;)).

Ladies and Gentlemen, aquí teniu el gran Kepa Junkera :

Baiona, ciutat gascona (version gascona)

"Iparralde", atau que's ditz lo bascoat deu nòrd en euskara. Lo país basco deu nòrd qu'a ua particularitat : la soa capitala administrativa qu'ei Baiona, vila qu'estó designada per l'estat francés a la Revolucion coma capdulh deu districte d'Ustaritz (Bascoat), mès qui n'ei PAS BASCA. Aquò qu'ei un hèit que'ns cau tornar raperar, pr'amor qu'ei sovent ignorat peus bascos deu sud o eths que ténen tròp sovent a "oblidar" aquera realitat... Qu'ei tanben ignorat per la wikipedia catalana, e aquò qu'ei simplament scandalós. Despuish guaireben 1000 ans (òc, detz sègles), la lenga pròpia deu parçan baionés (país deu Baish-Ador) n'ei pas lo basco mès lo gascon. L'occitan parlat a Baiona qu'ei lo gascon maritime, un parlar mes "negre" que "negre", com e son tots a la part sud de la còsta lanusqueta. Lo parlar negre, per oposicion au parlar "clar", que's caracteriza per ua pronóncia particulara de la e, en posicion tonica o atòna. La a en posicion finau que's pronóncia de la medisha manièra que la e, qu'ei a díser com ua e neutra, guaireben coma la e deu mot francés je. De la medisha manièra qu'en aranés escríven es taules e non pas eras taulas , que i a ua tendéncia a Baiona d'escríver "le taule, les taules" per "la taula, las taulas". Aquesta gràfia remonta a l'atge miejancèr e n'a pas arren a véder dab lo francés.

Dilhèu que caleré raperar quauquas datas de l'istòria baionesa :

Lo nom de Baiona qu'apareish peu prumèr còp en 1098. Lo nom que sembla estar roman e non pas basco. Que poderé estar derivat de baia flancat deu sufix qualitatiu ona, ua baiona qu'ei ua baia petita en occitan. Que's substituí au nom aquitan (basco) de la vila que coneishem devath la soa fòrma romanizada: lapurdum. En tot cas, l'etimologia basca ibai ona (aiga bona) que'm sembla chic crededer, ja que la vila avèva dejà un nom en basco (lapurdi) e que trobam ua auta Baiona en Galícia on n'i a pas cap traça de toponomia basca .


En 1177, lo Vescomte de Labord qu'estó aplastat per Ricard Còr de Lion. Alavetz Baiona que's vedó estacada a las Lanas de Gasconha, mentre que lo capdulh deu vescomtat de Labord e's avó de desplaçà's tà Ustaritz. D'ara enlà, los Baionés que demorèn fidels a la corona anglesa dinc a l'annexion per França en 1451.

En 1215, tà mercejar los Baionés, lo rei d'Anglatèrra Joan Sens Terra que'us balhè ua carta de privilègi redigida en gascon. Los Baionés, subjèctes deu rei d'Anglatèrra, que combatèn los Francés a mantuas represas, e que's neguèn a somete's au rei de França Felip lo Bèth.

En 1243 , Enric tres d'Angleterra, duc d'Aquitània que vienó tà Baiona tà'us balhar l'estatut qui anava arregir-la dinc a 1451, data de l'annexion per França.

En 1251 Simon de Montfort, comte de Leicester, lo tresau hilh deu vencedor de la batalha de Murèth on e's morí lo rei en Pèir II d'Aragon, qu'estó mandat per Enric III d'Anglatèrra tà signar un acòrd de patz dab los Bascos de Labord. Mès aquò n'empachè pas que las batalhas entre Baionés e Bascos e contunhèn durant annadas e annadas.

En 1340, lo Baionés Pèy de Puyanne (Pèir de Pujanna) que's destaquè per los sons hèits d'arma a la batalha de l'esclusa contra las armadas deu rei de França, çò qui contribuí tà la victòria de l'armada anglo-gascona.

En 1343, Baionés e Labordins que's tornèn combàter de manièra dramatica.

En 1346, la flota baionesa que participè dab los Anglés au bloqueg de Calais, dab 15 naus montadas per 439 marinèrs.

1348 qu'estó ua data sinistra tà Baiona pr'amor de l'epidemia de pèsta negra.

En 1351, Eduard III d'Anglatèrra que balhè a Baiona un Ostau de la Monèda e, la medisha annada, lo conflicte dab los Labordins que s'estanquè de manièra provisòria.

En 1356, lo princi negre, princi de Galles, dab la soa armada gascona, que vençó las armadas deu rei francés Joan lo Bon a Peiteu.

En 1367, Bertrand Du Guesclin qu'estó hèit presoèr e encarcerat a Baiona.

En 1403, ua crisi alimentària qu'obliguè los Baionés d'importar de qué minjar d'Anglatèrra : hroment de Hull e havas de Bristòl.

En 1415, Enric V d'Anglaterra e sos arquèrs triomfèn a Azincourt, Baiona que balhèn aus Anglés "200 pipas de vin, duas barriquas de saupet e ua de sofre".

Lo 21 aost de 1451, Baiona que's deu sosméter a Dunois, generau deu rei de França, lo quau èra ajudat per lo duc d'Albret e Gaston de Foish-Bearn. Alavetz, Baiona que vadó francesa après tres sègles de sobiranitat anglesa.

En 1462, Lois XI que visitè Baiona e Labord.

En 1486 Richard de Gramont qu'estó enviat tà Baiona tà i servir coma governador.

En 1526 Lo rei Francés 1er que visitè Baiona.

En 1528 Epidemia de pèsta a Baiona.

En 1558 - Labord qu'estó envadit peus Espanhòus.

1627 - Richelieu que crida la marina baionesa tà desbloquejar l'iscla de Ré.

1636 - 8000 Espanhòus entran en Labord mès Baiona que resista.

1659: la patz qu'ei signada dab Espanha : qu'ei lo tractat deus Pirenèus.

1789: A la Revolucion francesa, Baiona n'a pas nat representant a l'Assemblada nacionau e la vila que s'arretròba... cap de canton deu district d'Ustaritz, donc, "basca" per decision forçada.

1793-1795 Guerra dab Espanha

1814 Invasion deu País Basco per la coalicion anglo-portuguesa, Baiona qu'ei assetjada. L'abdicacion de Napoleon III que hè fin a la guerra.

A Baiona que i s'i tròba l'Académia Gascona. Qu''estó creada en 1926 e que promòu e defen la lenga. A Anglet, enter Baiona e Biàrritz, que's tròba la sedença de l'associacion ací Gasconha . Tàus qui pòden estar interessats, que sàpian que l'associacion, en collaboracion dab autas entitats, e organiza tot an un concors literari en gascon e sonque en gascon.

A Baiona, la senhalizacion qu'ei trilingüe: francés, basco e gascon. Que cau notar ua part de l'aglomeracion Baiona-Anglet-Biàrritz qu'ei gascona e l'auta qu'ei basca, ja que la frontièra lingüistica passa per l'aglomeracion medisha.

L'imne quasi oficiau de la vila de Baiona Salut Baiona, qu'ei estat compausat per Pèir Rectoran (Baiona, 1880- Baiona, 1952), un mètge e saberut qui consacrè ua gran part de sa vita a la promocion de la lenga e de la cultura de la soa vila. Qu'escrivó un libe consacrat aus corsaris de la soa region: Corsaires Basques Et Bayonnais Du XV Au XIX Siècle. Lo titòl ns'indica clarament que los Baionés non se consideran pas coma Bascos. L'associacion ací Gasconha a tornat reeditar lo diccionari de Gascon maritime de P. Rectoran.

Aquera cançon, aquiu que l'avetz, interpretada per la corala basca Argileak.



Salut Baiona, petita flor
Pròche la Niva, pròche l'Ador
Mainada a la verva gascona
Charmanta e gaujosa civtat
On respira la libertat
Salut Baiona !

Qu'aimi la toa muralha grisa
Deu Castèth-Vielh de Sent Leon
Fier gardien de la toa devisa
Verta cintura de gason
Qu'aimi la toa coqueta Niva
On se miran totas las maisons
Lo fin clochèr devath la liva
Hèit de dentèla e de feston

De notar las particularitats deu gascon baionés: civtat (pronónciat cibtat) e liva (pronónciat libë, en gascon normatiu ciutat e lua)

E ua auta cançon populara baionesa compausada per un aute Baionés Pèir de Lescà (1729-1807) : los tilholèrs. La tilhòla qu'ei ua sòrta de gabarra, ua barca, dont l'usatge autes còps èra fòrça popular a Baiona.
L'avetz aquí cantada peus 9 gojats deu grop paulin Balaguèra. Notaratz qu'aqueths joens la cantan en gascon clar e a la mòda montanhòla.




Avetz-vos vist los tilholèrs (bis)
quin son braves, hardits, leugèrs?
Que hèn la promenada
Capsús de Pèirahorada
En tirant l'aviron,
tot dret tà la maison


Vienetz, daunetas, si vos platz (bis)
Aciu qu'èm d'aunèstes gojats.
Non cranhatz pas la galèrna,
Ni lo vin de la citèrna,
Dab nos qu'am Pojalèr
lo brave tilholèr.

Per promenà's lo temps qu'ei bèth (bis)
Embarcatz en noste vaishèth !
La vòsta governanta
qu'ei beròja e charmanta;
Per estar de París,
Que sembla deu país.

En arribant au Pont Major,
Quartièr de Baiona la flor,
Deu haut de la tilhòla,
Qu'an hèit la cabriòla ;
Deu haut de Panecaut
Qu'an hèit lo subersaut.

Puish en reprenent l'aviron,
Que se'n van dret tà Sent Leon,
ensenhar la joenessa
A banhà's dab hardiessa,
Per apréner com cau
A har lo subersaut.

E Biàrritz? La vila d'Anglet, enter Baiona e Biàrritz, qu'ei totaument en territòri lingüistic gascon mès l'estatut de Biàrritz coma vila gascona b'ei dobtós. Qu'ei meslèu mixta se non enterament basca.



Ara, lo problèma vertadèr qu'avem a Baiona e Anglet com a la resta deus país gascons, non vien pas deu basco, plan segur, mès de l'usatge quasi exclusiu deu francés...Tè, tà acabar, escotem un Basco...Ah mès, digatz, Jonquèra, non seré pas un pauc gascon coma nom, aquò, non ? ;)). Ladies and Gentlemen, aquí qu'avetz lo gran Kepa Junkera :

Acerà tanben que i èri en heurèr / Alà tanben i èri en febrièr / Allà també hi era en febrer

La hilha que volèva tornar-se'n tà la civilizacion, la deu talhat, segur! e... a Calella. A la hilha, que li mancava lo trencat de Calella...Au pair, que li auré estimat mes préne's un cremat, mès un decret matrimoniau li ac proïbí... Atau qu'ei...
La filla volia tornar-se'n a la civilització, la del tallat, clar! i... a Calella. A la filla, li mancava el trencat de Calella. Al pare, li hauria estimat més prendre's un cremat, però un decret matrimonial li ho va prohibir. Així és...






























E, tàd era, un aute trencat, e tà jo, de cremat, arren. Me'n foti, que i tornarèi per la Sent Ròc !!! (Sent Ròc qu'ei un barri de Calella dab ua plaja que i cantan havaneras e te hèn un mega-ròm cremat tà la hèsta major, generaument la dimenjada qui segueish lo 16 d'agost, dia deu Sent. Sent Ròc qu'èra de Montpelh(i)èr).

I per a ella, un altre tallat, i per a mi, de cremat, res de res. Se me'n fot, hi tornaré per Sant Roc !!! (Sant Roc és un barri de Calella amb una platja on canten havaneres i et fan un mega-rom cremat per la festa major, generalment el cap de setmana que segueix lo 16 d'agost, dia del Sant. Sant Roc era de Montpeller).

La caravana passa !!!!

Coma o sabetz totes dejà - o benlèu pas- mon país d'origina es l'Iscla de França. Un país magnific, situat al nord de Lèira plan enlà e que quitèri fa plan temps. Aquel país, l'aimi tant que lo vòli véser urós e independent. L'independéncia per l'Iscla de França, ara meteis!!! Bon, d'ara endavant soi fichat per la D.S.T. coma dangerós independista francislenc, mas tan pièg !!!! Si lo me barran, aqueste blòg, vos juri que ne dobrirai un autre sota un pseudonim, que me faràn pas cambiar d'idèa ni d'ideal, mèrda!!!! Visca l'Iscla de França liura! Nos fariá de vacanças a nosautres !

A l'Iscla de França parlam un dialècte de la lenga d'oil, que dison lo francés. Me cal plan reconéisser que mon dialècte a cambiat fòrça, aquò se ditz l'evolucion lingüistica, que ara ai pro de dificultats per o tot comprene. Es l'atge (l'edat), probable...

En tot cas, m'agrada lo folclòre de mon país. I trapi tot plen de conselhs avisats.

Tè, per exemple, la cançon que seguís, de l'excellent grop francés Plèchti, la dediqui a la Mela (que fasiá longtemps que me l'aviái pas emmerdada, ma Melineta.) A la Mela, li agrada manjar de hamburgers...Error fatala! Arrèsta sul pic! Aquesta mèrda te va entoxicar, empoisonar, enverinar, enjorgedablïoboshejar !!! Te cal puslèu seguir los conselhs de la cançon, que siquenon, te podràs pas aprene la taula de combinason de dos pronoms febles coma cal.



Aquesta, del meteis CD, m'agrada tanben:



Es pas polit lo folclòre de mon país, seriós?





A ieu, me sembla que lo dialècte de l'Iscla de França comença de catalanejar una mica (entre d'autres ibridizacions)..."L'un parla bé i l'autre se caille", aquesta me fa rire! Ja vesetz plan que son pertot (gràcias als gitanos en aquest cas) :)))



L'amor és un ocell rebel
Qué niko može da s'apprivoiser
Amor, niquons fort qu'on l'appelle
Si esta bien dé lé réfousser

Niet n'y fait, ni race, ni frontière
L'un parla bé i l'autre se caille,
I es dragó qué jé préfère
Encore macho! met mon coeur en sunshine
Amore, amore, ljubavi, from Plèchti
----------------------------------------
E de còps, compreni pas res (es de romani), mas me sona doç a las aurelhas. A ieu, m'agrada, e als Parisencs tanben!!!!



Velkom plèchti! La caravane passe, un CD que trobaretz a la FNAC, amazon eca...

E per vosautres a qui vos an agradat las canconetas del jorn, torni metre las 6 mas en una sola seguida, per vos evitar d'aver de cliquejar entre los trocets...



Es pas plan polida, la vida?

Post-Scriptum. DESMENTIMENT !!!!! Soi estat condemnat per aver escrit de conariás difamatòrias e me cal publicar dins mon blòg la correccion que seguís: es pas vertat que la Mela se pren tant d'hamburgers qu'aquò. Se noirís essencialament de paella preparada per ela meteissa e li agradan tanben los kebabs. L'autor d'aqueste blòg fa acte de contricion e mai de pentiment, e jura qu'o tornarà pas far. Coneguda causa siá. Amen.

Per llogar: una cambra rural a Sant Joan (d'Albera)

Ara que el català ha estat declarat llengua oficial al departament dels Pirineus Orientals, estic segur que tot/e/s vosaltres voldreu anar-hi de vacances. Jo, en canvi, aniré al Principat, ja que, allà, hi van oficialitzar l'occità. Així, vosaltres tindreu dret de parlar català amb Jan Van Dermeulen, de Ceret, i jo en gascó amb Jordi Puig i Roig, de Molins de Rei. A veure qui de nosaltres hi sobreviurà ;).

Com que us estimo molt a tot/e/s vosaltres, us he buscat i TROBAT una cambra rural al Rosselló. L'edifici és fet enterament de pedres de l'Albera i s'ha guardat l'encant de l'estil alberenc d'altres temps. Per anar a visitar-lo, res de més senzill. Si veniu del sud, a penes passat l'aparcament principal a la sortida del Portús, us cal prendre la segona carretera a dreta cap a Sant Joan d'Albera. Fareu qualques quilometres a una petita carretera en molt bon estat. En arribar a Sant Joan, quan passeu a prop d'una torre groguenca que és de l'EDF - no podeu mancar-vos-la de tan lletja que és - veureu un camí, a ma esquerra, que puja cap al cim del Puig Sant Cristau. És aquest que us cal prendre. Us aconsello de deixar el cotxe a l'entrada del camí i de continuar a peu. Triga quaranta minuts de bona pujada per arribar fins a la meva cambra.





Mireu què bonica és la meva cambreta, d'estil megalític ben alberenc. La diuem Balma de Na Cristiana (em fa un canvi de debó, que la meva dona no es diu Cristiana i a més és jueva). Va ésser construida fa 5000 anys poc o molt.




















I si pujeu encara un xic més, podreu gaudir d'una vista panoràmica sobre el Canigó, el Baix Vallespir i l'Alt Empordà.



Al cim del Puig Sant Cristau (1015 m d'altura), trobareu un castell medieval arruïnat i una capelleta romànica, que si no, l'Albera no seria l'Albera. La capella, restaurada, serveix de refugi per als excursionistes. I des del cim, podreu fins i tot contemplar la costa.



Per saber-ho tot sobre els megàlits de l'Albera, feu clic aquí. I no us perdeu pas les planes del paratge natural del massís de l'Albera, i molt particularment la visita virtual !!!

El municipi de l'Albera, al Rosselló, compren dos pobles, Sant Joan i Sant Martí. Sol i Serena ns'expliquen per què aquests dos Sants van plegats :

A Tolosa festegem la Violette !!!!

Aquest dia, a Tolosa, tot sembla passar com de costum, amb la mateixa llum, la mateixa remor de diumenge enfeinat...






...però de cap de setmana ordinari, ni gens ni gota, que estem festejant la Violette, i de manera molt oficial !!!









A Tolosa, la Violette hi té el seu "fan club" (en sóc) :







I fins i tot li van dedicar una casa :


















Llavors, acabaré el missatge d'avui amb dues cançons del regretat cantor tolosà Claude Nougaro, dedicades molt especialment per a la Violette perquè aquestes diades són les seves i perquè li agrada el dialecte de la llengua d'oil propi de l'isla de França que és també el meu idioma.