En memòria de la mea arrèrmairana Carmen Santa María y Hurtado, neishuda a Bogotá, lo 10 de heurèr de 1868 e qui's morí a París en 1929. Los Santa Marías qu'èran de Medellín (Antioquia). Lo fondador deu linhatge antioquienc qu'estó Manuel Santa María Fernández, un ancèstre men neishut en 1734 a Anzo (Vath de Mena), non guaire luenh de Bilbao. La Vath de Mena qu'ei un vielh país autrigon coma son las Encartaciones de Biscàia e la Vath de Sàmano (Castro-Urdiales, Guriezo) en Cantàbria. La comarca de Mena que cambiè de pertanhença administrativa mantuas vegadas. Biscaina a l'origina (1112), puish santanderina, puish burgalesa puish enqüèra santanderina e finaument burgalesa a partir de 1844. En 1924, los poblants de la vath que demandèn de tornar a Biscàia mès sens succès.
Los Hurtados qu'èran de Panamá e de Popayán (Cauca).
L'ostau familiau a Bogotá, d'estile coloniau, qu'estó venut a l'Estat colombian en las annadas 1960. De la venta, ma mair que n'arrecebó la soa part, dab la quau los mens parents e's crompèn... ua auto.
S'ageish de l'ostau coneishut ara com la casa de los derechos del hombre. En aqueste medish ostau Antonio Nariño (1765-1823) que hasó imprimar la soa revirada de la declaracion universau de los drets de l'òme, deu francés au castelhan, e qui comencè de distribuir per las carrèras de Bogotà, çò qui l'obliguè a húger la policia e a s'exiliar en Euròpa per un moment abans de se'n tornar clandestinament en Colòmbia e d'i contunhar la luta contra lo poder coloniau.
I en català, un paseo com Déu mana, titulat dansa d'amor i ofert per la Troba Kung-Fú
Y acabaré este mensaje por un grito de revolta en el idioma de mi bisabuela Carmen, que los interesados puedan entenderlo sin dificultad :
¡¡¡¡ Libertad para todos los secuestrados !!!!
5 comentaris:
Aiaiaiaiaiai...quin ritme!!!!!!
Me gusta! ops..m'agrada!
La vida és un pou de sorpreses, i tu me'n dones cada dia...Saps que cúmbias i vallenatos en tinc descarregats un munt a l'ordinador? I de la Troba Kung Fu? i el Son Caribe? Ai ai ai, que em penso que debem ser parents reencarnats...
Cumbia, sabooooor!!!!
Petonassos, estimat del meu cor!
quina música més animoseta! :)
És curiós però el llinatge Santa Maria,pertany a molt de llocs d'Espanya a famílies de jueus conversos.
I la "rumbeta" de la Troba...que bona!!!
lliri, zel i Nimue: Estic feliç que m' heu visitat i que la musica us agradi. Faig petonassos a la Zel, i si em doneu el vostre permís, a la Lliri i la Nimue també !
Jacob: Esperava aquest comentari de part teva. La tradició dels descendents de don Manuel (formem una comunitat molt activa a la xarxa) diu efectivament qu'era del llinatge de Salomó HaLevi , gran rabí de Burgos que va convertir-se prenent el nom de Pablo de Santa María i va passar directament del ofici de gran rabí al de bisbe de Burgos. Desprès va ser anomenat bisbe de Cartagena, i li van succeir com a bisbe de Cartagena els seus fills també convertits. Sols la dona de Shlomo-Pablo va quedar-se jueva però no va sobreviure gaire de temps a la conversió del seu marit i la van enterrar a la Catedral de Burgos contra sa volontat i no al cementiri jueu , la pobreta.
Bé, no. No crec que som els descendents del rabí de Burgos. Per dues raons.
la primera: Els fills de Pablo van prendre el cognom de Cartagena i no el de Santa María. No sembla que el cognom de Santa María va ser transmes.
la seconda: la casa Santa María és ubicada al país basc, molt precisament a Heleta, en Baixa-Navarra. L'escut remonta al segle 12; donc abans la conversio del rabí. Doncs, probablement basc i no jueu. Del costat Santa María, és a dir.
Perquè Hurtado fa tan jueu com Santa María. Els nazis ho sabien, que van arrestar la mia tia (remota) Ysabel de Hurtado ( la "de" és la particula francesa, que era molt de moda a Colòmbia, i no la "de" marital castellana) i la van enviar al camp de trànsit de Drancy amb el projecte de regalar-li un viatge cap a l'est.. Tia Ysabel (que jo estimava moltíssim) tenia quatre nacionalitats: Espanyola (va nàixer a Madrid), Panamenya, Colombiana i Francesa. Vivia a París. El seu certificat de baptisme, que va caldre fer venir urgentament de Madrid, va salvar-la dels nazis, finalment. Va ser ella la que va ajudar-me a trobar parents improbables (de no sé quantes generacions) per allotjar-me durant el meu primer viatge iniciàtic a Colombia, era encara jovenet. Del costat dels Hurtados, és ben possible que l'origen sigui sefardita i la genealogia ens fa pensar que és el cas. Hurtado sembla ser un cognom "manllevat" per un ancestre castellà, encara que el meu pare afirmava (sense cap de prova i contra tota evidència) qu'eren del llinatge dels Hurtado de Mendoza. L'idea que la seva muller podia tenir origens jueus no li agradava gens, al meu pare. No et dic el xoc que li va causar aprendre que un dels seus fills, el teu servidor que se'n fot de les religions, anava a casar-se amb una jueva de debó. Així, el fill procurava evitar als seus propis fills que visquessin amb aquesta duda existencial de tenir sang jueva o no, hehehe!!!
Publica un comentari a l'entrada