Baiona, ciutat gascona (bis, versió catalana)

"Iparralde", el país basc del nord té una particularitat : la seva capital administrativa Baiona, NO ÉS BASCA. Va ser l'estat francès que va decidir de fer de Baiona la capital del país basc del nord, en temps de la Revolució. Això és un fet que ens cal tornar a dir, perquè els nostres veïns bascos del sud o l'ignoren, o potser fan semblant d'haver-ho oblidat. ... No és tampoc mencionat a la wikipedia catalana, i això és simplament scandalós. Des de gairebé 1000 anys (sí, deu sègles), la llengua pròpia de la comarca baionesa (país del Baix-Ador) no és el basc sinó el gascó. L'occità parlat a Baiona és el gascó marítim, dit parlar "negre", com en són tots a la part sud de la costa landesa. El parlar negre, per oposició al parlar "clar", es caracteritza per una pronúncia particular de la e, en posició tònica o atòna. La a en posició final es pronúncia de la mateixa manera que la e, és a dir com una e neutra, gairebé com la e del mot francès je. De la mateixa manera que els aranesos escríuen es taules mentre que fa eras taulas en gascó general, a Baiona tenen tendència a escriure "le taule, les taules" per "la taula, las taulas". Aquesta gràfia té un origen medieval i no deu res al francès.

Potser ens caldria recordar algunes dates de l'historia baionesa :

El nom de Baiona apareix per la primera vegada a un document del 1098. Aquest nom sembla ésser romànic e no pas basc. Podria ésser derivat de baia (badia) flanquejat del sufix qualitatiu ona, baiona és ua baia petita (petita badia) en occità. El nom de Baiona va substituir-se al nom aquità (basc) de la vila que coneixem sota la seva forma romanitzada: lapurdum. En tot cas, l'etimologia basca ibai ona (aigua bona) no em sembla gens versemblant, puix que la vila ja tenia un nom en basc (lapurdi) e que trobem una altra Baiona a Galícia on no hi ha cap traça de toponomia basca .


El 1177, el Vescomtat de Labord, que s'havia revoltat contra els Anglesos, va ser destruit per Ricard Còr de Llió. Llavors Baiona va ser estacada a les Landes de Gascunya, mentre que la capital del vescomtat de Labord va haver de traslladar-se a Ustaritz. D'ara enllà, els Baionesos van quedar-se fidels a la corona anglesa fins a l'annexió de Baiona per França el 1451.

El 1215, per regraciar els Baionesos, el rei d'Anglaterra Joan Sense Terra va atorgar-los una carta de privilegis redactada en gascó. Els Baionesos, subjectes del rei d'Anglaterra, van combatre contra els Francesos moltes vegades, i van refusar de subordinar-se al rei de França Felip el Bell.

El 1243 , Enric tres d'Angleterra, duc d'Aquitània va venir a Baiona per atorgar-los l'estatut que anava a regir la ciutat fins al 1451, data de l'annexió per França.

El 1251 Simon de Montfort, comte de Leicester, el tresen fill del vencedor de la batalla de Murèth on va morir el seu enemic el rei en Pere II d'Aragó, va ésser enviat per Enric III d'Anglaterra per signar un acord de pau amb els Bascos del Labord. Però això no va impedir que les batalles entre Baionesos i Bascos continuessin repetidament durant molts anys.

El 1340, el Baionès Pèy de Puyanne (Pèir de Pujanna) es va fer remarcar pels seus fets d'armes a la batalla de l'Esclusa contra l'armada del rei de França, això va contribuir a la victòria dels anglo-gascons.

El 1343, Baionesos i Bascos labordins van tornar a combatre's de manera dramàtica.

El 1346, la flota baionesa va participar al costat dels Anglesos al bloqueig de Calais, amb 15 naus montades per 439 mariners.

1348 va ser una data sinistra per Baiona a causa de de l'epidemia de pesta negra.

El 1351, Eduard III d'Anglatèrra va permetre a Baiona de dotar-se d'una Casa de la Moneda i, el mateix any, el conflicte amb els Bascos va aturar-se provisionalment.

El 1356, el príncep negre, príncep de Gal.les, amb la seva armada gascona, va vèncer l'armada del rei francés Joan el Bó a Peiteus (Poitiers).

El 1367, Bertrand Du Guesclin va ésser fet presoner i encarcerat a Baiona.

El 1403, una crisi alimentària va obligar els Baionesos a importar de què menjar d'Anglaterra : froment de Hull e faves de Bristol.

En 1415, Enric V d'Anglaterra e els seus arquers van triumfar a Azincourt, Baiona va regalar als Anglesos "200 pipes de vi, dues barriques de salnitre e una de sofre".

El 21 de agost de 1451, Baiona va sotmetre's a Dunois, general del rei de França, el qual era ajudat pel duc d'Albret i Gaston de Foix-Bearn. Llavors, Baiona va esdevenir francesa desprès de tres segles de sobirania anglesa.

El 1462, Lois XI va visitar Baiona i el Labord.

El 1486 Richard de Gramont va ser enviat a Baiona com governador.

El 1526, el rei Francesc 1er va visitar Baiona.

El 1528 Epidemia de pesta a Baiona.

En 1558, el Labord va ser envaït pels Espanyols.

1627 - Richelieu crida la marina baionesa per desbloquejar l'isla de Ré.

1636 - 8000 Espanyols entren al Labord però Baiona resista.

1659: la pau va ser signada entre França i Espanya : és el tractat dels Pirineus.

1789: A la Revolucion francesa, Baiona no té cap representant a l'Assemblea nacional i la ciutat va ser designada... cap de cantó del districte d'Ustaritz, doncs, "basca" per decisió forçada.

1793-1795 Guerra amb Espanya

1814 Invasió del País Basc del Nord per la coalició anglo-portuguesa, Baiona és assetjada. L'abdicació de Napoleó III posa fí a la guerra.

A Baiona es troba la seu de l'Académia Gascona. Aquesta acadèmia va ésser creada el 1926 per promoure i defendre la llengua. A Anglet, entre Baiona i Biàrritz, hi té la seva seu l'associació ací Gasconha . Als qui poden ésser interessats, que sàpiguen que l'associació, en collaboració amb d'altres entitats, organitza cada any un concurs literari en gascó i sols en gascó.

A Baiona, la senyalització és trilingüe: francés, basc i gascó. Cal notar que una part de l'aglomeració Baiona-Anglet-Biàrritz és gascona mentre que l'altra és basca, ja que la frontera lingüística passa per a dintre de l'aglomeració mateixa.

L'himne quasi oficial de la ciutat de Baiona Salut Baiona, va ser compost per Pèir Rectoran (Baiona, 1880- Baiona, 1952), un metge i saberut que va consacrar una gran part de la seva vida a la promoció de la llengua e de la cultura de la seva ciutat. Va escriure un llibre consacrat als corsaris de la seva region: Corsaires Basques Et Bayonnais Du XV Au XIX Siècle. El títol ns'indica clarament que els Baionesos no es consideren Bascos. L'associació ací Gasconha va tornar a editar lo diccionari de Gascó marítim de P. Rectoran.

Aquesta cançó, aquí la teniu, interpretada per l'orfeó basc Argileak.



Salut Baiona, petita flor
Pròche la Niva, pròche l'Ador
Mainada a la verva gascona
Charmanta e gaujosa civtat*
On respira la libertat
Salut Baiona !

Qu'aimi la toa muralha grisa
Deu Castèth-Vielh de Sent Leon
Fier gardien de la toa devisa
Verta cintura de gason
Qu'aimi la toa coqueta Niva
On se miran totas las maisons
Lo fin clochèr devath la liva*
Hèit de dentèla e de feston

*civtat, forma baionesa, pron. cibtat, el mot en gascó normatiu és ciutat
*liva, forma baionesa, pron. libë, el mot en gascó normatiu és lua (= lluna)

----------------------------
Salut Baiona, petita flor,
Vora la Niva*, vora l'Ador*,
Noia de parola gascona,
Encantadora i gojosa ciutat
On respira la llibertat
Salut Baiona !



M'agrada la teva muralla grisa,
del Castell-Vell de Sant Lleó,
Ufanós guardià del teu idioma,
verta cintura de gespa
M'agrada la teva bonica Niva,
on es miren totes les cases,
El fi campanar sota la lluna
fet de punta i de fistó


*La Niva i l'Ador són els dos rius de Baiona.


I heus aquí una altra cançó popular baionesa composta per un altre Baionés Pèir de Lescà (1729-1807) : los tilholèrs. La tilhòla és una sorta de gabarra, una barca, l'usatge del qual era força popular a Baiona.
La teniu aquí cantada peus 9 nois del grup Balaguèra (Pau, Bearn). Notareu qu'aquests joves la canten en gascó clar i a la manera muntanyenca.



Los tilholèrs

Avetz-vos vist los tilholèrs (bis)
quin son braves, hardits, leugèrs?
Que hèn la promenada
Capsús de Pèirahorada
En tirant l'aviron,
tot dret tà la maison


Vienetz, daunetas, si vos platz (bis)
Aciu qu'èm d'aunèstes gojats.
Non cranhatz pas la galèrna,
Ni lo vin de la citèrna,
Dab nos qu'am Pojalèr
lo brave tilholèr.

Per promenà's lo temps qu'ei bèth (bis)
Embarcatz en noste vaishèth !
La vòsta governanta
qu'ei beròja e charmanta;
Per estar de París,
Que sembla deu país.

En arribant au Pont Major,
Quartièr de Baiona la flor,
Deu haut de la tilhòla,
Qu'an hèit la cabriòla ;
Deu haut de Panecaut
Qu'an hèit lo subersaut.

Puish en reprenent l'aviron,
Que se'n van dret tà Sent Leon,
ensenhar la joenessa
A banhà's dab hardiessa,
Per apréner com cau
A har lo subersaut.

Els "tillolers"

Heu-vos vist els "tillolers" (bis)
què bons, arriscats, lleugers són?
Fan la passejada
Amunt de Pèirahorada ("Peraforada", un poble a prop de Baiona)
En estirant el rem,
tot dret cap a casa

Vingueu, damisel.les, si's plau,
Ací som nois honrats
No tingueu por de la galerna*
Ni del vi de la citerna
Amb nosaltres tenim en Pojaler,
el bon tilloler.

Per passejar-se, el dia s'ha posat bell,
Embarqueu al nostre vaixell,
la vostra preceptora
és bonica i encisadora,
tot i que sigui de París,
que sembla ser del país !

En arribant al Pont Major,
Barri de Baiona la flor,
De dalt de la tillola
Han fet la cabriola,
De dalt de Panecaut
Han fet el sobresalt

Després en tornant a agafar el rem,
Se'n van dret a Sant Lleó,
Ensenyar a la juventut
Com banyar-se amb atreviment,
Per aprendre com cal
A fer el sobresalt.

* la galerna és un vent fort a Baiona.









I Biàrritz? La vila d'Anglet, entre Baiona e Biàrritz, és totalment en territori lingüístic gascò però l'estatut de Biàrritz com ciutat gascona és dubtós. És més aviat mixta si no enterament basca.



Ara, lo problema vertader que tenim a Baiona e a Anglet com a la resta dels paísos gascons, no vé del basc, clar, sinó de l'usatge quasi exclusiu del francès...Tè, per acabar, escoltem un Basco...Ah però, mireu, Jonquèra, no seria un poc gascó com cognom, això ? ;)).

Ladies and Gentlemen, aquí teniu el gran Kepa Junkera :