dimarts, 5 de febrer del 2008

Una vida sens veitura

En junh passat, me crompèri una veitura. La Peirotona m'aviá donat las instruccions per causir lo modèl, èra un pauc coma los dètz comandaments:
"Prendràs una que consoma pas res, que polluís pas, que mena pas de bruit, que pudís pas, que pòt pas depassar 130 sus las autorotas francesas e 120 sus las autopistas espanhòlas, que siá pas de color roja, qu'i aja pas lo retrait de Sarkozy dessús o a la rigor sonque sus la banda deus pneus, e la vòli amb tres sètis a l'arrièr per si tornam prene un tresen gat, e fai plan atencion, que me la prengas pas nòva, qu'una d'ocasion que siá pas tròp vièlha anirà totafèt plan"...

Doncas ieu anèri al garatge e me crompèri una maquina que podiá correspondre mai o mens a las instruccions matrimonialas, levat lo fait que podiá pas èsser mai nòva. Quand aprenguèt la novèla, la Peirotona èra pas tròp contenta. L'argument que lo vendeire m'avia fait engolir, a saber qu'una veitura nòva costava mens car qu'una d'ocasion, la convenquèt pas. E se botèt a bramar : "Bodu! Siàs pas capable de fer res solet! Auriái degut i anar amb tu! Es totjorn çò parièr!
E quand s'aperceguèt qu'èri quitament pas capable de li dire de quin modèl èra la veitura comandada, se botèt a bramar encara mai fòrt e a se plànher en yiddish, çò que, cò de Peirotona, denòta un estat de caitivièr pregond. Mas, doas setmanas aprèp, quand me'n tornèri a l'ostal dab la veitura flamejant nòva, se faguèt tras que contenta e zo! ela la faguèt assajar al filh per çò qu'a pas tròp fisança dins las capacitats de conductor del marit. Coma la veitura èra nòva, caliá èsser prudent...

E aviá rason coma de costuma. Per çó que de veitura flamejant nòva, n'ai pas mai. Espetada, esclafada, espotida, redusida a quasi res, dempuèi dejà un desenat de jorns. Ah, mas i èri per res, ieu, èra pas ma fauta, pòdon pas me reprochar res! Vejatz: l'aviái daissada soleta defòra, plan aparcada, res a dire. Mas un dròlle qu'aviá participat a un cambriolatge dins la carrièra vesina e qu'aviá trobat la clau de la veitura del propietari, se la prenèt per s'amusar un pauc e n'aprofietèt per partir al brutle amb lo veïcle que sabiá pas condusir. E son viatge s'acabèt en s'esclafant en plen dins ma veitura ex-flamejant nòva. Vaquí. Urosament, lo drollet poguèt contunhar de gratar camin, mas a pè. Auriá pogut se tuar! E cresi que la policia es encara a lo cercar.

Doncas fa mai d'una setmana qu'ai pas cap de veitura. E de prene los transpòrts collectius me faguèt soscar e filosofejar. Que la societat ideala seriá una societat sens raubaire e sustot... sens veitura.

Anèm, per se consolar, una canconeta que va plan, interpretada pels ogres de barback !!!!




E los trocets klezmer del jorn, d'escotar dins lo metro tolosan ...

Per començar, un klezmer...catalan e en catalan! (visca Dumbala canalla !) :


e lo segond és un "terkei" (en yiddish: Turquia, lo país d'ont lo ritme es supausat èsser originari) en tot cas d'estile plan tradicional (visca klezmer conservatory band ! ) :


PS Un tipe au hons de la sala que'm demanda perqué èi escriut lo messatge de uei en dialècte occitan e non en la nosta bèra lenga gascona com a l'acostumada. Que serèi clar: aquò qu'ei lo men blòg e qu'èi lo dret d'i patagonejar com vòi s'aquò m'agrada. E si lo tipe deu hons de la sala n'ei tostemps pas content, arrés ni arren non l'arretien pas aquiu e que l'emmèrdi, aquò dit sens nada agressivitat e hòrt respectuosament, plan segur.

13 comentaris:

Mon ha dit...

Ai! a viatjar amb bicicletes, sense embus de transit i rebaixar panxa... quin mon mes romantic

Anònim ha dit...

Quina historia!!! I que bé sonen Dumballa Canalla

zel ha dit...

Osti, Joan, quina mala sort. El cotxe tenia assegurança a tot risc? Déu n'hi do.

Passo rapidet, estic endarrerida amb el feinejar de casa, però no aniré a fer res sense dir-te que tens un regalet al meu blog. Tu sí que et mereixes aquest, entenc gràcies a tu, força bé, una llengua que no entenia de res!

Petons, maco, fins aviadet!

Lliri blanc ha dit...

El meu cotxe es diu Carolina..té més o menys 18 anys. La setmana passada mentre estava conduint (a poc apoc), se'm van espatllar els frens.
Per sort puc encara escriure aquest comentari.
Ho sento pel teu cotxe.
Perdona..aquest conte és de fantasia o és una història real?He intentat llegir-lo encara que sigui en occità.

Anònim ha dit...

aimi legir d'istòrias que las femnas i son plan representadas amb un bon sens remarcable.

Joan de Peiroton ha dit...

mon: parles del temps quan la meva dona i jo erem (més) joves amb sols una filha, no teniem cap carnet de conduir i ho feiem tot amb bicicletes. A la naixença del segon, com que la meva dona no se sentia prou assegurada per portar un bebe al portaequipatges, va convèncer-me de passar el examen...que vaig obtenir amb dificultat. Resultat: acabat el temps feliç de les dues rodes!
jacob: si, m'agraden molt Dumbala Canalla, i et recomano Xazzar també (trobaràs llur web amb google, es pot escoltar llur CD allà).

Zel; Figurà't que en vinc del teu blòg. i que he trobat el teu regalet abans de llegir-te aquí, Mira, no sé què dir-te més que no t'he dit allà! Ja veuràs :))). El cotxe tenia bona assegurança, si, cap problema. Mentre era aparcat, va ser atropellat per un cotxe robat, el conductor era un minor que no sabia conduir.
Lliri blanc: l'historia és ben veritable, sí. Escrita en llengadocià (aproximatiu) i no en gascó, per un cop.

k: ben òc, urosament que l'ai, ma femna :))!!!

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Ja sé com solventar els problemes de mobilitat...

Domesticarem estruços !!!


Desenvolupament sostenible. Tots a peu, i els xulos en cotxe.

Anònim ha dit...

Qu'es la debuta de la decreissança... benleu t'auras pus jamai de veitura !!! Un amic meu, liones, a 'gut na pana de veitura. E dempuei a pas jamai 'chaptat 'na novela :o)

merike ha dit...

N'aimi pas ua vita sens Joan deu Peiroton i La Peirotona. Jorn per jorn, interessante! M'agrada lir! Visca Joan!!!

Jobove - Reus ha dit...

el cotxe ha d'estar al servei de les persones i no al contrari

a peu és fà mes salut !!!

salutacions

merike ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Adiu, ai trobat quò sus lo siti yahoo.
Fa 'tencion quela que se troba èsser la veitura
http://fr.news.yahoo.com/afp/20080205/tod-route-insolite-7f81b96_1.html

Anònim ha dit...

Los transpòrts collectius son ben quand son pensats per èstre de totes/totas ... Çò que es pas vertadierament aiçò a Tolosa amb mai de 30 annadas de retard dins las infra-estructuras collectivas de la ciutat.