dissabte, 26 de desembre del 2009

Normandia e França istorica

Dens ua entervista qu' Eric Astié dè a l'emission Punt de Vista de França 3-Aquitània (que non FR3, mercés, Jacme!!), emesa lo 22 de noveme passat , qu'expliquè quin estó mudat tà Normandia, segon eth "en la França istorica".
Aquò de la Normandia qui haré partida de la França istorica, per oposicion a Occitània que no'n seré pas, qu'ei plan segur ua bestiejada. Ua causa qui los occitanistas e semblan aver dificultats d'enténer qu'ei los Normands o los Picards com los Bretons non son pas mei - ni mens- francés que los Occitans.


La Normandia continentau qu'estó presa aus Anglés e annexada peu Rei de França en 1214, qu'ei a díser a penas 15 ans abans lo tractat de Meaux-Paris (1229) peu quau lo quite Rei de França s'assegurava l'annexion deu comtat de Tolosa, efectiva en 1271. La conquista de Normandia peus Francés, resultat d'ua guèrra heròtja, que miè tau partiment de la Normandia istorica enter dus reiaumes, uei lo dia enter dus Estats.


Que son Normands anglés qui son a l'origina de la wikipèdia en normand. Que s'i acceptan las diversas lenguas normandas, com e disen eths medishs, las de las islas com las deu continent.
Los petits Normands, se parlavan "patués" (normand) a l'escòla de la Republica, qu'èran castigats tan segurament com ac èran los petits Occitans quan e parlavan lo lor patués.


Los Normands de l'Estat anglés que son tanben a l'origina d'ua consciéncia modèrna de l' identitat normanda qui passa las frontèras estataus -ua nacionalitat, qué- en tot organizar rencontres pan-normands on s'i parla sonque lo normand. Los Normands que's pòden sentir ad aise dab nacionalitats multiplas, la normanda com la francesa o l'anglesa.


Ua auta causa qui mantuns occitanistas an dificultat d'enténer qu'ei lo normand ei (o èra) ua varietat de la lengua d'òil com ac ei lo francés, mès n'ei pas e n'ei pas jamei estat ua varietat de francés. Lo francés, dialècte de la lengua d'òil, s'a hèit lengua oficiau, d'acòrd, mès aquò n'a pas de cambiar la relacion filogenetica deu francés dab las autas varietats d'òil. E caleré considerar lo provençau e lo lengadocian coma dialèctes de la lengua aranesa, ara que l'aranés s'a hèit lengua oficiau? Segur que non ! Qu'ei tot parièr per las lenguas d'òil per arrepòrt au francés.

Que tròbi significatiu lo hèit que quan un Picard e voló crear ua wikipèdia en la soa lengua- se trobè dab un occitanista tà oposar-s'i en tot pretextar que picard e francés èran la medisha lengua. En realitat, aqueth occitanista s'enganava. La lengua francesa qu'ei un dialècte de la lengua d'òil, mès no's pòt pas escríver en picard ni en nada auta varietat non-francesa en la wikipèdia francesa. Non i a pas nada wikipèdia en "lengua d'òil" , on totas las varietats i serén admesas, en contra de l'occitan qu'a la soa. Exprimí's en picard qu'ei un dret fonamentau deus Picards, b'ei incredible qu'aqueth dret sia negat non pas sonque per l'Estat francés, mès quitament per un occitanista!!! Fin finau, los Picards, com ei dejà lo cas peus Valons e peus Normands, qu'auràn dret a la lor wikipèdia. Qu'ei sonque justícia.

PS la frasa deu jorn, en normand:
En mé, un êto est un rotchi, pus p'tit qu'un êta, en forme dé chouque ou trou. Un êtotchet est un p'tit êto.

7 comentaris:

Josep ha dit...

He visitat el web de la Societat Jerrenca (es pot traduïr així?) i està prou bé.

Per cert, no dius res de l'oficialitat de l'occità a Catalunya? Segons la llei acabada d'aprovar, pots anar a un jutjat de Barcelona i presentar un document en occità, que tindrà plena validesa.

Joan de Peiroton ha dit...

Tens la raó, Josep, aquí no s'ha fet prou el ressó de la llei qu'oficialitza l'occità - concretament l'aranès- a Catalunya. No se'n parla gaire a les llistes de discussió occitanes. Crec saber-ne la raó. Es que l'aranès no és precisament la mena d'occità estandard ideal per a la majoria dels intel.lectuals occitans. Això rai, s'hi acostumaràn. Al principi, el batua basc tampoc no va convèncer tothom al País Basc. Ara tothom el troba normal. Es passarà igual amb l'aranès.

Josep ha dit...

Si França segueix igual, al final només es parlarà català a les Valadas i a l'Aran. I potser a un barri de Mònegue.

Godilhaire ha dit...

Bonas Fèstas a totes/as.
FR3 existís pus dempuèi mai de 15 annadas, me sembla. Se sona ara "France 3" ambe un qualificatiu regional ajustat.
Uèi la redevença que totes/as pagam (enfin io ai pas de television) dins l'Estat francés, la redevença deuriá donar "naturalement" programas en lenga occitana, sense qu'i aguèsse obligacion del CR d'Aquitània de pagar per n'aver ! E la soma donada, ajudariá mantunas associacions de prepausar programas televizats Internet, mantunas oras sense cap problèma.
La television còsta, mas "France Télévision" còsta encara mai ! Es de panatòri ierarquizat e oficial de la moneda d'Occitània pel benefici de paucs en Occitània (malastrosament), e sobretot per ajudar "France Télévision" d'aver un dorsier pel CSA, enganaires parisencs coma de costuma, una tradicion francesa, enganar.

Joan de Peiroton ha dit...

Godilhaire: bònas fèstas per tu tanben!!! As rason, plan segur, France 3 Aquitània !!! Es l'atge, macarèl!!! Bon, vau corregir aquò. Mercés pel messatge!!!

pep ha dit...

Joan, d´acord en el fons del teu missatge, però em sembla que ja fas com alguns a gasconha.com i divideixes el món en "bons" i "occitanistes".

Joan de Peiroton ha dit...

Pep: no, no hi estic d'acord. No hi ha de part meva cap jutjament de valor d'aquest tipus. Sóc occitanista, gasconista i pirineïsta.
- La vostra nacionalitat, sisplau?
- Pirenenca, senyor...
- Pirenenca? Això no pot existir. El Pirineu no és cap país, que sàpiga jo.
- Em sap greu de contradir-vos, senyor. El Pirineu és l'espina dorsal del meu país.