dimecres, 23 de setembre del 2009

Er aranés qu'ei era forma oficiau dera lengua occitana

Semble que quauques intellectuaus occitans non an comprés, o non vòlen compréner, qu'er aranés ei era lengua nacionau d'Aran e qu'ei era forma oficiau qu'a prengut era lengua occitana en Principat de Catalonha. Era lengua aranesa non ei sonque un occitan estandard, qu'ei er unic estandard oficiau dera lengua occitana.

D'un costat qu'auem es consideracions fòrça teoriques de Domergue Sumien, totaument desconectades dera realitat sociolingüistica e sense fonament democratic ne realitat ben concreta, e a on singularament er aranés i ei absent o inexistent. E der aute, qu'auem era realitat aranesa que resulte, per contra, d'un processus (procès) democratic de larga durada. Entre aguestes dues bandes, qu'i contemplam un hossat abismau. Non ei cap jamès facil de hèr concordar un wishful thinking de tipe sciéncia-ficcion e era realitat!

Eth dret des Aranesi d'emplegar es sòns parlars pròpis entà ne hargar ua lengua oficiau qu'ei un dret uman fonamentau. E gràcies as autoritats araneses, utilizadors dera lengua occitana qu'an, per fin, dret ara paraula. Que me permeti de pegar acitau un tèxte publicat recentament en sòn blòg per Dauna Maria Vergés, encargada des ahèrs lingüistics e culturaus en Conselh Generau d'Aran.



"(...) En un article fòrça interessant de Feliciano Fidalgo, publicat en diari El País, eth 9/09/1979 “El despertar cultural de Occitania”, Lafont hè ua radiografia fòrça encertada dera situacion lingüistica e sociau dera realitat occitana dera epòca, situacion fòrça similara ara actuau.

Ena epòca dera publicacion d’aguest article se parlaue dejà qu’era reconquèsta dera unitat dera lengua ère un punt de partida clau entath resorgiment deth movement occitanista. Totun, e malurosament, vint ans dempús aguesta unitat ei encara fòrça luenh d’artenher-se pr’amor dera complexitat sociau e economica d’Occitània, despartida en tres estats diferents qu’an diferents nivèus de reconeishement dera lengua (França non a signat era Carta des Lengües Minoritàries).
Ei en Aran a on er occitan a artenhut era maxima consideracion legau e institucionau e gràcies ara aprovacion der Estatut d’Autonomia de Catalonha de 2006 ei tanben oficiau en Catalonha. Era logica e era sensatesa amien a pensar qu’aguesta oficialitat e nau estatus dera lengua en Catalonha hèn referéncia ara lengua pròpria d’Aran, o occitan d’Aran o aranés (tant ei, eth nòm non hè era causa), pr’amor qu’aguest ei er unic territòri de Catalonha a on er occitan i é present a trauèrs der aranés. Totun resulte preocupant constatar era existéncia de veus que discrèpen sus aguest ahèr en tot interpretar de manèra interessada eth tèxte estatutari.

Atau donc assistim ath neishement de naui messies qu’an prenut coma estandard era idèa d’amiar a Occitània entà un futur esplendorós en tot emplegar era unitat dera lengua occitana coma dògma de fe. Ua unitat tristament inexistenta actuaument qu’a d’arribar a trauèrs deth consens de toti es utilizadors dera lengua e qu’a de nèisher dera pròpria Occitània, damb toti aqueri supòrts que siguen de besonh e que plan segur seràn ben recebudi, e on Aran pensi qu’a un papèr destacat.
Aran a d’esdevier era clau de vòuta qu’ajude a vertebrar ua lengua e ua cultura que tanben li son pròpries, e que dempús d’auer demorat pendent sègles perdudes en desbrembe, son emplegades ara coma desencusa entà desvolopar ua faussa militància qu'arren a que veir damb era qué prebotjauen es grani pensaires coma Lafont.

Recuperar er esperit deth qué parle Weil ei de ben segur trabalh des occitans, mès tanben dera pròpria Catalonha e d’Euròpa, qu’an d’ajudar-mos a seguir eth camin, mès non pas mercar-lo
."

Ara, er equacion qu'ei simpla: o er aranés ei arreconeishut coma estandard occitan unic, o ben calerà hèr concordar era teoria damb era realitat en tot adméter era pluralitat des lengües d'òc e era pluralitat des lengües gascones. Car se Aurelià Lassaca , Paco Boya e Eric Gonzalès escriuen toti tres en occitan, que jo sàpia, Aurelià Lassaca e Eric Gonzalès non escriuen en lengua aranesa.

9 comentaris:

優次 (Yuji) ha dit...

A despièch de çò que díden eths lingüistas, cadun que contunharà en tot parlar lòrs dialèctes. Aver un estandard, totun, qu'ei a long tèrme ua declaracion de mort entara diversitat de quinsevolha lenga, mès qu'ei eth prètz que cau pagar peth arrefortiment devant es lengas estataus. E alavetz non ei cap clar se parlam de lenga o de lengas occitanas...

賈尼 ha dit...

Ai pas comprés lo pòst aquest. De qué vòles díser? Que tot lo mond, en Occitània, deuriá far servir l'aranés al lòc de sa varianta pròpia?

E doblidas benlèu que Catalonha es a mand de crear un organisme de defensa de la lenga occitana; l'organisme aquel serà encargat de defendre l'occitan SANCÈR e pas l'aranés sonque, çò'm par.

Joan de Peiroton ha dit...

Yuji: es pas segur qu'aver un estandard amie tostemp ara pèrta deths dialèctes. En Soïssa alemanica, per exemple, los dialèctes continuan de víver, se parlan en totas situacions, en l'escòla inclusa. Mès la lengua escriuta ei normaument l'alemand. L'alemand estandard es a còps ensenhat en dialècte.

Janos: çò qui vòli díser ac èi dit. Personaument, soi totaument en contra de qué lo mon parlen ua varietat qui non seré deu parçan; més soi en favor de la creacion d'un dialècte rasonablament unificat deu gascon hèit per combinason de mantuas varietats, per exemple la koinè bearnesa e l'aranés, d'usatge administratiu e literari e qui sia (co)-oficiau per tots los país gascons.

優次 (Yuji) ha dit...

...dilhèu non a ua pèrta completa, mès a interferéncias cada viatge mès granas, que'm pensi.

賈尼 ha dit...

soi en favor de la creacion d'un dialècte rasonablament unificat deu gascon hèit per combinason de mantuas varietats, per exemple la koinè bearnesa e l'aranés, d'usatge administratiu e literari e qui sia (co)-oficiau per tots los país gascons -- e ont es la contradiccion amb çò escrit/preconizat per en Domergue Sumien?

Joan de Peiroton ha dit...

János: Domergue Sumien
1- non reconeish pas l'aranés com lengua ni com estandard, çò qu'ei irrealista.
2- A còps vòu estandardizar lo gascon en préner coma basa lo lengadocian e non pas los parlars gascons (Per exemple: preconiza de cambiar lo gascon "gahar" per lo sumienian "agahar", calc de agafar)
3- A còps preconiza lo biarnés coma nòrma peu gascon. Mès los autors gascons non-biarnés de uei lo dia qu'arrehusan d'escríver en biarnés.

Jo
1- qu'arreconeishi la lengua aranesa e e la soa oficialitat
2-que preconizi de normativizar lo gascon a partir deus parlars GASCONS, e non pas deus d'ua auta varietat, qu'estosse lengadociana o non.
3-preconizi de hargar ua nòrma gascona basada non pas sus un dialècte solet mès sus ua combinason d'aumens dus entà'n crear un nau dit "gascon unificat" ou "gascoinè".

賈尼 ha dit...

Per ieu son pas que detalhs dels petits. Çò important es lo concèpte d'estandardizacion pluricentrica defendut per en Domergue Sumien (cresi qu'es atal que la sona).

賈尼 ha dit...

Te recomandi l'article aquest:
http://www.revistadoc.org/file/Linguistica-occitana-7-Sumien

L'aranés i es! Ne'n seràs urós :-)

Joan de Peiroton ha dit...

Oc, cal pas considerar la posicion de Domergue Sumien coma definitivament aturada, pot evoluar e evoluarà, e se pòt dire çò parièr de ma religion. Mès unificar lo gascon serà pas aisit. Caldrà de qualitats d'escota e de negociacions e abandonar sas certituds e sa piscoridigesa al vestuari.
Una causa es segura: avem besonh, nosaus gascons, d'un dialècte gascon composicional unificat, lengua nacionau deus Gascons e constituant de l'occitan larg. Per çò que lo corollari de pluricentric es plurinacional.