dissabte, 28 d’agost del 2010

En gascon, nada pagina shens paja

Ja sabetz lo mot gascon paja qu'ei estat criticat pr'amor que seré un manlhèu deu francés. En latin, lo mot qu'èra pagina, en francés ancian que trobam tanben pagene o pagine (cf. Rabelais), en catalan e en espanhòu qu'ei respectivament pàgina e página, en italian, pagina.

S'a suggerit de remplaçar lo mot paja peu mot pagina en occitan. Totun, lo mot pagina non pòt èster un mot d'origina gascona, pr'amor la n intervocalica deus mots latins que s'i perd de manèra quasi sistematica (cf. ua, lua, haria etc ). En gascon, s'acceptam l'accentuacion deu mot latin pagina sus la i, que seré pagia (com vesia, cosia, garia etc.) o, possiblament, paginha, que non pagina.

Que cau notar lo mot pagina qu'existeish plan en modalitats naturaus deu gascon. En Bearn, que hèn servir hòrt correntament lo sufixe diminutiu -in / -ina. Aqueth sufixe tipicament bearnés que va doblament en contra de l'evolucion fonetica normau deu gascon per la pronóncia dentau de la n finau e per la conservacion de la n en fòrmas femeninas en -ina. Qu'ei un ispanisme probable.

Doncas, en parlars naturaus de Bearn, que i trobam plan pagina, fòrma diminutiva de paja. Acerà, pagina que s'i pòt aver prengut un sens especializat, distint deu de petita paja, com lo de huelheta de papèr de cigareta qui serv entà atormerar tobac (testimoniatge de A. Hourcade).

Conclusion: en gascon, que'm sembla que i a rasons de las bonas tà non pas remplaçar paja (francesisme probable) per pagina (francesime probable sufixat per un ispanisme), ni acaçar l'un o l'aute. Prumèr, los dus mots que coexisteishen en gascon naturau dab sens distints. Segond, pagina n'ei pas mei, ni mensh, gascon que paja.

PS En un comentari avisat, Yuji que'ns rapèra l'existéncia deu mot plana, autes còps emplegat en gascon en lòc deu modèrne paja. Plana qu'ei lo mot aconselhat pera Oficina de Foment der Aranés.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

En español ¿ninguna pajilla sin una buena paja?

Joan de Peiroton ha dit...

Anònim, gracias por ese comentario tan precioso que demuestra un gran interés por las palabras occitanas además de una sensibilidad poética muy acertada. Estamos esperando una versión más en idioma melapelo.

Anònim ha dit...

Lo ves, lo acabas de decir: "te la pelas".

Joan de Peiroton ha dit...

Claro, es un privilegio que me viene de mi oficio de torturador de palabras.

優次 (Yuji) ha dit...

En aranés, que's ditz, ça'm par, "plana". Aumens qu'ei eth mot emplegat pera Oficina de Foment der Aranés (OFEA) daguens eths sòns materiaus didatics... Non coneishi cap era sua etmologia, totun.

優次 (Yuji) ha dit...

Acostumen a díguer tanben "plana web", probablements per revirada directa de "pàgina web" en catalan...

Joan de Peiroton ha dit...

Yuji: as arrason. Lo mot plana ei (o èra) utilizat en gascon, encara qu'ei marcat coma vielh pes diccionaris de gascon generau. Reabilitar plana a costat de paja, perqué non?

Salvador ha dit...

En català també s'utilitza plana com a sinònim de pàgina, "plana web"

Asier G. ha dit...

Aqueths espanhòus be son pauc cortesos!

Plan interessant, Joan, coma tostemps.

Asier G. ha dit...

En basc, qu'utilisam lo medish mot ta diser la huèlha deu arbre e aquera deu libe: orria.

Totun, qu'i a un mot different tanben pera deu arbre: hostoa, e enqüèra un aute per la huèlha seca: orbela (orri+beltz, la huèlha nèra).

Asier G. ha dit...

Lo men gascon qu'èi enqüèra un pauc "inestable", perdon!

PD: arbre non... arbe?

Joan de Peiroton ha dit...

Asier G: nat problèma, ton gascon qu'ei hòrt comprensible. Arbe, òc, var. : aubre, àrbou!

賈尼 ha dit...

Soi gaireben segur d'aver ja vist "plana" dins tèxtes gascons.