diumenge, 23 de març del 2014

La lenga e l'Estat

Coupar l'Estat per la despareishuda deu gascon qu'ei unha error d'analisi, ça'm sembla. Que seré com coupar l'Estat per la crisi de vocacion deus caperans de la Glèisa catolica. Segur que l'environament estatau, exclusivament francofòne e laic, n'ajuda pas. Totun, l'obstacle principau n'ei pas aquiu. L'Estat non s'aucupa pas deu gascon, pas mei que de religion. E n'i a pas nada lei tà empachar los parents bilingües de parlar e transméter lo gascon aus petitons. Ac volossen, qu'ac aurén perfèitament podut har.

L'obstacle principau tà l'usatge deu gascon n'ei pas l'Estat. Qu'ei prumèr deu maine socioculturau: har deu nenet un gasconofòne qu'èra vist - a tòrt- com un andicap tà l'escolarizacion, puish que l'escòla n'acceptava sonque lo parlar de la Republica, qu'ei a diser lo francés. E puish parlar francés qu'èra considerat com a signe de modernitat e de progrès sociau. Uei lo dia, l'obstacle màger qu'ei enlòc mei : qu'ei mei que mei cerebrau, neuronau: que demanda un tribalh personau, esfòrç deus grans tà reconstrusir un circuit neuronau gasconofòne en dehòra de la transmission mairau.  Esfòrç e energia que hèn hrèita tà vàder gasconofòne. Totun qu'ei perfèitament possible de s'i escàder shens l'ajuda de l'Estat e shens l'escòla. Lo vòste servidor que'n pòt testimoniar.  Non hèn pas hrèita cors de gascon tà apréner la lenga, jo n'ei seguit absoludament nat, pas mei que los locutors naturaus. Metòdes d'autoaprenedissatge com mejan de substitucion tà transméter la lenga, ahijuts ad utís linguistics de tot escantilh (diccionaris, gramaticas…)  qu'existeishen mercés a l'equipa valenta de Per Noste, a l'Institut Biarnés e Gascon (Enstitut Biarnés e Gascoun), a l'Acadèmia Gascona  (Academia gascona) de Baiona,  a l'editor gasconofòne Eric Chaplain, a l'escrivan e lexicografe Pèir Morà e a un hum d'auts; e la lenga que comença d'estar plan vededera e audidera en particular per youtube (cercatz-i IEO65 o Ostau Comengés),  que cau encoratjar lo tribalh exemplar de Nosauts de Bigòrra - IEO 65 e deth Ostau Comengés en aqueth maine, que'n sian felicitats e arregraciats!  Qu'avem tanben la TV per internet  qui'nse prepausa quauques videos tot en gascon (per fin!) . Que non mancan pas sonque la motivacion e la volontat de s'i escàder. Qu'ei aquò: parlar gascon uei lo dia qu'exigeish volontat e motivacion. Que s'ageish, a la hèita fin, com per tota lenga e a tot atge, de's crear de novo circuits neuronaus dedicats a  la gasconofonia e aquò qu'exigeish un tribalh regular e seguit. Tà apréner a emplegar mots e idiomatismes, a har frasas com cau,  que hè hrèita ua practica regulara, progressiva, shens tròp de dolor, ideaument quotidiana. Qu'ei l'unic mejan tà en·hortir aqueths circuits gasconofònes. Qu'ei plan aquò lo motiu d'aqueth blòg entau son autor : aproprià's lo gascon.  E lo motor d'aqueth "brain building" que's ditz motivacion. Qu'ei la motivacion qui pòt assegurar un futur tà la lenga. E en abséncia de tota motivacion politica, de dòu har, sonque la motivacion de la gent que pòt compdar. La clau deu futur deu gascon qu'ei enter las mans deus quites gascons, e sonque d'eths.

9 comentaris:

賈尼 ha dit...

Se vei qu'i coneisses PAS GES a l'educacion bilingüa. Ieu ai format mos dròlles al bilinguisme italian, lor ai de longa parlat en italian (e sonque), lor ai crompat de DVDs en italian, de libres per dròlles en italian, mès tot aquò a menat mai que mai a una conoissença passiva de la lenga. Es en anar en vacanças en Itàlia que se son renduts compte de l'utilitat de la lenga, qu'èra quicòm mai qu'un espleit per parlar amb lo paire o per gaitar de dessenhs animats. E tot aquò, plan solide, manca en Occitània.
Es la politica linguicida constanta de l'Estat francés qu'a fait desaparéisser las lengas altras que lo francés de l'espaci public, e aquò aguèc per consequéncia la diglossia prumèr, pèi la desaparicion de las lengas minorizadas.

Joan de Peiroton ha dit...

L'escòla d'immersion bilingüa, que'n soi tostemps estat d'acòrd. Totun, jo non n'èi pas jamei aprofieitat e aquò non m'a pas empachat d'apréner e d'emplegar lo gascon. D'aquò que poish testimoniar.

En ua democràcia, car amic, l'Estat, qu'èm tu e jo. N'ei pas un còs estrangèr. Personauments, la mia competéncia en gascon non deu pas arren a l'Estat, ni en pro, ni en contra. No'm hè pas hrèita ni no'm hè puisheu l'Estat tà parlar gascon. L'Estat qu'ei completament absent aquiu. Que parli gascon e pro. Qu'ei perfèitaments legau, aquò. Se jo e soi capable d'ac har, los autes qu'ac poirén har tot parièr s'ac volossen. Qu'ei la significacion deu men messatge.

merle ha dit...

l'Estat e la lenga : avetz ben rason !
renar merle

Jordi ha dit...

Marces Joan de Peiroton,

Ieu èra vengut per te har ua demanda: A ont pòdi apréner gascon a distancia?

Aquera junhsèga demoraré de nau a Formentera o voliva apréner gascon mès lo voliva apréner là. Ai gardat las adreças qu'as escrich e a veire si avem sòrt!

Salut!
PS: Si et decideixes a fer una visita a l'illa alguna vegada, hi seràs benvengut.

Joan de Peiroton ha dit...

Adiu Jordi.
Felicitacions per la decision! Quin gascon se vòs apréner? Per l'aranés, que't cau contactar lo Conselh Generau d'Aran. Sequenon, t'aconselhi de visitar Per Noste (http://www.pernoste.com) qu'organiza cors de gascon per distància (http://www.pernoste.com/Modules/Enseignement/Presentation.aspx) e que ven metòdes e libes d'ensenhament, en particular que t'aconselhi lo son metòde "a hum de calhau" e lo DVD audio "Aprends moi le gascon". (http://www.pernoste.com/Modules/AHumDeCalhau/Presentation.aspx).
Un catalan clar, plan articulat e pro lent (dab l'accent mei pròishe deu valencian que non pas deu balear) deuré anar tà't har compréner per un gasconofòne de Bearn.

Jordi ha dit...

Adiu Joan!

Marces peth ton comentari. Ai vist era plana web deth pernoste e pènsi qu'ei era melhor opcion. Aquò deths mètodes "a hum de calhau" qu'ei ua manièra plan bòna d'apréner.

E... existís qualque diccionari gascon per apréner a un nivèl basic. Ai vist eth "Tot en gascon" e pènsi qu'ei ua bona inversion mes si soi cercant qualque opcion plan economica... A nivèu escolar, pòdi trobar arres? O per la diferencia de preu crompi directament eth "Tot en gascon"?

Marcés pera tua paciència!

Joan de Peiroton ha dit...

Adiu Jordi,
Lo mei economic que son los diccionaris online, véder aquiu peus ligams:

http://www.lexilogos.com/gascon_langue_dictionnaires.htm

Atencion, que son diccionaris gascon-francés o francés-gascon.

Lo Tot en Gascon qu'a l'avantatge de non pas aver a recórrer au francés.

Se t'intéressa, que't pòdi enviar un exemplar de la prumèra edicion deu Tot en Gascon (n'ei la dusau) que't sufeish de m'indicar la toa adreça per mèl e que'u te envii. No't costarà pas arren.

Anònim ha dit...

Adishatz tots,

Lo Dicod'Òc qu'ei deus utils tanben. O los diccionaris de Per Noste en generau.

Joan, que pensi que mesclas dus problèmas.
Jo tanben qu’aprenoi a parlar shens l’ajuda de l’Estat (mès dab la deus autors / editors gascons e deus locutors qui aví entorn). E plan solide l’Estat qu’a d’autas crabas a mólher que de ns’empachar de gasconejar enter nos. Tà nosauts lo gascon qu’ei un hobby, un interès deu maine de l’esfèra privada, ua tintèina. De que n’i a qui colleccionan timbres, o qui hèn aus escacs, o qui practican lo caiac de mar. Jo que parli gascon. Aquò rai.
Mès tà víver e pravar, la lenga que’s deu mantiéner o espandir dinc a ua massa critica de locutors qui n’an l’usar quotidian, e shens que domestic : tanben sociau, culturau, gausem díser : politic au sens larg.
Ad aquò, si-ben que hèn empach la filosofia, l’ideologia, la politica estataus. E lo hèit qu’ua part magerassa de la populacion gascona agin encapit l’ideologia dominanta (francés = lenga de civilizacion, gascon = patuès endarrerat), aquò tanben b’ei un resultat d’aquesta politica/propaganda agressiva relaiada per un Miquèu Sèrras dens la soa sortida tristament famosa d’arunan.
Lo monde en generau, e los francés en particular (gascons comprés, los qui francés son, quan n’ac auràn pas lhèu causit) n’an pas nat quéhar de las lengas. N’i véden pas sonque ua atruna, ne’n saben pas que la foncion utilitària. B’ei de véder a la lor faiçon superficiau d’apréner las autas lengas : cap recèrca, sonque l’eficacitat e rai tau parlar-plan. Gavacheja que gavachejaràs, tostemps enténer be’t heràs… Doncas se cómptam suus ahuecats de la lenga tà har-la víver, n’i abastaram pas. Qu’am tanben besonh d’un estatut, d’ua reconeishença e d’incitatius a un nivèu societau tà que lo monde, au minimum, la respèctin, e tà que quauques-uns (hòra los gasconejaires convençuts) agin enveja de l’apréner e de la practicar.
Quan l’Estat francés ne ns’ajudaré pas (volent-s’ac la crisi…), be caleré totun qu’esloishèssi lo dògma de la RepublicaUaEIndivisiblaQueLaSoaUnicaLengaOficiauEiEDeuDamorarLoFrancés…

Amistats,
Joan-Ives

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Vous êtes pour le gascon comme moi pour le catalan-valencien, je suis né a l'an 64 du passé siècle, je suis né avec le franquisme et je n'avais pas l'escolarisation dans la langue de mon père, le catalan-valencien, et j'ai apris de mon père premièrement, et après avec des livres, dictionnaires, et publications en cette langue.
Maintenant un 33 % de la population de la Comunauté Valencienne etude en sa langue.
Je crois que l'état est très important pour la continuïté d'une langue.