divendres, 25 d’agost del 2017

Diccionari etimologic deu gascon. Letra A

Aqui qu'avetz l'esbaucha d'un diccionari etimologic en preparacion, dab emfasi (totun shens que) suus mots mei caracteristics deu gascon, los qui son desconeguts en la rèsta de l'occitan, lhevat los parlars gasconejaires pròishe, e los qui i son coneguts, totun de formacion especificament gascona, e emprontats per las lengas e parlars vesins  com arlòt, galet, caishalòt e capdèth. Que serà completat a mesura. Atencion: aqueste diccionari qu'ei etimologic e non pas ortografic. N'a pas nada pretension de normativizar l'ortografia. La causida v/b qu'ei sovent discutibla e, per jo, arbitrària. L'argument etimologic qu'ei sovent flac e vau mei ua ortografia arbitrària e establa que non pas ua ortogràfia instabla dependent deu credo etimologic de cadun. L'argument fonetic que'm sembla mei acceptable que non pas l'etimologic pr'amor lo prumèr qu'ei verificable mentre lo segon que demora en un maine teoric e, per natura, non segur.

LETRA A

De abaganhar a aburguerar, ved. aquiu.

aça (fr. écheveau), deu lat. acia. (id.). En occitanoromanç, lo mot qu'ei sonque gascon.

acajolar fr. mettre en cage, de cajola (lat. caveŏla, fòrma diminutiva de cavea)
FEW v.2 p. 554. En occitanoroman, lo mot cajola n'ei pas arrepresentat sonque en gascon e los parlars non-gascons de la zòna pròishe, autanplan com localisme dialectau en catalan, probablament un gasconisme en catalan (cajola), com en basco (kayola). Gasconisme.

acalhocar (v) coaguler(sang), faire des grumeaux (pâte, bouillie),  de calhòc var. calhòt. etim. coagulum (possiblament un manlhèu fr. ancian caille), lo gascon qu'a autanplan lo mot etimologicament mei regular 'cògol' (de coagulum).

acarassà-se s'entasser (Haut-Ador) deriv. de acarar dab influx d'un aute mot, dilhèu acatra(lha)r, atracar.

acatralhar arranger quelque chose qui est détraqué, mettre en ordre, acatralha's s'habiller (en style plaisant). Etmologia escura, dilhèu fòrma afixada de * acatrar metatèsi de atracar, o de atracalhar ved. atracar,  influx deu fr. accoutrer. Gasconisme.

acatrassar, mal racommoder, de acatrar, afixat, ved. acatralhar.

acelar, celar, acela, cela, a la cela (aselar, selar, asela, sela, botà's a la sela, a l'assela; fr. abriter, abri, se mettre à  l'abri).  Segon lo Peiroton, l'etimon d'aqueste mot 'acelar' (P.N., TeG), qui significa acessar, n'ei pas briga lo de celar (esconer çò de panat, lat. celare). Qu'ei meilèu lo deu vèrbe cantabre de las vaths de Pas (idiòma 'pasiego') : aselar, mot manlhevat peu castelhan (aselar). Lo mot en cantabre que significava a l'origina acessar en cujalar (bestiar e pastor, v. tr. e pronom.). Lo vèrbe que deriva deu mot cantabre pasiego 'sel' (manlhevat peu castelhan) fòrma allelica de 'seju' (cortau circular d'altitud integrant-i la cabana dromidera deu pastor, 'sejo' en toponomia oficiau, mot cantabre non lexicau en espanhòu), possiblament deu celtic *sedlon (Coromines) qui significa sièti (ved. DelamarreGaul, "sedlon"). Ved aquiu entà mei d'explics. Dab aquesta significacion d'acès, acessar, los mots cela, acela, celar, acelar non son pas sonque gascons. Ispanisme.

acès, acessar. (abri, abriter). Lo Few e Coromines ne son pas tot a fèit d'acòrd sus l'etimologia d'acès. FEW (vol. 24 p 73) que proposa accĕssus -> acès. Coromines (CorominesAran) que propòsa ua auta solucion qui m'agrada mei pr'amor qu'explica au còp la fonetica e la localizacion gascona deu mot : recĕssus -> arcès -> acès per reduccion. Acès qu'ei la fòrma pròpiament gascona de l'oc. recès, cat. recés. Lo vèrbe acessar que deriva de acès. Gasconisme manlhevat peu lengadocian.


acojolar (v.), varianta de acajolar, id. Ved. acajolar. Gasconisme. 

acomanar (v.), fòrma de comanar; fr. communiquer (en particulier une maladie, transmettre une maladie par contagion) acomanatge = fr. contagion; acomanadís-sa, acomanader -a= contagieux-se Lat. commendare (FEW 2 p. 948). Gasconisme de non pas con·hóner dab lo qui sec.

acomandar (v.) fòrma de comandar; fr. confier un dépôt, remettre en garde Lat. commendare (FEW 2 p. 948).

acomiar (v.) faire tomber dans le domaine public, action de la prescripcion. acomià's : s'acoquiner Vèrbe derivat de  commeatus (congiet d'un balh) dab influx de 'comunau' con·honut dab 'comiau' ('via comiau', camin comuau).  Aqueste vèrbe qu'ei  especificament gascon, absent deu TdF e de UbaudDic. Gasconisme.

acondiar (v.) réunir des animaux de plusieurs troupeaux, etimologia escura, evidentament indoeuropèa, dilhèu latina se non celtica, dilhèu de condia, lat. contĭo 'assemblée du peuple'  o lat. concĭlĭare ? ved. aconsiar. Acondia, aconsia réunion d'animaux de plusieurs pasteurs. Gasconisme.

aconsiar (v) apparenter, unir, habituer à vivre ensemble, assembler (des personnes, des bêtes de la même espèce) aconsià's: s'unir, former une société. ved. acondiar entà l'etimologia. Gasconisme.

ahíger, híger , sinonime d'ajustar (fr. ajouter) , parion etimologic e semantic deu mot catalan afegir (que non de l'occitan afegir, d'etimon distint e qui n'a pas aquesta significacion). Etim. latin affĭgere. Ajustar qu'ei pòc emplegat en aranés, que s'estiman mei d'emplegar híger. Especificament gascon (ahíger) e catalan (afegir), absenr en occitanoromanç sequenon. Gasconisme e catalanisme.

ahonar deu latin fundare, oc. fonsar. Lo mot en gascon qu'a dus tips de significacion plan diferents corresponent respectivament a la de hona (latin funda) e la de hons (latin fundus).  1- getar, lançar, tirar cf. arhonsar (arronçar) 2- honsar, en·honsar, cf. ahonsar. Gasconisme.

ahur (s.m.) fr. façon, allure, tenue (Palay) fòrma modèrna deu mot de la lenga anciana aür,  lat. augurium. La r finau deu quite mot ahur no's pronóncia pas en gascon. Ahurar (désirer, souhaiter) e ahurat (qui a de l'allure) que derivan de 'ahur'. Lo mot qu'ei extint en occitan non-gascon. Gasconismes.

ahurbir (v.t) fr. exténuer, harceler, fatiguer, chasser varianta: ahurguir (Bay. segon Lespy). derivats: ahurbit (fr. exténué o, au contra, hardit, segon los parlars. Exténué qu'ei la significacion etimologica), ahurbiu (fatigant, ennuyeux, un 'boulet') etc. Etimon: germ. furbjan (FEW). Gasconisme.

agòr (s.m.) , gòrra (s.f.), abòr (s.m)  aragonés 'agüerro', id. (fr. automne)  Mot indigèn, pre-latin ,en basco: agor = sèc, agorril = aost. Derivats: agorrejar etc.ved. FEW agor.  En romanç, sonque gascon e aragonés. Vasconisme.

agraula (s.f.) fr.  corneille,  un heish d'equivalents: corbaishina en Bearn, croqueta en gascon maritime, etc. Deu latin grăcŭla, dab agglutinacion de l'article. Etimon espandit per tota la galloromania.

ahloishar (v.) grafiat aloixà per Coromines (ved. el parlar de la vall d'Aran 'aloixà', p. 270). Har hloish, vàder hloish.  Mot calcat suu catalan afluixar (id.), esp. aflojar (id.), e probablament, per derivacion substantiva, a l'origina deu mot catalan conflentin de l'expression 'tenir les alojes' (aver las mans amorras) e possiblament a l'origina deu mot deu catalan de Catalonha aloja (hada). Latin fluxu. Catalanogasconisme (mot pròpi deus gascons de Catalonha).

alebar, alebat, alèb , fr. blesser, estropié, blessure grave, fracture (lat. alăpare). Prumèras atestacions en 1306 en doc. arch. de las Lanas com aleb, alebar. Gasconisme.

alejar, fr. battre des ailes sin. aletejar. Mot panoccitan comun au catalan e au gascon. Derivat de ala. .

alejà's s'aliter (confusion d alejar,'aletejar e fr. aliter). Gasconisme

alengar fr. commencer, mettre en train, sur le métier. Derivat de lenga. En gascon, l'alengada qu'ei l'accion de l'alengar, mentre que alengat-da qu'ei sinonime de lengassut-da. En oc, alengar que significa rasonar, totun non en gascon segon Palay.

Alengà's : se décider à parler. Locaument (Aussau) 'lacher le bétail et l'amener vers le paturage'. Ved. alengar. Influx de alandar, alanar.

alicòth. De ala i còth segon l'etimologia populara gascona (Palay). En fèit, ua interpretacion gascona deu mot occitan alicòt, var. aligòt, fòrma derivada o allelica de haricot (originaument 'mixtura' e non 'hava' 'mongeta'), deu germ. harion: mixtura, cf. aligot, aligoté. Lo fèit qu'ei lo plat en question (entrada usuau de la cosina paisana dautescòps) que mèscla rèstas de carn de poralha.

alifatar, var. aliflatar fr. caresser. Desconegut deu FEW. segon lo Peiroton, etimon doble: flatar ( sin. de bailanar fr. caresser) crotzat dab alifrar (allécher, etimon germ. liffru, fr. lèvre). O, dit autament, derivat de alifrar per crotzament dab flatar (caresser, flatter). Flatar que vien probablament deu fr. mejan flatter,   dont l'origina ei lo francic ancian  'flat'  qui significa plat, aquiu magnificament adobat 'a la sauça gascona'. Gasconisme.

aloixà ved. ahloishar.

amarar. inonder, délayer, tremper, diluer. Aqueste mot qu'ei partatjat dab lo catalan (cat. : amarar, id). La significacion de amarar (< har impur), qu'ei antonimica respècte a l'etimon mĕrus (pur) e que s'arretròba dab l'adjectiu especificament gascon merac-a (cascant, hangassut)  derivat de mèr -a (pur, blos). Lo gascon qu'a tanben lo mot desmarar, mot desconegut deu catalan. O sia que lo mot catalan 'amarar' deu estar un empront au gascon ancian (cat. anc. amerar, sègle 14) . Etimon: latin mĕrus (pur). Gasconisme.

amor (s.m) 1- latin amor (la r no's pronóncia pas en gascon occidentau, ni en ua partida de l'orientau). Pan-romanic, d'acòrd. Totun, de non pas con·hóner dab lo qui sec.

amor (s.m.) ,var. amorro, amorre,  (s.m), amorrèr (s.m.)  Malautia deus ovins causada peu prion, fr. tremblante des moutons, tournis des moutons  (la r d'aqueste mot gascon amor qu'ei sensibla, var. amorre, amorrèr (id.);  l'adj. amorre-a que significa:  1- engordit per l' ehred. 2- dit d'un ovin qui pateish l'amorrèr. Mot indigèn, preroman cf.. basco amorru: arrauja, l'arrauja; amurri: tournis (Rohlfs). Mot desconegut deu galloromanç (occitan inclús). Vasconisme (endemic deu romanç aquitanopirenenc).

ambura, var. lambura (Palay). fr. asphodèle. Mot indigèn, basco: anbula, var. amula (Roncal), anbulo, anburu (id.).

anesca fr. brebis d'un an, autanplan en aragonés (anyesco-anyesca) e hòrt locaument en valencian (Alcòi) (anyesca : crabeta d'un an). L'ipotèsi mei simpla qu'ei un ipotetic mot deu lat. tardiu  *annisca com supausat per Rohlfs. Alternativament,  en plaça d' ua origina romanica, que podem suspectar ua derivacion a partir deu mot basco quasi omonime neska (gojata, puncèla) via lo son derivat romanic nesca, uei nèsca (per confusion dab nèci- nècia)  = gojata, nècia, puncèla.  Alavetz, (la, era, sa) nesca, que vadó (l', er', s') anesca , mot con·honut semanticament  dab 'anolha', confusion  d'ahur d'etimologia populara. En aquesta teoria alternativa, lo mot aragonés anyesco- anyesca e lo valencian alcoienc anyesca que serén adaptacions deu mot bearnés anesca en seguint la medisha etimologia populara e non la derivacion d'un mot latin. En supòrt d'aquesta teoria, lo mot anesca com lo quite mot nèsca (= nècia) que demoran shens fòrma pròpia masculina en gascon.

anolh  fr. bovin d'un an (annuculus). Gasconisme probable com ac atesta la n simpla deu mot, mot prestat au catalan e au lengadocian (anolh, anolla, id.)

ansolh, ansolha  fr. chevr-eau / ette d'un an, etimon identic au mot basco antxu (estèrle, man) sufixat com anolh. Gasconisme deu Lavedan (Palay), ved. MassourreDic tanben.

apèr, sinonime d'arnés, ustilh, araire. Mot  de l'iberoromanç e deu gascon (apero, lat. tard. apparium), desconegut deu galloromanç (occitan inclús), recentament incorporat en catalan normatiu pr'amor deu mot rosselhonés aper qui jo supausi d'origina gascona. Lo mot qu'ei desconegut en occitan, sauv en las regions tanhentas d'influéncia gascona. Gasconisme e/o Ispanisme.

aplegar  Reunir dab lo sens d'amassar. Latin applecare. Aplec derivat d'aplegar. En oc-rom. sonque gascon.  Autanplan catalan e aragonés, sonque localisme en castelhan (Rioja). Vasconisme (romanç aquitanopirenenc)

ar- correspon generaument a  re-en occitan.  Que provien generaument de la simplificacion de la protèsi arre- (per ex. arnard per (ar)renard), totun que pòt autanplan correspóner a la 'particula prostetica' a- de las lengas vesias, quina que'n sia l'origina.  Aquesta particula prostetica qu'èra  hòrt mei correnta en la lenga anciana que non pas en la d'uei, totun n'i a enqüèra traças de las bèras ex, arnegar (oc. & cat. renegar), arsec (de arseguir, arreseguir)  argüeitar, arcuélher, arronçar =arhonsar (> oc ronçar), acès (de arcès, fòrma propiament gascona de recès), arnard (de arrenard), arcossar, arnèlh (< lat. reneculu), etc, etc.


ar (s.m.) moule circulaire pour le fromage, cf. aragonés aro (id), basco haro id. , esp. aro: cercle. Etim. latin arvum (notatz totun las reticéncias de Coromines, ved. DECat e CorominesAran). Atencion, la r finau deu mot gascon qu'ei muda. que's pronóncia sonque en las variantas dab la r en posicion intervocalica: aret, ara (id.). Vasconisme.

aranhon (fr. prune) Mot occitan d'etimon celtic, cf. galés *agran(i)o: prunelle (DelamarreGaul). Autanplan en aragonés: arañon, en catalan aranyó, en basco: aran (id.). Ved FEW etim agranio. 


ària (s.f.), ariar (v): fòrma montanhòla  d'arla, arlar etimon basco ar, arra = vèrmi, lo vèrmi, possiblament *arlana, vèrmi de lan. Possiblament a l'origina de ariang e arianglo en combinason dab un derivat de agla.

arian var. arrian (n velar), arianglo (fr. vautour fauve, Gyps fulvus). Mot considerat com indigèn, non-roman, per Rohlfs; en basco: arranogorria, lit. agla roja, autanplan: arranobeltza, lit. agla negra= Gyps fulvus

L'etimon de arrian qu'ei non-romanic, totun indoeuropèu, probablament celtic *eros: agla (cornic er, breton mejan er = agla). Lo teonime Eriapus (uelh d'agla o uelh de la montanha d'*Eria;<  *Eria *Opos), diu galloroman locau dont lo santuari èra en ua marmièra deu Mont d'Arria (<*Eria) a Sent Biat que'nse suggereish ua fòrma latina eria, uei arria, possiblament fòrma latina femenizada deu celtic eros (agla), passat en latin com a *eria (s.f.). *Eria - > Arria per atraccion de la protèsi gascona. Arrian que'n seré lo derivat masculin de arria obtienut dab l'affix -anu, mentre la masculizacion n'ei obtienuda dab l'addicion d'anglo (agla -  > *anglo) arri(a)-anglo - > arrianglo. Lo vutre qu'ei  considerat com a "mascle de l'agla".  Ved. aquiu.

ariòu, ariòla, hariòla, fòrma de l'adj. auriòu, auriòla emplegada entà designa lo frut de mei d'un arbuste de la familha de las Ericàcias (com Arbutus unedo, Arctosaphylos uva-ursi...)  Etim. aureolus-aureola qu'ei a díser jaunenc (color deu frut non-madur). Gasconisme.

arcuélher (accueillir): derivat de cuélher via arrecuélher. Arrecuélher que pòt aver las duas significacions: arrecaptar (recueillir) e arcuélher (ved. Duplech).  L'arcuelh =fr.  l'accueil.

arla, arna, ària l'insècte desguastador deus teishuts (fr. mite) etimon indigèn, preroman. Segon Rohlfs la fòrma arna que vieneré deu mot indigèn arra: la púpia (vèrmi, gatamina), basco ar = vèrmi,  arra = lo vèrmi, qu'arretrobam lo mot en arruca, arraca (arra x eruca). Lo Peiroton que prepausè un sintagma */'arlana/ (lit. vèrmi (de) lan) > arla, arna, ària. Gasconisme o Vasconisme. Arna qu'ei tanben catalan e occitan. Arla n'ei pas sonque gascon e ària que n'ei la fòrma especificament deus Pirenèus centraus.

arland, arlandejar. De arla que deriva lo vèrbe arlar (desguastar) e de arlar, lo gerondiu substantivat arland qui significa sacamand, pilhard,  De arland deriva arlandejar = sacamandejar. Arland qu'a viatjat per la Galloromania. Gasconisme. Ved. tanben ariang e arianglo, possiblament relacionats a ariand, fòrma montanhòla d'arland.

arlòt: sacamand, cocarro, òmi de mala vita,  macarro, derivat afixat d'arla, ved. arland.  Mot viatjaire qu'arretrobam en un gran nombre de lengas vesias deu gascon e deu francés, espanhòu, portugués, basco, italian, e dinc en anglés.... Lo mot gascon qu'ei a l'origina en particular deu mot cat. arlot e balear al·lot (gojat). La h deu manlhèu gascon harlot que s'explica per la mòda populara gascona- considerada com trèit vulgar peus letrats gascons de l'epòca medievau e pas jamei notada h en la lenga escriuta- d'ajustar ua h aspirada au debut d'ua sillaba entà destacar-la, copar un iat o evitar ua elision, cf. hentrar per entrar, hariòla per ariòla,  harrèr per arrèr, haut per aut, gahús per gaús etc.Ved. lo messatge consacrat ad aqueste mot aquiu. Wartburg, mei german que non pas gascon, que s'oblidè lo mot gascon arla e los sons derivats e qu'avancè ua teoria germanista tà explicar lo mot arlot, harlot etc. totun lo mot n'ei pas present en nada lenga germanica, qu'ei sonque romanic  lhevat l'anglés qui'u degó eretar sia deu francés sia, mei probablament, dirèctament deu gascon.  Gasconisme.


arrabanejar, sinonime de rabanejar. Significacion generau de saunejar (fr. réver) dab nuanças possiblas: saunejassar (fr. révasser) (Bearn), saunejar, mausaunejar  (réver, cauchemarder) (País Thòi, MassourreDic). Lo FEW que'u hè remontar tà un teoric *reexvagus qui seré, segon eth, a l'origina deu fr. rêver, totun shens explicar quin s'i escad  entà poder har derivar  (ar)rabanejar de *reexvagus. Segon la teoria deu Peiroton: de abanir (lat. evanescere) + particula prostetica arr-+ afixacion ejar dab cambi de grop verbau.  Gasconisme.

arraca, arruca, sinonime de gatamina, possiblament latin eruca x mot indigèn (basco) arra (suggerit per Rohlfs), ved. arla.

 arrèc, arrèga cf. cat. rec,  etimologia desconeguda, possiblament indigèna (cf. basco erreka: ravin) o simplament medish etimon que lo qui sec, en gascon arrèc, arrèga que's conhon semanticament  dab arrec, arrega: raie, sillon, andain, vallon très étroit, ruisseau,

arrega, arrec : celtisme, galés *ricā = sillon (DelamarreGaul).

arronçar 1 (lo tropèth) (= aplegar), arronçar = fr. froncer (Duplech)- arhoncilhar - arhoncilh -fòrma afixada de arronç, òc ancian rons (= gasc. arhoncilh),  ronsar (arhoncilhar), cat. arronsar, ronsar, val. arrunsar,  oc ancian ronsar, esp. ronce , picard ronche. En aqueste cas emblematic, que son plan las fòrmas dab f que derivan de las shens f  e non l'invèrse. Etim. francic  hrunkja (arrupa, plec), ved aquiu. La grafia arhoncilhar qu'ei la normativa, totun illegitima, la f de froncilh, froncilhar froncer, fruncir, frunzir etc que provien a l'evidéncia d'ua faussa correccion  de la particula prostetica deu mot deu gascon ancian *arronç (oc ancian rons) -> *fronç , o sia que las fòrmas dab f   que son plan las mei recentas qui  derivan de las etimologicas shens f  e non lo contrari (ved. FEW: francic hrunkja = arroncilh, plec  contra Coromines, arabe rams, grimaisha). Ved. aquiu entà mei d'explics e d'arguments.


arronçar (getar dab voléncia, tirar). D'après Coromines, l'arabe ar rams (la grimaisha) que seré a l'origina de l'esp. 'ronce' (expression de la cara, oc. ancian 'rons', ved. l'omonime 'arronçar'), ronzar (anar en zigazagant) e ronza (= sotavento) e cat. arronsar (arroncilhar, plegar), ronsar (har lo mus) e ronsa (a la ronsa = a la deriva, au grat deu vent).  Entà lo mot gasc. arronçar (ahonar), arronç, òc/cat a la ronsa, òc/cat. ronsar, esp. ronza, Wartburg que prepausa ua auta solucion: lo latin rŭmex (arromèc). Com los dus grans romanistas ne son pas d'acòrd enter si, aumensh l'un deus dus que's deu enganar. Segon lo petit Peiroton, shens que l'un, en fèit, los dus. Arromèc que deriva plan  de rŭmex, de segur, totun n'ei pas lo cas d' arronç. Arronç qu'ei lo derivat postverbau d'arronçar, format a partir de honsar dab la protèsi gascona ar- (dongas, en fèit, arronçar dab lo sens de getar dab voléncia = arhonsar), de hons ( fŭndus) per assimilacion a 'hona' (fŭnda), l' etimologia qu'ei similara a la d'ahonar (lat.  fundare) qui a las duas tracas de significacion ved. ahonar.  Lo mot qu'ei donc de construccion gascona. Ronsar o ronçar qu'ei la fòrma (mau) corregida deu vèrbe arronçar (= arhonsar)  e las expressions ispanicas e occitana  'a la ronsa / a la ronza (= a la deriva) que derivan deu gascon 'a l'arronç' (= au diable, a l'abandon). Ved. aquiu entà mei d'explics e d'arguments. Gasconisme viatjaire.

arruca. deu latin eruca, possiblament per ibridacion dab un mot indigèn, cf. basco ar, arra (vèrmi, lo vèrmi ) (ipotèsi de Rohlfs)  fr. chenille. Ved. arraca tanben.

arrupar, arrupit, arrupa etc (fr. plisser, froncer, pli, fronce). De l'etimon germanic rūp, qui significa garronhut (fr. rugueux) (ved. FEW).  En occitan (sensu lato), aqueste etimon n'ei representat qu'en gascon e en los parlars lengadocians de la zòna pròishe. Per contra, los mots oc e cat (ar)rugar, (ar)ruga (latin. ruca) n'existeishen pas en gascon, que i son precisamment remplaçats per arrupar, arrupa. La fòrma gascona arrupit ( cf. catalan arrupir, arrupar) que pleiteja en contra de l'ipotèsi de l'allelisme rupa /ruga (segon la quau (ar)rupar derivaré d (ar)rucar per mutacion), ipotèsi pòc versemblanta formulada peu quite Peiroton.

arsec (oc. vam, estrambòrd). Derivat post-verbau de arseguir varianta d'arreseguir, L'etimon qu'ei lo de 'seguir'. La fòrma deu mot arsec (var. arsèc) que permet la distincion dab (ar)ressec, var. (ar)ressèc)  (l'utís entà arressegar, l'arressèga). Gasconisme.

arténher derivat de attingere, (fr. atteindre), mot adaptat en gascon ancian dab la protèsi ar- probablament per atraccion de tànher.

artaish (artach) arbuste, buisson, Mot indigèn, preroman cf. basco arte, arta: èusa  (Quercus ilex), en arag. arto = bròc blanc (aubépine Crataegus sp.) e d'autes arbustes espinós (ved. Rohlfs).

artiga (fr. terre juste défrichée) Mot preroman, que l'arretrobam en espanhòu, aragonés, catalan, occitan, non s'ei pas espandit per Lèira enlà. L'etimon que poderé estar lo deu basco arte, arta: èusa e lo deu gascon artaish: buisson, arbuste, cf. basco arteaga = gasc. euseda, bòsc d'èusas.

artigar= défricher et par ext. faire un travail pénible. Transformar un bastar, un bòsc etc en peishedèr, treitiar, esbosigar  ved. artiga.

arturar fòrma aranesa de aturar (lat. obturare), adaptada dab faus ahur d'addicion prostetica. Aturar qu'ei un mot catalan e occitan (lat. obturare) qui, sauv error mia, non trobam pas sonque en parlars gascons sudorientaus e sudcentraus, un manlhèu possible en gascon. La significacion d'aturar, en gascon thòi, qu'ei 'rester sans rien faire' (MassourreDic).

aselar, selar, cela, sela ved. acelar etc.

aseroèr derivat de aseron,  loc on i creishen aseròus o lo quite aseròu.

aseròla, derivat de aseròu, id. Gasconisme.

aset, -da (adj.) fr. acide, aset derivat d'acetum (vinagre). Gasconisme.

aseròu var. aserò, aseró(n), , auderò(u), auderó(n). Arbos deu genre Acer (fr. érable).  Lo mot galloromanic erable (òc argelabre) que deriva deu mot 'acer' (aseròu en latin) de manèira enigmatica, probablament sintagmatica. L'etimologia deu mot fr. érable qu'ei controvertida: d'un sintagma ipotetic acer abulus - abulus: deu mot galés abalos, aballos (poma, pomèr) segon FEW après Vendryes,  o version latinizada d'opulos, mot atestat en galés de Mediolanum (uei Milan) tà designar  'l'érable de montagne' ved. Delamarre-Gaul. Coromines que s'estimè mei l'ipotèsi d'un sintagma cent per cent latin acer-arbor qui vedè a l'origina deus nòstes mots gascons tanben. Hòrt mei simplament, los nostes mots gascons que deven derivar de fòrmas afixadas de acer: acerone (cf. catalan auró, id, aragonés aserón e leng. gasc aseron,  aseron -> aseroèr) e acerolu: aseròu deu quau é derivè aseròla. A mei d'aseron, lo lengadocian qu'a autanplan lo mot sinonime argelabre (medisha etimologia que lo mot francés érable) e, a l'èst, lo mot autanplan provençau d'etimon grèc  'agast'. Aseròu, qui ei la fòrma mei espandida en gascon, qu'ei un gasconisme, totun non aseron.

atalaja (atalàia). (cf.G.D.L.C. talaia: 's. XIII; de l'àr. ṭalâyi, pl. de ṭalî'a 'sentinella', de l'arrel ṭ-l- 'estar a dalt, a l'argüeit'. Los espanhòus qu'an 'atalaya' e 'atalayar', los catalans qu'an talaia, los gascons qu'am (a)talaja;  lòc d'argüeit au som d'ua torre o d'un pujòu, un substantiu, autanplan toponime e nom de familha en gascon: Talaye, Latalaye. Qu'am tanben lo vèrbe (a)talajar = argüeitar, espiar (gueter, regarder) e derivats: talajaire (celui qui guette; per ext. poursuivant amoureux), talajet (coup d'oeil furtif) etc., . Aqueste vèrbe qu'ei emplegat locaument tà diser espiar (fr. regarder) mentre lo sens etimologic deu mot qu'ei argüeitar (guetter). Lo mot n'ei pas occitan non-gascon. Ispanisme.

atracar, atracalhar arranger, mettre en ordre, mettre en pile. Etimologia desconeguda. dilhèu de raprochar deu catalan e espanhòu atracar (ved dic. catalan e esp.) . Etimologia dilhèu romana  (*tragicare, de trahĕre) o araba *taràqqa 'aproximar-se a la costa' G.D.L.C.).

auarre, auta gràfia per avarre, ved. avarre

aueitar, fòrma sud-orientau de (g)ueitar fr. regarder. Deu francic  wahta = argüeit. Aueitar qu'a mei sovent lo sens deu gascon occidentau gueitar, que non lo d'argüeitar. Locaument, aueitar qu'a lo sens de guardar (afrancic. wardon) en sud-orientau dab la significacion de mirar , mentre gueitar que significa conservar (aute sens de guardar)  en gascon maritime.  En gascon peirotonenc, espiar = mirar;  guardar = conservar, susvelhar;  güeitar (pronon. oeità o goeità) que significa espiar dab atencion; argüeitar   = vigilar en estant a l'argüeit, talajar.

auròst; aurostar; aurostaira (fr. chant funèbre, psalmodie funéraire; pleurer le mort; pleureuse professionnelle (Palay). Romanizacion d'un sintagma indigèn, basco  auri + osti lit. planh + crit (cf. Rohlfs, après Azkue), cf. basco erostatu = faire le deuil. Gasconisme.

auvarge-ja (adj) var. aubarge, abarge, avarge, auarje, fr. sauvage, se dit d'un animal ou d'une plante.
En particular aubarja en Aran:  ariòla fr. raisin de l'ours,  frut de l'arbuste d'altitud (Arctosaphylos uva-ursi). L'etimologia que n'ei incèrta, la grafia tanben. Grafiat avarge per Per Noste. Lo FEW (vol. 21 p 44) que menciona lo mot com d'etimologia desconeguda, d'ahur hòrt ancian e probablament indigèn.. Coromines que supausè l'etimologia 'prunus damascena tà explicar l'aranés aubarja, ipotèsi complicada e pòc credibla. Segon ua ipotèsi deu Peiroton, l'etimon qu'ei doble:  silvaticu  (sauvatge -> s' auvatge -> auvatge ) e lo son sinonime indigèn avarre-avarra. auarre X (s) auvatge. -> auvarge, avarge. O sia de avarre dab influx de sauvatge.

avaganhar (abaganhar) sin.. vaganhar, gavanhar, probablament tots d'etimon identic, fr. avorter (pour un animal). Origina desconeguda. L'etimon prepausat peu FEW qu'ei lo de gava, gavòt (jabot) (ved. gabagnà). Lo Peiroton ne cred pas briga Wartburg aquiu. Mei probablament, un derivat verbau de vagan 'inutile, paresseux'.  lat. vacare> vagar > vagan(t) -> vaganhar. Cf. vagantejar e vaganau. Gasconisme.

avajon (fr. airelle, myrtille). Mot preroman basco  anabi,  ahabi, abi, romanizat en *anabiu (fòrma non afixada) e *anabione (fòrma afixada) e dab ua varianta protogascona derivada per metatèsi de la fòrma afixada:  *abanione,  id, a l'origina de la fòrma en gascon ved. Rohlfs e FEW.  Mot endemic cantabropirenenc, que l'arretrobam en asturian, cantabre (anaviu), castelhan dialectau (Rioja): anavia, en aragonés e en catalan (nabiu). En plaça de nabiu, lo rosselhonés qu'a avajó (de *abanione), qui ei la fòrma pròpiament gascona, un gasconisme en catalan. En bearnés d'Aspa, que i arretrobam las fòrmas aragonesas non afixadas nabiu e abaniu. Lo mot en galaicoport. qu'ei arando, en esp. arándano, probablament derivats deu mot basco aranondo (pruna, lit. avajon bon) ->,  *port. arando, arándano), ved. aranhon. Vasconime.

avarre, auarre /w/ sauvatge. Mot d'etimon desconegut segon lo FEW (vol. 21 p 44).  Coromines qu'arreliga avarre au mot deu cat. dial (Cerdanya, Conflent) arro, fòrma locau deu latin  arĭdus corresponent au gascon 'arre':  terrenh sèc, calcari.  Totun la derivacion aridus -auarre qu'ei complicada. Segon lo Peiroton, mot probablament indigèn, dilhèu relacionat etimologicament au mot basco abar: branca d'arbo, cf. abarrarte (abarr -arte): bruishagar, lòc de matàs (lit. branca - enter); abarriz: èusa (Quercus ilex). Vasconisme.

avei sin. avegèr (fr. ennui) ved. avejar

avejar fòrma pròpiament gascona deu lat. inodiare (oc. anujar, fr. ennuyer), autanplan.: devejar. Derivats avegiu, avejança, avejatiu, avegèr  etc. Gasconisme.

averan, auran fr. noisette lat avellana, masculanizat.

avitar (ad + vita -re) sinonime d'alucar. Etimon: deriv de vita. La significacion d'alucar qu'ei un gasconisme.