dilluns, 3 de desembre del 2007

Un occitan referenciau o unificat ?

Un occitan referenciau ? Quin occitan? Ara la question que's torna pausar de manièra fòrça concrèta ja que l'occitan ei lenga oficiau au Principat de Catalonha.

Aquerò qu' ei lo subjècte fòrça interessant que'ns prepausa lo Ferriòl dens l'emission de l'infòc. lo Ferriòl i expausa lo problèma de manièra plan clara. E la vòsta opinion que pòt comptar !! Podetz enviar-la a infoc(at)occitania(punt)org ...



Granmercejam YuJi per la video un còp de mei !

En quin occitan e's calerà publicar los tèxtes oficiaus deu govèrn catalan ?

En aranés normativizat ?
Simple, ja l'avem, aquesta lenga ! Mès a despart d’Aran e deus sons entorns, qui emplega l’aranés ? En tot cas, ei plan la fòrma d’occitan pròpia d’un parçan de Catalonha. Si calèva causir ua varietat naturau de l'occitan, que devosse estar l'aranés e cap auta, ce'm sembla.


E si non pas en aranés, en gascon comun normativizat ?
Seré possible sens tròp d’esfòrç. Ja avem ua gramatica de prumèra qualitat escriuta tota en gascon, avem diccionaris gascon-francés-gascon deus bons, nos manca sonque un diccionari generau de la lenga gascona com lo que Pompeu Fabra va escríver peu catalan. Mès a despart deus Gascons, qui’n voleré d’aquesta lenga qui’m sembla enqüèra mei aluenhada de la lenga deus trobadors que n’ei lo quite catalan?


En lengadocian normativizat ?
La temptacion serà grana, pr’amor que lo lengadocian ei la varietat mei afina a la lenga deus trobadors, ei dejà plan normativizada, e s’assembla fòrça au catalan. Mès aquesta causida auré com conseqüéncia probabla la secession deu gascon de l’ensemble occitan, com ac hasó lo quite catalan au sègle passat. Pr'amor que nosautes gasconistas, la volem véder víver, la nosta lenga gascona.

En d’autas varietats ???? Quina??? Per qué ???


La solucion, a mon vejaire, qu'ei un occitan "batua", unificat, de crear, com l'imaginè lo filològue reussenc Miquel Ventura Balanyà.


L'ahèr n'ei pas simpla. Mès si volem evitar l’esclatada de l’ensemble occitan, que seré la decision mei avisada, ce’m sembla. Avem aquí ua oportunitat de non pas mancar. Ja seré temps de seguir l’exemple deus Bascos. Qu’avèvan la medisha problematica au sègle passat. Que van crear lo batu. D'ua de las lengas "mei antigas d'Europa" nascó la mei joena, lo basco batu, ua lenga sintetica nascuda a la fin de las annadas 1960.


Tà jo, los Catalans son d'Occitans com tots los autes. Los Catalans son los eretèrs de la tradicion literària trobadorenca com los autes Occitans. Ac èi dejà escriut. N'ei pas vertat que la lenga trobadorenca i èra ua lenga estrangèra, a Catalonha. Quina idea ! O mei exactament, èra ni mei ni mens estrangèra a Catalonha que dens las autas tèrras d’òc. Era la koiné de l'epòca, lo noste "batua" medievau. La secession catalana de l'occitanisme, au sègle passat, èra mei un ahèr de realisme politic o nacionalista que non pas basada sus d’arguments lingüistics. N’ei sens dobte pas un hazard si la qüestion de la lenga occitana de referéncia son los Catalans eths medish qui la pausan au dia de uei. Non se cau pas amagar la vertat: l'occitan n'ei pas e n'a pas jamei estat estrangèr a Catalonha, e la lenga deus PPCC, bessona deu lengadocian, ei tant occitana com la d'aqueste blòg. La vertat ei que los catalans non volèvan pas aver d'abandonar lo catalan per cap auta varietat occitana, avèvan paur ad aquò. Exactament com nosautes Gascons au dia de uei, avem paur que l'occitan lengadocian hàcia desaparéisher lo gascon.

I auré de causas a díser sus las causidas normativas de Pompeu Fabra, hèra (molt) barcelono-centrista dab hèra paucas concessions tà las autas varietats deu catalan. Si, au dia de uei, la lenga catalana ei amenaçada d'explosion en tres lengas, las causidas normativas de Fabra n'i son dilhèu (potser) pas completament estrangèras. Mès aquò n'ei pas lo prepaus deu men messatge de uei. Simplament, lo catalan n'a pas quitament la complexitat de l'ensemble occitan. Lo catalan que's pòt comparar au gascon, au provençau o au lengadocian, que son tots, lingüisticament, au medish nivèu de complexitat. L'occitan, qui compren totas aqueras varietats, ei hèra mei complexe. Sens la lenga sintetica, lo big-bang occitan, dejà començat per la secession deu catalan au sègle passat, seguirà per la deu gascon, si non pas per d'autas varietats mei. Ei plan aquò çò que volem?

Au sègle passat, Miquel Ventura Balanyà, catalan de Reus, catalanista e occitanista, que'ns tracè las linhas granas de l’occitan unificat. Ua lenga sintetica, referenciau, unica de Clarmont d’Auverha dinc a Guardamar, de Baiona dinc a L’Alguer. La vocacion d'aquesta lenga n'èra pas de se substituir a las varietats parladas. Més qu'era de'ns perméter de tornar trobar la nosta lenga comuna.

Lo men vòt ta l'occitan referenciau qu'ei aqueste: ua lenga sintetica, que sia de cap region en particular, doncas non, pas un dialècte naturau. Sustot pas. Volem ua koiné pan-occitana sintetica.
Que poderà estar co-oficiau a Catalonha dab lo catalan.
Aus País Gascons, que seré co-oficiau dab lo gascon (la lenga d'aqueste messatge),
aus País Lengadocians, que seré co-oficiau dab lo lengadocian,
en Provença co-oficiau dab lo provençau eca…

Alavetz poderam erigir ua estatua a la memòria d’Enric Prat de La Riba a cada vilatge e a cada ciutat d’Occitània, pr’amor la vision qu’avèva exprimida (expressada) s’aurà vaduda realitat. Enfin, tornaram trobar la nosta lenga comuna dens la nosta terra comuna.


"Ni la comparació de la nostra terra amb una altra de civilització més intensa, ni la contemplació dels nostres ideals davant el problema misteriós de deixar la vida feren pedre als meus ulls la grandesa d'aquesta causa que ens ha acoblat tots a treballar per la resurrecció d'una Nació, d'un pensament, d'una cultura, de la qual nosaltres som la branca més sencera.
N'ha perdut moltes de coses la nostra raça. Els qui la parlen d'aquella Catalunya que tanca l'Ebre i acaba als Pirineus, no han sentit bategar l'ànima de la nostra terra, corrent centenars de quilòmetres cap al cor de França. Des del mirador de Durtol, en aquelles hores passades contemplant les planures de l'Alvèrnia i les serres de les Cevenes, quantes vegades havia somnat aquella Nació immensa, aquell aplec de pobles que es podien entendre uns amb altres i que des de València s'estenien per la Mediterrània fins al Rose i les estribacions dels Alps; que pel Pireneu van a confrontar amb les terres basques i toquen l'Atlàntic i el voregen fins les boques del Leire. "
Enric Prat de la Riba

Ara ei lo moment. Lo noste destin se jòga a Barcelona. Quina lenga occitana co-oficiau a Catalonha ? Per qué non la koiné de Miquel Ventura i Balanyà, un pauc retocada ??? Si l'adaptam e l'adoptam, alavetz, jo poderèi escríver: jo tanben lo vòli, mon estat pròpi. Hèra mei gran que non pas la petita Catalonha. Mès dab Barcelona coma capdulh (capital). L'occitan i ei dejà oficiau. Si au sud deu riu Sènia n'i a qui non vòlen pas enténer arren de Barcelona, n'i a d'autes au nòrd de Salses qui, au cap de ueit sègles de separacion forçada, se'n vòlen tornar tà casa...a Barcelona !

8 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Però quanta gent pensa quelcom semblant? Jo hi estic d'acord.

Joan de Peiroton ha dit...

El nombre s'ha doblat en poques hores, és un començament encoratjador, doncs ! :)))

Anònim ha dit...

A summary in English for Harry would be desperately needed!

Joan de Peiroton ha dit...

Harry, as soon as the automatic translator Occitan Unificat-English is available, I will put it somewhere in my blog, I promise!

優次 (Yuji) ha dit...

Escric en català perquè encara no sé prou aranès. :D
Hi estic completament d'acord. És més, la possibilitat de donar un destí diferent a l'occità ara és a les mans dels catalans. Si mai decideixen fer un occità unificat, potser a principi hi hagi rebutja per part de la resta de l'Occitània, però si no ho fan ells, no ho farà ningú més. Comprenc perfectament que cadascú vulgui conservar el seu dialecte, però és trist veure a una llengua que té un passat com l'occità convertir-se en peça de museu. S'ha de fer-la tornar a la boca d'un poble i tornar a la llengua dels Trobadors la seva dignitat. Si volen que l'occità resti viu davant de les llengües dominants que són el francès, l'italià i el castellà, si el volen com una llengua que es pugui emprar en les diferents situacions del quotidià, cal una mica de consciència i un sacrifici mínim per part dels seus parlants. Totes les llengües avui dia unificades un dia van estar fragmentades. És qüestió de triar: un occità unificat o la condemna a mort gairebé certa de qualsevol llengua que desconeix cap cohesió comú.
Però sincerament, si vols que et digui, no crec que aquestes reunions siguin gaire fructíferes. El que és segur és que aquesta discussió encara seguirà per molts anys i a la fi es quedaran amb el llenguadocià (decisió més probable) o l'aranès... És obvi, és més fàcil, costa menys, i a sobre s'estalvien esforços.

merike ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan de Peiroton ha dit...

In gascon, the classical and preferred form is referenciau (both masculine and feminine), in catalan, it is referencial (both masculine and feminine), the feminine form referenciala is the correct form in other varieties of occitano-roman, it is also often used in spoken Gascon but is not recommended in the written language.

Striper ha dit...

Sigui com sigui una llengua molt bella.