diumenge, 6 d’abril de 2008

Cerisèrs au Voló

Com a cada prima au Voló, lo Canigó que's da un aire d'estampa japonesa per quauques dias. Que cau saber n'aprofèitar lèu car l'espectacle n'ei pas tròp durarer...Que'm sembla los cerisèrs e s'i son hicats mes de d'ora que d'ordinari. Ara la floquejada qu'ei dejà guaireben acabada.













PS Per a Novesflors, després del seu comentari en aquest post, una interpretació de Muntanyes del Canigó per la coral del col.legi d'advocats de Barcelona; perdó, volia dir " la coral de l'il.lustre col.legi d'advocats de Barcelona". Ah, notareu tanmateix que Canigó es pronúncia Canigú en el català de la Catalunya del Nord (on es troba el Canigó)...i el Voló es pronúncia "al Bulú".

12 comentaris:

merike ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
novesflors ha dit...

"Muntanyes del Canigó, verdes són i regalades..."
Precioses les fotos. M'alegre d'haver pogut avui deixar-te un comentari. Fa molts dies que la teua pàgina no em funciona bé. Puc entrar però no em deixa moure'm per ella amb facilitat, ni deixar comentaris, se'm bloqueja l'ordinador. Espere que siga una cosa passatgera.
Bona setmana, Joan.

zel ha dit...

Mmmmh, la meva fruita preferida i un arbre que enamora, què més volem? Joan, com estàs, rei? No pares, gràcies per dur-me a la terra del nostre petit país...em convé un clatellot de baixar i aterrar...Petons!

Núria ha dit...

Quines fotos més boniques, ja m'imagino el paisatge... em quedaria a esperar les cireres, vermelles, madures, dolces i delicioses...mmmm!

Jacme ha dit...

Magnificas fòtos !
Luòc preciós de l'espaci occitano-catalan.

nimue ha dit...

visquen les cireres i els cirerers florits!! :))

Té la mà Maria - Reus ha dit...

aquestes fotos dignifiquen al Canigo, una muntanya mítica, que em falta de anar-hi, aviat crec...

salutacions Joan

Jacob ha dit...

Que immens el Canigó!!!

k ha dit...

fa pensar a una pintura chinesa, as rason. son pas de flors de jansemin mas fan tan leugièras coma aquestas.
la natura dessenha plan a nosautres de o veire e de o mirar.

Tam ha dit...

waw lei fotos! coma K, ieu dise que fa pensar a de peinturas chinesas. De tot biais, aquela montanha me fa de longa pensar an aquo quora li vau. Osca! Per la vista e lo punt de vista.

el Gran Barrufet ha dit...

la pell de gallina m'has fet posar, sentint les 'muntanyes del Canigo' i veient els 'sakura' rossenllonencs.
Des del Japo, un barrufet amb cognoms mig occitans mig pirenencs, pero sempre catalans.
Salut!

Joan deu Peiroton ha dit...

Benvingut al blog, Gran Barrufet! Mai se m'hauria imaginat qu'un visitor tan famós pogués desplaçar-se de tan lluny per visitar-me, hehe !