divendres, 11 d’abril de 2008

A L'Espuga, en Comenge, qu'avem tanben ua dauna de prepausar tau drapèu

Finaument, se volem hicar ua dauna enqüèra mes vielha suu drapèu de la Gasconha Grana, qu'ac podem hèr, ja qu'a L'Espuga, en Comenge qui ei tanben un país gascon, que n'avem ua de plan polida. Remarcatz, n'ei pas reaument deu medish estile que la de Brassempoi, aquesta. La dauna de L'Espuga que data d'enter -26 000 e - 24 000 abans JC. Era qu'ei tanben hèita d'ivòri de mamot, mesura 15 cm de hautor.
Que hè un chic mens intellectuau que la de Brassempoi. Totun, non manca pas d'arguments, ce'm sembla. Qu'estó mutilada accidentaument au moment de la soa descoberta, praubeta. Mès bon, qu'an podut tornar ac hicar tot en plaça, gràcias a un pòc de cirurgia estetica.



Constataratz, en mirant lo darrèr de la dauna - enfin, voi díser l'esquia e lo cap, la meitat hauta, qué!- que los peluquèrs e sabèvan tribalhar coma cau, tant a l'epoca de L'Espuga com a la de Brassempoi:



Bon, tau drapèu, qué hèm, finaument ? E'ns cau organizar ua votacion navèra?

Pensi que demoraram dab la dauna de Brassempoi suu drapèu. Totun, la de L'Espuga que m'agrada tanben. 27 000 ans a, que n'i avèva dejà artistas deus bons per nostas tèrras.

16 comentaris:

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Espluga ve del llatí "espeluga", que significa cova. Que hi ha una cova al poble? Suposo que sí, perquè si no, com és que han fet aquestes troballes?

merike ha dit...

És tan ràpid. Jo a penes haver trobat la senyora Venus i ara ja ens està mostrant una altra senyora que tenia una cirurgia plàstica!! Admiro el teu talent! Tingui un cap de setmana bonic a Tolosa!

Joan deu Peiroton ha dit...

Sí, clar, espluga, espelunga, eca, (i a moltes variacions dialectals d'aquest mot) és encara ben viu en gascó amb el sentit de cova (també conegut en gascó). I el jaciment prehistòric era a dintre de la dita cova, clar.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

A la Catalunya Sud, hi ha una Espluga, Espluga de Francolí (la cova del riu Francolí). No gaire més lluny, però ja a les comarqes de Lleida, hi ha una altra que es diu l'Espluga Calba (coneixes una cova amb cabells?), i, finalment, i més coneguda, és la població més propera a Barcelona: Esplugues de Llobregat. Però, que jo sàpiga, l'única que té jaciments prehistòrics és la de l'Espluga de Francolí.

Salut i bon cap de setmana.

Joan deu Peiroton ha dit...

No conec cap cova amb cabells (però sí amb cavalls) però tenim un grapat de topònims incorporant l'adjectiu calb o l'equivalent caub, designa un lloc, generalemnt un puig- sense vegetació, montcalb o montcaub (sovint grafiat montcalp o montcaup), en trobem a tots els paisos occitano-catalans, em sembla. Bon cap de setmana, Blas!

menta fresca ha dit...

sieu ben trovat joan deu peiroton.
sovint vaig per la catalunya nord per que m'agrada, senzillament.Amb el vostre permís aniré visitant el vostre blog ja que el trovo d'alló mes interessant i aixi apendré una mica aquesta llengua....per exemple, com us dic gràcies i fins aviat?

Onset ha dit...

En aragonés tamién ye parellano. Se diz espelunga u espluca. A toponimia tamién reflexa ixe nombre. Salut.

Joan deu Peiroton ha dit...

onset: òc, gascon, catalan e aragonés son lengas pirenencas ben aparentadas !

Mon ha dit...

Joa t'he deixat una coseta sota el meu garrofer quan puguis passes a recollir-la salutacions

merike ha dit...

Finès entre tots i totes: Nedant amb Fidel el 1962

Si us plau ajudi'm per dir això així és llengua correcta. M'he adonat que és superior. Granmercés!

merike ha dit...

Felicitacions, ara ha tingut dos premis Dardo.

Dídac López ha dit...

Quant a Esplugues de Llobregat, a l'Enciclopèdia Catalana llegim:

El topònim d’Esplugues, documentat al segle X, per la seva etimologia significa ‘’coves, cavitats”. Avui, però, la topografia de la població mostra ben poca cosa relacionada amb l’origen etimològic d’aquest topònim. Només els profunds torrents oberts als potents estrats argilosos ens donen una idea del que eren a l’edat mitjana. Aquests torrents devien formar petites balmes i esplugues, origen del nom del lloc.

D'alguna manera, les balmes són perdudes. Encara que si som generosos, podríem identificar-ne al nucli històric. El topònim, però, perviu, fossilitzat.

jacme ha dit...

Jo soi per la votacion, preferissi aquesta que prepausas. Mens d'ipocrisia !

Té la mà Maria - Reus ha dit...

veus com abans ens agradaven amb un bon cul

que tinguis un bon dia Joan

Joan deu Peiroton ha dit...

Mentafresca, benvinguda al blog!
Benvienguda en lo blòg, mercés per la vòsta visita e a lèu !

Joan deu Peiroton ha dit...

tè: tens tota la raó, amb un bon cul i un parell de tetes generoses, ens agradaven, lol! Molt bon dia!