Aquèra dimenjada, qu'èri en Cantàbria, o meslèu en "Autrigònia", lo país deus Autrigons, que cobreish la part orientau de Cantàbria (a l'èste deu riu Asón), las encartacions de Biscàia (Euskadi) e la part nòrd-oèste de Burgos (Castelha-Leon). Que'vs contarèi.
Deu temps deus Romans, qu'èra l'arriu Asón qui delimitava lo territòri deus Cantabres, a l'oèste de l'arriu. Castro Urdiales (Portus Amanus), ara en la Cantàbria actuau, èra un pòrt autrigon. La foto que'ns mòstra la ria de l'Asón, enter Colindres e Santoña . Que's pòt véder las colinas de Noja. La plaja qu'ei la "del Regatón"- qu'èra autes còps de Colindres e ara qu'ei de Laredo:
La vath de Soba (Cantàbria), las encartacions (Biscàia) e la còsta de la mar de Gasconha vistas de l'Alto de los Tornos (905 m). Au hons, se pòt véder lo monte Buciero (el Peñón de Santoña). Un cop passat lo còth, de l'aute costat, qu'ei a díser au darrèr men, que'ns trobam en la "província de Burgos":
La "bolera" de Lanostera (Encartacions):
8 comentaris:
Quina esplèndida dimenjada. Ben aprofitada.
el setembre del 2006 vaig estar viatjan per Cantabria i et ben aseguro que ho vaig pasar d'alló més bé.Vaig tenir bon temps i també tempesta a l'Atlantic i en vaig quedar tant impresionada que hi he de tornar. I el menjar, que me'n dius del menjar? veig dons que ho vàres pasar bé.
Què és una bolera?
Se note plan qu'ac as passat fòrça ben! Jo que i vau tanben molti viatges per aguestes tèrres, pes sòns paissatges e pera sua gent, amabla e amant dera hèsta. Salut donques!
Molt bé, Joan, ja està bé, jo de colònies i tu de voyage, ara vull portar-vos les maletes, o la cantimplora, o els paquets, o el menjar o el que sigui, però em fas venir unes ganes de córrer món... Vull viatjar, i veure meravelles i no treballar tant, i aprendre bé la vostra llengua... Saps allò de "Apadrina un nen?" Apadrina una dona, va, que aquesta dona vol rodar món... Ai, si no fos...tot plegat...Records a la Teva Peirotona!!!! Petons!!!!!!:)))
Novesflors: Si! M'ha costat molt regresar a França!!!!
menta fresca; en 2006, hi eres quan hi havia la sequera! El paratge no era tan verd com de costum! T'hi cal tornar. I si, s'hi menja molt bé.
Merike, la bolera és el camp de bolo http://www.atc.unican.es/~rafa/bolos.html,
un bowling tradicional molt típic per aquestes terres.
Zel: Una segona dona brunyolera (i zelada) !!! Quin somni més dolç! En veritat, en veritat jo us dic: un viatge sense brunyols és com una sopa de mariscs sense mariscs. Qui ha viatjat sense, no sap el que és viatjar. Amen. Però això de portar les maletes, això no. Comprarem un burro càntabre.
Bé, a Cantàbria no hi era pel turisme, sinó a visitar el notari de Laredo (un noi de l'Empordà que té un pis a Barcelona) per arreglar coses de la família.
Montse: non t'avèvi oblidada, mès volèvi reservar-te un quadre especiau, tà tu la catalana que escriu en aranés!!! Me soi comandat la gramatica aranesa de l'Aitor, mès s'ei perguda entre Lhèida e Tolosa...Non sai..Non l'èi pas encara recebuda. As lo diccionari occitan-catalan a casa, tu? Un aute liber que me cau crompar...
Las fòtos son plan beròjas!!!
Publica un comentari a l'entrada