El poeta i el soldat

Mordekhai Gebirtig (1877-1942) era un artesà de Cracòvia. A més de ser ebenista, era poeta. Al vespre, després d’haver cisellat mobles àntics per donar-los una nova vida, cisellava frases de mots escrits amb letres quadrades estranyes, א,ב,ג, per fer-ne versos. Quan els seus poemes havien surtit a llum, els adornava amb músiques que composava ajudant-se d’una flauteta, i en feia cançons que regalava al seu poble.

Cantava l’amor a la seva dona, a les seves filles, a la seva ciutat de Cracòvia. Cantava no sols el retorn de la primavera sinó també la difícil condició dels treballadors a la fàbrica, i la, encara més difícil, dels que no tenien cap treball. Més tard, al ghetto, cantà els patiments de la fam, les vexacions i la crueltat dels ocupants …En les cançons de Gebirtig, és tota l'alma del petit poble jiddisch que s’hi retrobava. Gebirtig era també un militant per la causa obrera i ens ha deixat algunes cançons avui dia incorporades al repertori revolucionari.

Un dia, allà, hi va venir un Alemany, un soldat, a qui no li agradaven els jueus. I encara menys els que eren poetes. Era tan fàcil de matar jueus, oi ? Costava algunes bales i res més. Sense dubte, en assassinant l’ebenista al carrer, no lluny del seu taller, el soldat pensava fer callar definitivament el poeta. Peró va equivocar-se. Clar que havia aconseguit matar l’ebenista. Però fer callar un poeta és una cosa molt més complicada. Com tothom ho sap o hauria de saber, l’alma dels poetes es immortal. Es perpetua a través dels recitants del poema i acaba sempre per reencarnar-se.

Aleshores l’alma òrfena del petit ebenista de Cracòvia es posà a buscar una persona per poder reencarnar-se. I finalment l'alma decidí que, com que la persona que l’havia alliberada era un Alemany que no era jueu, la persona en qui ella anirá a instal.lar-se hauria de ser un altre Alemany que tampoc no fos jueu. I va anar a escollir-ne un. No serà de la casta soldatesca, aquest, clar que no, sinó ben bé de la casta dels poetes.


Els Alemanys que van invair Polònia, havien decidit que un poble sense estat, un poble sense armada, sense policia per defendre’ls, un poble amb una llengua pròpia, tan semblant a la seva però al mateix temps tan diferent , no mereixia res més que ser anihilat. Calia matar-los tots, homes, dones, nens, bebes, tots. Dels six milions de jueus que van ser exterminats pels nazis i els seus còmplices, quasi la mietat eren de Polònia o sigui la quasi totalitat dels jueus qui vivien en aquest país.


Manfred Lemm és un amant de la llengua i de la literatura jiddisch, i un profund coneixedor de l’obra de Mordekhai Gebirtig. Manfred és alemany, de la regió de la Selva Negra. Està dedicant la seva vida a difondre l’obra del petit ebenista de Cracòvia en publicant l’integralitat de les cançons en letres ben jiddisch amb transliteració i traducció alemanyes. Va terminar l'obra del poeta en posant en música els versos que no en tenien encara i en les interpretant totes, en jiddisch, amb el seu grup Manfred Lemm & Ensemble . No tinc cap de dubte que l’alma del poeta l’habita. Basta sentir el trosset que Manfred Lemm va compondre en homenatge al poeta de Cracòvia per estar-ne segur. Manfred l'ha titulat א נדבה (A Nedove : Una Ofrena).



I heus aquí quatre entre totes les cançons del poeta de Cracovia interpretades per Manfred Lemm & Ensemble. La veu del poeta segueix sonant encara en la vella llengua !


מײַן יוװל (mayn iovl, el meu joiell, escrit a l'ocasió del casament d'una de les seves tres filles)) :


רי זון איז פארגאנגען (Di zun iz fargangen/ el sol se'n ha anat, escrit a la debuta de l'ocupació)


איך האָב דיר ליב (Ikh hob dir lib / t'estimo, un tango escrit per a la seva muller):


הײ קלעזמאָרים גוטע ברידער (Hei klezmorim gute brider/ Ei, músics, bons germans)



I per cert Manfred ha contribuït a popularitzar l'obra de Gebirtig en donant-li una dimensió universal. Com a prova, vegeu el vídeo que segueix, on podeu sentir un dels cants del poeta, אַרבעטעלאָזער מאַרש (Arbeteloser marsh, la marxa dels parats), aquí interpretada per la banda Bassotti, acompanyant de manera improbable una certa manifestació que tingué lloc a Barcelona en desembre passat. No tinc cap de dubte que la Banda Bassotti han heretat aquesta versió de Manfred mateix, la transliteració de les paraules en lletres latines proposada pels músics italians ho revela: no és l'oficial de l'Institut d'Estudis Jiddisch, és identica a la escollida per Manfred.