Però van oblidar d'ajuntar-hi el bitllet d'avió, ni tan sols l'anada simple. Quina llàstima! Tanmateix, una sortida de Tolosa o Carcassona o Girona m'hauria anat bé, no sóc gaire difícil, jo.
L'altra invitació, la vaig rebre d'en Pere Gamisans, president del Casal Català de Tolosa (els meus respectes, Senyor President).
Al casal català de Tolosa són...tolosans, és a dir que tenen una noció un xic relativa del temps que passa. Normalment, a la meva ciutat, les reunions solen començar amb un poc de retard respecte a l'horari previst, és el famós quart d'hora tolosà. Ara bé, amb els Catalans de Tolosa, el quart d'hora s'ha transformat en un mes sencer:
"Celebrarem Sant Jordi aquest any amb un poc de retard, aplegant-nos al voltant d'un àpat i d'una animació musical: divendres 23 de maig a les 7 del vespre a la Sala de l'Ostal al costat de l'Ajuntament d'Escalquens (31750).
- Àpat (amanida catalana, paella, crostada de pomes)
- Animació amenitzada pel grup musical del Cercle Occità Comengès amb també sardanes i altre balls dels Països Catalans"
Un aplec de Sant Jordi animat per un grup occità de Comenge (Països Gascons), això sí que m'agrada! Doncs, esperarem un mes més.
Suposo que avui, el 23 de abril, deuen ésser-hi tots, a Alger... L'única opció que em queda és celebrar la diada tot solet a un bar de la plaça Sant Jòrdi (amb l'accent sobre la o, que som a Tolosa, vaja!) i negar-hi la meva soledat.
Em sento un poc abandonat a vegades...
Afortunadament, demà serà un altre dia.
12 comentaris:
Bon diada de Sant Jordi! que es això que l'única opció que et queda és celebrar la diada tot solet a un bar de la plaça sant jordi......si tanques els ulls et trovaràs passejant amb mi pels carrers de barcelona, mirarem molts llibres, veurem gran quantitat de roses de tots colors i admirarem la cara dels enamorats catalans, en avui també el seu dia.....tanca el ulls i veuràs que no estàs sol.........
Si, Joan, per sort tens internet des d'unt te pots contagiar de l'alegria de sant Jòrdi que traspua des d'aquí. Tinguem tabé un record per als pobres venedors de roses i de llibres, entre els quals estava els dos anys anteriors, que no són propietaris del negoci i no veuen pujar ni una mica el sou, però sí exageradament la feina. Per ells, Sant Jordi pot ser un mal dia. Tractem-los bé, doncs, els que som a Catalunya: retornem-los l'alegrai que ens donen.
Visca Sant Jordi i Visca Catalunya.
Joan que tinguis una molt bona diada de Sant Jordi !!!
Com que et sents abandonat, impossible, Joan, no pot ser!!! Molt bon dia d'avui i de tots els que vindran, una forta abraçada, y una rosa que ve volant!
Tarribla, la musica deu bar!!!!
Menta fresca: a Tolosa, val més guardar els ulls ben oberts sobre tot en anant a la plaça Sant Jordi!!!En tot cas, gràcies pel pensament!
Eduard: bé, al menys la gent es compren un llibre aquell dia! El problema és que molts esperen la diada per comprar-se un, o sigui que la venta de llibres està baixant. Vaja, no vull dir que la diada sigui responsable de la caiguda. Seria probablement pitjor sense la festa, clar. I tampoc crec que Catalunya faci excepció en el nostre racó del Món, s' hi llegeixen menys i menys...Què hi farem?
Blas: No vas beure només xocolata , noi!! lol!!!
Tè: és un poc tard per dir-te: igualment! Doncs t'ho dic per l'any que ve!
Zel: ah! Una rosa de la Roser!!! Inesperada i molt apreciada!!! Així, fa menys masclista!!! Tanmateix evitaré de t'enviar l'Enciclopèdia Universalis en 20 volums per catifa voladora, ja saps per què ! Un petonàs!
Hilhdepica: benviengut au blòg !!! Non l'èi pas trobat lo ton? Esconut o non pas enqüèra començat?
Solet? Abandonat? Però, què dius tu ara? Vinga, Joan, passa pel meu blog, hi tens un regal de Sant Jordi esperant-te.
Una abraçada.
Acabo d'arribar d'Itàlia i ahir estava passejant per les Rambles de Barcelona, quasi impossible per la gentada que transitava, i a una paredeta alguns llibres d'Occitània amb la llengua d'oc. I vaig pensar amb tu. Ara arribo a Mallorca i et queixes ....mmmm....et vull dir-te que el dimarts estava al Sestiere de Cannaregio, a Venècia, fent un "cafe liso" al guetto vechio i escoltava una tertulia de dues persones que parlaven amb Veneto antic.I també vaig pensar amb tu, amb la teva feina de donar a conèixer les cultures més delicades i sotmeses per les grans.
Au! vinga, puja't els ànims, que només és un petit instant de la teva imaginació.
Joan,
Gràcies pels teus darrers correus i gràcies per llegir-me. T'he de confessar que m'ets més fidel tu a mi, que no jo a tu. Estic en època de molta feina i m'és impossible mirar els blocs cada dia.
Gràcies per la teva fidelitat.
Gràcies per la teva felicitació de Sant Jordi.
Ahir era Sant Jordi, però no em diguis que avui no fa un dia preciós.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada