dimarts, 20 de maig de 2008

Deus jorns davancèrs...

Deus jorns davancèrs que’m demora l’ahida,
plan mei qu'un sovier, un saunei ! Bahida,
deu joenèr mon amna n’ei jamei sortida,
e de sou s’arraja tostemp sa bastida !

De tant me brembar de las doças colinas,
la galihòrça ‘sconuda, las dolinas,
que’m gahan, insidiós, lo brumós galamor,
la hami de musica, un flaire d’amor.

Pujarèi lo temps e semiarèi l’esperit,
e de bèra doçor plearèi lo guarar.
Ma musica, per tu, silenci se harà

e, dens las entralhas , enfin que sentiram
deu còr de la nacion vielha l’arreclam
qui batanarà hòrt d’un ritme esberit !


Explics. Lexic gascon: lengadocian / català


Demora : demòra / queda
Ahida : fisança, desir, espèr/confiança, desig, esperança
Sovier: sovenir / record
Saunei: somi / somni
Bahida : solide, cèrtas /certament
Joenèr : joventut / joventut
Jamèi : jamai / mai
Sou : solèlh / sol
Arrajar : ensolelhar, dardalhar, calfar (al solèlh) /assolellar, calfar (al sol)
Tostemp : totjorn / sempre
La bastida de l’amna ( lo còs) : la bastida de l’arma ( lo còs) / la "bastida" (masia) de l’ànima (el cos)


doç : doç / dolç
brembar : membrar / membrar
galihòrça : barranc / barranc
esconut : escondut / esconut
gahar : agafar / agafar
brumós : brumós, vague /bromós, vague, melangiós
galamor : estat de malaise fisic coma moral, necessitat de se plànher, mena de nostalgia, desir / malestar físic com moral, necessitat de queixar-se, mena de nostàlgia, desig
hami : fam / gana, ganes



Semiarèi : semenarài / sembraré
Bèra doçor : bèla doçor / bella dolçor
Plearèi : emplirài, emplenarài / ompliré
Lo guarar : 1- l'observacion, 2- l'observança, lo compliment de çò qu’es estat convengut/ 1-l'observació, 2- l'observança, el compliment d'allò que ha estat convingut
L’arreclam : lo resson / el ressó

Batanar: bategar /bategar
Esberit : esbèrt (alègre, viu, galhard) / alegre, viu, gallard

15 comentaris:

merike ha dit...

de manera sola és, humà sent
de manera completament sola
entre tot una vegada
que pensa que camini amb algú
però que aviat continuï
o estigui deixat enrere
i l'únic fidel sigui
la seva pròpia ombra

Carles Casanovas ha dit...

Hi haurà molta més gent
que et faci companyia,
companya del nord.
Riu, però no deixis
ta dolça melangia.

Entre en Joan i jo,
farem de l'espai,
no pas una frontera
si no una mar
per a navegar.
L'ombra és meva i
fidel tota la vida

merike ha dit...

Llegir-li dos homes meravellosos és tan sorprenent!

Salvador ha dit...

I per què és tan sorprenent Merike? Penses que no hi poden haver homes meravellosos? ;-)

merike ha dit...

Merike se sorprèn. Pot escriure català amb una màquina que tradueix. I pot entendre. I pot aprendre! Que bonic! Si la paraula no és correcta, és la culpa del traductor:-D

menta fresca ha dit...

tres cops, tres, he entrat en aquest poema però et seré sincera.
haber de llegir una poesia tot intentant buscar algúns significats "al peu del post", como que no.....em distreu del que estic llegint, ho sento.

David Gálvez Casellas ha dit...

Disculpeu que insereixi aquí aquest comentari que no té res a veure amb el poema. Només vull donar-te la benvinguda a Blocaires del Pirineu. Estic molt content que tinguem un membre que escriu en occità lemosí (o és llemosí?). Ja en teníem que escriuen en català (la majoria), uns quants que ho fan en aragonès (en diferents variants) i algun en castellà. Ara arribes tu i ens dones una altra alegria!

D.

Carles Casanovas ha dit...

Menta Fresca, no estiguis gelosa de la poesia. Els poetes som una espècie en extinció....però en sóc tant feliç
de fer feliç a la gent, sobre tot a les dames. De fet sóc un "latin lover" de 66 anys...deixeu-me 2 grams de frivolitat, per favor...

Carles Casanovas ha dit...

David, ben vingut, ben trobat!!!

Joan deu Peiroton ha dit...

Carles, m'agrada moltissim que t'hi estàs tu, desmentint el teu post que ens feia saber el teu silenci comentarista per causa de feina personal! Aquesta casa es la teva, noi! (66 anys? no em facis riure, en tornarem parlar quan facis 120)
I la meva dona m'ha desconsellat (bé, prohibit suposo que em caldria dir) de prendre massa armanyac, em quedo doncs amb menta fresca, que em fa contentíssim.
David, doncs serà llemosí pel diccionari, i gascó en realitat. El meu lligam amb els Pirineus és la llengua gascona. Ah! aquí, et dec una explicació, em sembla. El gascó és respecte a l'occità, allò que és el gat als felins. I en francès, m'han dit que a un gat li calia dir gat. Mira, clar que n'hi a que anomeven la meva llengua, occità gascó, un poc com si en lloc de dir simplament gat hauriem de dir sistematicament un felí gat. imagina : "ei David! Aquest felí gat és teu?"
Quan em diuen que el gascó és només un dialecte de l'occità, l'agafo com un compliment, perquè m'agrada l'occità. Però jo sé que el gascó és tan llengua com el català. A més, el gascó presenta una diversitat dialectal encara més gran, més complexa, que la del català-valencià-balear. Doncs, per a mi, el gascó no és dialecte de cap llengua occitana, sinó una llengua occitana amb els seus propis dialectes, que no vol dir exactament la mateixa cosa. Doncs, com a conclusió, el meu lligam amb els Pirineus és la llengua gascona, i estic ben feliç que m'hagin acceptat.

David Gálvez Casellas ha dit...

Gràcies per l'aclariment. Vull dir que m'ho has deixat molt gat, clar. Et felí-cito altre cop. Espero anar aprenent més sobre el gascó i els seus dialectes, doncs.

Endavant les atxes!

Carles Casanovas ha dit...

Felicitats per l'acceptació per part de l'Assemblea Nacional Francesa del Català i L'occità com a llengües de l'estat. Al.leuia, de mica en mica, s'omple la pica.!!

zel ha dit...

Joaaaan, tinc mandra, mooooolta mandra, fins i tot per comentar, tens algun remei d'aquells de bruixot bo? Petonets!

Joana ha dit...

La poesia és bonica en qualsevol llengua. És com les flors!
Bon cap de setmana...!!!!

"O zagal de Molinero l'arco" ha dit...

Bienbenido ta lo blog d'os Pirineus,ye güeno conozer atris lenguas que son chermanas.
En o mio blog escribo posts en aragones en a bariante de "Baixo peñas".
Salu y entaban