Mossu’ u deputat, que’vs hèi ua letra
tà’vs raperar, a vos, se hasosse hrèita,
lo pòble sobiran, aciu, qu’èm nosautes!
Los monarcas, que’us deisham a d’autes!
E nosautes que volem a tota fòrça
La carta de las lengas ratificada.
Volem l’estatut per las lengas de França,
Las volem audir dedens coma dehòra!
Segur que Tsarkò dens sa tomba fenirà,
non cau pas enterrar las lengas tròp d’òra!
RATIFICAR LA CARTA QUE CAU !!!!!
3 comentaris:
Joan, espero que el teu deputant sentirà aquesta petició, un poema tan bonic. Potser millor escriure'l en francès també i enviar-lo al teu diari. M'agraden Parpalhon i el que estan cantant.
....A veure si la Republica t'escolta, amic....M'ha agradat allò que ha dit sobre el tema l'alcalde de Perpinya,Alduy....molt mesurat, evidentment, però m'ha agradat el tò...SALUT!...Per cert, quina vé a ser la situació real, del dia a dia del gascó a la teva zona...S'empra, es fàcil sentir-lo?. A les ciutats també?.La normalització és infinitament més fàcil si es fa des d'una llengua que és viva al carrer. Aquí al País Valencià això es veu molt clar. On jo visc, i en general a tot l'interior catalano-parlant, el nombre de persones que empren la llengua s'acosta molt al 100%. Això deixa de ser així a les ciutats, i, així mentre a Castelló o Alcoi encara trobes un percentatge molt important de parlants(pots fer la teva vida en català, çò és), a València la cosa davalla espectacularment, i més al Sud(Alacant....) la normalització sembla una utopia.....SALUT!
Joan, S'ha de aguantar sigui com sigui! No ens hem d'arronsar d'espatlles mai, encara som joves per poder resistir...el camí cap a Itaca serà molt llarg.Però com diem
a Catalunya, "tal faràs , tal trovaràs" Resistiu joves amics, l'embranzida d'aquesta gent globalitzadora, que només pensa amb la seva "cultura". FORÇA !!!
Publica un comentari a l'entrada