dimecres, 28 de maig de 2008

L'arbe de mai gascon



Per plujós e fred/arred/ que lo temps e sia, lo mes de mai qu'ei/es/ guaireben acabat. En Gasconha, e mei/mes/ particularament en las Lanas, que i a ua tradicion plan/ben/ viva qu’ei la de l’arbe/ l'aubre / de mai. Que consisteish/ consistís/ consistish/ a plantar, generaument lo prumèr / purmèr/ permèr/ de mai, un arbe – mes sovent /soent/ un pin, qu'èm/ sèm/som/ en las Lanas, totun! - tà aunorejar ua persona a qui l'escad quauquarren d'important tau com la soa neishença o lo cambi de detzena de l’atge/l'edat/ o quinsevolh auta hèita. La tradicion vòu que la personada hestejada a d'estar/èster/ absenta de casa, e quan se n'i tòrna, que s'i tròba l'arbe de mai plan quilhat.

Aquí qu’avetz un exemple d’un arbe de mai. Aqueth qu’a la particularitat plan simpatica d’estar parat dab/damb/dambe/ las colors de la Gasconha grana. D'acòrd, que i manca la dedicacion en gascon : aus tons vint ans...Totun que i trobam plan la Dauna !!!
Mercés a Ben per aver penjat aquera fòto a Gasconha.com.

E tad acompanhar la fòto, que’vs prepausi d'escotar ua version cantada d'un rondèu de las Lanas plan coneishut/conegut/: l’arromic e lo pinsan.

En gascon, l'arromic, o arromiga, que's ditz formiga en las autas lengas d'òc. Tè, que n'aprofièti tà hèr/har/ ua petita diversion lingüistica.

En Las Lanas, que i parlan lo gascon occidentau. Ua caracteristica deu dialècte occidentau deu gascon que son las fòrmas deu subjonctiu en -i comparablas a las deu catalan fabrenc. Per exemple, cantar, present deu subjonctiu: canti, cantis, canti, càntim, càntitz, cantin. Alhòrs, las fòrmas que son las classicas: canti, cantes, cante, cantem, cantetz, canten. A còps, un medish escrivan pot utilizar indiferentament las duas fòrmas. E com /coma/ en gascon e i a duas manièras (principaus) de formar l'indicatiu passat, la classica: cantèi, cantàs, cantà, cantam, cantatz, cantàn; o la moderna: cantèi, cantès, cantè o cantèc, cantèm, cantètz, cantèn, aquò que't da un arramat de possiblitats tà formar lo passat deu subjonctiu: 1-cantessi o cantassi, 2- cantessis o cantassis o cantesses o cantasses, eca...
No'm cau pas oblidar las fòrmas deu gascon sud-orientau qui hèn la transicion dab lo catalan occidentau e dab lo lengadocian. Per exemple, en aranés, lo present deu subjonctiu de cantar que hè: canta, cantes, cante, cantem, cantetz, canten; lo passat de l'indicatiu: cantè, cantès, cantèc, cantèrem, cantèretz, cantèren. E doncas/donc/adonc/ lo subjonctiu passat que hè: cantessa, cantesses, cantesse, cantèssem, cantèssetz, cantessen . Com ac podetz véder, en gascon qu'avem lo choès. B'ei ben per aquò que'ns cau aver ua lengua normativizada unificada! Las fòrmas verbaus utilizadas en aqueth blòg son las arrecomandadas per mantuns gramatics e las mes sovent emplegadas per los nostes /nòstes/ escrivans de uei.

La varietat dialectau deu gascon qu'ei autan grana com la deu catalan, si non mes. A començar per la pronóncia. Si demandatz a un Barcelonin, un Valencian de València ciutat e un Valencian de Xàtiva com e pronóncian porta en catalan, i (ar)reconeisheratz /reconegueratz/ tres manièras perfèitament gasconas de prononciar "pòrta". Lo gascon normatiu preferirà la de Xàtiva (la pòrto). En mantuas vaths de la montanha, com en aranés, serà meslèu la de València ciutat (era pòrta).

En gascon occidentau, i a ua quartau manièra de prononciar pòrta que los Catalans non coneishen pas. La a finau atona que's pronóncia ë, un pòc com la e francesa de je, le. A més, en las Lanas, i trobam duas manièras de parlar segon la zòna : lo clar e... lo negre. En gascon clar de las Lanas, la pòrta que soarà/sonarà/ doncas la portë, mès au sud de las Lanas, on i parlan negre o negue (nëguë) com ac dísen acerà, que prononciaran lë portë. En parlar negre, totas las e, atonas o pas, e las a finaus, que's pronóncian ë coma la e deu francès je. Qu'es/ei/ per aquesta rason que a Baiona (Baiúnë), la capitala deu gascon negre, s'estiman a vegadas mes/mei/ escríver le pòrta que non pas la pòrta.

Notaratz que en gascon, mb > m com en catalan. Doncas, en gascon que disem cama e non pas camba com en lengadocian, paloma e non palomba eca. I nd >n, mès pas tostemp/totjorn/ com en catalan, per exemple en gascon disem arrespóner (cat. : respondre) , Lana (cat.: Landa), mès Gironda (cf. Girona), demandar (cat.: demanar), lhevats quauques parlars de transicion dab lo catalan qui s'an adoptat las fòrmas catalanas.

E se/si/ los qui parlan catalan a vegadas e's pelejan pr'amor n'i a qui s'estiman més/mei/ vore que non pas veure; que sàpian/sàpiin/ que nosautes/ nosaus/ nosatis / nosati/ gascons, tà díser veure / vore/, que podem díser/ díder/ díguer/ : véder/ véser/ véger/ veir.... E no'ns pelejam pas per aquò: tots gascons, vivant!!!! Vos parli sonque de gascon, pas d'occitan. Que cau comparar sonque çò qu'ei comparable. E voler comparar lo catalan dab l'occitan seré un pòc / un pauc/ com voler comparar un tau Fulano i Puig, hilh de Prats de Llobregat, dab la populacion de Barcelona.

E si los catalans s'an un llombrígol e un melic, nosautes gascons qu'avem un melic, un embonic o bonic, un monilh, un meguron, un ombrilh, un bendilh o pendilh, e que me'n oblidi, segur, entà/ende/per/ designar lo medish/medeish/madeish/ petit sovier/sovenir/ de la naishença/neishença . Ací qu'an un òrt, acerà que serà un casau. E aquí qu'an un can, acerà un gos. E ua estona e ua pausa. E un ostau, ua maison, mèison, maidon, mèidon: ua casa, qué! En gascon, mots que s'utilizan ací/aciu/acitau/, non ac son pas guaire aquí/aquiu /e enqüèra/ engüèra/ encòra/ enquera/ encara/ mens acerà. Lo/eth/le/ gascon qu'ei ua/uá/iva/ lenga / lengua/ lenco/ arrica/arricha/ de varietats dialectaus !!!

Vam! Doncas, ua version deu rondèu plan coneishut de las Lanas, cantada en gascon (de las Lanas, per segur) per l'amic Yan Cozian acompanhat per escolanas deu collègi de Biscarròssa. Lo títol que n'ei l'arromic e lo pinsan. La trobaratz suu son site web. Mercés ad eth per la ns'aver enviada.

Larrhomic e lo pinsan.mp3 - Yan Cozian

9 comentaris:

merike ha dit...

A Finlàndia aquests s'aixequen per a Juhannus, Sant Joan?, especialment a l'arxipèlag Åland que és a la vora de Suècia. Aquest costum venia d'allà. Però els he vist en Alemanya, també. Juhannussalko 2005

felquera ha dit...

Muto interesant este articlo. En aragonés pasa cualcosa pareixita con las variedatz dialeutals, que en tenemos arrienda. M'ha feto goyo de veyer es paralelismos entre cualques formas gasconas e aragonesas.
Altra cosa, no me puedo fer una ideya sobre la pertenencia d'el gascón a'l conchunto occitán u la suya independencia, ¿cómo ye, en cheneral, el tema per astí? (perque entiendo que tú el tratas como una luenga autonoma)

Joan deu Peiroton ha dit...

Felquera: lo gascon ei ua lenga occitana. Lo francés ei ua lenga d'oil. Lo gascon n'ei pas la sola lenga occitana, e lo francés n'ei pas la sola lenga d'oil. Lo catalan ei tanben occitan, segon Miquel Ventura i Balanyà , lingüista catalan deu sègle passat, e segon Luis Alibert, gramatic lengadocian e pair de la nosta grafia modèrna. Tot ei ua question de classificacion. En tot cas, la mea lenga ei gascona com la lenga de Pompeu Fabra ei catalana.
En occitan, n'avem pas de lenga sintetica unificada com en basco. Doncas, ei paradoxau: parlam d'ua lenga occitana que existeish en teoria, mès n'existeish pas en pratica. En pratica, cada varietat se normativiza segon sas particularitats pròpias e doncas, se crea autan de lengas com de varietats. L'aranés par exemple ei a l'encop un conjunt de parlars que pertanh au grop sud-orientau deu gascon, lo quau ei ua varietat deu gascon, que ei ua varietat occitana. Mès l'aranés ei ben normativizat, donc podem parlar de lenga aranesa. Qu'ei autan gascona, enqüèra que distincta, com la mea. Doncas uei lo dia i a duas lengas gasconas; l'aranés e la mea. Nos comprenem sens cap de dificultat mès las nòrmas, las règlas de seguir non son pas las medishas. Díser que lo gascon ei ua varietat occitana n'ei pas completament equivalent a díser que lo gascon ei ua varietat de l'occitan. Pramor que l'occitan n'existeish sonque per sas varietats e non pas per ua lenga estandard unificada e sintetica. L'occitan n'ei pas lo basco. Los gascons, occitanistas o pas, escriven en gascon. L'estandard ei gascon. Los non-gascons escriven en estandards diferents, non gascons.

carme ha dit...

ai, joan, si hagués llegit aquest post teu quan vaig començar el projecte del traductor oc-ca!!! totes aquestes coses em va tocar anar descobrint-les soleta, amb el pojada sobre la taula, el sauzet a la falda, el barès et al. a l'altre costat de la taula, en carrera sobre el teclat, el balaguer-pujada al terra i sense saber on ficar el vergés... estic parlant de llibres, és clar, que tanta gent no m'hi cabrien a l'estudi... i a l'ordinador una pila de textos que em semblaven incoerents per tots costats! i demanat, per favor, que NO m'enviessin més obres de referència, que en tenia de sobres i que cada una deia una cosa diferent... :-D que és ben curiós, això de les llengües d'òc.

i jo, mentrestant, que tinc un examen d'aranès el 4 i un de llenguadocià el 13... mareta en quins merders em fico! m'he quedat ben bloquejada, ja no sé com posar-me a escriure occità. a veure si aquest cap de setmana m'ho miro amb calma i aclareixo una mica les idees...

Joan deu Peiroton ha dit...

Carme, ànim! Doncs vas escollir molt bé : l'aranès és l'occità oficial a Catalunya i és gascó , encara que sigui massa mestissat amb el català i el llenguadocià, però és una cosa normal en aquest racó pirinenc. Els dialectes sud-orientals del gascó , del qual fa part l'aranès, "fronterejen" amb les dues llengües germanes i són dits de "transició". I el llenguadocià és la llengua de Tolosa. Però considerar l'aranés i el llenguadocià com a una mateixa llengua em sembla un poc exagerat, personalment. Si fos el cas, no hauria dos estandards tan diferents. Són al menys tan diferents com el portuguès i l'espanyol, no trobes? . Bé, m'és igual! M'agraden totes les llengues d'oc. Pensaré en tu el 4 del mes vinent!

menta fresca ha dit...

ei joan, veig que el patxaràn va donant molt de si ;)

merike ha dit...

Joan, el que et fa tal expert en totes les llengües petites en l'àrea d'occità?  Els has estudiat amb un professor? Me n'assabentava només fa un any, des del juny 6 a 15. Era el temps més feliç en la meva vida. Aprenia tant nou! Sempre sabia de català però no hauria cregut que estaré escrivint aviat un blog que intenta utilitzar-lo!
Molts moltes hores de treball però és tanta diversió
perquè la gent m'està visitant! Un està fallant desafortunadament. Però mai no deixo esperança. Un molt bon cap de setmana!!

優次 (Yuji) ha dit...

M'agrada aguest post en especiau pr'amor que mòstre un shinhau dera diuersitat qu'i a dins eth gascon. Com ac didères tu, er aranés, ar encòp qu'ei gascon, a fòrça trèti qu'ac ençance plan ath lengadocian e ath catalan. Per açò, mès d'un viatge pensè se non serie mielhor apréner eth normatiu e deishar er aranés. Mès alavetz ei aguesta era varianta que causè, e que siguec era mia pòrta de dintrada tar occitan. Damb era ajuda de fòrça gent ne sò artenhut de materiau e lo podí apréner. Entà jo, er aranés qu'ei especiau. Encara non ac parli perfèitaments, mès voi contunhar damb eth (maugrat qu'a viatges me shauti emplegar quauques fòrmes mès gascones xD). Totun, voi apréner d'auti parlars tanben, e abituar es audides as auti parlars que tanti me còsten d'enténer... :D

優次 (Yuji) ha dit...

*M'agrade