dimarts, 6 de maig de 2008

On òm apren quin ei estat possible que lo gascon e sia vadut la lenga deu Joan deu Peiroton


La question qui tua: E quin se hè qu'escrives en occitan, tu? D'on ès?
Ben non, non soi pas occitan, jo, ni gascon, ni catalan. Que soi PARISENC. Ah mès atencion! Pas un parisenc per escàs, aquerò plan que non!!! Un parisenc vertadèr de vertat. Enfin, qu'ei a díser qu'èri parisenc, parisenc d'origina, qué. Ma pair qu'èra d'ua vielha familha orleanesa e ma mair de París medish. En Occitània, non soi pas sonque un tribalhador immigrat. Totun, qu'èi passat mes de vint annadas a Tolosa, aquò que comença de comptar. E s'escrivi en gascon e pas en lengadocian, n'ei pas la mea fauta. Tè, que'm ves vau racontar quin se hè que parli gascon, compreneratz miélher après. E, non sèi cap s'avetz arremarcat mès que'm senti l'amna drin rimalhaira per aqueras passadas. Adonc, la mea istoèra, que la ves balharèi en vèrs. N'aurèi pas lo prèmi Nobel tad aquò, segur, totun que'm serèi plan divertit. Aquò b'ei çò qui compta, non?
Donc, endavant!

Lo hat de la Dauna

Que seguivi de maitin a sorelh lhevant,
enter parets peirosas d’es.hlors ornadas
on dromivan heuguèras d’argent orladas,
la senda rabenta qui pujava ‘ndavant.


Quin caminòt mes polit qui serpejava
en seguint corbas esberidas deth torrent!
Ath miei d’un lheit d’arròcas rotlant e corrent,
De cap aras pradas, eth pas que’s hodejava.


Ath hons dera gòrça, eth gave cantava
en lenga gascona son arsec arraujós,
quan tot sobte e gessí un aire gaujós
d’ua beroja dauna qui m’encantava.

“Ei, vos, la-baish, sharmanta bugadèra,
qui tant de d’òra, dab votz de cristau, cantatz,
e’m podetz explicar quins son aqueris hats
Se per aquò n’ei pas vos demandar hèra ? »

“Que canti, ç’arrespón, entà aunorejar
çò deth mes preciós : era lenga gascona!
Ara que m’avetz audida, que m’estona
que gausatz enqüèr’un còp francimandejar!”

Ara que sabetz perqué aqueris versis
e son ena lenga deths monts e deras vaths:
Qu’ei ua hadeta qui’us s’an tots adobats
tath praube Jan deu Peiroton, hilh de París.

20 comentaris:

優次 (Yuji) ha dit...

Adiu!

Me shaute lieger-te en gascon (normatiu). Ei fòrça desparièr der aranés e a viatges me còste un shinhau a entenè'c.

Un dobte: "quin se hè" vò díder quauquarren coma "per quina arrason"?

A veir s'artenhi temps tà estudiar-lo un shinhau. Que'm sò crompat tanben eth libe de "Le Petit Prince" en gascon entà poder lieger-lo en tot comparar damb era edicion aranesa.

Per cèrt, ara è connexion ara internet en ostau, e qu'è tornat damb eth blòg. ^^'

Ua abraçada!

Joan deu Peiroton ha dit...

Adiu Yuji! Content de't véder tornat!!!
Quin a mes deu sens normal de quin, a prengut lo sens de com / coma. Qu'ei un gasconisme desconegut en aranés.
Exemple: - Adiu! "Quin va?" o "Com va?" o "Coma va"?
- Que pot anar.
Quin se hè que= (cat.) com es fa que...? Doncas, òc, per quina arrason...
ua abraçada!!!

daniel.saüc ha dit...

...Interessant, la teva història, Joan, un parisenc que parla gascó i que té un català perfecte...Admirable!!!!!.Normalment escrius en lengadocià???.Trobe que en gascó em costa un poc més d'entendre....Tampoc no tinc gaire clar la diferència entre els dos parlars.SALUT, EN TOT CÀS!!!!!.Daniel saüc

Herois ha dit...

És la bandera d'Orleans, aquesta?

segalas-k ha dit...

adieu
que vos presenti eth mèn blòg desde era Val d'Aran.
www.lopaissel.blogspot.com
a lèu

優次 (Yuji) ha dit...

Joan, merces pes explicacions!
Dempús, ja te mandaré çò que t'auia prometut coma retribucion pes audios... ^^

Carles Casanovas ha dit...

Demà faig 66 anys, vès qui ho diria
que ara comencés a interessar-me pel
Gascó i per la llengua d'oc, la mare del català que n'es la meva.
No paris i mantinguem informat amic
parisenc. Jo vos en tinc un molt especial especial afecte i consideració.
Si vols visitar el meu Blogg, hi escric en Català una mena de poesía
de sentiments i vivències.
el rocar de tiana.
Una abraçada des de l'occitània baixa.

Quim ha dit...

Diu vivant! Hilh de Paris?? Merci herà ta informacion

Quim ha dit...

No volevi que "s'interpretes" lo men comentari quin ser de Paris q'ei dolent. Jo tb tinc un amic hilh de Paris q'ei occitan

montse cuixart ha dit...

Joan, t'encuedes dera capacitat de convocacion que as (tu e eth tòn blog, non sai pas qui a creat a qui...), provòques debat facilament, tanben quan gesses de dimenjada. Dilhèu poiries entrar en eth mon deth show busniness!

menta fresca ha dit...

caram joan, es veu que ets tot un personatge! carai carai amb aquest monsieur de paris, paris.....paris je t'aime.......

Joan deu Peiroton ha dit...

Daniel, no he encara penjat a imeem les tres cançons que vas enviar-me, tinc previst de fer-ho aviat.
El llenguadocià, no gauso escriure'l massa, que faig un munt de faltes. :((

herois: quina bandera? La de la dona? Es la dels paisos gascons, o de la Gran Gasconha, la lingüística.

Quim: París, me brembi a penas on ei situat. Qu'èi mudat 32 ans a. 10 ans a Estrasborg, puish a Tolosa dinc ara. Que soi un pauc amnesic, a còps.

Montse: Entrar en eth mond deth show business, per qué non, qu'ei ua bona idea, aquerò. Totun, i meti ua soleta condicion: que sigues tu eth mèn impresario!!! Atau, poirè her progressi ena lengua!!!
Alavetz? Qué ne penses?

Joan deu Peiroton ha dit...

menta fresca: estàs prenent l'aperitiu, o què? lol!

nimue ha dit...

que exòtic! de París! ;)

Joana ha dit...

Caram Joan que amagat ho tenies!
Sempre ens quedarà Paris! ;)
Petons catalans!

Joan deu Peiroton ha dit...

Nimue : No trobes ? Mira, que els confetti viatjen fins a on el vent els abandona ! Però, això, ja ho sabies.

Joana :
Si vols París, guarda-te-la, no m’importa,
Jo m’estimo més estar-me a Girona !
A mi, la felicitat m’escau més bona
Quan, en fi, a l’Empordà la sort em porta !

I de la Garrotxa guardo, com a record,
petons catalans que m’arriben dret al cor.

Joan deu Peiroton ha dit...

Carles, ja és el dia: BON ANIVERSARI!!!! Felicitats! PER MOLTS ANYS, POETA!!!! Una abraçada!!!

novesflors ha dit...

Caram, caram, caram!
De París?
Ets una persona sorprenent de bona veritat.

zel ha dit...

Jo et dono el Nobel, el premi d'honor de la voluntat i la lluita i el premi al millor i més constant escriptor dels encontorns. Potons! Molts!

Tondo Rotondo ha dit...

SALUT I AMISTAT (i ho dic cridaant)