dimarts, 10 de febrer del 2009

Aquò rai (II): pas autant faus-amics e consideracions etimologicas


Aqueth blòg non preten pas detiéner la vertat absoluta e a còps s'i tròban assercions qui son plan fauças. Errare umanum est, perseverare diabolicum. Çò d'important qu'ei de corregí's. La darrèra arrucada (dinc a la seguenta) qu'èra dens lo messatge passat consacrat a rai e aquò rai. Rai, que i torni.

En gascon, lo mot rai qu'existeish devath duas formas: la forma montanhòla e la forma de l'arribèra. La forma montanhòla, emplegada en Pirenèus gascons, qu'ei harai, mentre que l'auta forma, la comuna aus país occitanocatalans e a Haut-Aragon ei mes corta: rai. La semblança de l'adverbe rai dab lo mot occitan rai, catalan raig, gascon arrai o rai, qu'a hèit supausar qu'aqueth advèrbe èra de la medeisha familia que lo vèrbe rajar. Totun, aquera teoria non pòt de nada manièra explicar lo mot harai, dab h aspirada e r simpla, e la cau abandonar coma fauça. L'origina deu mòt qu'ei probablament pre-romana, un eretatge d'ua lengua pirenenca de tipe aquitan o protobasc. Rai n'a pas arren a véder dab lo rai / l'arrai.

Qué vòu díser en gascon l'advèrbe harai / rai? Per virar "harày, ray" (escriut atau en grafia de l'escòla Gaston Febus) , Palay que ns'indica: "peu importe; c'est facile, ça ne fait pas question, s'emploi généralement précédé de acò, ça.
Per ço d'aut, acò rai !Pour le reste, peu importe; lo fray e la so, ray! Le frère et la soeur, il n'y a pas à s'en occuper; soufri, ray! Souffrir, peu importe! Acò harày, cela n'a pas d'importance. "



Aquiu qu'avetz çò qu'escriu Coromines a perpaus de harai (El parlar de la Vall d'Aran) "HARAI interj. = a la cat. rai: harái Cnj, arái Condò (QCRGA 45, i BDC III, s.v.); tu arái qu'as ierles en Plaus" Bt (zona fèrtil del terme)... Rohlfs retroba harai a Arrens (Gc.2 §515) però sembla que la forma rai (ibid.) predomina en gc., també StGaudenç "açò rai: c'est égal, c'est tout un, peu importe" (Dupl.)".

Rai qu'a aqueth medeish sens en catalan e en aragonés.

Ara rai en lengadocian, segon Alibert: C'est facile, c'est tout simple, à la bonne heure. Ex. : ieu rai, moi c'est facile; l'argent rai, l'argent, on l'aura; la fortuna aquò rai; la fortune on l'aura ou on s'en passerà; mai que venga, aquò rai pourvu qu'i vienne tout ira bien; las femnas rai, les femmes s'en tirent toujours ; ara rai maintenant tout ira bien.

I a doncas ua nuança enter la signification prumèra d'harai o rai en gascon, catalan e aragonés (peu importe) e de rai en lengadocian (c'est facile). Totun, dens un comentari qui'm hasó au men messatge passat, Jeròni que'm hasó remarcar quan lo "rai lengadocian" e's tròba precedit d'aquò, que pòt tornar préner la significacion generau de rai, peu importe, coma dens l'exemple dat per Alibert: la fortuna, aquò rai.

L'utilizacion de rai en koinè gascona per virar lo francés tant pis que'ns vien deu diccionari francés-gascon en dus volumes de Guilhemjoan, Grosclaude e Narioo: Tant pis: rai! Tant pis pour lui: rai per eth!
En catalan, tà díser tant pis pour nous, que podem tanben emplegar rai dens expressions com malament rai! ( que podem tanben díser: què hi farem?).


Espèri aver aclarir la question de rai. Senon... rai!!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Te mercegi per aquelas remarcas que mòstran ben las nuancias entre gascon e lengadocian. A benlèu!