dimecres, 25 de febrer de 2009

Diu me dau e Déu n'hi do

Los gascons qu'avem la reputacion de renegar hòrt e sovent. Qu'èm coneguts per los nòstes Diu vivant, o vivant, o vivòsta, Miladius, Diu messius, per la sang de Diu, Diu me damne etc, etc...En gascon, ua varianta criptica ("soft") de Diu me damne! qu'ei lo hèra corrent "Diu me dau!", qui's poderé tanben enténer com "a Diu me dau", dau estant la prumèra persona deu present de l'indicatiu deu vèrbe dar: dau, das, da, dam, datz, dan. Totun, l'abséncia de la a davant Diu qu'ei significativa: l'expression qu'ei en realitat ua forma travestida de Diu me damne.

Lo Diu me dau! gascon que hè pensar a l'enigmatic Déu n'hi do! catalan. Nada lei gramaticau non pòt explicar la forma verbau en aquera expression catalana, tipica deu catalan de la Catalonha deu Nòrd e deu Principat mès pas guaire emplegada en las Ilhas ni en País Valencian. Jo que pensi lo Déu n'hi do! catalan qu'ei tot simplament un manlhevat deu gascon, qu'ei lo nòste "Diu me dau!" un shinhau deformat per l'aurelha e la fonetica catalanas. Un gasconisme en ua auta varietat de l'occitano-roman, aquerò s'amerita plan un "pòst", vertat?

PS. Un aimable lector anonime malhorquin, probable lingüista de profession e bloguista de gran renom, m'a hèit l'amistat de corregí'm en tot precisà'm en un comentari ací-devath que lo vèrbe do ei de catalan medieviau per "doni" (gascon "de" o "balhe"). L'expression "Déu n'hi do" significa " Que Diu l'ac balhe". Doncas, non, no'i cau pas cercar influénças gasconas, e fin finau, los catalans non son pas tan renegaires com los gascons.

10 comentaris:

Onset ha dit...

Y Dios me'n guarde (arag.)/Déu me'n guard (cat.) lo deziz en gascón? Prou bueno l'articlo.

zel ha dit...

Déu me'n guard de portar-te la contrària, ara, déu n'hi do i déu n'hi doret, es diu aquí a l'Empordà molt i molt!

merike ha dit...

Déu vos guard (bonsoir)Joan i Zel!

Déu n'hi do (o doret)!:

força / Tens gana? - Déu n'hi do!

sorpresa / Déu n'hi do la casa que té a P!

importància / Déu n'hi do, l'han fet president


Déu m'en guard! Que Dieu me guarde!
(després d'haver escrit aquella.. ve dels Diccionari català-finès, diccionaris de l'Enciclopèdia)

Anònim ha dit...

"Nada lei gramaticau non pòt explicar la forma verbau en aquera expression catalana"

No entenc què vol dir "nada", però supòs que s'ha de traduir per "Cap llei gramatical...". La forma verbal "do" és una forma de subjuntiu antiga, sense desinència, generals en català medieval i que fins fa ben poc encara eren usuals a Mallorca. Segons Francesc de Borja Moll a la seva Gramàtica històrica catalana: (pàg 201, edició any 2006) En la classe I, l'evolució fonètica normal ha produït la pèrdua de la vocal desinencial, i per això la primera i tercera persones han resultat iguals: cant; cants, cant. Aquest és l'estst en què es troba el subjuntiu en bona part de la pagesia de Mallorca." D'altra part, En el cas de "donar" tant és possible la pèrdua de la en com la seva conservació. Un altre exemple: "A sants i a minyons, no prometis que no dons". "Que no donis", diríem en català d'ara. El "Déu n'hi do" no és res més que "Déu n'hi doni" o "Déu li'n doni". Així que no cal cercar-hi influències gascones.

Anònim ha dit...

No hi pensava. Un enllaç al diccionari Alcover-Moll, amb la flexió del verb "donar": http://dcvb.iecat.net/tables/DONAR.htm

pep ha dit...

no sé si el PS és irònic, però jo també he sentit sempre l´explicació que vincula aquesta expressió amb el verb donar

Joan deu Peiroton ha dit...

Onset, Zel, Merike, Anònim: gràcies a tots vosaltres pels comentaris, i més particularment a l'Anònim pel raonament.

Pep: Irònic? Ah, això pla que no! L'explicació dada per l'anònim èra molt clara i no cal veure en aqueth PS cap de traça d'ironia. Estic prou content d'haver comprès e après qualcom !!!

Anònim ha dit...

Bé, malgrat que llegir aquestes hipòtesis a mi també m'ha fet aprendre coses, res no treu del tot el caràcter enigmàtic de Déu n'hi do. Déu n'hi doni, sí, és clar, però de què? em permeto escombrar cap a casa esmentant l'article que en Joan ha tingut la bondat de comentar al meu blog (deu estar sota mínims de seguiment ;-). No acaba de quedar clar si allò donat en subjuntiu per Déu a algú és un
- tant de bo que n'hi doni
- podria ser que n'hi doni
- tal com està el tema seria estrany que no n'hi doni
- entre mil altres palles mentals possibles.
Raimon

Joan deu Peiroton ha dit...

Onset (encara):
Non t'avèvi pas responut sus Dios me'n guarde
Diu me'n guarde! ei de gascon corrent, plan segur.

Raimon: L'enigma del sentit fa part de la màgia d'aquesta expressió, oi?

Joan deu Peiroton ha dit...

Anònim lingüista: nat-nada s'empreen en gascó occidental per "cap de" e "cap".
N'avem pas nat ordinador mès avem libes. As un ordinador? Non, n'èi pas nat. - E vòs ua lampa? - Òc, n'i a pas nada en aquesta sala.
"cap" e "cap de" son també empreats en gascó, particularment en las varietats orientals.