En responsa a un messatge d'un Aranés, e non de quau que sia, ja que s'ageish deu magnific sindic de la val, aquí qu'avetz quauques vèrsis "aranesejants" escriuts en aumatge tà la Val d'Aran.
Cant d'Aumatge entara Val d'Aran
Aran! Corona d’esmeraudes florida! Toti es Gascons, damb esperança, saben On se trape era clau dera renauida: Es tues montanhes tan nautes l’emparen! Nosati, es hilhs dera Gran Gasconha, Guardam de cap a tu, ena Catalonha! Escota, e senteràs, des deth Pònt d’Arrei Un espèr qu’arraje com d’ostieu eth solei. Comenge, Coseran, Quate-Vaths, Astarac, Baish-Ador, Bearn, Lana Gran e Armanhac, Medòc, Marensin, Buish, Bòrn e Bigòrra Albret e Chalòssa, e tanben Lomanha, Toti es païsi dera Gran Gasconha Te criden: "visca Aran, nòsta germana! Encar’ en aranés s’exprimís ton amna, Era tua lengua ei tostemp gascona! Val d’Aran! Dera Gasconha era ainada, Pòs compdar damb era, val tant estimada! Toti te seguiram, tà on volgues, anaram! Aunor e granesa ara lengua tornaram!"
NB Los trocets de musica de uei son tirats deus àlbums seguents: Aqueros montagnos Les chanteurs vignerons deu Vic-Bilh, CD titolat Salut à tu nouste Païs - Ed. Agorila Congos, Conservatòri de las Lanas - CD titolat Cornemuses Landaises- Ed. Agorila Adius a la Val d'Aran -CD titolat Pengabelòt- Nadau.
Per plujós e fred/arred/ que lo temps e sia, lo mes de mai qu'ei/es/ guaireben acabat. En Gasconha, e mei/mes/ particularament en las Lanas, que i a ua tradicion plan/ben/ viva qu’ei la de l’arbe/ l'aubre / de mai. Que consisteish/ consistís/ consistish/ a plantar, generaument lo prumèr / purmèr/ permèr/ de mai, un arbe – mes sovent /soent/ un pin, qu'èm/ sèm/som/ en las Lanas, totun! - tà aunorejar ua persona a qui l'escad quauquarren d'important tau com la soa neishença o lo cambi de detzena de l’atge/l'edat/ o quinsevolh auta hèita. La tradicion vòu que la personada hestejada a d'estar/èster/ absenta de casa, e quan se n'i tòrna, que s'i tròba l'arbe de mai plan quilhat.
Aquí qu’avetz un exemple d’un arbe de mai. Aqueth qu’a la particularitat plan simpatica d’estar parat dab/damb/dambe/ las colors de la Gasconha grana. D'acòrd, que i manca la dedicacion en gascon : aus tons vint ans...Totun que i trobam plan la Dauna !!! Mercés a Ben per aver penjat aquera fòto a Gasconha.com.
E tad acompanhar la fòto, que’vs prepausi d'escotar ua version cantada d'un rondèu de las Lanas plan coneishut/conegut/: l’arromic e lo pinsan.
En gascon, l'arromic, o arromiga, que's ditz formiga en las autas lengas d'òc. Tè, que n'aprofièti tà hèr/har/ ua petita diversion lingüistica.
En Las Lanas, que i parlan lo gascon occidentau. Ua caracteristica deu dialècte occidentau deu gascon que son las fòrmas deu subjonctiu en -i comparablas a las deu catalan fabrenc. Per exemple, cantar, present deu subjonctiu: canti, cantis, canti, càntim, càntitz, cantin. Alhòrs, las fòrmas que son las classicas: canti, cantes, cante, cantem, cantetz, canten. A còps, un medish escrivan pot utilizar indiferentament las duas fòrmas. E com /coma/ en gascon e i a duas manièras (principaus) de formar l'indicatiu passat, la classica: cantèi, cantàs, cantà, cantam, cantatz, cantàn; o la moderna: cantèi, cantès, cantè o cantèc, cantèm, cantètz, cantèn, aquò que't da un arramat de possiblitats tà formar lo passat deu subjonctiu: 1-cantessi o cantassi, 2- cantessis o cantassis o cantesses o cantasses, eca... No'm cau pas oblidar las fòrmas deu gascon sud-orientau qui hèn la transicion dab lo catalan occidentau e dab lo lengadocian. Per exemple, en aranés, lo present deu subjonctiu de cantar que hè: canta, cantes, cante, cantem, cantetz, canten; lo passat de l'indicatiu: cantè, cantès, cantèc, cantèrem, cantèretz, cantèren. E doncas/donc/adonc/ lo subjonctiu passat que hè: cantessa, cantesses, cantesse, cantèssem, cantèssetz, cantessen . Com ac podetz véder, en gascon qu'avem lo choès. B'ei ben per aquò que'ns cau aver ua lengua normativizada unificada! Las fòrmas verbaus utilizadas en aqueth blòg son las arrecomandadas per mantuns gramatics e las mes sovent emplegadas per los nostes /nòstes/ escrivans de uei.
La varietat dialectau deu gascon qu'ei autan grana com la deu catalan, si non mes. A començar per la pronóncia. Si demandatz a un Barcelonin, un Valencian de València ciutat e un Valencian de Xàtiva com e pronóncian porta en catalan, i (ar)reconeisheratz /reconegueratz/ tres manièras perfèitament gasconas de prononciar "pòrta". Lo gascon normatiu preferirà la de Xàtiva (la pòrto). En mantuas vaths de la montanha, com en aranés, serà meslèu la de València ciutat (era pòrta).
En gascon occidentau, i a ua quartau manièra de prononciar pòrta que los Catalans non coneishen pas. La a finau atona que's pronóncia ë, un pòc com la e francesa de je, le. A més, en las Lanas, i trobam duas manièras de parlar segon la zòna : lo clar e... lo negre. En gascon clar de las Lanas, la pòrta que soarà/sonarà/ doncas la portë, mès au sud de las Lanas, on i parlan negre o negue (nëguë) com ac dísen acerà, que prononciaran lë portë. En parlar negre, totas las e, atonas o pas, e las a finaus, que's pronóncian ë coma la e deu francès je. Qu'es/ei/ per aquesta rason que a Baiona (Baiúnë), la capitala deu gascon negre, s'estiman a vegadas mes/mei/ escríver le pòrta que non pas la pòrta.
Notaratz que en gascon, mb > m com en catalan. Doncas, en gascon que disem cama e non pas camba com en lengadocian, paloma e non palomba eca. I nd >n, mès pas tostemp/totjorn/ com en catalan, per exemple en gascon disem arrespóner (cat. : respondre) , Lana (cat.: Landa), mès Gironda (cf. Girona), demandar (cat.: demanar), lhevats quauques parlars de transicion dab lo catalan qui s'an adoptat las fòrmas catalanas.
E se/si/ los qui parlan catalan a vegadas e's pelejan pr'amor n'i a qui s'estiman més/mei/ vore que non pas veure; que sàpian/sàpiin/ que nosautes/ nosaus/ nosatis / nosati/ gascons, tà díser veure / vore/, que podem díser/ díder/ díguer/ : véder/ véser/ véger/ veir.... E no'ns pelejam pas per aquò: tots gascons, vivant!!!! Vos parli sonque de gascon, pas d'occitan. Que cau comparar sonque çò qu'ei comparable. E voler comparar lo catalan dab l'occitan seré un pòc / un pauc/ com voler comparar un tau Fulano i Puig, hilh de Prats de Llobregat, dab la populacion de Barcelona.
E si los catalans s'an un llombrígol e un melic, nosautes gascons qu'avem un melic, un embonic o bonic, un monilh, un meguron, un ombrilh, un bendilh o pendilh, e que me'n oblidi, segur, entà/ende/per/ designar lo medish/medeish/madeish/ petit sovier/sovenir/ de la naishença/neishença . Ací qu'an un òrt, acerà que serà un casau. E aquí qu'an un can, acerà un gos. E ua estona e ua pausa. E un ostau, ua maison, mèison, maidon, mèidon: ua casa, qué! En gascon, mots que s'utilizan ací/aciu/acitau/, non ac son pas guaire aquí/aquiu /e enqüèra/ engüèra/ encòra/ enquera/ encara/ mens acerà. Lo/eth/le/ gascon qu'ei ua/uá/iva/ lenga / lengua/ lenco/ arrica/arricha/ de varietats dialectaus !!!
Vam! Doncas, ua version deu rondèu plan coneishut de las Lanas, cantada en gascon (de las Lanas, per segur) per l'amic Yan Cozian acompanhat per escolanas deu collègi de Biscarròssa. Lo títol que n'ei l'arromic e lo pinsan. La trobaratz suu son site web. Mercés ad eth per la ns'aver enviada.
I a moltes maneres de passar del Rosselló a l’Empordà. Sense cap de dubte, la que m’agrada més és anar-hi a peu, per una d’aquestes àntigues senderes de contrabandista que solquen l’Albera. M’encanta el massís perquè hi bufa encara un esperit de màgia que la follia humana no ha conseguit foragitar.
I podeu creure’m, ja que vaig poder verificar-ho dels meus propis peus, i molt més qu'una sola vegada, no hi ha dues Alberes. No hi ha l’Albera del nord i l’Albera del Sud. Hi ha l’Albera, i prou. I són tan alberencs els que hi viuen al nord com els del sud, i són tots catalans.
No vull dir que m'agradaria veure posada una frontera al nord de Salses. No m’agraden gens les fronteres, sobre tot les que la gent es posen al cap. Sóc com els ocells, jo. Si no, no seria aquí a escriure-vos en català. Mai no vaig estudiar aquest idioma. No m’he adonat com he apres el català. Basta no ficar-se cap frontera al cap, i prou. Ah no! Hi afegiré també l'amor a la llengua com a motor per progressar. Clar.
A més, o nogensmenys, no puc tampoc oblidar que la frontera de l’Albera va salvar vides. Tantes vides salvades i al mateix temps tantes gastades, de gent fugint del sud, d’altres del nord, que el feixisme hi era a les dues bandes. Potser serà per culpa d'això que no m’agraden gens les fronteres. En el fons del meu subconscient, m'he quedat amb l'idea, sense dubte deformada, que les fronteres són totes arbitràries, filles del feixisme, de l'imperialisme i del despotisme, d'una manera o d'una altra.
Conec una sendera que surt del poblet de La Roca d’Albera, al Rosselló. Va pujant fins al cim del Puig Neulós en passant per la Balma del Moro. Són al menys set hores de bona pujada, hores llargues d’esforços i de felicitat. Bé, per a mi, un poc més de 7 hores, ja que m’agrada conversar amb els follets i les fades de la muntanya. Em parlen en català rossellonès, fins i tot el Moro en la seva balma no sap cap altra llengua. I per gaudir de les paraules que surten de la muntanya, val la pena que prenguis temps. Jo solc passar-m'hi una nit. M’hi quedo encantat, la testa a l’estelada. El mòbil no capta res i puc sentir respirar la roca.
I de bon matí, amb un poc de sort, el Rei Neulós s’haurà oblidat de posar-se la seva corona de núvols, i podràs contemplar el País del qual l’Albera és el rosari de l’esquena, entre Perpinyà i Girona. Des dels munts de Cotlliure fins a l’antiga frontera amb França, el Rosselló sencer, Ceret i tot el Vallespir, i el Canigó, i de l’altre costat la plana empordanesa, la costa de Portbou fins a l’Estartit i més enllà. Tot el meu univers de somni i de realitat.
Toparàs amb un tancat enreixat que delimita el Paratge Natural de l’Albera. Ja hi ets, a l’Empordà!! ! Però les vaques que hi peixen són ben rosselloneses, han fet el camí des de Sant Martí d'Albera. De frontera, no en volen saber res, que són catalanes. I per passar a l’Empordà, basta fer com fan elles.
La Núria va dardejar-me fa ja quasi una setmana. Diu que ho ha fet per què s'enriqueix molt en llegint-me. Però no em puc creure que això pugui ser-ne la raó principal, perquè el gascó és un idioma tan estrany, que fins i tot als Occitans no gascons, se’ls escapa més de la meitat d’allò que hi poso. Crec que, a els també, els resulta molt més fàcil de comprendre’m quan escric en català que no pas en gascó.
De fet, la raó veritable d’aquest premi, crec saber-la : la Núria és Empordanesa. Doncs li dedico el meu textonet d’avui, amb l’esperança de que me’n perdonarà les faltes d'idioma.
Merci, Núria, m'has fet molt feliç, ja saps !!! Mentre estic escrivint aquestes línies, sona la musica de piano del teu blog, em relaxa, i m'agrada. Ens hi sentim bé a ca teva.
Avui, no vull distribuir cap premi. I ja que he evocat aquesta frontera, permeteu-me de citar sols quatre noms en comptes de blogs. 1- El poeta Antonio Machado, que va passar-la pel coll dels Belitres i per Cervera, i que va morir exhaurit a Cotlliure on hi reposa. 2- El filòsof alemany Walter Benjamin que va fer el mateix viatge dins l'altra direcció i que va morir exhaurit a Portbou on hi reposa. 3- En Pompeu Fabra que, en passar-la, va poder salvar-se la vida sense haver de quitar la terra catalana. Reposa a prop de Sant Miquel de Cuixà, al Conflent. 4- En Pau Casals que va fugir la dictatura espanyola i va quedar-se en terra catalana, a Prada de Conflent on va viure durant molts anys abans d'emigrar definitivament a Puerto Rico. 5- I tots els altres, coneguts o anònims, que van salvar-se la vida en passant aquesta frontera, i també tots els que van somniar de poder passar-la per salvar-se la vida i que no van aconseguir fer-ho. Que tots descansin en pau i que la Justícia no els oblidi.
Ah ! Fa alguns dies, vaig demanar que pugués apuntar-me al cercle dels blo-caires-gaires, perdó mestre, dels bloguistes del Pirineu. M’han fet contentíssim en obrir-m’hi les portes de bat a bat, a mi, el Tolosà d'origen parisenc i d’expressió gascona! Doncs per celebrar això, us he penjat un vídeo d'un fragment d'un concert que la Fundació Crèdit Andorrà va donar a la capital de les Valls a la primavera del 2005. L’he escollit perquè …m’agrada molt, vaja! ;)). I el dedico a nosaltres, els Pirinencs i a tots els Empordanesos, els veritables i els d'adopció, a tu i a mi.
Qu'avèvi començat de distribuir los mens prèmis per ua gojata de la gascofèra, non seratz pas guaire estonats s'acabi la mea distribucion per ua auta gojata de la gascosfèra !
E pas ua Gasconeta quau que sia! Lo men Parpalhon que s'envolè tà las tèrras balticas, en Lituània. Acerà, que i tribalha coma volontària dens un camp de refugiats tà contribuir a aleujar la misèria deu praube monde. E que s'a quitat la soa Gasconha dab l'Occitània au còr.
Que cambiè recentament de web blogaire, lo son ancian qu'èra acerà.
Parpalhon, tu qui t'ès pas desbrombat deu País, que sàpias que la Gasconha grana non t'a pas oblidada a tu tanpauc e qu'ei fièra de tu!
Mira quin e son fièrs los nòstes bohaires Qui deu País te hèn resonar los aires, Que i son cent aplegats tà la melodia ! Dab eths, tu que poderàs escotar, tot dia, Rondèus e’scotishas de la nòsta Gasconha, dilhèu que’t haràn oblidar qu’ès tan lonha!
La’scotisha qui segueish ara, gojata, Qu’ei la deus eslhèves deu Conservatòri de las Lanas. Esta musica de glòria en sòl minor, a jo, fòrça que m’agrada!
La Pòlca de Hont, non la tròbas pas bèra? La’ns hèn los Gojats de l’Ador, l’aimi hèra!
Audeish com ei beròja la lenga nòsta! Suu blòg te’n cau servir mes sovent, vivòsta ! Endavant ! N’ajas pas pòur ! Cap de vergonha ! Be ‘t perdonarà la Dauna de Gasconha , Se i deishes fautas! Escassas que’s haran E dab temps segur que desapareisheran!
E ja que't sentes plan occitana, aquiu qu'as "uNa cançon d'un autRe grop nòstRe" :D: Òc-ben, deus trobadors b'èm los eretèrs!
Nota Bene: Los trocets deu dia que son tirats deus CDs seguents: Rondèus e Escotishas, interpretat per 100 bohas, Cornemuses Landaises, Ed. Agorila Escotisha, interpretat per los eslhèves deu conservatòri de las Lanas, Cornemuses Landaises, Ed. Agorila Polka de Houn, interpretat peus Gouyats de l'Adou, Folk Music From Southwestern France, ARC music Colina Canta, de l'àlbum Saumon, Nadau, plan segur! Libertat, Egalitat, Fraternitat, de l'àlbum Solindre, Parpalhon, Quan lo boèr, de l'àlbum "Òrb" , Familha Artús Occitània, de l'àlbum Bramadís, la Talvera
Deus jorns davancèrs que’m demora l’ahida, plan mei qu'un sovier, un saunei ! Bahida, deu joenèr mon amna n’ei jamei sortida, e de sou s’arraja tostemp sa bastida !
De tant me brembar de las doças colinas, la galihòrça ‘sconuda, las dolinas, que’m gahan, insidiós, lo brumós galamor, la hami de musica, un flaire d’amor.
Pujarèi lo temps e semiarèi l’esperit, e de bèra doçor plearèi lo guarar. Ma musica, per tu, silenci se harà
e, dens las entralhas , enfin que sentiram deu còr de la nacion vielha l’arreclam qui batanarà hòrt d’un ritme esberit !
Explics. Lexic gascon: lengadocian / català
Demora : demòra / queda Ahida : fisança, desir, espèr/confiança, desig, esperança Sovier: sovenir / record Saunei: somi / somni Bahida : solide, cèrtas /certament Joenèr : joventut / joventut Jamèi : jamai / mai Sou : solèlh / sol Arrajar : ensolelhar, dardalhar, calfar (al solèlh) /assolellar, calfar (al sol) Tostemp : totjorn / sempre La bastida de l’amna ( lo còs) : la bastida de l’arma ( lo còs) / la "bastida" (masia) de l’ànima (el cos)
doç : doç / dolç brembar : membrar / membrar galihòrça : barranc / barranc esconut : escondut / esconut gahar : agafar / agafar brumós : brumós, vague /bromós, vague, melangiós galamor : estat de malaise fisic coma moral, necessitat de se plànher, mena de nostalgia, desir / malestar físic com moral, necessitat de queixar-se, mena de nostàlgia, desig hami : fam / gana, ganes
Semiarèi : semenarài / sembraré Bèra doçor : bèla doçor / bella dolçor Plearèi : emplirài, emplenarài / ompliré Lo guarar : 1- l'observacion, 2- l'observança, lo compliment de çò qu’es estat convengut/ 1-l'observació, 2- l'observança, el compliment d'allò que ha estat convingut L’arreclam : lo resson / el ressó
Senyores i senyors, us està escrivint un nou Ebrenc de la diàspora.
Els transvasaments? Ni aquí, ni allà. Ni el Ter ni l'Ebre!
O bé l'altra pregunta serà si voleu un estat propi sense Barcelona a dintre, o si us estimeu més heretar un desert, amb una magnífica central nuclear al mig que us vomita la seva merda pel bé dels vostres fills i dels fills dels vostres fills.
Senyores i senyors, m'he agafat la nacionalitat ebrenca. Per solidaritat.
Mossu’ u deputat, que’vs hèi ua letra tà’vs raperar, a vos, se hasosse hrèita, lo pòble sobiran, aciu, qu’èm nosautes! Los monarcas, que’us deisham a d’autes! E nosautes que volem a tota fòrça La carta de las lengas ratificada. Volem l’estatut per las lengas de França, Las volem audir dedens coma dehòra! Segur que Tsarkò dens sa tomba fenirà, non cau pas enterrar las lengas tròp d’òra!
Doncas un per lo Pasha, per la qualitat de son blòg escrit en occitan lemosin, ben segur, mas tanben per lo far trabalhar un pauc (es pas tot de recebre un prèmi, cal lo distribuir aprèp). E manca d'entraïnament per la distribucion, lo Pasha.
Un autre per la Mela, per çò que cal aver pas paur de res per mostrar de tongas coma las sieunas, e de mai, per çò que se n'anèt a Ikea per se crompar un armari del miralh per i fotre los dos mila uèit cent trenta cinc prèmis que ela s'a dejà ganhats e per çò qu' aqueste manca a sa coleccion. (Los que vòlon signar la peticion qu'ai pas encara capitat de botar on line per demandar que la polida fòto 3-D plan poetica de son blòg retròbe sa plaça d'abans, pòdon me contactar).
Un autre per la Carme "encartronada" de Tolosa, per çò que, de Carmes, encartonadas o pas, n'i a pas tantas a Tolosa, encara que n'i avèm una plaça, des "Carmes". E figuratz-vos que fa pas longtemps que i desbarquèt, a la nòstra ciutat mondina, arribada tota fresqueta de sa Catalonha natala, e a dejà apres a parlar la lenga de Tolosa, çò que ieu, al cap de 20 annadas, soi totjorn pas encara fotut de far.
Lo darrièr...lo distribuirai mai tard, se volètz plan (o pas).
Un prèmi m'ei arribat de Sabadell dab perfum de menta fresca !!! Que'm hè fòrça plaser pr'amor que m'ei estat autrejat per la mes "guapa" de totas las Maria-Mercè que jo conesqui. A mes, lo son blòg qu'ei de qualitat, plan beròi, e au cap d'a penas quauquas setmanas d'existéncia, que s'a dejà guanhat un prèmi ben merescut. N'ei pas per escàs, açò. MERCÉS A TU, M.-M. !!!
Aqueth prèmi, que'u balhi prumèr a la Montse, pr'amor que m'agrada "moltíssim" lo son blòg Talh d'Aran. La Montse i penja fòtos de las fòrça polidas acompanhadas de textonets en aranés, un delici vertadèr!!! Ah, e que no'm viengan díser que los catalans non saben cap aute idioma que l'espanhòu e lo catalan, non ei cap vertat, aquerò. La Montse, qui ei catalana, que sap manejar l'aranés dab gòi e lo resultat qu'ei plan beròi. A jo, lo son blòg que m'agrada hèra!!! Doncas, tà la Montse, que la dediqui ua petita suspresa, un coplet en gascon bearnés, tot especiauments tàd era, entà raperar qu' eths Pirenèus non son pas nada frontièra tà nosatis de Gasconha e que nosatis tanben podem estimar eth Canigó!
E duas cançonetas deth nòste grop nacionau, Nadau, en gascon sud-orientau. Soi segur que l'agradarà a la Montse, ja qu'ara b'ei tan gascona com catalana!
La que segueish, non podèvi desbrembà'm de la penjar, ben segur!
E boha, boha, que boharàs! De la musica de las Lanas! Enqüèra de la musica ben de noste! De pòlcas ben gasconas! Aquiu interpretat per Big Boha Band, lo troçet que's titola Polka generation:
E n'i a pas cap de musica gascona sens ua bona seguida de congòs, vertat? La que segueish qu'ei interpretada peu grop Pass'Aires e que's titola congos, tot simplament.
E aquera, tanben titolada Congos, qu'ei interpretada per lo Conservatòri de las Lanas:
Ah, totun! E un rondèu? Pòts imaginar la vita sens un rondèu gascon, tu? Impossible!!! Aquiu qu'avetz ua seguida de rondèus interpretada peu duet Cozian-Oberlé.
Montse, es tues fòtos son ben polides, era tua lengua ben bèra e eth tòn blòg un present preciós tà toti nosati!!! Esperi que lo contunharàs per fòrça ans!!!! Non pares, era lengua qu'a besonh de tu, e nosati tanben que t'auem de besonh, sabes??? GRÀCIES A TU!!!
Gràcies a superbronski per es quate videonetes de Bramatopin.
Los trocets instrumentaus ací-dessús que son tirats de l'excellent disc "Cornemuses landaises" editat peu non mens excellent bohaire lanusquet Yan Cozian en çò d'Agorila.
D'ara endavant, açò non serà ni un blòg ni un blòc mès un eishpuèch. Perqué un eishpuèch? Pr'amor que n'avoi la revelacion durant ua nueit passada. N'oblidetz pas que parli la lenga de la Senta Verge de Lorda, aquò que't procura quauques avantatges (o inconvenients, tot depen deu punt de vista) sus la rèsta deus mortaus.
Èra per ua nueit fresqueta de prima. Hasèva ja quauques òras qu'eram au lheit. Tot sobte, qu'estoi desvelhat per ua votz de dauna qui cridè:
"Eishpuejaire! Eishpuejaire!"
Que'm soi tornat deu costat de la mea esposa tà la díser que n'èra pas lo moment de delirar, en plea nueit, totun, enfin qué, un pòc de pietat, mèrda. Mès non, dromiva ben tranquillament, la praubeta. Alavetz que'm soi dit: Joanòt, que i a quauquarren que non va pas tròp plan. Puish que'm hiquèi a sajar de trobar lo som. Totun, n'èri pas briga adaise! Per mes que cambiavi e arrecambiavi de posicion, virant d'un estrem a l'aute, n'arribavi cap a m'adromir. Qu'èri a punt de m'i escàder quan, tot sobte, la votz e's tornè hèr:
"Eishpuejaire! Eishpuejaire! "
"Hilhdeputa, ce'm pensèi, non poderam dromir aciu, pro qu'ei pro, tròp qu'ei tròp." Que'm getèi en dehòra deu lheit, plan decidit de hèr carar aquera dauna, quina que sia.
L'encontrèi dens lo salon, tota vestida d'ua rauba longa de colors blua clara e blanca. Que's tienèva ben quilhada, fièra e autiva, sus l'aquarium de las zebretas (Daniorerio, notaratz qu'aqueth ex-blòg, ara eishpuèch, qu'a la pretension d'estar educatiu tà las massas popularas). Que hasoi: - Qui ètz vos, tà'vs pregar, per on ètz entrada e qué i fotetz, sus l'aquarium de las zebretas?
- Qu'entri per on volhi, ç'arresponó la dauna, e que'm soi pausada sus eth aquarium per'mor qu'ei eth lòc mes caud de tota era maisoada, be la se pela, a vòste! Que sòi er' immaculada concepcion, e't sona?
"Diubibant! Miladius! Qu'èi tròp hòrta, aquera!!! ce m'exclamèi a votz ben hauta, tot estabornit. Puish, cop sèc, que m'imaginèi lo piéger: e's desvelhèsse la Peirotona, serí plan empataligat, tè!!!
- Malurosa!!!, ça la disoi, ara a shualinas, e'm voletz doncas crear miscaps dab la dauna d'aquera maison? Qu'ei judiva, era.
- Me'n foti, ç'arresponó la dauna, jo tanben que sòi judiva.
"Malaja, doble malajas, ce´m pensèi en tremolant d'orror, duas judivas a casa, quin malastre!!! La peleja qu'ei assegurada, quin malur, ayayay!!!" Aquerò qu'èra tròp ...
La dauna, en véder en quin estat e m'avèva hicat, que prengó ua votz tranquillizanta: "Non te'n hascas pas, non sòi vienguda tà fóter eth bordèl ena casa tua. Era Peirotona qu'ei a drómer, non se desvelharà abans eras aubetas. "
- Alavetz, qué'm vau l'onor de la vòsta visita, se poish vos demandar? - Segur. Ja saps que i a un conflicte enter eths catalans de la catosfèra tà saber coma escríver blòg, vertat? -Òc-ben, òc, mès n'i soi pas per arren, jo. - Nani, nani, plan segur, mès tu que parlas a l'encòp eth gascon e eth catalan, e doncas, que t'avem causit tà difusir eth messatge virginau, enqüèra que sias un fotut paganàs! - Ah bon? E de qué donc voletz hèr precisament dab lo catalan? Lo desbloguejar o desbloquejà'u ? - Eths dus, mic, blòg coma blòc, no'us cau cap mes utilizar, que hè fòrça lèd e non ns'agrada bric a nosatis. - Ah? E quin nos cau díser, alavetz?
Tot sobte, la cara de la dauna que s'illuminè e era que disó: "En vertat, en vertat, que cau que vs'ac disi: ni blòc, ni blòg non vos cau cap mes emplegar, Eth mot corrècte sonque serà, que serà..."
La dauna que marquè ua pausa, que semblè trantalhar. Alavetz, que sortí un paper deu son descoletat, i après s'aver metudas las clucas suu nas, que lejó:
- "Eth mot ganhant qu'ei EISHPUÈCH en gascon, sia EIXPUIG en catalan".
(Aplaudiments)
Alavetz, au davant men, darrèr la dauna, que vedoi, bocabadat, la paret deu men salon se soslhevar coma s'estosse un ridèu de teatre. E que'm deishó descobrir ua scèna on s'i mostrèn dus tipes alats, l'un que tienèva ua mandolina, l'aute ua guitarra. E, davant lo vòste servidor incredule, que's hiquèn a cantar "on the banks of the Ohio" en tocant cadun lo son instrument. Jo qu'èri un pòc decebut, qu'esperavi meslèu un concèrt de Nadau, mès, qué voletz, la dauna semblava encantada...E atau qu'èra.
PS A penas publicat aqueth messatge, qu'èi recebut un mèl de Montauban me disent que "en occitan, valià mai escriure eishpuèg o eispuèg, que non pas eishpuèch". E un aute de la Ciutat de Mallorca me disent que "açò era un eixpuitx i no un eixpuig". La vita contunha, qué.
Grqciqs qus consèlhs de la mqgnificq Melq, que'm soi crompqt un clqvièr espqnhòu q Gironq, qtqu au'ei mes qisit d'escríver l'occitqn !!!!!!!!
MERCÉS MELQ !!!!! AUE T´QIMI !!!!
Bon, que ñ'i cqu qcostumar qu men clqvièr nqu, aue's her`q p`qc a p`oauet....
Mirqd aue bien funcionq ñi teclqdito!!! ¡¡¡¡Un ñqgnífico teclqdo español de 105 teclqs (del ñodelo más básico, en realidqd) aue me permite escribir las ó, ò, í, ú con ñás facilidad!!!!! Clqro, necesito reeducarñe un poco, que lqs posiciones de qlgunqs teclqs no son lqs ñisñqs...Ñenos ñal, que todo se qrreglqr´q con el tiempo...¿Cóño, perdón, cómo he podido vivir hqstq qhorq sin mi teclqdo nuevo? ¡¡¡Estoy FELIZ!!!!
La question qui tua: E quin se hè qu'escrives en occitan, tu? D'on ès? Ben non, non soi pas occitan, jo, ni gascon, ni catalan. Que soi PARISENC. Ah mès atencion! Pas un parisenc per escàs, aquerò plan que non!!! Un parisenc vertadèr de vertat. Enfin, qu'ei a díser qu'èri parisenc, parisenc d'origina, qué. Ma pair qu'èra d'ua vielha familha orleanesa e ma mair de París medish. En Occitània, non soi pas sonque un tribalhador immigrat. Totun, qu'èi passat mes de vint annadas a Tolosa, aquò que comença de comptar. E s'escrivi en gascon e pas en lengadocian, n'ei pas la mea fauta. Tè, que'm ves vau racontar quin se hè que parli gascon, compreneratz miélher après. E, non sèi cap s'avetz arremarcat mès que'm senti l'amna drin rimalhaira per aqueras passadas. Adonc, la mea istoèra, que la ves balharèi en vèrs. N'aurèi pas lo prèmi Nobel tad aquò, segur, totun que'm serèi plan divertit. Aquò b'ei çò qui compta, non? Donc, endavant!
Lo hat de la Dauna
Que seguivi de maitin a sorelh lhevant, enter parets peirosas d’es.hlors ornadas on dromivan heuguèras d’argent orladas, la senda rabenta qui pujava ‘ndavant.
Quin caminòt mes polit qui serpejava en seguint corbas esberidas deth torrent! Ath miei d’un lheit d’arròcas rotlant e corrent, De cap aras pradas, eth pas que’s hodejava.
Ath hons dera gòrça, eth gave cantava en lenga gascona son arsec arraujós, quan tot sobte e gessí un aire gaujós d’ua beroja dauna qui m’encantava.
“Ei, vos, la-baish, sharmanta bugadèra, qui tant de d’òra, dab votz de cristau, cantatz, e’m podetz explicar quins son aqueris hats Se per aquò n’ei pas vos demandar hèra ? »
“Que canti, ç’arrespón, entà aunorejar çò deth mes preciós : era lenga gascona! Ara que m’avetz audida, que m’estona que gausatz enqüèr’un còp francimandejar!”
Ara que sabetz perqué aqueris versis e son ena lenga deths monts e deras vaths: Qu’ei ua hadeta qui’us s’an tots adobats tath praube Jan deu Peiroton, hilh de París.
Us lliuro aquí uns quants refranys empordanesos, més o menys coneguts, alguns dels quals, d'antiga tradició perotonenca, daten al menys del cap de setmana passat...
A Pals, tot fals, A Begur, tot segur.
Bé, el refrany hi era només per les rimes. Clar que Pals és un dels pobles més bonics de Catalunya. Però les meves fotos d'avui són de Begur.
El tercer de maig a sa Cala sa Tuna, Sols una rossa vinguda de Tolosa Per una estoneta banyar-s'hi gosa: Son pare no la segueix per fortuna.
