En diferents moments de la festa se celebren els tradicionals concursos d’escopir pinyols de cirera, que premien al que aconsegueix fer-los arribar més lluny.
Enguany, per culpa de les pluges primaverenques tardanes, el terreny del pinyòdrom era totalment enaiguat, no era del tot practicable per al nostre noble joc.
Els organitzadors van decidir de resplegar-se a un racó sec, a prop del terreny oficial. Doncs, enguany, el terreny de jocs no va poder ésser de terra batuda com de costum, sinó de moqueta vermella, de les que Tsarkó desplega per acollir els dictadors sanguinaris.
La primera competidora, de la categoria “promesa de l’escopir-pinyols català”, va tenir un èxit ben merescut.
La mateixa, algunes cireres després, amb mocador al cap i espardenyes als peus (i no l’invers).
Quin galer més galant !
Visca Sent Ibaaaaars, perla de l'Arièja/ l'Arieja!!!!
Sent-Ibaaaaaaaars !!!! Arièèèèèèja!!!!
Viiiiiisca Occitààània !!!!
Gora Hiriburu! Gora Lapurdi!!!! Goraaaa Euskal-Herriiiiiiiiia !!!!
(a parte gascon : Que’s ditz sonque l’idioma qu’aparta los bascos de los gascons e viceversa, totun que’m sembla extra-terrèstra, aquesta. N’èi pas jamei vist ua gasconeta tant extranha, personaument. :D)
Us presento l'excel.lentíssim Sr Torrent, alcade de Ceret
Pffff, us caldrà tornar a entrenar-vos, Sr alcade.
Visca Piààààà!!!!! visca el Rossellóóóó!!!!
alééééééé Sent Ibaaaaaars!
Blanhac!!! Blanhac!!! Blanhac!!! Blanhac!!!! (arribat 2n en 2005 i en 2006, 1er l'any passat...)
TOLOSA!!! TOLOSA!!!! TOLOSA!!!! TOLOSA!!!! (arribat 1er en 2005 i en 2006, 2n l'any passat, quin suspens...)
TOLOSA TRIOMFA!!!!!
Budiu! No m’ho puc creure! Ha regalat el cirerer a la Marie del salon de thé La Praline (casa belga molt recomanable; a més la Marie, que és flamenca, us hi atendrà en català) i està distribuint les cireres pels carrers en posant-se més “tocamaneta” que un diputat!
15 comentaris:
ceret! ei era mia ciutat preferida de catalonha nord. me shauten es fotos qu'as ta aciu. :)
e òc, eth men bloc ei aranes. hehe.
ei! quina competició mes xula, escupir el pinyol de la cirera....mmmmm, amb lo bones que estan...dons ha de costar lo seu eh! a qui se li va acudir un concurs tant original?
Una descripció molt bonica amb fotos! Hi ha tantes competiciós i esdeveniments boniques que passen a Catalunya!
Adiu,
un brave jòc que nos am aquí ! T ! Comprene mai perqué quauques amics esperan mos clafotis...
Quina competició tan summament curiosa.
Estic absolutament "encabronat", això
s'avisa...Una festa com aquesta ,
hauria d'estar en totes les guies
turístiques dels Països Occitans i
publicitar-ho de forma adient.
Al cap i a la fi, jo en sóc un garant
de la frontera Catalana-Occitana.
Jo ja tinc pagat un nínxol en el cementiri de Castellolí a la comarca de l'Anoia on ja les restes d'un Castell de "Marca".Per tant des de la nostra frontera amb "els serraïns", reivindico que la "Guerra dels Pinyols,s'innstitucionalitzi i es faci FESTA NACIONAL !!!
Aubrey, també demanaria que és parles
de L'ALTA CATALUNYA , així no fem ni proposem cap frontera !!!
Òndia! Quina competició més divertida. N'havia sentit a parlar una vegada fa molt, però ja no la recordava. M'hauria agradat veure-la, tot i que aquest any amb aquesta pluja... a veure si l'any que ve m'animo i vinc.
Joan! No tenim pluja, el temps és tan càlid i assolellat com el darrer any!!! Això és l'aniversari de Crowne Pizza!!! T'enyoro, mai no he conegut un amic tan fantàstic! Mai no he tingut tanta diversió en la meva vida com quan he fotografiat amb tres amics estrangers. Quina memòria tan bonica!!! Espero a llegir-te com d'abans amb el correu electrònic:) Ets un home amistós i agradable.
era vertat ei que as de besonh actualizar eth blog! :) me shauten plen es fotos qu'as aciu mes ei temps ta un nau post!
d'acord? :)
JP: ah non! las ceresas deu clafoti (es un clafoti, finalament? ), las i cal ficar desossadas, quand meme!!!
Carles, as rebut el meu mail? Vindré als principis de juliol, a veure si ens pots escollir un restaurant no molt lluny de casa teva. De totes maneres, allò que compta és de passar una bona estona, de bon humor, tots junts! La qualitat del restaurant no és el punt essencial, no pateixis.
Nuria, si hi vas, m'avises abans, eh? Et prometo que si participes a la competició, ho faré jo també (m'imagino l'atac de riure!)
Bodiu, l'Aubrey! Que t'as un hitge deu diable, tu, hilhdepica! Nos deishas un messatjon solet cada mes !! :D Notaràs qu'aumens, en lo men blòg, pòts guardar tots los mens messatges e totas las fòtos de l'archiu, mentre que en lo ton, arren d'arren, que t'ac as tot tirat !
Bon, d'acòrd, deman sajarèi de blogejar un shinhalon :)).
(Aquesti joeni, quand meme! :D)
Buffff, Joan, porto uns quinze dies atipant-me de cireres cada vespre, o sigui tres fantàstics quilets de més que han anat tots a parar al meu genial estómac i panxa que cada vegada més té forma de pneumàtic!!!!!
Ja anirem al gimnàs, quan poguem tornar-hi!
Petonets! Sense pinyol!
Zel: M'estàs obrint l'apetís amb les teves descripcions michelinenques. Això em fa pensar la meva regretada mare que, mentre intentava comprar llegumbres al mercat cobert de Laredo, es feia palpar, ben involontàriament, per totes les venedores que acabaven dient que ella s'havia posada "más guapa que por el año pasado" , lo que la enfuriava, clar.
Bé, per tornar al efecte cirerer: són riques en ions minerals i excel.lents per la salut. Si has pres els quilets que dius, seràn d'aigua només. I de totes maneres, no pateixis, tothom acaba al mateix punt.
Que sigui el més tard possible. Petonets, i si els teus són amb pinyols, sabré adaptar-me. .
Puc esperar una resposta, ja he esperat per a tan molt de temps.
Cireres bones a La Salzedella!!!(festa de la cirera just demà, dissabte, encara que, enguany les pedregades i la pluja les han malmeses.....
Publica un comentari a l'entrada