De la part de Yuji, coma tostemp, ua videoneta de l'infòc, presentada en la lengua de la garia (garia, aquò que'ns cambia de la haria) per en Farri e sostitolada en catalan. E que'ns presenta ua librèra catalana sharmanteta que'ns parla en lengadocian. Lo bonur totau, que!
A perpaus de l'exposicion d'art romanic en Barcelona (adara passada), que'us calerà raperar que Tolosa e's ditz plan TOLOSA en occitan, tant en lo de la haria com en los de la farina, tant en gascon com en lengadocian com en catalan. Qu'ei inadmissible qu'en ua exposicion barcelonina, la ciutat on vivi e sia anomenada Toulouse en francés e non pas Tolosa. N'escrivi pas aquò tàd en Farri qui ditz ben plan Tolosa, plan segur, mès pr'amor los organizadors de l'exposicion qu'escrivón Toulouse e non pas Tolosa.
E tà que lo bonur e sia complet, que'vs pengi ua cançon valenciana, dab sabor a rebetiko, de l'excellent grop Al Tall:
Ni farine, ni harina, ni farinha, ni farina, qu'ei haria en la lengua nòsta!
Hilhs de Gasconha, pro de vergonha!
La Banèra, ja l'avem! Era lengua, la volem!
7 comentaris:
Una observació d'un altallòfil:
Es cert que Santa Goretti sòna a rembetika, però està construida, segons paraules del propi Vicent Torrent, sobre una rumba algeriana...La rumba, eixe ritmet contagiós que aplega a tantíssims llocs!!!!!. Per cert, sembla ser que la història de la tal santa goretti és ben curiosa.....Vinga, a per eixe gascó unificat!!!!.
És verament vergonyós això de l'exposició romànica que empra el nom de Toulousse per comptes de la grafia històrica i normativa de Tolosa. Un nou exemple de la ignorància de l'estament cultural barceloní. I van...
Lo trist són les justificacions que s'han deixat anar. S'ha dit que dir-ne "Toulousse" havia estat una exigència dels co-organitzadors. I després es va dir que no, que simplement havien dit "Toulousse" perquè és el "nom" que més es coneix a nivell internacional.
Per més informació, aquesta nota de la Plataforma per la Llengua. Hi diu:
Davant les queixes dels visitants de l'exposició, el MNAC ha argumentat, textualment, que l'ús d'aquesta tercera llengua enmig del text en català es feia "tenint en compte, per una banda, la tradició historiogràfica dins el món de la història de l'art, que per al tema de l'exposició s'ha desenvolupat en una part molt significativa per historiadors de l'art francesos (i anglòfils que han utilitzat també el terme en francès), i de l'altra, per la importància de les institucions franceses en la composició del comitè científic i en l'assoliment dels préstecs de les peces de l'exposició." Així, el MNAC empra una o altra llengua en els topònims en funció no pas del públic o la llengua en què està escrit el text, ni de la forma correcta en aquesta llengua, sinó segons l'amistat dels qui han cedit les obres i la llengua que parlen. Res més allunyat del rigor que s'escau en una exposició al MNAC.
Obliden els senyors del MNAC que les tradicions historiogràfiques es fan (i es desfan). I que en defensar la grafia "o" pel so "u" (i no "ou"), simplement se segueix un criteri científic basat en l'evolució més lògica de l'ortografia llatina i en el patrimoni llegat per les tries ortogràfiques dels nostres savis antics i moderns (Alibèrt).
Llegint la nota de la Plataforma per la Llengua me n'adonc que el comentari dels "responsables" del MNAC diu "anglòfils". Suposo que voldrien dir "anglòfons", per referir-se als experts britànics i nord-americans. Si no sabem escatir la diferència entre anglofília i anglofonia podem entendre com és que a Barcelona hi ha tanta francofília i alhora s'hi parla el francès tan malament.
Daniel: s'apren de tot en aqueth blòg! :D
Dídac: Òc-ben! As ben arrason! Urosament, non auram de parlar francés en Barcelona, ara que er aranés i ei oficiau ;D
eth yuji ei un des mens amics mielhors. parlem casi cada jorn ath messenger. :)
me shauten plen es videus qu'a ara sua pagina de youtube. e coneishi ben aguest libreria damb es libres en occitan.
è 100+ libres en occitan. que parli tres fomes. m'agrade eth videu, joan. m'agrade forsa.
és sabut que Santa Goretti és la patrona dels qui no tenen -o no troben manera de tenir-ne- sexe. Es veu que va preferir el martiri a perdre la virginitat....Historietes del santoral,que se sol dir. cada cop em sorpèn més les coses que compartim els catalano-valenciano-baleàric- alguero-rossellonesos amb els gasco-provenço-lengadocians, jejejeje.....SALUT!!!!
Hola,
Em sap greu que no escric gaire, Joan, és que he tingut exàmens i també cal dir que la inspiració ve i se'n va. Jo vaig ser a l'exposició del romànic, que va ser un gran esdeveniment malgrat els defectes que tenia. Em vaig comprar el catàleg i tot! També em vaig fixar de seguida amb això de Toulouse/Tolosa. Val a dir que la societat civil catalana ignora totalment occitània per entotsolament i ignorància, no pas per malícia. Ens cal ensenyar-los una mica.
Publica un comentari a l'entrada