Per Sent Joan, jo qu’èri justament a Perpinhan. Que i avèva la trobada deus gigants. Coma a la costumada, i podoi véder lo rei En Jacme de Malhòrca acompanhat per sa hemna Na Esclarmonda de Foish, de Perpinhan, e tots los d'Elna: Guifred lo Pilós, lo Comte En Miron e tota la familha, e los bessons d'Argelèrs de la Marenda Sant Còsme e Sant Damian o dilhèu Sant Damian e Sant Còsme, e los nau-vienguts de Tuir. La barriqueta de Byrrh i èra, plan segur.
Que i avèva tanben los dus "Chinés" (que'm semblan meslèu Japonés, mès rai) de Lheida! A Lheida, los gigants que i son plan orientaus deu tipe extrème, enqüèra que i parlen lo catalan occidentau. Atau qu’ei.
Urosament qu'a "Perpinyà la Catalana" los Lheidatans i trobèn un Gascon tà poder charrar en catalan e’us préner la fòto-sovier, que s’avèvan desbrombat la camera :D.
Ja qu’ei la Sent Joan, sautem lo huec dab los joens de que quiò !!!!
Sauta lo huec
Quin plaser de barrar los cinc cantons
De véder arribar l’Emili dab lo vimi,
La mei beròja vesia dab lo vin
Lo hòu hòrt esvagat tà har lo hòu
Sauta sauta…lo huec
Sauta sauta…lo huec de la Sent Joan
un còp, dus còps tres còps tau cèu,
Sauta sauta…lo huec com un gran pèc
Un, dus, tres, quate...
Tots los vesins son amassats aquiu
A la carrèra au miei deu crotzament
Los òmis dab lo bòis e lo briquet
Las hemnas dab l'òli entaus cruspeths
Abans de començar un pion de vin
Entà poder fretà’s a la calor,
Los peus cramats, galopa com un gran pèc
E tà la Carme, un Sant Joan mitat provençau, mitat valencian, dab lo Jan-Maria Carlotti e Al Tall. Occitano-catalan, qué! 
9 comentaris:
Bona revetlla i que s'acomplesquen tots els teus desitjos.
Con ixe mapa se les ha corrito una miqueta la romana, ¿que no?
La platja de la Malva-rosa de València té una tradició bonica. Al Sant Joan a Finlàndia pertany moltes tradicions. No només la foguera.
Les noies joves solien recollir 7 flors diferents d'un prat, creuar 7 tancats, i posar les flors sota el coixí. Després de collir les flors no es deixava dir una paraula. Quan se n'anaven per dormir, tindrien un somni de l'home amb qui es casaran.
Una altra versió: estar davant d'un mirall i posar candeles en els dos costats. També se suposava que veia la cara del seu marit futur en el mirall.
eeeeeeeeeeeeh, granmercè!!! qu'es una cançon plan polida!
merike, a catalunya també tenim força tradicions de coses d'aquestes per saber qui serà el futur marit, la nit de sant joan. llàstima que no les conec gaire i no te les puc explicar. també en alguns llacs hi apareixen les dones d'aigua, que són un tipus de fada (o de bruixa, perquè no són ni bones ni dolentes), i alguns pastors es converteixen en llops!
A nuet de San Chuan ye prou espezial. Tiens razón parix que seigan chaponeses os chigans ixos. A l'Alto Aragón tamién se fan buena cosa de costumbres y tradicions ta celebrar ixa nuet. Una que me biene agora t'o tozuelo ye emplenar bel rezipién con augua d'ixa nuet y aplicar-se-la a l'atro'l día y con ixa augua tendrás o caráuter bien escoscato.
Carme! Que meravelloses són totes les tradicions i les supersticions! Feia aquesta cosa amb flors quan tenia aproximadament 15 anys:-) No em recordo si tenia somnis!!!
Novesflors: Gràcies! Igualment! :))
Felquera: Èra l'Occitania d'en Miquel Ventura i Balanyà, hilh de Reus, lingüista de carrèra , catalanista e occitanista deu sègle passat, co-fundador de l'ara defunta Escola Occitana de Reus .
Carme: aprofieita plan deus tons darrèrs dias a Tolosa e non demores: torna lèu! Ja saps quin hèr tà contactà'm.
onset: E l'aiga, d'on vien ? D'un riu? Dab aquera sequèra cronica, valeré mes préner vin negre tà'u s'aplicar direitament a l'estomac, dic jo :))
O de l'augua, ixo rai! igual se tiene. Mesmo yo he visto fer-lo con augua d'a cheta d'as casas. O importán ye que seiga augua replegata en ixa nuet y que se dexe a l'"aire". Ye un problema con o d'a sequera, o que cal fer ye no pillar augua a l'atro'l día de maitins :)
onset: aquò rai, oblidarèi lo vin, alavetz. E promés, non harèi pilhar l'aiga! Servirà taus geranis :!
Publica un comentari a l'entrada