dilluns, 3 de setembre del 2007

L'auta lenga pròpia de Catalonha

La prumèra lenga pròpia de Catalonha qu'ei... lo catalan, ben segur. E la dusau, la coneishetz? Quan e arribèn a la peninsula iberica, a la fin de l'edat miejancèra, los "kale" (gitanos), com tots los romà, que parlavan lo romaní, ua lenga qui s'aparenta hòrt au singalés (parlat au Sri-Lanka) e au sanscrit. Chic a chic, la sintaxi romaní de la lenga deus gitanos de Catalonha qu'estó remplaçada per la deu catalan tà formar ua lenga navèra coneguda com katalanò-kalò o calò catalan. Qu'ei l'auta lenga pròpia de Catalonha. Malaüradament, la lenga que's moreish lentament davant l'indiférencia escandalosa, mès ailàs pas guaire inabituau, de las autoritats, que sian estataus o regionaus. En França tanben, que trobam comunitats de gitanos catalans: a la Catalonha deu Nord mès tanben en Lengadòc e en Provença. Que son descendents de gitanos qui huéjon d'Espanha a la fin deu sègle 18, acaçats per las persecucions e los malastres. Uei lo dia, que contunhan de parlar catalan, mès pus guaire la lenga kalò.

Uei lo dia, au cap de 5 sègles de preséncia deus gitanos en Catalonha, la lenga kalò qu'ei amenaçada d'extincion completa. Totun, la presa de consciéncia d'apartiéner a ua nacion romaní que miè un letrat gitano d'Andalosia, en Juan de Dios Ramírez-Heredia, tà hargar ua lenga sintetica aperada romanò-kalò. Aquera lenga, basada suu romaní comun, qu'a incorporat d'elements especifics deus parlars kalò ibérics. Qu'ei destinada a tots los kale qui's vòlen recuperar la cultura pròpia.

Aquí, que podetz escotar ua cançon interpretada en calò per en Pere Pubill (Peret, lo rombero plan conegut) titolada Xaví (la video non data pas de gèr!):



Ara, si voletz vos hèr un karaoké (mès no'm demandetz pas de vos dar la version occitana):

Xaví - letra e musica de Pere Pubill Calaf (Peret)

Xaví, manguis at camelo
Xaví, manguis at duquelo
Xaví, manguis at camelo
Xaví at camelo mistó

Tuquis batus
manguis batus
gallibelan da nusotri
manguis i mutsubat
am camelo romandiña
Ua, nà, najà
Ua, nà, najà

Xaví villén amán
Amán villén xaví
Ca manguis at duquelo
Xaví villén amán
et duquelo mistó
aman villén xaví
Sinelas bon venir
Xaví villén amán
i at camelo par man

De todis las calis
que pingarelu, man
Tuquis sinelas xaví
La que camelo par man

Xaví villén amán
Amán villén xaví
Ca manguis at camelo
Xaví villén amán
at camelo mistó
aman villén xaví
romandiñarme camelo
xaví villén amàn
Sinelas bon venir
aman villén xaví

De todis las calis
que pingarelu, man
Tuquis sinelas Xaví
La que camelo par man

Xaví villén amán
Amán villén Xaví








Literatura tà vos n'assabentar mes:

REVISTAS

I Tchatchipen: lil ada trin tchona rodipen romani = I Tchatchipen: revista trimestral d'investigació gitana. - Barcelona: Institut Romanò de Serveis Socials i Culturals, [1993]- . – Trimestral. - ISSN: 1133-6424


Nevipens romani = noticias gitanas: publicación quincenal en defensa de lo derechos humanos, contra el racismo y la discriminación / dir. Javier Pérez Senz. - Barcelona: Unión Romaní, [1986]- .


La Població gitana de Catalunya: informe final de l'estudi de la Generalitat de Catalunya. – A: “Tchatchipen”, 53 (gener-març 2006), p. 4-14. - Barcelona: Instituto Romanò de Servicios Sociales y Culturales, 2006.


El Primer diccionario kalò publicado en España (Trujillo, 1844): un anàlisis de sus fuentes / Ignasi-Xavier Adiego. - A: “Tchatchipen”, 54 (abril-junio 2006), p. 23-36. - Barcelona: Instituto Romanò de Servicios Sociales y Culturales, 2006.


La "Vitualidad" gitana. Identidad gitana en la red / Mayte Heredia. - A: “Tchatchipen”, 54 (abr.-jun. 2006), p. 37-46. - Barcelona: Instituto Romanò de Servicios Sociales y Culturales, 2006.


El Futur del romanò: cap a una política de pluralisme lingüístic / Yaron Matras. – A: “Tchatchipen”, 51 (jul.-set. 2005), p. 37-54. - Barcelona: Instituto Romanò de Servicios Sociales y Culturales, 2005.


Centro de Investigación y Acción contra todas las formas de Racismo. Los Romà: el resultado de una "naturalización" forzada y la presión del vocabulario políticamente correcto / AVER (Centro de Investigación y Acción contra todas las formas de Racismo). – A: “Tchatchipen”, 46 (abril-junio 2004), p. 11-13. - Barcelona: Instituto Romanò de Servicios Sociales y Culturales, 2004.


Del Romaní comú als calós ibèrics Ignasi-Xavier Adiego. – A: “Llengua & literatura: revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura”, 15 (2004), p. 211-235. - Barcelona: Institut d'Estudis Catalans”, 2004.


La Lengua romaní y el proceso de afirmación de la nación romaní / Morgan Garo. – A: “I Tchatchipen”, 48 (octubre-diciembre 2004), p. 34-43. - Barcelona: Instituto Romanò de Servicios Sociales y Culturales, 2004.


Algunes dades sobre els gitanos de Catalunya i la seva antiga llengua / Jean-Paul Escudero. – A: “Treballs de Sociolingüística Catalana”, núm. 14/15. (2000), p. 53-58. - València: Eliseu Climent, 2000. - ISSN: 0211-0784


Aspectes lingüístics i culturals dels gitanos de Gràcia i el Raval / Elisenda Saladrigues. - A: “Treballs de Sociolingüística Catalana”, núm. 14/15, (2000). P. 59-75. - València: Eliseu Climent, 2000 - ISSN: 0211-0784

Fonaments del pensament gitano avui: ponència aprovada pel Comité Nacional de la Unió Romaní: Sevilla, novembre de 1994 / ponència marc redactada per Diego Luis ... [et al.] – A: “I Tchatchipen”, núm especial, (1996) - Barcelona: Institut Romanó de Serveis Socials i Culturals, 1996 - 37 p.


LIBES:

Llengües ignorades / Jordi F. Fernández i Gorka Redondo (editors) ; Jordi Colomina i Castanyer ... [et al.]. - Vic: Emboscall ; Terrassa: Amics de les Arts i Joventuts Musicals, 2006. - 132 p. – (Mnemosine (Emboscall) ; 33). - ISBN: 84-96443-55-8


El Romaní: el record d'un poble: els gitanos, una nació amb llengua pròpia? / Mariona Masferrer i Fons ; director: M. Teresa Verdaguer Autonell. - [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), 2005. - 95 p. – (Premis CIRIT a la Joventut ; 25). - ISBN: 84-393-6763-5


L'Estatus polític de la llengua romaní a Europa / Peter Bakker & Marcia Rooker. - Barcelona: Ciemen: Mercator, [2001]. - 40 p. – (Documents de treball: Mercator-Legislació ; 3)



Multilingualism in Spain: sociolinguistic and psycholinguistic aspects of linguistic minority groups / edited by M. Teresa Turell. - Clavedon: Multilingual Matters, 2001. - 389 p. – (Multilingual Matters ; 120). - ISBN: 1-8535-9491-1 (cart.)
TOPOGRÀFIC: SL/E-Tur

Primer manual de conversa romanó-kaló = Angluno pustik pa vakeripen romanò-kalo / [direcció] Juan de Dios Ramírez-Heredia ; [coordinador, José Manuel Flores ; traducció al català, Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya]. - [S. l.]: Institut Romanò de Serveis Socials i Culturals, 2001. - 63 p. : il. col. - ISBN: 84-931086-7-7



Les Llengües minoritzades d'Europa / Àngela Cotano [i Gascó]. - València; Barcelona: Eliseu Climent, 2000 . - 148 p. : il., taules . – (Contextos 3 i 4 ; 5). - ISBN: 84-7502-594-3


Congrés Europeu de la Joventut Gitana (1: 1997: Barcelona). I Congrés Europeu de la Joventut Gitana: conclusions: Universitat de Barcelona: 6-9 novembre 1997. - Barcelona: Unión Romaní, 1998. - 111 p.


The time of Gypsies / Michael Stewart . - Oxford: WestviewPress, 1997. - 302 p. - ISBN: 0-8133-3198-6


Romani in contact: the history, structure and sociology of a language / edited by Yaron Matras. - Amsterdam: John Benjamins, 1995. - 205 p. – (Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science ; 126). - ISBN: 1-556-19580-X


Sabor de rumba: identitat social i cultural dels gitanos catalans / Albert Àlvarez i Aura, David Iglesias i Xifra, Joan Anton Sanchez de Juan; presentació de Pere Pubill Calaf "Peret"; pròleg de Manuel Delgado. - Lleida: Pagès, 1995. - 127 p. – (Col•lecció d'Assaig Argent Viu ; 16). - ISBN: 84-7935-264-7


The Gypsies / Angus Fraser. second edition. - Oxford: Basil Blackwell's, 1995. - 339 p. – (The Peoples of Europa).


Historia del pueblo gitano/ Juan José Santos Rivas. - Almeria: Imprenta Bretones, 1990. - 198 p. - ISBN: 84-404-3713-7


El Libro blanco: los gitanos españoles / dirección: Jesús María Vázquez ; secretario eneral técnico: Féliz Medín García ; trabajo de campo: Joaquín Bandera González. - Madrid: Secretariado Nacional Gitano, 1982. - 32 p.


Documents inedits:
Enfoque de la ECRI país por país: informe sobre España = Approche pays-par-pays de l'ECRI: rapport sur l'Espagne = ECRI'S country-by-country approach: report on Spain / Comisión Europea contra el Racismo y la Intolerancia. Consejo de Europa = Commission Européenne contre le Racisme e l'Intolerance. Conseil de l'Europe = European Commission against Racism and Intolerance. Council of Europe. - Estrasburgo : Consejo de Europa, 1999 . - 18 + 18 + 16 p. – (CRI ; (99)4)




Documentacion periodistica::

Podeu consultar la base de dades de premsa del Centre de Documentació en Sociolingüística, on trobareu notícies, articles d’opinió, editorials i altra documentació periodística relacionada amb aquest tema, des de l’any 2000 fins a l’actualitat:

Per obtenir informació sobre el tema d’aquesta bibliografia, seleccioneu en el camp “Text lliure”: “Caló” o “Gitano” i en el camp “Àmbit geogràfic”: “Espanya”, “Portugal” i “Andorra”



Seleccion sites web:
Caló (lenguaje)
Article de l’enciclopèdia Wikipèdia. Conté enllaços sobre el caló i a un diccionari caló-espanyol-anglès.

The Gypsy Lore Society. The Gypsy Lore Society
The Gypsy Lore Society és una societat internacional de persones interessades en l’ètnia gitana. Fou fundada a Gran Bretanya el 1888.


Las Lenguas Romaníes en Europa

Treball on es presenta la situació del romaní en el continent europeu.
<
Unión Romaní / Unió RomaníLloc web de la organització “Unió Romaní”.

11 comentaris:

優次 (Yuji) ha dit...

En començar a llegir el teu post havia pensat que es tractava d'una 'chorrada'... Mai no havia sentit sobre la llengua gitana. (Vaja ignorància la meva xD) Aviam si després miro de informar-me millor sobre al tema. :D

Joan de Peiroton ha dit...

Doncas, s'as pogut apréner quauquarren en legir lo men pòst, non as pas perdut lo ton temps... e jo tanpauc!

Tam ha dit...

Tu que siés saberut, pos me dire de qu'es un caraco?

Joan de Peiroton ha dit...

Oc, un caraco es un "gitano" en provençau. Mas sabi pas l'origina deu nom. Benlèu deu catalan caragol (espanhou caracol?).

Mela ha dit...

Granmercés JP !

>>TAm, "Caraco", agacha çò k ne ditz lo Fredo dins lo TdF.

Joan de Peiroton ha dit...

Ai pas lo Tresor deu Fredo, ieu!!! :((( Pecat mortau! Donc, qué'n ditz de caraco, exactament?? M'interessarià d'o saber!

Unknown ha dit...

La lenga ròm es una lenga desterritorializada, que es sempre abandonada, oblidada e mesprezada al meteis nivèl que la populacion que la parla. En Agenés es la femna d'un grand occitanista que ajuda la comunautat a l'alfabetizacion ; an trapat oposicions dins l'E.N. e dins las comunas (elegits), lo carri escolar èra en 2004 finançiat malament, èra un carri de l'ensenhament catolic.

Unknown ha dit...

Adiu ! Lo "Diccionari de les Llengües d'Europa" escriu "romaní".

Joan de Peiroton ha dit...

Adiu Jacme! Donc, d'acòrd: qu'èi adoptat "romaní"! A jo, que'm sembla plan!

Asier G. ha dit...

Macareu! Que no ha quien entienda al Peret en la canción!

Anònim ha dit...

Hola, feia temps que buscava la lletra de la cançó Xaví de Peret i finalment l'he trobada gràcies a aquest blog, ara si no és molt demana m'agradaria pregunta si algú em pogués traduïr la cançó al català, Gràcies.