diumenge, 9 de setembre de 2007

Pello Joxepe / ירושלים של זהב

Dimècres qui vien, que hestejam lo cap (Rosh) d'an (HaShana) judiu, l'an nau 5768. Que'n profièti tà've prepausar d'escotar la cançon israeliana plan coneishuda ירושלים של זהב (Yerushalayim Shel Zahav: Jerusalem d'aur/òr) interpretada aquí per la magnifica cantaira israeliana d'origina yemenita Ofra Haza, ailàs tròp d'òra desaparescuda.




Que sabetz la musica de l'imne nacionau israelian, HaTikva (l'espèr) qu' ei ua adaptacion de la Moldau de Smetana. Çò que dilhèu non saberatz pas: quina ei l'origina de la musica de Yerushalayim Shel Zahav, qui ei considerat un pauc com lo second imne nacionau israelian? Si n'ac sabetz pas, non vs'i poderatz pas escàder. Que provien d'ua cançon titolada Pello Joxepe (Pèir Jausèp en basco), compausada per un bertzolari de Guipuscoà (Gipuzkoa) Juan Francisco Petrirena Recondo, dit Xenpelar (1835-1869). Aquera sonsaina qu'ei uei lo dia considerada com tradicionau en Euskadi. Qu'estó introdusida en Israel peu Paco Ibáñez qui la cantè durant un espectacle a Tel-Aviv en 1962. La poetessa israeliana Noemi Shemer (1931-2004), qui i èra presenta, que n'adaptè la musica en compausar Yerushalayim Shel Zahav. Aquí, qu'avetz la letra deus prumèrs coplets de Pello Joxepe, en la lenga deus davancèrs, seguida per ua virada (aproximativa) en lenga nosta:

Pello Joxepe tabernan dala
haurra jaio da Larraulen (Bis)
etxera joan da esan omen du:
“Ez da neria izanen,
beraren amak topa dezala
haur horrek aita zein duen”.

Hau pena eta pesadunbria!
Senarrak haurra ukatu (Bis)
“Pello Joxepe bihotz neria
haur horrek aita zu zaitu
haur horrentzako beste jaberik
ezin nezake topatu.

Mentre que Pèir Jausèp èra au bar
Neishó lo nèn a Larraul
Tornè a casa e digó que non èra d’eth
«Que sia la mair la qui tròbe
On aqueth nèn a son pair!»

Ai, quina pena e quin tristèr
Que l'òmi arrefuse lo nèn
« Pèir Jausèp, coret men,
Aqueste nèn que t’a a tu com pair
No'u ne poderí trobar cap aute! »



Lo Paco, juntament dab l'Imanol Lartzabal, que gravè la soa version de Pello Joxepe, que'n poderatz escotar un troceton aquí .

Bon! Tot aquò que'm da un encàs deus bons tà'vs hèr escotar ua auta cançon aparentada, plan beròia tanben. Qu'ei deu Mikel Laboa e que's titola Ihesa zilegi balitz (si la huejuda estosse legitima).




Ihes betea zilegi balitz,
nunbait balego bakea,
ni ez nintzake etxe ertzeko
loredien maitalea.


Ni ez nintzake oinazearen
menpeko mixerablea,
oihu zekenen destinatzaile,
etsipenaren semea.


Ni ez nintzake iñorentzako
eskandaluzko kaltea,
lur hotz batetan aldatutako
landare sustrei gabea.


Ihes ederra zilegi balitz,
urra ahal baledi katea,
ni ez nintzake ontzi gabeko
itsasgizon ahalgea.






Si la plena huejuda estosse legitima,
s'en quauque lòc avosse patz,
jo non serí au ras de l’ostau
l’aimador de las flors.

Jo non serí l'esclau
miserable de la dolor,
objècte de crits insensibles,
hilh de resignacion.

Jo non serí tàd arrés
domau d’escandal,
Planta sens arraditz
transplantada
dens terra hrèda


Si la beròia huejuda estosse legitima,
si se podosse trencar la cadea,
jo non serí un marin vergonhós
sens barca.
__________________________
Huejuda = fugida
au ras =a la vora
ostau= casa
hilh = fill
arrés = ningú (arren, ren = res)
domau = dany, prejudici
arraditz = arrels
hrèd = fred
beròi = bonic
cadea = cadena
marin = mariner

Vam! Tà acabar, ua auta version de Yerushalayim shel zahar, interpretada per la Shuli Natan:



Bon an nau!! שנה טובה

9 comentaris:

Jacme ha dit...

Adiu, sempre susprèsa e mercés per aquestas susprèsas, quines plasers !

Anònim ha dit...

Bon dia,

Sento fer servir un comentari per contactar amb tu, però és que no he trobat cap correu al teu perfil.

De fet t'escric per recomanació de la Méla del blog 'melanizetofre'.

Voldria treure l'entrellat del mot 'xarnego' des d'un punt de vista etimològic.

Com sabràs, 'Xarnego' és com s'anomenava als immigrants Occitans a Catalunya el segle XVIII i per extensió s'ha aplicat als immigrants espanyols.

Hi ha dues teories sobre l'origen del nom. Una seria que ve del nom d'un gos
llebrer eivissenc creuat amb un gos gascó capaç de caçar de nit. De la barreja se'n diria 'xarneguí'.

La segona és que s'atribueix 'xarnego' al castellà 'nochiernego', gos que caça de nit.

Una possibilitat seria que el mot hagués passat del gascó al castellà, i del castellà al català.

Però si vingués de 'xarneguí', el procés hauria d'haver sét del gascó al català i del català al castellà.

Però no deixa de ser estrany que el nom que rebien els immigrats, se'l posessin ells mateixos. És com si 'mulato', llor en català, que deriva de 'mula', s'ho autoanomenessin els llors d'Amèrica.

De fet, hi ha qui diu que 'xarnego' en occità vol dir 'pell negra'. M'ho podries confirmar?

Espero que em puguis aclarir l'evolució d'aquest mot.

Pots contactar-me a nibrot (arrova) hot...

Gràcies per endavant.

Jordi

Joan Peiroton ha dit...

Adiu Jordi! No pateixis, hi ets benvingut. En efecte, el mot xarnego, escrit sharnègo o charnègo, és molt corrent en gascó. Els "sharnègos" son els mestissos basco-bearnesos i els habitants bilingües (gascó i euskara) de les regions de contacte entre País Basc i Bearn. Un bon exemple n’ és Jan Gastellu Etxegorri (els dos cognoms son bascos), escrivà de llengua gascona que cito al meu bloc i que es reivindicava com "sharnègo". No veig per què no hauriem d’acceptar l’etimologia castellana proposta per l’I.E.C:.




xarnego -a

[c. 1490; del cast. lucharniego, aplicat a gossos ensinistrats a furetejar de nit, dissimilació d'un ant. nocherniego o nocharniego 'que surt de nit', der. de *nochorno, ll. nocturnus 'nocturn'; el pl. del mot fou alterat en los charniegos; el mot passà a Catalunya i a França amb el sentit d'una 'raça de gos'. En gascó charnègo, charnègon, charnègue prengué el sentit de 'mestís, bord, no autòcton, inadaptat al país', sentit que passà al cat]

1 m i f desp 1 Fill d'una persona catalana i d'una de no catalana, especialment francesa.

2 Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país.

2 m ant Gos coniller.

Fins aviat!

Joan Peiroton ha dit...

Jacme: Adiu! Mercés pel comentari encoratjador! Força apreciat.

Jordi: non t'avèvi pas arresponut sus çò de pell negra, en gascon: pèth negra, en lenguadocian: pèl negra.
Dilhèu volèvas díser: carn negra ( cat., leng. gas.: çò medish)? Carn hè charn en nord-occitan. Charn negra, varianta Charn negua? Complicat com etimologia per un mot desconegut au nòrd!!! La proposta deu diccionari de l'institut me sembla mes segura.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per la resposta.

Pel que dius, dedueixo que acceptes més la teoria del Castellà -> Gascó i Castellà-> Català.

Segons això, el mot no seria Gascó en origen, sinó purament castellà.

Bé, ho hauré d'acceptar. Però jo estava convençut que l'ordre havia sét Gascó -> Castellà, Gascó -> Català.

Vagi molt bé.

Jordi

Fiondil ha dit...

El orden de préstamo de la palabra charnego parece ser:
castellano > gascón > catalán > castellano

Curioso, verdad?

Y sobre Yerushalaim shel zahav... jaja, vieja historia, sí, ya la sabía, la "plagiadora" admitió haber copiado la música hace un tiempo, pero dijo que no le importaba, porque al haber sido compuesta en la península ibérica, ella dice que descendemos de judíos conversos y por tanto la melodía es también de origen judío xD
En fin...

Fiondil ha dit...

Y hablando de xarnegos...

Os ofrezco estos vídeos que grabé yo mismo en el último concierto de Xarnege (el famoso grupo folk vasco-gascón), en Lekeitio (Bizkaia):

Chochuarenak
Bizkaitik Landetara, De Biscaia a Las Lanas
Una canción nueva
Branlo
Mugan Jauzika, Un Saut a la Termièra
Ua boha, la gaita gascona
Otra canción nueva

Joan Peiroton ha dit...

Fiondil: Super! Granmercés per las videos!!

amandaemilia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.