dijous, 27 de setembre del 2007

Un copacap catalano-gascon

Dens un messatge datat deu 23 de seteme, la nosta lingüista elitista que'm hasó plan arríder dab uas consideracions umoristicas sus l’usatge deus pronoms complements en catalan.




Be coneishem exactament lo medish problema en gascon! L’emplèc benparat deus pronoms qu’ei un copacap en la lenga nosta autant com en catalan. Tà jo, n’ei pas briga ua causa aisida d’ac botar com cau. Urosament, qu’avem gramaticas gasconas tà ajudà’ns ! Assajem-nse donc de resumir l’ahèr.

En gascon, las formas pleas (me, te, lo, la, se, ne, nos (nse), vos (ve), los, las, ac, i ) deus pronoms s’emplegan quan non tròban nada vocala vesina tà s’elidar dessús o quan la forma asillabica correspondent n’existeish pas.


Exemple : Caratz-vos! Ajudatz-me! Amassem-lo. Que la vau cercar. Que i avèva hèra de monde. Qu’ac vau tot díser ! (Calleu! Ajudeu-me! Amassem-lo. Vaig a cercar-la. Hi havia molta gent. Vaig a dir-ho tot. )

Los pronoms asillabics pòden estar proclitics o enclitics.
Las formas deus pronoms proclitics gascons que son m’, t’, l’, n’, ns’, ns’, v’, n’ e s’. Per exemple :
Que m’assedoi sus l’èrba. (Em vaig seure sobre l'herba)
Aquerò que t’arriba pro sovent (Això et passa prou sovint)
Que n’i arribèn de pertot (N'hi arribaren de tot arreu )
Que ns’avèva dit de i anar (Ens havia dit d'anar-hi)
Que v’anatz cercar istuèras (Aneu a ficar-vos en un embolic, lit. a buscar-vos històries)

Las fòrmas asillabicas encliticas que son :
’m, ’t, ’u, ’n, ’ns, ’vs, ’us, ’n, ’s

Que’m hè arríder (Em fa riure)
Que’t vas carar! (Vas a callar!)
Que’u cerquèm pertot (El vàrem buscar a tot arreu)
Que’ns digó de passar (Ens va dir de passar)
Que’vs lhevatz de d’òra (Us aixequeu d'hora)
Que’us portèi dinc a la gara (Els vaig dur fins a l'estació)
Que’n dé ua tista aus mainats (En va donar una cistellada als nens)

Lo pronom « ne » segueish las medishas règlas que me, te, se :
Que’n ditz...
Tà n’aimar...
Que te’n vas

Ara quinas son las règlas tà causir enter la forma proclitica e l’enclitica ? Aquò que depen si lo pronom ei plaçat abans o après lo vèrbe.

Prumèr cas : lo pronom qu’ei plaçat ABANS lo vèrbe.
Quan lo pronom e ei enter duas vocalas, la forma proclitica que l’empòrta tostemps.
Que m’ajudè plan beròi (M'ajudà ben bé- plan beròi: lit.: ben bonic)
Que v’ac digoi jo medish (Ho us vaig dir jo mateix)
Mès :
Que’us aima hèra (ja que « los » n’a pas nada fòrma proclitica )(Els hi agradan molt)

Second cas : lo pronom qu’ei plaçat APRÈS lo vèrbe : lo pronom non s’ elideish pas jamès suu mot qui segueish excepte quan lo verbe e s’acaba dab ua consonanta au medish temps qu’ei seguit per un pronom :.
Da’u ua poma (Dóna-li una poma)
Balha’m aquò (Dóna'm això)
E’n vòs drin? Hè’t en davant! (En vols un poc? Passa davant - lit. "Fes-te endavant")
Torna-te’n a l’in.hèrn! (Torna-te'n a l'infern!)
Gahatz-lo adara ! (Agafeu-lo ara!)
Hètz-lo escapar ! (Feu-lo escapar!)
Pren-te ua botelha de vin vielh

mès :
Gahatz l’i !
Hètz l’i !
Pren t’ac.

L’òrde deus pronoms qu’ei un "trencacap" en gascon com en catalan. De manièra generau, l’òrde recomandat en la lenga escrita qu’ei com segueish : lo (la, los, las), se, te (ve), me(nse), ne, ac, i



Hè-te’m enlà
Tira-te’m d’aquí
Que me’n cau ganhar.
Que’u me pòrta
Que la me pòrta
Que’u te pòrta

Que l’ac pòrti o Que l’ i pòrti
Balha’u me !
Que’u me ditz.
Ditz-lo me ! Ditz-m’ac, qu’ac voi saber

Que l’i pòdes balhar o Que pòdes balhar l’i
Que calerà portar m’ac
Que calerà portà’u me
Que pòt hicar s’i
Que la se guarda
Que’us se hiquè dens la pòcha
Guardatz-lo ve
Guarda’u te
Que’u me cau estruçar
Balhatz-los ne duas !
Que l’ac èi balhat
Que’us ac èi dit
Que l’i hiquèi
Que se’m cadó dessus
Que se’n va.
Que s’ac vira plan.
Que s’i hiquè dab estrambòrd.
Que te’n vas.
Que me’n trufi.
Que t’ac disi.
Non v’i hidetz pas.

Aquiu que se n’i hica de costat.
Que’u se t’ac mingè tot.



Totun, l’usatge de la lenga parlada que pòt diferir considerablament de l’usatge literari. Per exemple, dens las lanas, qu’avem : que'n lo pren, que nse'u pòrta, que me'u hè, que te'us envia.. en lòc de que’u ne pren, que ns’i porta, que’u me hè, eca.

Tà concludir, las lengas gascona e catalana s’apartan de las autas lengas occitanas per la subervivéncia de formas asillabicas deus pronoms nos, vos e los qui existivan en la lenga deus trobadors mès qu’an desapareishut de totas las autas varietats occitanas. Totun, quauqu’uas varietats catalanas e gasconas non las utilisan pas. Deguens lo domani catalan, lo “rosselhonés”, lo capsinés e l’alguerés non las emplegan pas jamès . Per çò qui tòca au gascon, la lenga aranesa non las coneish pas tanpauc, tot parièr los dialèctes gascons orientaus e septentrionaus de contacte dab lo lengadocian. Tà n'aver un exemple, que'vs sufeish de tornar léger lo tèxte de la crida tau sostien de la Calandetra de Betren, escriut en gascon sud-orientau: "Que vos envitam a devénguer eths actors...". Qu'ei plan la fòrma gramatica normau en gascon sud-orientau (Est-Bigòrra, Quate-Vaths, Haut-Comenge, Aran e Coseran).


Lexic gascon-catalan:

ac (var. dial.: at, ec, ic...) = ho
balhar = donar (sinon. gascon: dar)
botar = posar, ficar (gasc. hicar)
cadó = caigué (càder, var. dial.: càser, càger, càier= caure)
disi, dic (var. dial.: didi, digui) = dic (díser var. díder/díguer = dir)
estrambòrd = entusiasme
har/hèr = fer (hèi, hès, hè, hèm, hètz, hèn = faig, fas eca)
hicar = ficar
hidà's (var. dial. hisà's)= fiar-se
medish (var. dial. medeish, madeish) = mateix
plea = plena
tà, entà = per, per a
trufar = trufar
M'en trufi = no se m'en dóna un clau

(Si us plau, ajudeu-me a corregir el meu català macaronic, no dubteu, ho corregiré amb plaer)

12 comentaris:

Asier G. ha dit...

En el País Vasco estamos haciendo una Campaña Antipronominal, jaja, no, es broma.
El caso es que en el romance castellanoide vasco es habitual omitir pronombres átonos de objeto.
Ejemplo:
- Habéis visto la película?
- Sí, hemos visto.
(Lo correcto sería: "Sí, la hemos visto.")

- Has oído eso?
- Sí, he oído.
("Sí, lo he oído.")

Una de las curiosidades de la variedad vasca.

Asier G. ha dit...

Bueno, claro que se me olvidó comentar que es un calco de la estructura del euskera, en la cual no existen pronombres átonos, sino que están indicados (implícitos) por el verbo auxiliar transitivo.

Ejemplos (las mismas frases que antes):
- Ikusi al duzue filma?
- Bai, ikusi dugu.

- Entzun al duzu hori?
- Bai, entzun dut.

Del mismo modo en euskera no existen los pronombres personales átonos que indican intransitividad en castellano como:

- Me he levantado : Jaiki naiz
- Me he caído: Erori naiz

Simplemente se usa un auxiliar intransitivo.
Por cierto que el uso de auxiliares de transitivo e intransitivo en euskera es un calco del romance primitivo, que se sigue dando en francés être vs avoir (y en alemán sein vs haben, puede que por influencia).

Unknown ha dit...

Lo plural a "lengas occitanas" me sembla innadeqüat.
«las lengas gascona e catalana s’apartan de las autas lengas occitanas»
Lo sistèma diaglosic gascon (dialècte) e catalan (lenga) s'apartan dels autres dialèctes occitans. Es melhor.
Mas benlèu que la question qu'as portat aquí dona una pròba del pont lingüistic gascon per assimilar lo catalan a un dialècte de l'occitan ... o a l'invèrs ?
Mas quand se gaita lo lengadocian, aprosmat geografic se pensa pas parier ; òr, los lingüistic catalan sábon sovent lo catalan e gaire tot lo gascon.
Es que los ponts aquestes son tanben possibles ambe lo portugués ? Benlèu que òc ?

Joan de Peiroton ha dit...

fiondil, habla bien, por favor!!! :)))


Jacme: Lo gascon qu'ei ua varietat de la lenga occitana, soi plan d'acòrd. Mès estar ua varietat d'ua lenga n'empacha pas d'estar ua lenga vertadièra. Lo francés b'ei ua varietat de la lenga d'oil ! Lo luxemborgués e lo yiddish son varietats de l'aleman. Tè, la lenga luxemborguesa, ara normativisada e oficiau au Grand Ducat que hè part deu francic, com lo Néerlandés. Mès, per raons geopoliticas, l'aleman serviva de norma tau luxemborgués, abans qu'estosse normativisada, mes pas taus parlars deu grop néerlandés. Lo yidish que's normativisè a partir d'ua mescla deus sons dialectes, lo basco que hasó parièr mes tard. E la lenga aranesa? Ua varietat normativisada deu gascon! Tà jo, cap problema. Parli la lenga aranesa, donc parli gascon, donc parli occitan. Mès parlar occitan non voú pas díser parlar gascon, e parlar gascon non voú pas díser parlar aranés! Ta jo, lo gascon qu'ei ua lenga com lo catalan e com lo francés. Enfin, pas completament: la tasca d'unificacion demora : que vòli un gascon "batu" (de cap lòc en particular, donc acceptable per tots) qui sia co-oficiau a tots los pais gascons.

zel ha dit...

Hola, quina il.lusió em fa trobar aquest espai, espero i desitjo que m'entenguis, que jo ja m'espavilaré a aprendre una miqueta pel context (ehem, a veure si puc) El sumsumcorda no té diccionari, ja em sap greu. Tornaré, tornaré!

Joan de Peiroton ha dit...

Hola Zel! Benvinguda! Ets de Viladamat, tu? Hi passo molt sovint, per anar del Voló a la costa o a la Bisbal, però haig de dir (i ara em sap greu) que mai vaig aturar-m'hi allà .... A nosaltres, del Baix-Sumsumcorda, ens agrada molt l'Empordà, tant el Baix com l'Alt :)))))!

Asier G. ha dit...

Ehmm, yo hablo bien :) Es la variedad dialectal del castellano que se ha hablado siempre en mi familia, jaja.

marichuy ha dit...

Joan
Solo vine a darte las gracias por tu visita a mi Blog. Es una pena no entender casi nada (por no decir que nada) del catalano-gascon; tus escritos parecen muy interesantes

Saludos desde una lluviosa mañana mexicana

Joan de Peiroton ha dit...

Fiondil: bueno! a ver si os entiendo cuando esteís en Tolosa, o yo en Bilbao...ah, las aguas azules del Nervión (pues,azules, más o menos ja, ja :D). La verdad: las praderas de la costa cantábrica, los acantilados y el encinar, los buitres, la montaña y el mar... la nostalgia está consumiéndome...

marichuy: gracias por visitarme, tú! Así que has muy bien resumido lo que "copacap" significa: rompecabezas :)!!!Volveré a tu blog, puedes estar segura! Que te lo vaya bien!

Unknown ha dit...

pof pof pof .... soi plegat de rire e a l'escota de "Bones Tard's..." Soi plegat de rire ! Cada còp m'i torni.

Joan de Peiroton ha dit...

Es que lo paubre Josep Montilla, ara president de Catalonha, es pas catalan de naishença, és andalós!...Se trufan plan d'eth!!! N'i a d'autes suu medish site...

merike ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.