dissabte, 5 de gener de 2008

Lo Naret



S'anatz deu Pertús (o del Portús com ac sòlen díser los Portusencs eths medish), de cap tà Perpinhan, abans d'arribar au centre deu Voló, que traversaratz lo barri de Sant Martí (malescriut San Marti per la Direccion Departamentau de l'Equipament) e que rasejaratz un aute barri aperat Lo Naret.

Me soi tostemps demandat çò que volèva díser Lo Naret. L'I.G.N. (Institut Geografic Nacionau) francés, qui 's prengó la tasca a de bonas de tornar dar de noms ben clars e catalans aus lòcs de la Catalonha deu Nòrd, trantalha enter El Naret e El Neret: i trobam l'ua com l'auta gràfia segon los mapas.




















El neret en catalan, designa un rododendron pirenenc (Rhododendron ferrugineum) qui creish sonque a la part hauta de la Montanha, a la limita extrèma deu bòsc. L'etimologia d'aqueth mot n'ei pas ben clara. Rohlfs, dens lo son libe "Le gascon. Études de philologie pyrénéenne" supausa ua origina pre-romana (ibera?) e l'aparenta (?) a "gavet", un mot comun au catalan e au gascon (gavet n’existeish pas en las autas varietats de l’occitan), de medisha significacion que neret.

Tau mot neret, Coromines avança ua etimologia grèga (nerion, sia laurèr-ròsa en grèc) , mès, malgrat tota la veneracion que pòrti envèrs lo defunt meste, non lo pòdi pas seguir aquí. Non m'imagini pas los mercants grècs d'Empúries, d'Elna o de Leucata s'anant petar la-haut, haut, plan haut, tà ensenhar aus pastors pirenencs com e devèvan nomentar ua de las lors plantas.


E de neret pirenenc non n'i pòt créisher nat au Voló, plan segur. Doncas lo neret deu lòc-dit non pòt pas estar la planta. Alavetz, jo que've prepausi ua auta etimologia, hèra mes simpla. Neret que sembla estar un diminitiu de ner o nere, ua fòrma simplificada de negre. Aquesta simplificacion ei viva e fòrça correnta en gascon, on trobam a costat de negre, las variantas ner, nere e quitament negue. En catalan, n’ei pas tan correnta, la trobam totun dens quauques mots derivats com neral (varianta de negral, ua varietat de cep de vit) e antigament nereí (negrós). E Montner qu'ei tanben un toponime plan coneishut en Catalonha, particularament (mès pas sonque) dens los Comtats. Ne coneishi un en Rosselhon e un aute en Valhespir:




El Neret seré doncas simplament ua varianta de el Negret, un eretatge probable deu prumèr poblant d’aqueth lòc-dit, qui devèva estar un chic moret. Ei probable que lo nom de la planta agi la medisha origina, deguda a la color escura (obscura, fosca) de la soa saba toxica.

La fòrma deu cadastra "Lo Naret" deu estar antiguissima, ja que l'article pan-occitan "lo", hè temps que n'ei pas mes emplegat a la Catalonha deu Nòrd (lhevat Capsir ). L’article « el » i ei d'usatge generau e pas sonque en catalan, qu’ei tanben generau en los parlars lengadocians qui tòcan a l’airau catalan, en Donesanés, au País de Sault e en Fenolhedés. La gràfia occitana que lo nota al : en lengadocian pirenenc "al molin" se prononcia parièr com "el molí" a Perpinhan, a Girona o a Barcelona, tirada la l qui velareja rarament en la part lengadociana.

La gràfia Naret au lòc de Neret illustra un problèma recurrent dab los dialèctes deu catalan on la a e la e atonas se con.honen. En gascon, qu’avem un problèma semblant en lo dialècte occidentau, e hèra particularament en lo parlar dit…negre (o negue com se ditz en aqueth dialècte), per auposicion au parlar clar. I tornarèi mes tard.

5 comentaris:

Jacme ha dit...

L'article "lo" es pas simplament occitan. L'article "el" es pas simplament catalan, l'avem dins eth (la finala en -l gascon es -th), mas tanben dins "le" de Tolosa ... (aquí i aun nom pel fonomèn lingüistic). L'article "lo" es tanben un article catalan, catalan ancian e tanben de la Catalonha del nòrd.
De mai per la toponimia cal saber qu'En Joan Becat a fait un trabalh toponimic ambe l'IGN, pel país catalan del nòrd. Joan Becat es professor a l'Universitat de Perpinhan/Perpinyà/Pérpygnánn.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

M'ha agradat aquest article. A mi tabé me sembla interessant de pensar sobre les paraules que ens trobem pel camí quan anem d'excursió. Vols dir que a en Coromines, tan saberut com era, podia passar-li per alt que els grecs no van arribar on es feia el neret? És la típica cosa que ell devia estar fart de considerar.

Joan deu Peiroton ha dit...

Jacme: ah non! Soi pas d'acòrdi! L’article gascon eth a pas la medisha etimologia que l’article el.
L’ article el proven d’ un avatar del genitiu de lo.
Lo >(de lo) > del > d’el > el

cf. aquestes verses del trobador limosin Bertran de Born (mercés au Jan-Pèire) :

Si tots li dòls, els plors, els marriments / E las dolors, els dams, els chaitiviers / Qu'òm anc ausit en este segle dolent / Fossen ensem semblaran tot leugiers / Contra la mòrt del jove rei anglés

Aqueste el a pas la meteissa etimologia que lo pronom el en lengadocian.
Lo catalan fa plan la diferéncia entre l’article el e lo pronom ell. L’article gascon eth a exactament la meteissa etimologia que le pronom catalan ell.
Doncas, eth = ell. era = ella
catalan ell, castell, sistell, vedell, ocell (aucell), coll, vall eca >
gascon= eth, castèth, sistèth, vedèth o vetèth, ausèth, còth, vath eca.
Catalan ella, castellà, sistella, vedellar, ocelleria, collada, devallar>`
gascon era, casteran, shistera, vederar, ausereria, corada, davarar...

Personalament, preni l'occitan au sens larg, coma sinonim d'occitanoroman. Doncas, lo catalan i es inclós.

Eduard: l'avantatge amb la filologia és que, molt sovint, ningú pot verificar res. Mira, m'agrada l'idea del turista grec pujant a dalt del mon i avisant-se dels nerets, ell es posà a devisar amb el pastor:
-adiu pastú ! (parlen en rossellonès)
- adiu turista
- teniu flurs mul boniques per'quí
- i tant !!! (el pastor no és xerraire)
-i cum se diuen?
- se diuen pas
- a nu? cum és pussible?
- estem esperant que mus vengui un grec per posar-les un num
- a! quina cuincidènci! sun grec, ju!
- a! mul bé! mul bé! dunques, quin num li cal dunà??
- nerion, fa pas mal.
- fa un poc nervion, nu ? (el pastor té un mal record de Bilbao)
- sé pas. Trapi que nervion li queda ben bé a la planta.
-ah? dunques, nerion.
Doncs, ja saps tota l'historia veridica i certa de com el neret va trobar-se un nom.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ha, ha, quin riure, molt ben escrit, l'hauries de posar com a post, a l'apartat "etimologies verídiques", o similar. Ja m'he llegit l'article de Coromines del diccionari etimològic català i el de l'Onomasticon cataloniae. Tens aquestes obres a casa? Ja m'agradaria a mi. Benaurats els qui tenen el diccionari Coromines, perquè ells veuran la filologia.

Aiam, en Coromines era un as de l'etimologia preromànica, no sé perquè no en va parlar més. Al seu diccionari hi surten consideracions sobre arrels preromàniques però no semblen escrites per ell, sinó pels col·laboradors. De totes maneres filològicament això de l'orígen grec, quadra. Llàstima que generi una anècdota tant extravagant com la del pastor i el ciutadà hel·lè. El que hauríem de mirar és si hi ha altres noms antics de coses del pirineu que tinguin origen grec, aiam si n'hi ha gaires, i així sortim de dubtes.

zel ha dit...

Jo em quedo amb el que he après, la teva explicació de provenir del negre em sembla molt idònia, pro lògica, de tota manera, estic contenta perquè cada dia ho entenc més bé, el que escrius! Petons, ja has fet la carta als reis?