El poeta i el soldat

Mordekhai Gebirtig (1877-1942) era un artesà de Cracòvia. A més de ser ebenista, era poeta. Al vespre, després d’haver cisellat mobles àntics per donar-los una nova vida, cisellava frases de mots escrits amb letres quadrades estranyes, א,ב,ג, per fer-ne versos. Quan els seus poemes havien surtit a llum, els adornava amb músiques que composava ajudant-se d’una flauteta, i en feia cançons que regalava al seu poble.

Cantava l’amor a la seva dona, a les seves filles, a la seva ciutat de Cracòvia. Cantava no sols el retorn de la primavera sinó també la difícil condició dels treballadors a la fàbrica, i la, encara més difícil, dels que no tenien cap treball. Més tard, al ghetto, cantà els patiments de la fam, les vexacions i la crueltat dels ocupants …En les cançons de Gebirtig, és tota l'alma del petit poble jiddisch que s’hi retrobava. Gebirtig era també un militant per la causa obrera i ens ha deixat algunes cançons avui dia incorporades al repertori revolucionari.

Un dia, allà, hi va venir un Alemany, un soldat, a qui no li agradaven els jueus. I encara menys els que eren poetes. Era tan fàcil de matar jueus, oi ? Costava algunes bales i res més. Sense dubte, en assassinant l’ebenista al carrer, no lluny del seu taller, el soldat pensava fer callar definitivament el poeta. Peró va equivocar-se. Clar que havia aconseguit matar l’ebenista. Però fer callar un poeta és una cosa molt més complicada. Com tothom ho sap o hauria de saber, l’alma dels poetes es immortal. Es perpetua a través dels recitants del poema i acaba sempre per reencarnar-se.

Aleshores l’alma òrfena del petit ebenista de Cracòvia es posà a buscar una persona per poder reencarnar-se. I finalment l'alma decidí que, com que la persona que l’havia alliberada era un Alemany que no era jueu, la persona en qui ella anirá a instal.lar-se hauria de ser un altre Alemany que tampoc no fos jueu. I va anar a escollir-ne un. No serà de la casta soldatesca, aquest, clar que no, sinó ben bé de la casta dels poetes.


Els Alemanys que van invair Polònia, havien decidit que un poble sense estat, un poble sense armada, sense policia per defendre’ls, un poble amb una llengua pròpia, tan semblant a la seva però al mateix temps tan diferent , no mereixia res més que ser anihilat. Calia matar-los tots, homes, dones, nens, bebes, tots. Dels six milions de jueus que van ser exterminats pels nazis i els seus còmplices, quasi la mietat eren de Polònia o sigui la quasi totalitat dels jueus qui vivien en aquest país.


Manfred Lemm és un amant de la llengua i de la literatura jiddisch, i un profund coneixedor de l’obra de Mordekhai Gebirtig. Manfred és alemany, de la regió de la Selva Negra. Està dedicant la seva vida a difondre l’obra del petit ebenista de Cracòvia en publicant l’integralitat de les cançons en letres ben jiddisch amb transliteració i traducció alemanyes. Va terminar l'obra del poeta en posant en música els versos que no en tenien encara i en les interpretant totes, en jiddisch, amb el seu grup Manfred Lemm & Ensemble . No tinc cap de dubte que l’alma del poeta l’habita. Basta sentir el trosset que Manfred Lemm va compondre en homenatge al poeta de Cracòvia per estar-ne segur. Manfred l'ha titulat א נדבה (A Nedove : Una Ofrena).



I heus aquí quatre entre totes les cançons del poeta de Cracovia interpretades per Manfred Lemm & Ensemble. La veu del poeta segueix sonant encara en la vella llengua !


מײַן יוװל (mayn iovl, el meu joiell, escrit a l'ocasió del casament d'una de les seves tres filles)) :


רי זון איז פארגאנגען (Di zun iz fargangen/ el sol se'n ha anat, escrit a la debuta de l'ocupació)


איך האָב דיר ליב (Ikh hob dir lib / t'estimo, un tango escrit per a la seva muller):


הײ קלעזמאָרים גוטע ברידער (Hei klezmorim gute brider/ Ei, músics, bons germans)



I per cert Manfred ha contribuït a popularitzar l'obra de Gebirtig en donant-li una dimensió universal. Com a prova, vegeu el vídeo que segueix, on podeu sentir un dels cants del poeta, אַרבעטעלאָזער מאַרש (Arbeteloser marsh, la marxa dels parats), aquí interpretada per la banda Bassotti, acompanyant de manera improbable una certa manifestació que tingué lloc a Barcelona en desembre passat. No tinc cap de dubte que la Banda Bassotti han heretat aquesta versió de Manfred mateix, la transliteració de les paraules en lletres latines proposada pels músics italians ho revela: no és l'oficial de l'Institut d'Estudis Jiddisch, és identica a la escollida per Manfred.

Saüc: un grop folk de Castelló de La Plana

Saüc qu'ei un grop deus bons que'ns vien de Castelló de la Plana, en lo nòrd deu país valencian. Ja sabetz que m'agrada fòrça la musica valenciana !

Los musicaires de Saüc son:
Pau Valls (guitarron, laüt, baisha, percussions); Ayo Peiró (hlabuta travessera, votz); Mireia Andrés (bodhram, castanhetas, panderetas, cimbalas berbèras, percussions menors, votz); Jordi Fabregat (caishon flamenc, derboka, bendir, riqq, cimbalas berbèras, percussions menors); Lluís Cabedo (votz, guitarra, bandórria, laüt); Daniel Andrés (votz, hlabutas, cornamusas, laüt, xaphoon, guitarra).

Qué ei "Saüc" exactament? Tà nse'n assabentar mes, que vau mes deishà'us parlar. En la video qui segueish, que'ns balhan explics sus las originas deu grop e sus çò qui hèn.



E aquí, qu'avetz ua cançon titolada Treballant camps que són d'altres. Que'n poderatz escotar d'autas sus la lor pagina Myspace.



Tanben sus myspace, trobaratz ua auta video deu grop, on los vedem interpretar "però encara la mar".

A jo, que m'agrada hèra çò qui hèn. Òsca!

En la vita , n' i a pas sonque la Cumbia...

Que i a tanben lo MAMBO e lo MERENGUE !!!!



Bona dimenjada!! Bon cap de setmana!

Hoje, o 25 de abril, é também um dia muito especial

Mercés au Blas, per nos hèr sovier d'aqueth dia tant important non pas sonque tau país vesin més tanben tà Europa sancera. Ua revolucion tranquilla e pacifica, un exemple tau mond entièr!

Blas, muito oubrigado por fazer lembrar-nos deste dia tão importante não só para o país vezinho senão também pará Europa enteira. Uma revolucão tranquila e pacífica, um exemplo para o mundo enteiro!






La democracia a totjamei en Euròpa e en totas las autas parts deu mond!!!

A democracia para sempre na Europa e em todas as outras partes do mundo!!! Oxalá!

Sant Fidèu : que soi tornat deu bar

Que comença de tirar de long :))!! Mès la mea meitat que tòrna de París aqueth vrèspe !!!



לילי, איך האָב דיר ליב!!!

Sant Jòrdi: que soi partit tau bar

Amb motiu de la festa de Sant Jordi, vaig rebre dues invitacions. La primera em fou enviada pels Executius Catalans de Tolosa que van convidar-me a festejar la diada a...Alger.

Però van oblidar d'ajuntar-hi el bitllet d'avió, ni tan sols l'anada simple. Quina llàstima! Tanmateix, una sortida de Tolosa o Carcassona o Girona m'hauria anat bé, no sóc gaire difícil, jo.


L'altra invitació, la vaig rebre d'en Pere Gamisans, president del Casal Català de Tolosa (els meus respectes, Senyor President).
Al casal català de Tolosa són...tolosans, és a dir que tenen una noció un xic relativa del temps que passa. Normalment, a la meva ciutat, les reunions solen començar amb un poc de retard respecte a l'horari previst, és el famós quart d'hora tolosà. Ara bé, amb els Catalans de Tolosa, el quart d'hora s'ha transformat en un mes sencer:

"Celebrarem Sant Jordi aquest any amb un poc de retard, aplegant-nos al voltant d'un àpat i d'una animació musical: divendres 23 de maig a les 7 del vespre a la Sala de l'Ostal al costat de l'Ajuntament d'Escalquens (31750).
- Àpat (amanida catalana, paella, crostada de pomes)
- Animació amenitzada pel grup musical del Cercle Occità Comengès amb també sardanes i altre balls dels Països Catalans"

Un aplec de Sant Jordi animat per un grup occità de Comenge (Països Gascons), això sí que m'agrada! Doncs, esperarem un mes més.

Suposo que avui, el 23 de abril, deuen ésser-hi tots, a Alger... L'única opció que em queda és celebrar la diada tot solet a un bar de la plaça Sant Jòrdi (amb l'accent sobre la o, que som a Tolosa, vaja!) i negar-hi la meva soledat.





Em sento un poc abandonat a vegades...



Afortunadament, demà serà un altre dia.

El silenci d'una blogaire

Fa gairebé dos mesos, Na Cruella va desaparèixer després d’haver participat a un sopar de blogaires organitzat per “el bo del Desmó” com ella mateixa va escriure'l (no sóc gaire del tipus gelós però em cal ben constar que n’hi ha que són afavorits). Això es passà el 28 de febrer de 2008. I d’aleshores ençà, no vàrem tenir ni la més petita notícia de la Cru, cap text, cap línea, cap senyal de vida a la xarxa, cap traça, res de res, un silenci total, absolut, com si s’hagués volatilitzat.

Ara ens quedem només amb hipotesis. No serà el convidat especial del sopar, en David Madí, el que l’haurà segrestada ? O pitjor encara, no seria que la sopa de mariscs fos enverinada? Aquesta idea em deixa espantat amb més raó: la Cru m’havia promès d’atorgar-me el premi de la moral de l’Alcoià. Llavors, com d’altres que estan a esperar el Sant, jo estic encara a esperar de poder veure a què s'assembla aquest premi de la Moral de l'Alcoià (missatge personal: no pateixis, Crucrú, no tinc pressa quant al premi).

Un dubte atroç i una inquietud inaguantable van acabar per rosegar-me fins al més profund de l’ànima - com hom podria trobar el son sense saber res del destí, potser fatal, de la Crucrú?

No podia seguir malvivint d’aquesta manera, deguí resoldre’m de demanar consell al marabut del nostre barri.

El sant home té una qualitat innegable: accepta la Visa sense cap dificultat. Bé, en fí, la dificultat seria més aviat per al client que volgués absolutament que li fos tornada la seua targeta. Aquest marabut parlava un occità perfecte– era ja alguna cosa – i m’hi va deixar explicar el cas. M’escoltà amb una paciència admirable i una commiseració evident. A mesura que el meu relat s'anava prosseguint, jo veia el meu marabut posant-se més i més nervós i agitant-se de manera inquietant. A la fi, el savi s’havia ficat en un estat d’excitació tan extrema que jo vaig començar a reperar de reüll les sortides d'emergència. Finalment, es posà a parlar-me d’una veu sentenciosa.

- "Escota-me de plan, mon filh. Vaquí çò que te cal far."
(Vaig pensar: Mon filh? No havia notat que era tan vell, l’home).
"En primièr, te cal far cent còps la volta del lac de l’Arramet. En corrent."
Després, mirant-me més detengudament, va corregir-se :
-"Bon, val miélher que corriscas pas. Podràs caminar a ton ritme. Mas te cal far los cents torns. As plan entendut ? As comprés?
- Cent torns, òc-ben, òc. E es tot?
- Non. Se vòls far tornar aparéisser la dòna, te li cal donar un present.
- Un present? Ah? Mas quin tipe de present?
- Qué’n sabi, ieu! Dels que se donan als blogaires!
- Ah!!! Un prèmi, per exemple? Coma l’Artipicu? Enfin, non, pas l’Artipicu, per çò que l’a dejà, aqueste, la Crucrú. De mai, l'artipicu li agradèt pas tròp. Èra gaireben prèsta a nos far una ataca quand lo magnific Jacob lo li balhèt. Ah, n'ai un autre recebut de l'amic Mon de sota lo seu garrofièr : lo prèmi Dardo. Tè, li'n vau donar un a la Crucrú.
- E de qué's aquò lo prèmi Dardo?"
Li vaig llegir la definició d'aquest premi prestigiós.


"La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

"Me sembla plan", va consentir el marabut.

Que bé, que bé!!! De fet, aquest premi em semblava particularment ben adaptat per la Crucrú que, des de quasi ja dos mesos, ens estava mostrant cada dia el valor del SILENCI. I el silenci ÉS creativitat, com tothom ho sap.

A més, amb l'esperança de poder fer sortir la Crucrú Paloma de la seua cova, li faré tocar la cançoneta ben coneguda, amb accent ben "ranchero", ándale!





A més a més, a la Crucrú, li he penjat el remei universal contra tot tipus de mals : una CUMBIA !!!!


Amb tot això, si la Crucrú no torna a aparèixer, serà ben bé la prova definitiva de l'existència del reescalfament global amb les seues conseqüències dramàtiques i imprevisibles.

Ara escoltem un altre trosset de música (de Lapònia, aquesta, si no vaig errat):



I per acabar, tornem-nos-en a la Civilització:

De retorn de dimenjada !!!

Aquèra dimenjada, qu'èri en Cantàbria, o meslèu en "Autrigònia", lo país deus Autrigons, que cobreish la part orientau de Cantàbria (a l'èste deu riu Asón), las encartacions de Biscàia (Euskadi) e la part nòrd-oèste de Burgos (Castelha-Leon). Que'vs contarèi.

Deu temps deus Romans, qu'èra l'arriu Asón qui delimitava lo territòri deus Cantabres, a l'oèste de l'arriu. Castro Urdiales (Portus Amanus), ara en la Cantàbria actuau, èra un pòrt autrigon. La foto que'ns mòstra la ria de l'Asón, enter Colindres e Santoña . Que's pòt véder las colinas de Noja. La plaja qu'ei la "del Regatón"- qu'èra autes còps de Colindres e ara qu'ei de Laredo:




La vath de Soba (Cantàbria), las encartacions (Biscàia) e la còsta de la mar de Gasconha vistas de l'Alto de los Tornos (905 m). Au hons, se pòt véder lo monte Buciero (el Peñón de Santoña). Un cop passat lo còth, de l'aute costat, qu'ei a díser au darrèr men, que'ns trobam en la "província de Burgos":



La "bolera" de Lanostera (Encartacions):

Shi fou ta zài ge chàng

D'acòrdi, d'acòrdi, sabètz pas legir lo chinés. Mas coma soi plan brave, vos balhi la transliteracion.

Shi fou ta zài ge chàng
Bu shì wèi wo chàng
Ta wéi wo ài rén chàng
Aì rén zài yuan fang

Xiao niao ta fei guo le
Wo de chuang qián
Ta chàng le yi zheng yè
Ge sheng liú liàn.


E mai encara, vos ne doni la version tolosana, d'escotar religiosament (malgrat l'accent picard dels cantaires):



Podètz signar la peticion per demandar que l'imne siá cantat dins los estadis tolosans a la debuta de cada partida de la copa del mond de rugbí...Aquò se passa aquí. Mercés a en Jacme per l'informacion.


Ah, per acabar, la version originala, l'anciana, aquesta en gascon, plan segur.


Per los que son concernits, vos desiri un bon dissabte e una bona fèsta de Pasca. Per los autres, una bona dimenjada/ un bon cap de setmana!

Pòts, punons e autes potons

En occitan, qu'avem un vèrbe plan de noste, qui non trobam pas en las autas lengas romanicas. Qu'ei potoar en gascon, potonar en lengadocian. Aqueth vèrbe que's ditz besar o fer un petó en catalan. En gascon orientau, un sinonime deu vèrbe potoar qu'ei punar.

Un pòt o un punar que's ditz en lengadocian un poton , un petó en catalan (dialectaument potó). Se pòt tanben díser un bais (oc.) o un bes (cat.) (deu vèrbe baisar / besar). Lo mot bais qu'ei totaument desconegut en gascon e lo vèrbe baisar (dab lo son derivat un baisar) qu'ei vielh e pas mes emplegat en gascon corrent.


Un poton gascon qu'ei un potonet lengadocian e un petonet catalan. En gascon, que's pòt díser tanben un potet, un punat, un punet, o un punon.

Un poteriquèr poteriqueja o potiqueja en gascon, potoneja en lengadocian (qu’ei un “potonejaire”) e petoneja en catalan.


Atencion que har/hèr lo pòt non vòu pas díser har/hèr un pòt !!! Har lo pòt qu'ei far lo pòt, qu'ei a díser en catalan fer morro. Lo pòt (en lengadocian com en gascon) que's ditz el llavi en catalan.

E en yiddish, quin se ditz: un pòt (un poton, un petó)? Qu'ei a kish. Gib mir a kish: hè'm un pòt! / fai-me un poton!/ fes-me un petò! ! O, se voletz insistir un shinhalon: gib-zhe mir a kish!
E un potet, poton, ponet, eca qu'ei un kishkele (diminutiu de kish).





Un potet, poton, punat, punet e punon a tots !!!!

PS. Segon lo diccionari de l'I.E.C., lo catalan petó deriva plan de poto(n), e en catalan antic, pot èra sinonime de llavi:
[s. XVII; dissimilació del cat. ant. i dial. potó, de creació expressiva, com altres mots semblants en altres parlars, com el mateix pot 'llavi' en oc. i en cat. ant., d'una arrel pott- que significà bàsicament 'llavi']

Juny / Junh

Au mes de junh qui vien, que's passarà un eveniment important en China.

Escotem çò que nse'n ditz Shi Tao 師濤. Escrivan, poèta e jornalista, Shi Tao qu'estó condemnat en 2005 a dètz ans de preson per aver revelat sus l'internet que lo govern chinés avèva enviat ua letra a tots los jornaus deu país tà'us prohibir tota mencion deu 15au aniversari de la tuadera de Tanianmen.

En catalan (gravat per David Figueres, del club pen catalan):




Mai de la vida
aconseguiré esquivar el "juny".
Juny: se m'hi va morir el cor
i se m'hi va morir el poema,
també l'estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell
i revela l'abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se'n va del mar de sang,
neda cap a un altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d'arribar a mans dels morts.

Shi Tao

(Traducció del xinès de Manel Ollé / Traduccion deu chinés de Manel Ollé)


En gascon:




Jamès de la vita
arribarèi a esquivar lo « junh ».
Junh: se m’i morí lo còr
e se m’i morí lo poèma,
Tanben l’aimada
i morí en un lagòt romantic de sang.

Junh: un sorelh brutlant m’esquiça la pèth
E revela l’ataca vertadèra de la herida.
Junh: lo peish se’n va de la mar de sang,
que nada de cap tà un aute lòc on ivernar.
Junh : la tèrra se defòrma e los arrius baishan en silenci,
Arramats de cartas ja non tròban quin har
entà arribar en mans deus morts.

Shi Tao



En amazight (virat e gravat per Salem Zenia, refugiat lingüistic au club pen catalan):


Tameddurt-iw s timmad-is

Ur trennu s nnig “Yunyu”
Yunyu, asmi yemmut wul-inu
Asmi temmut tmedyatz-inu
Asmi amdam riγ
Yemmut deg izli n tebrunt n idammen

Yunyu, aγamac yesferkekkin taglimt-inu
lsekel-d tifidi-mus s wuden-is tidet

Yunyu, aslem yeffey i yillell zeggayen am idammen
γer tmura meden ad yidir

Mayyu, akal yules talγa, γef yeγzer teγli-dtsusmi
Iwalen yemnennin d awezγi ad awden wid yemmuten


Aqueth pòst que compleish ua iniciativa deu club pen internacionau tà la libertat d'expression en China. Que soi fièr e urós d'i participar. Vosautes tanben que podetz exprimir la vòsta solidaritat dab tots los presoèrs politics de China. Libertat!

A L'Espuga, en Comenge, qu'avem tanben ua dauna de prepausar tau drapèu

Finaument, se volem hicar ua dauna enqüèra mes vielha suu drapèu de la Gasconha Grana, qu'ac podem hèr, ja qu'a L'Espuga, en Comenge qui ei tanben un país gascon, que n'avem ua de plan polida. Remarcatz, n'ei pas reaument deu medish estile que la de Brassempoi, aquesta. La dauna de L'Espuga que data d'enter -26 000 e - 24 000 abans JC. Era qu'ei tanben hèita d'ivòri de mamot, mesura 15 cm de hautor.
Que hè un chic mens intellectuau que la de Brassempoi. Totun, non manca pas d'arguments, ce'm sembla. Qu'estó mutilada accidentaument au moment de la soa descoberta, praubeta. Mès bon, qu'an podut tornar ac hicar tot en plaça, gràcias a un pòc de cirurgia estetica.



Constataratz, en mirant lo darrèr de la dauna - enfin, voi díser l'esquia e lo cap, la meitat hauta, qué!- que los peluquèrs e sabèvan tribalhar coma cau, tant a l'epoca de L'Espuga com a la de Brassempoi:



Bon, tau drapèu, qué hèm, finaument ? E'ns cau organizar ua votacion navèra?

Pensi que demoraram dab la dauna de Brassempoi suu drapèu. Totun, la de L'Espuga que m'agrada tanben. 27 000 ans a, que n'i avèva dejà artistas deus bons per nostas tèrras.

País Gascons, ua lenga, un drapèu !

Ua lenga, un drapèu tà la Gasconha Grana:



Coma drapèu taus país gascons, qu'avèvam dejà adoptat lo doble triangle roge e blanc bèth temps a, gessit de las reflexions deus Gascons de la web Gasconha.com e causit per ua votacion a la majoritat. La part roja que representa lo territòri de lenga gascona, de fòrma triangulara com ac sabetz. Ara lo Conservatòri deu Patrimòni de Gasconha que'ns prepausa d'i hicar la dauna de Brassempoi. A jo, aquera escultura que m'agrada hèra e qu'èi adoptat aquera version deu drapèu sens esitar ua segonda.


Brassempoi qu'ei un vilatge de Chalòssa (Lanas) on e's hasó la descoberta d'aquesta escultura de cara de dauna, un cap d'òbra d'ivòri qui data de 23 000 ans, haut o baish. Las dimensions de l'òbra son petitonas (sonque 3,5 cm de hautor) e la dauna devèva estar muda, ja que la mancava la boca...Totun, n'ei pas ua rason tà non pas parlar la lenga nosta!!!

Castellnou dels Aspres : un poc d'història

Fa alguns dies, una parella d'amics tolosans van visitar-nos a Catalunya (és a dir la del nord). El diumenge, havíem de tornar-nos-en a Tolosa i vam decidir de fer-ho plegats en passant per Castellnou dels Aspres ja que els nostres amics no hi havíen estat mai. Castellnou és un poblet medevial, situat a cinc quilòmetres de Tuïr, que s'estén als vessants d'un puig coronat per un castell que va donar-li el seu nom. De la torre del castell, obert al públic, gaudim d'una vista panoràmica. Ara el lloc és poblat sobretot per artistes i artesans. A mi, que m'encanta fer el guia, aquesta volta m'ha donat l'oportunitat de repassar l'historia local.  A més, en vam aprofitar per fer una parada a un excel.lent restaurant la casa DaLie. El restaurant és a Tuïr, molt a prop de la plaça de la república (és a dir la de l'església). Hi arribàrem totalment per hatzard, buscàvem simplament un lloc per dinar i era l'unic restaurant obert que trobàrem. Tinguérem sort, era recomanat per la guia gastronòmica Gault e Millau i els preus hi són molt raonables respecte a la qualitat (el menú a 21 euros és excel.lent).
Vet aquí una vista general de Castellnou amb el Canigó al fons.

El vescomtat de Vallespir fou creat al segle X amb l'ajut del Comte de Besalú Oliba (el segon, Oliba Cabreta). Castellnou fou edificat el 988 a la porta nord del vescomtat, a prop de Tuïr, a uns 20 quilòmetres de Perpinyà. Guillem I, primer vescomte de Vallespir, s'hi fixà el 1003. Fou el seu fill, Guillem II, el que canvià el títol de Vescomte de Vallespir per el de Castellnou. Els vescomtes de Castellnou eren vassalls dels comtes de Besalú i, quan el comtat de Besalú fou annexionat per el de Barcelona (1111), passaren a ser vassals dels Comtes de Barcelona.
Al segle XIII, Jaume primer el conqueridor repartí el seu territòri entre els seus dos fills, Pere i Jaume.
El segon fill de Jaume el conqueridor, Jaume II, heretà el regne de Mallorca, els comtats catalans del nord, la senyoria de Montpeller i d'altres possessions occitanes, mentre que l'ainat, Pere el Gran, heretà la resta, és a dir l'essencial: el regne d'Aragó allargat de les conquestes meridionals de València i de Múrcia. Perpinyà era la capital continental del regne de Mallorca. La partició de les possessions de Jaume el Conqueridor entre els seus dos fills féu que el vescomtat de Castellnou es va trobar en plen territòri del rei de Mallorca encara que el vescomte Jaspert V de Castellnou fos vassal de Pere el Gran. De fet, el vescomte Jaspert prengué partit pel seu senyor contra Jaume II durant el conflicte que oposà els dos germans. En represàlies, Castellnou fou assetjat i ferotjament bombardejat per Jaume II des d'un puig a dalt del castell (el 1276). Jaspert V de Castellnou fou bandejat i les seves possessions al nord de l'Albera, Castellnou inclós, foren confiscades. Anys més tard (1284), Jacme II, aleshores vassal del rei de França Felip l'Ardit (Felip III), va participar amb els Francesos i els Genovesos a la croada decidida pel calamitós papa francés Martí IV contra Pere el Gran per tal d'imposar Carles d'Anjou com a rei d'Aragó. Jaspert V de Castellnou participà al combat al costat de Pere el Gran. L'armada dels croats que havia ja invaït i ocupat una gran part de l'Empordà fou decimada per la pesta. La malaltia provocà la retirada dels invasors i la victoria dels catalano-aragonesos. Felip l'Ardit morí de malaltia a Perpinyà el 1285. Pere el Gran confiscà els Balears al seu germà fins a la signatura del tractat d'Anagni (1298) pel qual Jaume II degué sotmetre's a Pere i pogué recuperar les illes. En 1298, Castellnou i les seves altres possessions foren restituïts a en Jaspert . Però Jaspert morí el 1321, totalement arruïnat després d'una guerra costosa que avia emprès contra Pere de Fenolhet, vescomte d'Illa. Deixà només una filla anomenada Sibil·la que morí soltera. El viscomtat de Castellnou fou finalment remidit per Jaume III de Mallorca el 1336.

Cerisèrs au Voló

Com a cada prima au Voló, lo Canigó que's da un aire d'estampa japonesa per quauques dias. Que cau saber n'aprofèitar lèu car l'espectacle n'ei pas tròp durarer...Que'm sembla los cerisèrs e s'i son hicats mes de d'ora que d'ordinari. Ara la floquejada qu'ei dejà guaireben acabada.













PS Per a Novesflors, després del seu comentari en aquest post, una interpretació de Muntanyes del Canigó per la coral del col.legi d'advocats de Barcelona; perdó, volia dir " la coral de l'il.lustre col.legi d'advocats de Barcelona". Ah, notareu tanmateix que Canigó es pronúncia Canigú en el català de la Catalunya del Nord (on es troba el Canigó)...i el Voló es pronúncia "al Bulú".

Dimenjada/ Cap de Setmana

A Eus (Conflent) hi ha els vívers Bachès especialitzats en cítrics. En tenen un nombre increïble d'espècies i llur col.lecció és una referència oficial al nivell nacional francès. Michel i Bénédicte Bachès, a més de ser molt savis i competents, són molt simpàtics...Van escriure un llibre on trobem tot el que ens cal saber per cultivar cítrics, molt recomanable.



Pépinières Bachès
Traverse de los Masos 66500 Eus
Tél : 04 68 96 42 91

A Eus hi ha cact'eus, també molt recomanable.

A Eus hi viu Na Ursula Vian Kübler, viuda de Boris Vian, i la fundació Boris Vian hi té la seva seu.



A Eus, a prop de Prada de Conflent, hi ha tot simplament un poble magnífic.

Doncs hi anem ara mateix! Salut!

Era lengua de Max Roqueta

Non ei bèra era lengua de Max Roqueta? Quina pena qu'escriuíe sonque en dialècte occitan, aguest. Mès non èra era sua fauta. S'aguesse pogut crompar era gramatica occitana der excellent Aitor Carrera, segur qu'auríe escrit sonque ena Lengua Oficiau.
Aitor, ja ei era fauta tua ja! As trigat massa !!! En tot cas, gràcies per aguesta gramatica, sajaram d'utilizar-la tà hèr es.hlorir era lengua...Hèr víuer era lengua que cau.







Gràcies a En Yuji pes videos, coma d'abitud.

(Messatge tà Yuji: qu'as hèt deth tòn blòg, gojat? Non n'as un nauèth, esconut en quauque lòc dera blogosfèra?)

E ua pensadeta tà Na Montse de Talh d'Aran, que mos penje fòtos des polides comentades totes en Occitan oficiau. Òsca!


Nham, era reconquèsta a començat, daunes e senhors! Si, si, es Aranesi an començat d'invadir França!!!...Mès, ailàs, era lengua non n'aprofita cap, es envadidors benvengudi semblen ignorar qu'avem ua lengua en comun :(( , o mes simplament, non saben parlar-la...Tot s'ac hè en espanhòu...quina misèria!!!

(Dit en passant, era idea de quitar era val enta anar tà "Boig" pr'amor deth sòn "climat mes benigne", acrò me hè arrir !!! Ei ben un argument d'agent immobiliari. Parentèsi barrada, perdonatz-me.)

Aquiu avetz dues canconetes, era prumèra ei ena lengua tau coma la parlèc era Mare de Déu ara petita Bernadeta de Lorda, l'auta en parlar deth Naut Comenge (bearnesejant un shinhau, totun). Preguem toti aplegadi tà que Mela e Jacme e toti es auti blogaires concernidi abandonen en fin eth lor dialècte provinciau tà escríuer sonque ena bona Lengua Occitana tau coma mos ac ensenhèc Nòsta Dauna de Lorda. Amen.

Pastors deths Malhs (cantat per Nadeta e Ivon Carita, Joan-Loís Lavit, CD Polifonia Pirenèus gascons, Bearn, Bigòrra e Baish Ador, coproduit peth conservatòri occitan, Tolosa e l'Institut Occitan, Aquitània )


Cantatz dab alegria
Braves pastors deths Malhs
Vòste sòrt que’s cambia
Hètz-ne tombar barralhs!
Davaratz-ne tò a Gésias
Tot darrèr de barralhs
E mèma tò ara glésia
E mes baish si vos platz

Tò ath castanhèr de Cemas
E non passar un peu
E puish arretrobatz-ve
Cadun a son cugeu.
En arribant a Largona
Estanquèn los motons
Hasèn tirar ua tassa
A Sofia de Canon
Bevèn-la sus la plaça
Malgrès lo defensor.

Adara gent arriba,
Bèth diable tot montat,
Dab era quessa d’estopa,
Lo chapèu espelat.
Plan las n’airàn ganhadas,
Pelahiga e Moncaut,
Eras òlhas penheradas
Qu’an a anar pèisher a Pau



Eth car de Sent Gaudenç (Nadau)


Que sòi en lheit aqueth dimenge ser,
Non pòdi dromir, non sabi perque,
Deman maitin que m’aurèi a lhevar,
Non sabi a quina ora,
Tròp d’ora, tròp d’ora.
Era nhèu que caj per darrèr eth carrèu,
Si podiá càger tot çò qui a en cèu,
Que seriam totis ací en preson,
Dinca ‘ra fin deth monde,
Quin conde, quin conde.

Maman, tien-me era man,
Tostemps, tostemps,
Jo n’èi pas que dètz ans,
Eth còr un shinhau gran,
Non vòli pujar laguens
Eth car de Sent Gaudenç.

Hens era valisa que i a pantelons,
Qu ’èi camas tròp primas, que son bien tròp corts,
Mos semblam totis de tota faiçon,
Damb era blosa grisa,
Tan grisa, tan grisa.
Que i a castanhas laguens eth carton,
Que las minjarèi a la recreacion,
Si n’èi pas tròp d’amics que’m van durar
Dilhèu un o dus dias,
Dus dias, dus dias.

Maman, tien me era man,
Tostemps, tostemps,
Jo n’èi pas que dètz ans,
Eth còr un shinhau gran,
Non vòli pujar laguens
Eth car de Sent Gaudenç.

Qu’ensajarèi de bien tribalhar,
Que sòi borsièr, no’m cau redoblar,
Qu’aprenguerèi tot çò qui ne sòi pas,
Era vita hens eth líber,
Pas libre, pas libre.
Hens quinze dias que serèi tornat,
Oc, quinze dias, qu’ei viste passat,
Segur, n’aurèi cap de paur a’ra net,
Qu’èi ua cançon petita,
Magica, magica.
Din,Dan,
Din, Dan,
Campaneta de Guran,
Qui la tòca,
Maria Pòca
Que le’n dan
Un pan,
Ua coqueta ath cap deth an.

Trente ans après aqueth dimenge ser
Non pòdi dromir, non sabi perque...


________________________

Bon, eth hèt d'auer toti es blogaires occitans escriuent en gascon, acrò n'ei cap encara guanhat!!! Jo auria degut escríuer aguest messatge eth prumèr d'abriu :))...

David e lo bueu ucraïnian

Quan clarinetaires yiddish deus Estats Units e encontran, a la seguida d'un concèrt que balhèn en Ucraïna, musicians ucraïnians non-judius  (qui malurosament soi incapable d'anomenar, mila excusas tad eths) tà hèr un "bueu" amassa, lo corrent que passa suu pic…Lo clarinetaire d'origina nava-yorquesa David Krakauer non parla pas arren ni d'ucraïnian ni de rus. L'aute clarinetaire nava-yorqués Aaron Kontorovich, eth, que parla un pòc rus, donc que pòt hèr l'interprèt. Que comencan per jogar un "nign" (aire hassidic) un pòc lent, aisit de seguir. Puish David, excitat e contentissim de véder que la musica klezmer s'avèva tornat boturar dens aquera region deu monde qui estó lo breç vertadèr deu genre, que prepausa de jogar un freilekh, qu'ei a díser ua dança rapida. Los ucraïnians que son d'acòrd e, finaument, tots que segueishen sens tròp de problemas...La musica klezmer qu'ei plan coneishuda en Ucraïna. Que s'i a tornada hèr populara, uei lo dia qu'ei  jogada per musicians non-judius tà un public joen e plan segur non-judiu...Lo moviment de renavida de la musica klezmer dens lo yiddishland istoric, ailàs dab ben pòc de judius au dia de uei, qu'a seguit lo deus Estats-Units, que podem arremerciar los musicians judeo-americans de l'epòca folk, son plan eths qu'an sauvat la tradicion europèa eretada deus musicians yiddish d'abans-guèrra qui immigrèn taus Estats-Units. Gràcias a la difusion deus CDs, los musicians non-judius (e judius) de l'Europa centrau e orientau qu'an représ l'estile klezmer copiat de la navèra generacion de klezmorim americans, boclant atau la bocla.




Mantuns musicians klezmorim deus Estats-Units de la navèra generacion qu'an començat per jogar de musica d'estile completament diferent deu klezmer, en generau deu genre folk, country o bluegrass. Tau klezmzer, que i son vienguts après, assajant d'arrecuperar ua tradicion guaireben perduda. David Krakauer que hè un pòc figura d'excepcion pr'amor que vien deu monde de la musica classica. Coma plan d'autes aus Estats-Units, qu' a descobèrt la musica klezmer "per escàs". A la debuta que va juntà's au grop Klezmatics puish que fondè lo son pròpi grop, klezmer madness. Ara David Krakauer qu'ei un deus clarinetaires klezmer mei apreciats. Com ac explica eth medish, lo son chepic qu'èra la musica klezmer e podosse estar considerada sonque coma ua musica de conservatòri o de musèu, eth que la volèva hèr evoluar, en acòrd dab lo sègle. Doncas, dab lo son grop Klezmer Madness, qu'a desvolopat lo son pròpi estile musicau au carrehorc deu klezmer, deu folk, deu jazz e de la musica electronica.

Despuish l'arribada de George W. Bush au poder, David Krakauer qu'edita tots los sons CDs de musica klezmer directament en França (edicions Label bleu). Ara dab aquera vergonha de Sarkozy au poder, espèri que non va pas cambiar d'idea...Musica electronica o pas, David n'a pas per tant deishat la "musica grana", enqüèra que plan marcada klezmer. Per exemple, que joguè, au centre culturau de Sant Cugat lo concerto K'li Zemer escrivut peu compositor american Robert Starer, qu'èra acompanhat per l'orquestra sinfònica de Barcelona devath la direccion de Gerard Schwartz (publicat per Naxos). K'li zemer, en ebrèu que vòu diser instruments (o votz) de musica, aquera expression ebraica qu'ei a l'origina deu mot yiddish klezmer.



L'acordeonista que l'acompanha au David qu'ei lo musician montrealés Josh Dolgin "so called" DJ (o simplament socalled). Aqueth Canadian qu'èra sustot coneishut coma rapaire e fan d'electronics, abans de se juntar au grop Klezmer Madness. Si no'm trompi, lo tròç qui jògan sus la video qui segueish qu'ei eretat deu clarinetaire american d'origina ucraïnana Naftule Brandwein (1878-1963) (qui signava modestament "The King of the Jewish Music" sus los sons 78 torns), mès no'm brembi pas mes deu títol. L'aute "rei" de la musica yiddish de l'epòca e gran rivau de Brandwein qu'èra Dave Tarras, neishut Dovid Tarraschuk tanben d'origina yiddish ucraïniana. Après la segonda guèrra mondiau, la musica klezmer que cadó en desbromb quasi totau, los musicians klezmer qu'avèvan cambiat lo lor repertòri deu yiddishland per se hicar, dab succès, au swing e au jazz.



La renavida de la musica klemzer aus Estats-Units, que la devem au moviment folk de las annadas 60. Son de joens apassionats qu'an començat tot simplament per copiar, imitar, los enregistraments d'abans guèrra deus klezmorim neo-americans, ja qu'en las annadas 60 non i avèva guaireben pas mes musicians jogant musica klezmer aus Estats-Units, lo repertòri qu'èra quasi mòrt acerà. Que cau totun mencionar, en dehòra deus Estats-Units, lo gran clarinetaire argentin Giora Feidman. Qu'estó eth lo prumèr qui popularizè la musica klezmer pertot arreu dens lo monde. A la diferéncia deus klezmorim (musicaires de klezmer) americans, jamès n'i a avut nada ruptura de la tradicion musicau a casa deus Feidmans, familha de klezmorim d'origina belarussa. L'estile de Giora Feidman que s'aparta pro de l'estile american eretat deus clarinetaires ucraïnians d'abans-guerra.