A Pals, tot fals,
A Begur, tot segur.
Bé, el refrany hi era només per les rimes. Clar que Pals és un dels pobles més bonics de Catalunya. Però les meves fotos d'avui són de Begur.
El tercer de maig a sa Cala sa Tuna,
Sols una rossa vinguda de Tolosa
Per una estoneta banyar-s'hi gosa:
Son pare no la segueix per fortuna.
I com a dedicatòria especial:
D'Ultramort a ben rediviu m'he posat
en arribant al poble de Viladamat.
8 comentaris:
Moltes fotos d'una dona bonica. Nedava, també? Bastant difícil de caminar en aquesta costa amb roques en l'aigua. Catalunya és un país preciós. Gran veure les teves fotografies!!
Joan, fa dies que et segueixo i m'agrada que dius, com ho dius, m'agrada la Costa Brava i m'agrada la teva rossa. Dona-li records d'un català que li agrada l'occità i la poesia gascona. No t'espantis el proper día 7 de maig en faig 66 anys que vaig nèixer. Ací en aquesta cala quant tenia 27 anys vaig instal.lar-hi una planta d'aigües residuals. Per ço l'aigua are és tant neta.
a que es bonic l'Empordà? llàstima que fa uns anys vàren treure uns rocalls que feien que Sa Tuna quedes partida en dos, per mi era mes bonic, ara la veig massa gran...es un dels meus racons preferits, tot i que cal anar amb cotxe està sempre ple. I l'aigua es sempre freda i clara.Deus fer broma oi Carles?
a m'oblidava? la de la foto es la teva filla? preciosa ja li ho pots dir! "la sirena de sa Tuna".
Ja es nota que ho has passat bé aquest cap de setmana llarg!!!
Me n'alegre.
Ja veigui que non as cap de problèma entà gestionar eth tòn temps, aquerò vò díder que sabes ben çò que vau! Gaudis-ne fòrça, ei un present!
Carles, si que l'aigua hi és clarissima. I no és cert que no vaig nedar-hi jo també, era per la rima i per evitar que em demaneu una foto (o pitjor encara el vídeo que la meva filla va prendre d'aquest bany memorable).
mentafresca: l'Empordà és no sols bonic, és màgic! Basta defugir de la "turistalla" i saber gaudir de les meravelles del país! I clar, la noia de les fotos és la meva filla.
novesflors: gràcies :)))!
Montse: eth present me lo hès tu en escríuer en aranés!:)))!!! Mercés! Tòrna lèu, berogina !
Ja tens raó, amb això de saber fugir de la turistalla!!! Si passes per Viladamat, cap a la carnisseria Planas, que allà hi ha el senyor Miquel, que és el pare dels meus fills, el meu company i marit (no m'agrada això del meu home, meu marit, meu res... es nota, oi?) Allà et convidaré a botifarra!!!! Petonassos!!!!
Publica un comentari a l'entrada